Una gavina en perill d'extinció canvia la natura pels ports per sobreviure
Adaptar-se o morir. La frase darwiniana es compleix en la història d'una espècie de gavina molt desconeguda, en perill d'extinció a Catalunya, i una de les més amenaçades del món: la gavina corsa.
Sorprenent els científics, ha canviat radicalment els llocs que havia triat per aparellar-se i nidificar durant milers d'anys: de zones tranquil·les d'illes i costes agrestes, als ports de les ciutats. Alguns com el port de Barcelona.
La massificació turística i la sobreconstrucció en aquestes zones costaneres les ha expulsat dels seus hàbitats. Elles han demostrat que les espècies tenen capacitat per buscar estratègies, encara que els fem la vida impossible.
La investigadora del CSIC i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes Meritxell Genovart ha seguit el fenomen des que es va detectar la primera parella al port de Barcelona el 2016. Des d'aleshores, les gavines corses segueixen triant aquest ambient tan poc natural, tan ple de ciment.
S'ha buscat la vida, ha demostrat que les espècies es poden adaptar. Però compte, perquè si tensem massa el fil, potser l'espècie dirà prou i la podríem perdre.
Compaginar activitat portuària i espècies en perill d'extinció
Però és possible que una colònia de 900 parelles de gavina corsa visqui tranquil·lament en un port que rep més de 8.000 vaixells l'any? En un experiment sense precedents, els científics asseguren que sí, i que d'això en pot dependre que l'espècie se'n surti.
Ara bé, la seva història no ha estat exempta d'entrebancs. El descobriment que aquelles gavines que nidificaven al port eren una espècie diferent a les més abundants i conegudes i que es tractava d'una espècie en perill d'extinció, va comportar la paralització d'unes obres en marxa. El conflicte estava servit.
El port va esperar que les gavines criessin i tornessin a fer el seu viatge migratori cap a l'Àfrica. Però el lloc els devia agradar, perquè hi van tornar la temporada següent, i la següent...
Héctor Calls, director de Sostenibilitat Ambiental del Port, explica quina estratègia van seguir: "Seguint les indicacions dels tècnics de Territori, i dels científics del CSIC, vam intentar recrear els elements que a elles els agradessin en aquell indret gris que havien triat. Volíem que triessin un lloc on no ens molestessin a nosaltres, i que elles estiguessin més tranquil·les, sense depredadors ni persones, ni activitat".
Així que van cobrir la superfície de terra perquè hi creixin plantes, i fins i tot hi han col·locat alguns elements que poden servir de protecció per als nius, com estructures de fusta.
I de moment, ha funcionat. "Ha deixat punts de Còrsega, de les Balears... i ha triat aquest lloc gens amable. Simplement s'ha adaptat", diu en Ricard Gutiérrez, cap de Conservació de Fauna del Departament de Territori de la Generalitat.
Actualment, la colònia més important a Catalunya és al delta de l'Ebre. Però ara ja hi ha aproximadament el 40% de la seva població en ports, com aquest o el de Tarragona.
Una espècie rara i molt poc coneguda
La gavina corsa es diferencia de les espècies més conegudes i abundants, com el gavià, perquè té les potes grises i el bec vermell. Però sobretot pel seu comportament: tímida i gens agressiva, li agrada la tranquil·litat, no s'acosta a zones urbanes, ni tampoc s'alimenta ni de deixalles ni restes.
Per tant, per garantir que els ous prosperin, aquest espigó s'ha tancat al pas de qualsevol persona. Un cartell en una porta amb una cadena informa que qualsevol molèstia a la seva nidificació pot comportar un delicte penal i que passar-hi està absolutament prohibit.
En la tasca per cartografiar els nius, els científics s'enduen sorpreses positives: postes de fins a 4 ous, fet que indica que hi tenen bones condicions, i els primers pollets que ja criden els seus pares perquè els alimentin.
"El port té un pla aprovat a 10 anys vista, amb obres ja previstes. Però no es podran fer si això comporta un dany ambiental sever, i interferir en aquesta espècie en perill ho seria", diu Ricard Gutiérrez, que fa molts anys que segueix l'evolució sorprenent de la gavina corsa.
Hem de fer el possible perquè es conservin les espècies que tenim en perill d'extinció. Joies que són essencials per a l'equilibri dels ecosistemes.
Un equilibri trencat al nostre país i que, segons Ricard Gutiérrez, "està provocant problemes com els de l'excés de conills en algunes zones, o dels senglars.
I l'observació de Gutiérrez seria aplicable a totes les altres espècies en perill d'extinció: "Hem de conservar aquests vèrtexs indispensables, depredadors com la gavina corsa, que tenen un paper fonamental en la cadena tròfica."