Un any de l'Estatut dels Municipis Rurals: què ha canviat i què continua pendent?
Fa un any que el Parlament va aprovar l'Estatut dels Municipis Rurals, una llei pionera pensada per adaptar les polítiques públiques a la realitat dels pobles petits i amb el principal objectiu de combatre el despoblament. Però també per facilitar que la gent pugui viure en aquests municipis de menys de 2.000 habitants amb serveis, habitatge i oportunitats laborals.
Dotze mesos després, el govern ha posat en valor la feina feta durant aquest temps amb noves línies d'ajuts, més recursos per als ajuntaments i mesures per impulsar l'habitatge i la connectivitat.
Els alcaldes també en fan un balanç positiu, però demanen més rapidesa i reduir la burocràcia.
L'habitatge, la clau per retenir població
Una de les prioritats és facilitar que els pobles recuperin habitatges buits i n'incorporin de nous al mercat.
Durant aquest any el govern ha obert una línia d'ajuts de cinc milions d'euros per rehabilitar habitatges, amb subvencions que poden arribar als 70.000 euros per immoble.
També prepara una Borsa d'Habitatge Rural i ha impulsat el POUM Rural, una nova eina urbanística que pretén simplificar els tràmits perquè sigui més fàcil construir o rehabilitar habitatges als municipis petits.
A Gallifa fa temps que treballen en aquesta línia. L'Ajuntament ha rehabilitat diversos habitatges per facilitar que els joves es quedin al municipi, tal com explica l'alcalde, Mateu Comas.
L'habitatge és el que estabilitza la població. Si la gent té on viure, es queda, forma una família i el poble té futur.
Ara aquesta experiència es vol estendre a altres pobles.
La fibra, una eina per viure i treballar al poble
La connectivitat és un altre dels grans reptes del món rural. El govern s'ha fixat l'objectiu que tots els municipis disposin de fibra òptica pública abans del 2028 i ha previst més de 70 milions d'euros d'inversió fins al 2029 per continuar ampliant la xarxa.
A les Avellanes i Santa Linya, disposen de fibra òptica des del 2022 i això ha marcat un abans i un després al municipi. Sofia Navarro treballa des de casa per a una empresa de Luxemburg i assegura que la millora de la connectivitat li ha canviat completament el dia a dia: "Abans tot era molt més lent. Ara puc començar a treballar des de casa sense cap problema i comunicar-me amb l'oficina amb normalitat."
Per l'alcaldessa del municipi, Lídia Ber, disposar d'una bona connexió és imprescindible perquè arribin nous veïns i també empreses.
Si no hi ha una bona connectivitat, no hi ha futur.
Més recursos per als municipis
El primer any de desplegament també ha portat un increment de nou milions d'euros al Fons de Cooperació Local destinat als municipis rurals, una línia d'assistència tècnica perquè els ajuntaments puguin contractar personal especialitzat i el futur Pla de Pobles, que mobilitzarà 400 milions d'euros entre el 2026 i el 2030 per finançar projectes de rehabilitació urbana, habitatge i equipaments.
També s'han anunciat oficines mòbils d'atenció ciutadana perquè els veïns puguin fer tràmits administratius sense haver de desplaçar-se.
Una altra de les iniciatives és el programa Arrel, dotat amb 2,1 milions d'euros anuals, que vol garantir la continuïtat dels serveis bàsics als pobles petits. El govern subvencionarà la creació o manteniment de botigues multiservei, establiments que combinen comerç d'alimentació, bar, restaurant o altres serveis en un mateix espai per evitar que els municipis es quedin sense aquests serveis.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assegura que l'Estatut ha començat a revertir "anys d'abandonament del món rural" i defensa que les primeres mesures ja estan ajudant a facilitar l'arrelament de població als pobles.
"Anem massa lents"
Malgrat aquest balanç positiu, els ajuntaments coincideixen que el principal problema continua sent la lentitud administrativa.
L'alcalde de Montgai i coordinador d'Eines de Repoblament Rural, Jaume Gilabert, considera que el primer any és "positiu" perquè, per primera vegada, els municipis rurals disposen d'una llei pròpia. Tot i això, creu que el desplegament avança massa a poc a poc i adverteix:
Anem a un pas tan lent que arribarà un punt que a molts municipis ja serà igual el que es faci.
Gilabert denuncia que un ajuntament petit continua assumint pràcticament els mateixos tràmits que una gran ciutat i reclama una simplificació administrativa real. Posa com a exemple les noves mesures per convertir antigues granges o magatzems en habitatges: considera que són una bona iniciativa, però alerta que si els tràmits s'allarguen durant anys, molts joves acabaran marxant abans que aquests projectes es facin realitat.