Urbanitzacions irregulars en situació límit: "M'estan embargant per pagar l'enderroc de casa meva"

Fa gairebé 30 anys, l'Enric Sánchez va comprar una parcel·la a la urbanització Bosc d'en Vilaró, a Montcada i Reixac. Hi havia una casa, i ell la va ampliar construint-ne una de més gran al costat. Van arribar a viure-hi nou persones.

Jo sabia que aquí no es podia construir, però vaig pensar que, si els altres ho havien fet, per què no ho podia fer jo?

Admet que es va arriscar, i ara es troba amb una sentència judicial que insta a l'enderroc de casa seva. I no només això. Té els comptes embargats perquè els gairebé 40.000 euros que costa tirar la casa a terra els ha de pagar ell. De fet, porta anys pagant multes per construir allà on no podia fer-ho.  

"Venia la guàrdia urbana, em trobava treballant, construint la terrassa, i em posava una sanció. Em van començar a posar multes, multes i multes. Dec haver pagat uns 14.000 euros en multes. És una tortura, això"  

Sòl no urbanitzable protegit

Al Bosc d'en Vilaró hi ha més de 200 cases. Es van construir a partir dels anys 60 i 70, però sense llicències ni permisos de cap mena, perquè era sòl no urbanitzable. I a més a més, des del 2001, protegit, a la serralada de Marina, en zona forestal. Però molts veïns han seguit construint, tot i saber que no podien. 

En aquests espais amb una protecció especial, les infraccions urbanístiques no prescriuen mai. Els veïns sempre han tingut sobre seu l'espasa de Dàmocles, perquè abans de la protecció especial ja tenia la catalogació de "zona boscosa". I després de molts anys de litigis i recursos, i d'intentar legalitzar la urbanització, en va, sembla que s'ha arribat al cap del carrer.

És impossible convertir el Bosc d'en Vilaró en una urbanització legalitzable, no compleix cap requisit.

Ho assegura el coordinador general de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, Carlos Badel. Afegeix que "a més, està prohibit per llei construir en zones on hi hagi un pendent superior al 20%, per tant tampoc seria possible. Però és que, a més a més, es va decidir que allò era un parc natural".

El consistori diu que no té més remei que fer complir la normativa. "Vam obrir un expedient als veïns on els comunicàvem que no podien estar allà, amb una ordre d'enderroc. O ho feien ells o ho hauríem de fer nosaltres, pagant ells les costes". 

Els veïns van portar-ho als jutjats, però el jutge ha resolt que l'expedient disciplinari obert per l'Ajuntament és correcte, com subratlla Badel. 

Hi ha 18 sentències, en què el jutge diu que allò no es pot legalitzar i que ha d'anar a terra.

Des del municipi, però, adverteixen que Montcada no pot assumir sola un problema com aquest. "Perquè no només és un tema urbanístic, és un tema social, tenim més 200 cases amb gent empadronada i vivint-hi, no els podem girar l'esquena".     

Dèficits urbanístics

El Bosc d'en Vilaró va estar més de 30 anys sense aigua potable i, a dia d'avui, no té sistema de clavegueram. L'Ajuntament no hi destina cap servei, ni de neteja, i l'únic que hi fa arribar, a l'inici de la urbanització, és un autobús i un camió d'escombraries. Els carrers no estan asfaltats sinó cimentats, perquè ho van fer els mateixos veïns.

L'advocat de l'associació de veïns, Jaume Messeguer, admet que "amb el marc legislatiu i de planejament actual no hi ha cap sortida, però l'extinció de la urbanització és un tema molt complicat, perquè s'ha anat consolidant". I assenyala que, durant molts anys, l'Ajuntament "ha contribuït a consolidar-la".

Hi ha posat noms de carrers, i el parc infantil s'anomena Parc Arrizabalaga, en homenatge a un alcalde de Montcada, César Arrizabalaga, que va ser qui el va inaugurar, com recorda una placa a a l'entrada. Els veïns, que estan empadronats i paguen IBI, se senten decebuts.  

Sense lloc on anar

Llorenç Arrojo viu al terreny que va comprar el seu pare quan ell tenia 10 anys. Després hi van construir la casa. També té la notificació d'enderroc i diners embargats. Forma part de la junta de l'associació de veïns, des d'on lluita per trobar una solució. 

"A les primeres reunions on vaig anar, des de l'Ajuntament se'ns deia que no ens preocupéssim, que això s'acabaria arreglant, però ningú s'interessa per trobar una solució, ara mateix ens sentim molt desprotegits", es lamenta. 

 M'estan embargant els diners per pagar el meu propi enderroc

Diu que, si s'acaba produint aquest enderroc, no té altre lloc on anar. "Hi ha una realitat, gairebé 250 cases, de debò que les hem de tirar totes a terra? De debò que no es pot trobar una solució? Quan els interessa, com amb l'ampliació de l'aeroport, bé que en troben, només volem viure tranquil·lament".

Extinció en diferit 

Però el temps per buscar una solució s'esgota. "Hauria de passar per un canvi legislatiu", assegura l'advocat Messeguer. Les administracions, fins ara, no han trobat la manera de desencallar-ho.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, una normativa de la Generalitat, estipula que "les construccions, instal·lacions i parcel·lacions no emparades pel planejament urbanístic situades en sòl no urbanitzable que han quedat incloses en espais de protecció especial tenen assignat de manera general l'objectiu d'extinció".

Una de les fórmules que va arribar a estar sobre la taula, fa uns anys, va ser la de l'extinció en diferit, un mecanisme que decreta la desaparició obligatòria d'una construcció però a diversos anys vista. Fins a 75, a comptar des del 1976, quan es va aprovar el pla general metropolità. A la pràctica, podia suposar l'ajornament dels enderrocs fins aproximadament el 2050.

Però l'Ajuntament de Montcada, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació i la Generalitat no es van posar d'acord, entre altres coses per diversos recels dels gabinets jurídics, i aquesta solució de l'extinció en diferit no es va poder portar a terme.

700 urbanitzacions sense regularitzar

La Generalitat no sap amb exactitud quantes urbanitzacions hi ha a Catalunya construïdes en sòl no urbanitzable. Segons fonts del Departament de Territori, "el que tenim en sòl no urbanitzable son parcel·les, edificades o no, que resulten de processos il·legals de parcel·lació. Per tant, no es consideren urbanitzacions. El nombre de quantes parcel·les hi ha en sòl no urbanitzable el té cada ajuntament".  

L'últim estudi que es va fer des del departament, fa més de 10 anys, apuntava que a Catalunya hi havia més de 700 urbanitzacions pendents de regularització. Per molts motius diferents. Des d'estar sobre sòl no urbanitzable fins a presentar diversos dèficits urbanístics o de serveis bàsics. La casuística és molt variada i requereix de solucions "cas per cas", segons la Generalitat. Una solució que, en el cas del Bosc d'en Vilaró, no ha arribat.