Trump busca suport de Xi Jinping en la guerra amb l'Iran, tot i negar-ho: les claus de la visita

"És un gran tipus! Ens entenem molt bé. Li tinc un gran respecte i espero que ell també me'n tingui a mi. Ens fem la competència amistosament." Aquesta és la frase que Donald Trump dedica al president xinès, Xi Jinping, cada vegada que surt a la conversa. No falla mai. 

La visita del president dels Estats Units a Pequín la posarà a prova. Malgrat que l'estratègia de seguretat nord-americana ja no assenyala la Xina com la principal amenaça a llarg termini, hi ha una llista llarga de qüestions per abordar. I a les guerres comercials, aranzelàries o pel lideratge de la IA, se n'hi ha afegit una d'imprevista: la guerra amb l'Iran. 

No és exactament la cimera que Trump volia

Trump va ajornar la visita, inicialment prevista per a l'abril, perquè volia anar a Pequín amb una posició de força, havent vençut l'Iran i amb l'estret d'Ormuz, vital per a la Xina, obert. Ara hi va empantanegat en una guerra al Pròxim Orient. Però la nova data ha arribat sense que la guerra s'hagi acabat i el cost d'anul·lar la visita era més alt que el de mantenir-la.

En públic, Trump fa per perdonar, o fer veure que no veu, l'aliança de la Xina amb l'Iran. I en aquest sentit arriba a la reunió amb saldo negatiu. A desgrat seu, tot i que aquest dimarts insistia que no necessita la Xina, perquè l'Iran està sota control, demanarà ajuda a Xi Jinping per reobrir l'estret d'Ormuz, amb l'argument que el tancament perjudica, també, el president xinès. A canvi de què serà un dels fils a resseguir durant la visita i les setmanes que la seguiran. 

A Washington ja hi ha qui tem un relaxament de la protecció, tant militar com política, de Taiwan per part dels Estats Units, si això és una carta de negociació per a Trump. El president nord-americà confia en la seva química personal amb el president xinès, una química que no està clar que sigui recíproca, però les relacions entre tots dos països són més complexes que això. 

Elon Musk i Tim Cook acompanyen Trump 

L'aparició d'Elon Musk entre els grans executius que acompanyen Trump a Pequín s'ha llegit com la reconciliació definitiva de l'home més ric del món amb el president dels Estats Units. Relacions personals a banda, Musk encapçala una llista on també hi ha Tim Cook, d'Apple; Kelly Ortberg, de Boing, o David Solomon, de Goldman Sachs. 

L'estratègia de seguretat nacional de l'administració Trump parla de reequilibrar el comerç amb la Xina i limitar-lo a sectors que no siguin sensibles en termes de seguretat nacional. Trump acusa els anteriors governs d'haver posat el teixit industrial nord-americà als peus dels cavalls (les fàbriques) xinesos, però alhora proposa crear una junta de comerç i una altra d'inversions entre tots dos països. 

Amb Trump, ja ha passat altres vegades, tot és criticable fins que és ell qui ho fa, ho lidera, i en alguns casos se'n beneficia directament o indirectament.

Aranzels

Sembla que faci un segle, però fa menys d'un any que els Estats Units van arribar a posar aranzels a la Xina per sobre del 100% en una espiral que amenaçava el col·lapse. La situació es va congelar en una treva que ja es veurà si es descongela i com. Però en aquest temps a Trump se li ha complicat el camí jurídic per als aranzels impulsius. 

El Tribunal Suprem, primer, i el de Comerç Internacional, després, li han tombat l'arquitectura legal a través de la qual ha imposat aranzels sense que estiguessin prou justificats. És cert que alguns dels que estan en vigor amb la Xina, molts imposats durant el seu primer mandat i que Biden va mantenir, tenen una base legal més sòlida i no han caigut. Però l'amenaça a través dels aranzels ha perdut pistonada dins la caixa d'eines de política coercitiva de Trump. Amb més o menys aranzels, Trump manté la intenció de dependre menys de la cadena de subministrament xinesa. 

Els cants de sirena de la Xina als aliats tradicionals dels Estats Units

Tornant a la seva estratègia de seguretat nacional, al capítol dedicat a l'Àsia, hi diu: "El que diferencia els Estats Units de la resta del món --la nostra obertura, transparència, fiabilitat, compromís amb la llibertat, la innovació i el capitalisme de lliure mercat-- continuarà, per fer-nos el soci global de primera opció."

Trump visita Pequín després que hi hagin passat líders d'altres països, entre els quals Espanya, que es compten entre els socis tradicionals dels Estats Units. Països que s'han girat cap a la Xina amb interès genuí o per força, després de veure's entre sacsejats i amenaçats per una administració dels Estats Units que diu que ja en té prou de pagar factures dels aliats i que sovint els menysprea en públic i en privat. 

Per tant, per al president Trump, aquesta també és una visita per marcar territori, per insistir en la seva tesi que la Xina necessita més els Estats Units que no pas els Estats Units la Xina. Per deixar clar que les dues principals potències econòmiques i militars competiran i en alguna ocasió cooperaran, però que l'hegemonia serà de l'hemisferi occidental o no serà. I que la resta del món haurà de decidir darrere de qui es posa: de la Xina o dels Estats Units.

Els Estats Units volen continuar sent el "soci global de primera opció" i el repte és si ho seran per mèrits propis o perquè l'alternativa es pugui considerar pitjor.