"Tot va molt lent": l'angoixa dels propietaris per recuperar un pis quan l'inquilí no paga
El malson del Jordi va començar ara fa tres anys quan va llogar una casa que té en propietat al Maresme. Al tercer mes li van deixar de pagar regularment i van començar les excuses.
"Avui han enterrat el meu sogre i no he pogut anar al banc", "el negoci ara no em va bé", o "divendres que ve et dono els diners que et dec i et torno les claus", li deien els llogaters.
L'últim missatge és de fa més d'un any i mig i ni li han pagat ni han marxat. Segons el Jordi Prim, ara fa un any que no ha cobrat ni un euro del lloguer.
Se'n refiava perquè, aparentment, són una família d'alt nivell adquisitiu a qui la immobiliària va avalar sense fer-los cap estudi econòmic, ja que venien recomanats.
Morosos reincidents
El neguit va portar el Jordi a indagar i assegura que els seus inquilins són morosos reincidents. Segons va poder esbrinar haurien viscut sense pagar en una casa de luxe al Maresme i també en un pis de la zona alta de Barcelona.
La immobiliària propietària del bloc de Barcelona els va explicar que també van iniciar un procediment per fer-los fora que es va dilatar del 2013 fins al 2023:
Són persones especialistes a viure sense pagar el lloguer i hi confies perquè sembla que tinguin recursos il·limitats.
Explica que necessita recuperar el pis i tornar a tenir ingressos mensuals per pagar una part del lloguer de la casa on viu. Fa un any, finalment, els va denunciar per recuperar la propietat, però lamenta que "tot va molt lent":
Nosaltres encara, que podem anar subsistint, però imagina que no podem pagar el lloguer i ens desnonen a nosaltres per culpa d'un altre que no paga.
Gairebé dos anys per recuperar el pis
De mitjana, el temps per recuperar una propietat és de 15 mesos a dos anys.
A la saturació dels jutjats s'hi ha sumat l'obligació que té el propietari de negociar amb el llogater abans de posar la denúncia i també la recent reorganització dels jutjats. I si l'inquilí al·lega vulnerabilitat o la necessitat de justícia gratuïta el procediment encara es dilata més.
"Els jutjats parlen amb els serveis socials, que han de fer un estudi. Hi ha gent que ho demana, encara que no compleixi els requisits, perquè sap que això tarda un temps", explica Ana Just, la directora dels serveis jurídics de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i Lleida.
Justament recorda que un lloguer és un pacte lliure entre dues parts, i considera que si hi ha un incompliment de contracte s'hauria de poder restringir amb més rapidesa:
No és acceptable aquesta eternització que fa que molts propietaris deixin de llogar els seus pisos.
La Marta Legarreta, advocada especialista en dret immobiliari, també és molt crítica amb aquesta lentitud. Defensa que s'ha de dotar al sistema judicial de mitjans perquè vagi de pressa, i està convençuda que aquesta agilitat dissuadiria els inquilins fraudulents.
Les dues expertes, però, creuen que la rapidesa que reclamen ha d'anar acompanyada d'habitatges assequibles per a les famílies que realment són vulnerables i que han quedat fora del sistema. I treure als propietaris la responsabilitat de ser els garants de l'estat del benestar.