Tres dels quatre accidents més greus a l'alta velocitat europea han passat a Espanya: què els va causar?

El xoc ferroviari a Los Yébenes, a Toledo, amb almenys 68 morts i 200 ferits, és un dels accidents més greus que hi ha hagut en la xarxa d'alta velocitat a Europa dels últims anys. De fet, tres de les quatre tragèdies amb més víctimes mortals al continent europeu han passat a Espanya per causes diferents. 

El pitjor accident a Europa va ocórrer a Alemanya fa gairebé 30 anys. Va ser a Eschede el 3 de juny del 1998, hi van morir 101 persones i un centenar més van quedar ferides. L'accident el va provocar el que s'anomena la fatiga del metall d'una roda: es va desprendre un fragment d'acer, que va quedar clavat entre el vagó i la via i va fer descarrilar el tren quan passava sota un pont, que va caure sobre vuit vagons de la part posterior.

A Espanya, la tragèdia més greu ha estat la d'Angrois, a Galícia, on el descarrilament d'un Alvia el 2013 va provocar 80 morts i 143 ferits. I la més recent, fins aquest dimecres, era un altre descarrilament, el d'un tren Iryo a Adamuz, a Còrdova, el gener passat, en què van morir 46 persones i unes 300 van quedar ferides.

Els accidents d'Adamuz i Los Yébenes han passat a la mateixa línia d'alta velocitat, la de Madrid-Sevilla, i només amb deu mesos de diferència. Han tornat a posar el focus en el manteniment i la seguretat de les línies d'alta velocitat i, de retruc, en tota la infraestructura ferroviària —si se sumen els accidents més greus que també hi ha hagut la xarxa de metro o Rodalies.

En algun cas, els accidents s'han produït després d'una distracció o d'un error humà; en altres, per fallades mecàniques o informàtiques, o per un cúmul de factors. I també hi té a veure la falta d'inversió en el manteniment d'infraestructures i combois en la xarxa de trens d'alta velocitat més llarga d'Europa.

Espanya és el segon país del món en nombre de quilòmetres de xarxa ferroviària d'alta velocitat, darrere de la Xina i davant del Japó, França i Alemanya. A l'estat espanyol hi ha gairebé 4.000 km de vies d'alta velocitat en servei. A França no arriben als 3.000 km i Alemanya en té poc més de 1.600. Els experts, però, consideren que s'ha invertit massa a allargar vies i línies, però no prou a revisar-les i mantenir-les.

Almenys 114 morts i 500 ferits en la línia Madrid-Sevilla

La de Madrid-Sevilla va ser la primera línia de la xarxa d'alta velocitat inaugurada a Espanya, l'abril del 1992, per l'Expo de Sevilla. Aquest 2026, en canvi, passarà a la història per haver estat la més mortal, amb almenys 114 morts i gairebé 500 ferits, només en dos accidents, el d'Adamuz i el de Los Yébenes, que a l'espera d'informes definitius, tindrien causes molt diferents.

La tragèdia d'Adamuz l'hauria provocat una fractura prèvia en un carril, la vigília de la catàstrofe, que no van detectar els sistemes de seguretat i, per tant, no va fer saltar cap alarma ni que el fre automàtic aturés el comboi. Arran d'aquesta fractura, un tren Iryo que circulava de Màlaga a Madrid va descarrilar i va envair la via per on passava un Alvia de Renfe. És la conclusió a la qual ha arribat la investigació de la Guàrdia Civil, que Adif contradiu perquè assegura que no hi ha prou indicis. El cas, però, encara no està tancat. 

I en l'accident de Los Yébenes d'aquest dimecres, les primeres hipòtesis parlen d'una cadena de fallades tècniques i errors humans, que va començar amb la caiguda del sistema de control de seguretat automàtic LZB, que controla la posició i velocitat dels trens, i va continuar amb un eventual "error humà", després que no s'apliquessin correctament els protocols i es permetés que l'AVE Madrid-Sevilla aturat a prop de Los Yébenes reprengués la marxa mentre hi havia un Iryo parat a la mateixa línia, a només 25 km de distància.  

En el cas d'Angrois, l'accident es va produir per una distracció del maquinista, que estava atenent una trucada de telèfon d'un interventor, i per la falta de mesures que impedissin circular a més de 80 km/h pel revolt on va descarrilar el tren. El conductor, que va ser condemnat a dos anys i mig de presó i està pendent d'un indult, va agafar el revolt a 179 km/h.

A Chinchilla, a Albacete, el xoc d'un Talgo i un tren de mercaderies va provocar 19 morts i 40 ferits l'any 2003. Quatre anys després, el 2007, a Uharte-Arakil, a Navarra, un Intercity que havia sortit de Barcelona i anava cap a Hendaia va descarrilar prop d'un canvi d'agulles i va provocar 18 morts i un centenar de ferits. 

Aquest any, després de la tragèdia d'Adamuz, el govern espanyol va assegurar que el tram afectat s'havia renovat i havia superat totes les inspeccions. La previsió era enllestir aquest any l'actualització de la línia, amb una inversió de més de 650 milions d'euros. Adif explicava que s'havien de reforçar els viaductes, els túnels i les vies i incorporar la senyalització ERTMS, que serveix per millorar la supervisió de la velocitat i la seguretat. Davant la Comissió de Transports del Congrés, el president d'Adif va destacar el creixement de la despesa en manteniment, que alguns veien insuficient en una línia que utilitzen tres operadors d'alta velocitat: Renfe, Iryo i Ouigo.

Accidents també a Rodalies i al metro

En línies regulars i de Rodalies i al metro també hi ha hagut accidents destacables en les dues últimes dècades. 

Al País Valencià, l'any 2006, 43 persones van morir i 50 van quedar ferides en un accident de metro. El comboi anava al doble de la velocitat permesa. A Catalunya, la nit de Sant Joan del 2010 van morir a l'estació de Castelldefels 12 persones atropellades mentre travessaven les vies just quan passava un tren. El 2018, un tren de l'R4 de Rodalies va descarrilar a Vacarisses i va provocar un mort i 40 ferits. Un any més tard, a Castellgalí, un xoc frontal entre dos trens va causar la mort d'un maquinista i ferides a un centenar de passatgers. 

El 2022 també es va lamentar la mort d'un maquinista d'un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat per un xoc entre un comboi de mercaderies i un de passatgers a Sant Boi de Llobregat. Hi va haver 86 persones ferides. 

I aquest any, a Gelida, va morir un maquinista en pràctiques i 36 persones van quedar ferides pel despreniment d'un mur de contenció, que va caure sobre la cabina del tren. Després de l'accident, els sindicats van convocar una vaga a tot l'Estat per reclamar més seguretat. L'aturada es va desconvocar arran d'un acord per ampliar en més de 1.000 milions d'euros fins al 2030 la inversió en manteniment a tota la xarxa ferroviària.