Viure encadenat, una realitat per a milers de persones amb trastorns mentals al món

Viure, literalment, entre cadenes. Aquesta és la realitat de centenars de milers de persones amb trastorns mentals al món.

Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra aquest dissabte, l'ONG Human Rights Watch ha engegat una campanya internacional anomenada #BreakTheChains, trencar les cadenes, en referència a una pràctica estesa, com a mínim, a una seixantena de països.

HRW ha investigat en més de 100 països i n'ha identificat 60 de l'Àsia, Àfrica, Europa, l'Orient Mitjà i Amèrica on el "shackling" és un fenomen estès, però invisible. Les mateixes famílies encadenen els familiars amb trastorns mentals o els tanquen en espais petits per "amagar" la vergonya o estigma que els provoca la condició dels seus familiars.

Tancats a casa o en centres públiques o privats, estan sotmesos a condicions deplorables i violència física i sexual.
 

La Xina, l'Afganistan, Palestina, Burkina Faso, Cambodja, Ghana, Indonèsia, Kènia, Libèria, Mèxic, Moçambic, Nigèria o Sierra Leone, són alguns dels estats amb més testimonis. El país més occidental amb casos és Rússia.

Homes, dones o fins i tot nens han patit o pateixen "shackling" arreu del món. Aquests són alguns dels testimonis que s'han fet públics per fer una crida internacional per acabar amb les cadenes i l'estigma.

En Made, un home amb una malaltia mental, ha passat dos anys tancat en una cel·la construïda en un terreny del seu pare a Bali, Indonèsia. La seva família és pobra i el seu pare, que continua treballant al camp als 94 anys, sentia que "no tenia més remei" que encadenar en Made.

En Petrus té 35 anys i en porta 10 lligat per la seva família a casa. Està atrapat en una estructura entre dues peces de fusta, un mètode comú a la zona. Entre els trastorns mentals més comuns hi ha la depressió, la bipolaritat, l'esquizofrènia o la catatonia.

Indonèsia és un dels països on la pràctica de l'encadenament s'ha pogut reportar més gràficament.

Una de les problemàtiques amb l'encadenament és la creença que la salut mental té un origen espiritual. A Ghana, per exemple, els camps religiosos amb persones internes van a l'alça, i només a la regió d'Accra n'hi ha uns 70.

En un dels centres de curació espiritual més grans de Cape Coast, a Ghana, la pressió d'organitzacions a favor dels drets humans ha fet que ja no s'encadenin els interns. Però sí que tanquen en cel·les les persones que consideren violentes o amb risc de fugir.

Els membres de la família sovint es queden amb els seus éssers estimats pregant per una "cura" del que molts consideren un "aflicció espiritual", com les dues dones de la fotografia.

A Nigèria, es donen lliçons de l'Alcorà a homes i nens des dels 10 anys en centres de rehabilitació. Ho fan mentre estan encadenats per un problema psíquic o comportaments "desviats", siguin reals o suposats.

A Moçambic, una dona amb una discapacitat psíquica explica l'estigma i desconeixement que hi ha al barri:

La gent del barri diu que estic boja. Em van portar a un centre de curació tradicional on em van tallar els canells per introduir medicaments i un altre on un bruixot em va fer banyar-me amb sang de pollastre

Un home amb una malaltia mental es troba a terra, amb les cames lligades al voltant d'un pal de fusta i els braços en una camisa de força en una església situada als afores de Maputo, Moçambic. El pastor de l'església proporciona "guia espiritual" i utilitza la paraula de Déu per "combatre els mals esperits".

En aquesta església de la ciutat de Kisumu, a l'oest de Kènia, 60 homes, dones i nens viuen tancats i lligats amb trastorns reals o inventats. Els encarregats de l'església diuen que els residents van mig despullats perquè no s'escapin.

En molts països, l'evidència d'aquest fenomen ha estat possible en forma de declaracions de les víctimes, en comptes de material gràfic.

Com en Felipe, un home de Mèxic encadenat nu en un hospital psiquiàtric de Puebla.

Tenia molta por que algú m'ataqués a la nit i no pogués defensar-me perquè estic encadenat

O la Ying, una jove xinesa que exemplifica l'estigma viscut a la seva família.

Durant tota la meva infantesa, la meva tieta estava lligada en un cobert de fusta i jo tenia prohibit de tenir cap contacte amb ella. La meva família creia que les seves condicions mentals estigmatitzarien tota la família. Va ser esquinçador

La crida de l'ONG és clara: que la comunitat internacional i els governs prohibeixin l'encadenament, adoptin mesures per reduir l'estigma contra les malalties mentals i promoguin estructures locals en favor de la salut mental.