Aprovat un decret llei per adaptar l'urbanisme a la realitat dels municipis rurals
El govern ha aprovat aquest dimarts al Consell Executiu un decret llei de mesures urgents per adaptar l'actual normativa urbanística i de contractació a les necessitats específiques dels municipis rurals.
D'aquesta manera, es vol impulsar l'equilibri territorial i l'arrelament de la població als 590 municipis rurals de Catalunya.
L'objectiu de la mesura és reduir la burocràcia, facilitar la creació d'habitatge i impulsar l'activitat econòmica.
La mesura inclou la creació del POUM rural, un planejament urbanístic amb gestions més simples i àgils pels municipis de menys de 2.000 habitants. També es flexibilitza l'ús de les edificacions en sòl rústic, es facilita la rehabilitació d'edificis i es simplifiquen els processos de contractació pública.
La consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge de la Generalitat i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha destacat que el decret llei inclou les principals demandes i aportacions de les entitats municipalistes. "Simplifiquem instruments urbanístics i facilitem la construcció en aquells elements que en l'àmbit rural poden tenir sortida d'habitatge i també dinamització econòmica", ha explicat Paneque.
Ara el decret llei ha de seguir el seu curs i ser aprovat pel Parlament.
Les demandes dels municipis rurals
I és que fa temps que els municipis rurals alerten que la manca d'habitatge està accelerant el despoblament i reclamaven adaptar la normativa urbanística a la seva realitat per facilitar l'arrelament.
Un dels principals problemes és que molts joves que voldrien continuar vivint als pobles no ho poden fer. "Que un jove es vulgui quedar i no en tingui l'oportunitat perquè no hi ha habitatge és un autèntic problema", explica Jaume Gilabert, coordinador del lobby Eines de Repoblament Rural, que agrupa més de 500 alcaldes i alcaldesses de municipis rurals de Catalunya. Gilabert lamenta que "mentre la Catalunya dels 8 milions va creixent, els municipis rurals, que som 2/3 de Catalunya, anem perdent població any rere any".
Això ho hem d'intentar revertir.
Reconvertir edificacions
Per això una de les demandes era poder reconvertir edificacions en sòl rústic actualment abandonades, com per exemple antics magatzems o granges, en habitatges. Sempre que es dediquin a primera residència i no a l'especulació. "La gent s'hi ha de poder quedar a viure perquè té la feina aquí i ganes de quedar-se al poble", afirma Joan Eroles, alcalde de Puigverd d'Agramunt.
Una normativa més flexible
Una altra de les grans reivindicacions era flexibilitzar la legislació urbanística, que consideren massa rígida i poc adaptada a les singularitats del món rural. Denuncien que han de complir els mateixos requisits que a les grans ciutats tot i tenir realitats molt diferents.
"Estem subjectes a la llei d'urbanisme exactament igual que una ciutat i això no té sentit", explica Gilabert. I posa com a exemple l'obligació de reservar un 20% del sòl per a equipaments i zones verdes.
Si estem envoltats de camp, és absurd.
Els consistoris també reclamen més autonomia i poder adaptar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, a les seves necessitats. "Ens ha encorsetat", resumeix Eroles, que defensa un urbanisme "proper i pensat per als municipis petits".
La dificultat es fa encara més gran en municipis amb diversos nuclis. Per exemple, a les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera, amb 460 habitants repartits en quatre nuclis, elaborar el planejament urbanístic s'ha convertit en tot un repte. "Hem de fer quatre plans urbanístics, amb el que això suposa de costos i viabilitat", explica l'alcaldessa, Lídia Ber.
Els municipis també reclamen mesures per facilitar la construcció d'habitatge assequible i reduir els costos d'urbanització. Tot plegat amb l'objectiu de fomentar l'arrelament, atreure noves famílies i garantir la continuïtat de serveis bàsics com les escoles.
