Bon Dia TV

Dues històries: Un blog de gastronomia marroquina i la cuina d'en Giuseppe.
La 'mrouzia' és un plat important en la cuina marroquina. És un plat festiu que es prepara amb xai, ja sigui durant l'id al-Ad·ha, la festa musulmana del Sacrifici o bé quan s'ofereix un xai pel naixement d'un fill. Aquest és el cas de la recepta que ens explica la Georgina, feta amb part del xai que ella i el seu marit, en Noureddine, que és de Casablanca, van sacrificar en néixer la Salma. La Georgina documenta tot el procés de la preparació d'aquest plat especial que es cuina amb mel i moltes espècies. Fa un temps va obrir un blog, un dels pocs que en aquest país tracten la cuina marroquina. Hi aboca receptes, experiències i consells dels plats que prepara.
En Giuseppe va arribar a Catalunya a finals dels anys 50. Una família catalana va confiar amb ell per engegar les seves gelateries. Havia après la tècnica de producció a Milà, on el gelat tenia molta fama. Tot i el seu periple al nord d'Itàlia i després a Catalunya, en Giuseppe no ha deixat ni un moment de sentir-se napolità, com diu ell, tot i haver nascut a Salern. Amb els anys els records de la seva enyorada Campània l'han empès a conservar i a transmetre als fills els plats casolans que ja cuinava la seva nonna, l'àvia. Plats avui dia difícils de trobar fins i tot a Itàlia: els 'linguine allardate' (amb salsa de llard), 'scarola repiena rostita' (sí, escarola farcida i rostida), o la 'pizza di grano', una mena de coca de crema a base de ricotta i blat.

Avui, a "Tan enfora, tan a prop", viatjarem cap a Cadis, País Basc, i Madrid, per conèixer com és
la vida dels nostres protagonistes illencs allà.
A Cadis coneixerem una mallorquina motorista que ens ha robat el cor, és na Cati de
Llucmajor, que tot i estar encantada de les rutes motoristes que ara fa amb els seus amics
gaditans, també s'emociona quan parla de la seva roqueta.
A més, coneixerem N'Ian, un naturòpata que va deixar Menorca. Ell ho va fer enamorat de la
seva parella basca. Ara viu a Alonsótegui, un poble de País Basc i descobrirem amb ell
l'autèntic pintxo del nord. Avui s'emocionarà molt amb una sorpresa de la seva illa.
I a la capital (d'Espanya), el ballarí i cosidor Joan Cruz, de Palma, ens mostra el barri de
Malasaña i intenta trobar teles per fer els vestits de pagès que ja feia a Mallorca. Li farà
divertides classes de català a la seva parella, de Ciutat Real, i ballarà amb una persona molt
especial al Teatre Muñoz Seca de Madrid.

La primera lliçó del manual de supervivència és una qüestió bàsica: què vol dir ser català? I com que aquí, a diferència d'altres llocs, per saber si ets o no català no n'hi ha prou de mirar què diu al teu DNI, ens hem de fer altres preguntes. Per exemple: és català qui viu i treballa a Catalunya? Es pot ser català si et fa pena menjar cargols? És més catalana una persona de divuit anys nascuda a Girona o una persona immigrada que fa trenta anys que viu aquí? Per donar-hi resposta, els protagonistes del nostre manual faran coses com llevar-se a les sis del matí per fer de pagès, fer de venedor en un mercat ple d'indígenes o fer-nos passar un test d'ADN que demostrarà que no som tots descendents de Guifré el Pilós. I les Sey Sisters ens explicaran com és que ens costa tant reconèixer una persona negra com a catalana si la patrona de Catalunya és la Moreneta.

La Gemma i l'Andreu, que tenien idees diferents sobre quina era la millor opció per al Manel, semblen arribar a un acord.

La Sílvia retreu a l'Ivan que encara no hagi parlat amb la Gina de la seva relació amb el Valeri.

La Tilda i el Miquel han de solucionar entre ells un conflicte que mantenen.

La Judit rep una oferta de finançament. El problema és que el generós "mecenes" és en Claudi, i això sempre és un perill. L'Enguita perd el suport d'en Sebastià i l'Albert. Què passarà amb la Lídia? La Tilda i la Lola es van fent força amigues i la Griselda està contenta. La Mireia s'està repenjant una mica en els seus pares, que comencen a anar força cansats darrere de la Natàlia. L'Albert decideix que ja n'hi ha prou.

El nostre presentador, en Toni Ballador, collirà bona verdura a Campos amb uns pagesos joves que venen els seus productes a la seva pròpia botiga. També enfiaran carabassiners i faran la seva sembrada setmanal de lletugues.
Assistirem en directe al part de na "Lamby", la cussa pastora del nostre amo jove, en Jaume Coll. Veurem com els quissons comencen a mamar i la mare els fa les primeres cures de al seva vida.
A Manacor, un pagès veterà ens explicarà les seves vivències de joventut mentre arregla les seves gallines i entrecava un parell de tires d'alls.
I, com cada dijous, el nostre mestre de mestres, en Felip Munar, ens dirà una filada de cançons, tonades, gloses i dites del nostre cançoner popular.

Sèrie documental sobre els millors cuiners valencians. Presentat per Ricard Camarena. Visitem esta cuinera valenciana de trajectòria lliure. al seu restaurant "Comer, Beber, Amar". Parlarem del poder de l'anguila valenciana i el retorn a l'horta, a l'origen.

La rajada o escrita és un peix que no té la popularitat del lluç o el salmó però el trobem fàcilment a les nostres llotges. Avui fem una rajada amb escabetx.

Coca de ceba, sobrassada i aladrocs

Cada dia, a IB3 Televisió, Santi Taura comparteix amb l'espectador la seva passió pel receptari tradicional balear.

Avui cuinarem una coca salada. Cobrirem una massa tradicional amb un trempat de ceba i julivert, aladrocs fregits i sobrassada amb mel.


26'08

Dues històries: Un blog de gastronomia marroquina i la cuina d'en Giuseppe.
La 'mrouzia' és un plat important en la cuina marroquina. És un plat festiu que es prepara amb xai, ja sigui durant l'id al-Ad·ha, la festa musulmana del Sacrifici o bé quan s'ofereix un xai pel naixement d'un fill. Aquest és el cas de la recepta que ens explica la Georgina, feta amb part del xai que ella i el seu marit, en Noureddine, que és de Casablanca, van sacrificar en néixer la Salma. La Georgina documenta tot el procés de la preparació d'aquest plat especial que es cuina amb mel i moltes espècies. Fa un temps va obrir un blog, un dels pocs que en aquest país tracten la cuina marroquina. Hi aboca receptes, experiències i consells dels plats que prepara.
En Giuseppe va arribar a Catalunya a finals dels anys 50. Una família catalana va confiar amb ell per engegar les seves gelateries. Havia après la tècnica de producció a Milà, on el gelat tenia molta fama. Tot i el seu periple al nord d'Itàlia i després a Catalunya, en Giuseppe no ha deixat ni un moment de sentir-se napolità, com diu ell, tot i haver nascut a Salern. Amb els anys els records de la seva enyorada Campània l'han empès a conservar i a transmetre als fills els plats casolans que ja cuinava la seva nonna, l'àvia. Plats avui dia difícils de trobar fins i tot a Itàlia: els 'linguine allardate' (amb salsa de llard), 'scarola repiena rostita' (sí, escarola farcida i rostida), o la 'pizza di grano', una mena de coca de crema a base de ricotta i blat.

Avui, a "Tan enfora, tan a prop", viatjarem cap a Cadis, País Basc, i Madrid, per conèixer com és
la vida dels nostres protagonistes illencs allà.
A Cadis coneixerem una mallorquina motorista que ens ha robat el cor, és na Cati de
Llucmajor, que tot i estar encantada de les rutes motoristes que ara fa amb els seus amics
gaditans, també s'emociona quan parla de la seva roqueta.
A més, coneixerem N'Ian, un naturòpata que va deixar Menorca. Ell ho va fer enamorat de la
seva parella basca. Ara viu a Alonsótegui, un poble de País Basc i descobrirem amb ell
l'autèntic pintxo del nord. Avui s'emocionarà molt amb una sorpresa de la seva illa.
I a la capital (d'Espanya), el ballarí i cosidor Joan Cruz, de Palma, ens mostra el barri de
Malasaña i intenta trobar teles per fer els vestits de pagès que ja feia a Mallorca. Li farà
divertides classes de català a la seva parella, de Ciutat Real, i ballarà amb una persona molt
especial al Teatre Muñoz Seca de Madrid.

La primera lliçó del manual de supervivència és una qüestió bàsica: què vol dir ser català? I com que aquí, a diferència d'altres llocs, per saber si ets o no català no n'hi ha prou de mirar què diu al teu DNI, ens hem de fer altres preguntes. Per exemple: és català qui viu i treballa a Catalunya? Es pot ser català si et fa pena menjar cargols? És més catalana una persona de divuit anys nascuda a Girona o una persona immigrada que fa trenta anys que viu aquí? Per donar-hi resposta, els protagonistes del nostre manual faran coses com llevar-se a les sis del matí per fer de pagès, fer de venedor en un mercat ple d'indígenes o fer-nos passar un test d'ADN que demostrarà que no som tots descendents de Guifré el Pilós. I les Sey Sisters ens explicaran com és que ens costa tant reconèixer una persona negra com a catalana si la patrona de Catalunya és la Moreneta.

La Gemma i l'Andreu, que tenien idees diferents sobre quina era la millor opció per al Manel, semblen arribar a un acord.

La Sílvia retreu a l'Ivan que encara no hagi parlat amb la Gina de la seva relació amb el Valeri.

La Tilda i el Miquel han de solucionar entre ells un conflicte que mantenen.

La Judit rep una oferta de finançament. El problema és que el generós "mecenes" és en Claudi, i això sempre és un perill. L'Enguita perd el suport d'en Sebastià i l'Albert. Què passarà amb la Lídia? La Tilda i la Lola es van fent força amigues i la Griselda està contenta. La Mireia s'està repenjant una mica en els seus pares, que comencen a anar força cansats darrere de la Natàlia. L'Albert decideix que ja n'hi ha prou.

El nostre presentador, en Toni Ballador, collirà bona verdura a Campos amb uns pagesos joves que venen els seus productes a la seva pròpia botiga. També enfiaran carabassiners i faran la seva sembrada setmanal de lletugues.
Assistirem en directe al part de na "Lamby", la cussa pastora del nostre amo jove, en Jaume Coll. Veurem com els quissons comencen a mamar i la mare els fa les primeres cures de al seva vida.
A Manacor, un pagès veterà ens explicarà les seves vivències de joventut mentre arregla les seves gallines i entrecava un parell de tires d'alls.
I, com cada dijous, el nostre mestre de mestres, en Felip Munar, ens dirà una filada de cançons, tonades, gloses i dites del nostre cançoner popular.

Sèrie documental sobre els millors cuiners valencians. Presentat per Ricard Camarena. Visitem esta cuinera valenciana de trajectòria lliure. al seu restaurant "Comer, Beber, Amar". Parlarem del poder de l'anguila valenciana i el retorn a l'horta, a l'origen.

La rajada o escrita és un peix que no té la popularitat del lluç o el salmó però el trobem fàcilment a les nostres llotges. Avui fem una rajada amb escabetx.

Coca de ceba, sobrassada i aladrocs

Cada dia, a IB3 Televisió, Santi Taura comparteix amb l'espectador la seva passió pel receptari tradicional balear.

Avui cuinarem una coca salada. Cobrirem una massa tradicional amb un trempat de ceba i julivert, aladrocs fregits i sobrassada amb mel.


26'08

Dues històries: Un blog de gastronomia marroquina i la cuina d'en Giuseppe.
La 'mrouzia' és un plat important en la cuina marroquina. És un plat festiu que es prepara amb xai, ja sigui durant l'id al-Ad·ha, la festa musulmana del Sacrifici o bé quan s'ofereix un xai pel naixement d'un fill. Aquest és el cas de la recepta que ens explica la Georgina, feta amb part del xai que ella i el seu marit, en Noureddine, que és de Casablanca, van sacrificar en néixer la Salma. La Georgina documenta tot el procés de la preparació d'aquest plat especial que es cuina amb mel i moltes espècies. Fa un temps va obrir un blog, un dels pocs que en aquest país tracten la cuina marroquina. Hi aboca receptes, experiències i consells dels plats que prepara.
En Giuseppe va arribar a Catalunya a finals dels anys 50. Una família catalana va confiar amb ell per engegar les seves gelateries. Havia après la tècnica de producció a Milà, on el gelat tenia molta fama. Tot i el seu periple al nord d'Itàlia i després a Catalunya, en Giuseppe no ha deixat ni un moment de sentir-se napolità, com diu ell, tot i haver nascut a Salern. Amb els anys els records de la seva enyorada Campània l'han empès a conservar i a transmetre als fills els plats casolans que ja cuinava la seva nonna, l'àvia. Plats avui dia difícils de trobar fins i tot a Itàlia: els 'linguine allardate' (amb salsa de llard), 'scarola repiena rostita' (sí, escarola farcida i rostida), o la 'pizza di grano', una mena de coca de crema a base de ricotta i blat.

Avui, a "Tan enfora, tan a prop", viatjarem cap a Cadis, País Basc, i Madrid, per conèixer com és
la vida dels nostres protagonistes illencs allà.
A Cadis coneixerem una mallorquina motorista que ens ha robat el cor, és na Cati de
Llucmajor, que tot i estar encantada de les rutes motoristes que ara fa amb els seus amics
gaditans, també s'emociona quan parla de la seva roqueta.
A més, coneixerem N'Ian, un naturòpata que va deixar Menorca. Ell ho va fer enamorat de la
seva parella basca. Ara viu a Alonsótegui, un poble de País Basc i descobrirem amb ell
l'autèntic pintxo del nord. Avui s'emocionarà molt amb una sorpresa de la seva illa.
I a la capital (d'Espanya), el ballarí i cosidor Joan Cruz, de Palma, ens mostra el barri de
Malasaña i intenta trobar teles per fer els vestits de pagès que ja feia a Mallorca. Li farà
divertides classes de català a la seva parella, de Ciutat Real, i ballarà amb una persona molt
especial al Teatre Muñoz Seca de Madrid.

La primera lliçó del manual de supervivència és una qüestió bàsica: què vol dir ser català? I com que aquí, a diferència d'altres llocs, per saber si ets o no català no n'hi ha prou de mirar què diu al teu DNI, ens hem de fer altres preguntes. Per exemple: és català qui viu i treballa a Catalunya? Es pot ser català si et fa pena menjar cargols? És més catalana una persona de divuit anys nascuda a Girona o una persona immigrada que fa trenta anys que viu aquí? Per donar-hi resposta, els protagonistes del nostre manual faran coses com llevar-se a les sis del matí per fer de pagès, fer de venedor en un mercat ple d'indígenes o fer-nos passar un test d'ADN que demostrarà que no som tots descendents de Guifré el Pilós. I les Sey Sisters ens explicaran com és que ens costa tant reconèixer una persona negra com a catalana si la patrona de Catalunya és la Moreneta.

La Gemma i l'Andreu, que tenien idees diferents sobre quina era la millor opció per al Manel, semblen arribar a un acord.

La Sílvia retreu a l'Ivan que encara no hagi parlat amb la Gina de la seva relació amb el Valeri.

La Tilda i el Miquel han de solucionar entre ells un conflicte que mantenen.

La Judit rep una oferta de finançament. El problema és que el generós "mecenes" és en Claudi, i això sempre és un perill. L'Enguita perd el suport d'en Sebastià i l'Albert. Què passarà amb la Lídia? La Tilda i la Lola es van fent força amigues i la Griselda està contenta. La Mireia s'està repenjant una mica en els seus pares, que comencen a anar força cansats darrere de la Natàlia. L'Albert decideix que ja n'hi ha prou.

El nostre presentador, en Toni Ballador, collirà bona verdura a Campos amb uns pagesos joves que venen els seus productes a la seva pròpia botiga. També enfiaran carabassiners i faran la seva sembrada setmanal de lletugues.
Assistirem en directe al part de na "Lamby", la cussa pastora del nostre amo jove, en Jaume Coll. Veurem com els quissons comencen a mamar i la mare els fa les primeres cures de al seva vida.
A Manacor, un pagès veterà ens explicarà les seves vivències de joventut mentre arregla les seves gallines i entrecava un parell de tires d'alls.
I, com cada dijous, el nostre mestre de mestres, en Felip Munar, ens dirà una filada de cançons, tonades, gloses i dites del nostre cançoner popular.

Sèrie documental sobre els millors cuiners valencians. Presentat per Ricard Camarena. Visitem esta cuinera valenciana de trajectòria lliure. al seu restaurant "Comer, Beber, Amar". Parlarem del poder de l'anguila valenciana i el retorn a l'horta, a l'origen.

La rajada o escrita és un peix que no té la popularitat del lluç o el salmó però el trobem fàcilment a les nostres llotges. Avui fem una rajada amb escabetx.

Coca de ceba, sobrassada i aladrocs

Cada dia, a IB3 Televisió, Santi Taura comparteix amb l'espectador la seva passió pel receptari tradicional balear.

Avui cuinarem una coca salada. Cobrirem una massa tradicional amb un trempat de ceba i julivert, aladrocs fregits i sobrassada amb mel.


26'08

Dues històries: Un blog de gastronomia marroquina i la cuina d'en Giuseppe.
La 'mrouzia' és un plat important en la cuina marroquina. És un plat festiu que es prepara amb xai, ja sigui durant l'id al-Ad·ha, la festa musulmana del Sacrifici o bé quan s'ofereix un xai pel naixement d'un fill. Aquest és el cas de la recepta que ens explica la Georgina, feta amb part del xai que ella i el seu marit, en Noureddine, que és de Casablanca, van sacrificar en néixer la Salma. La Georgina documenta tot el procés de la preparació d'aquest plat especial que es cuina amb mel i moltes espècies. Fa un temps va obrir un blog, un dels pocs que en aquest país tracten la cuina marroquina. Hi aboca receptes, experiències i consells dels plats que prepara.
En Giuseppe va arribar a Catalunya a finals dels anys 50. Una família catalana va confiar amb ell per engegar les seves gelateries. Havia après la tècnica de producció a Milà, on el gelat tenia molta fama. Tot i el seu periple al nord d'Itàlia i després a Catalunya, en Giuseppe no ha deixat ni un moment de sentir-se napolità, com diu ell, tot i haver nascut a Salern. Amb els anys els records de la seva enyorada Campània l'han empès a conservar i a transmetre als fills els plats casolans que ja cuinava la seva nonna, l'àvia. Plats avui dia difícils de trobar fins i tot a Itàlia: els 'linguine allardate' (amb salsa de llard), 'scarola repiena rostita' (sí, escarola farcida i rostida), o la 'pizza di grano', una mena de coca de crema a base de ricotta i blat.

Avui, a "Tan enfora, tan a prop", viatjarem cap a Cadis, País Basc, i Madrid, per conèixer com és
la vida dels nostres protagonistes illencs allà.
A Cadis coneixerem una mallorquina motorista que ens ha robat el cor, és na Cati de
Llucmajor, que tot i estar encantada de les rutes motoristes que ara fa amb els seus amics
gaditans, també s'emociona quan parla de la seva roqueta.
A més, coneixerem N'Ian, un naturòpata que va deixar Menorca. Ell ho va fer enamorat de la
seva parella basca. Ara viu a Alonsótegui, un poble de País Basc i descobrirem amb ell
l'autèntic pintxo del nord. Avui s'emocionarà molt amb una sorpresa de la seva illa.
I a la capital (d'Espanya), el ballarí i cosidor Joan Cruz, de Palma, ens mostra el barri de
Malasaña i intenta trobar teles per fer els vestits de pagès que ja feia a Mallorca. Li farà
divertides classes de català a la seva parella, de Ciutat Real, i ballarà amb una persona molt
especial al Teatre Muñoz Seca de Madrid.

La primera lliçó del manual de supervivència és una qüestió bàsica: què vol dir ser català? I com que aquí, a diferència d'altres llocs, per saber si ets o no català no n'hi ha prou de mirar què diu al teu DNI, ens hem de fer altres preguntes. Per exemple: és català qui viu i treballa a Catalunya? Es pot ser català si et fa pena menjar cargols? És més catalana una persona de divuit anys nascuda a Girona o una persona immigrada que fa trenta anys que viu aquí? Per donar-hi resposta, els protagonistes del nostre manual faran coses com llevar-se a les sis del matí per fer de pagès, fer de venedor en un mercat ple d'indígenes o fer-nos passar un test d'ADN que demostrarà que no som tots descendents de Guifré el Pilós. I les Sey Sisters ens explicaran com és que ens costa tant reconèixer una persona negra com a catalana si la patrona de Catalunya és la Moreneta.

La Gemma i l'Andreu, que tenien idees diferents sobre quina era la millor opció per al Manel, semblen arribar a un acord.

La Sílvia retreu a l'Ivan que encara no hagi parlat amb la Gina de la seva relació amb el Valeri.

La Tilda i el Miquel han de solucionar entre ells un conflicte que mantenen.

La Judit rep una oferta de finançament. El problema és que el generós "mecenes" és en Claudi, i això sempre és un perill. L'Enguita perd el suport d'en Sebastià i l'Albert. Què passarà amb la Lídia? La Tilda i la Lola es van fent força amigues i la Griselda està contenta. La Mireia s'està repenjant una mica en els seus pares, que comencen a anar força cansats darrere de la Natàlia. L'Albert decideix que ja n'hi ha prou.

El nostre presentador, en Toni Ballador, collirà bona verdura a Campos amb uns pagesos joves que venen els seus productes a la seva pròpia botiga. També enfiaran carabassiners i faran la seva sembrada setmanal de lletugues.
Assistirem en directe al part de na "Lamby", la cussa pastora del nostre amo jove, en Jaume Coll. Veurem com els quissons comencen a mamar i la mare els fa les primeres cures de al seva vida.
A Manacor, un pagès veterà ens explicarà les seves vivències de joventut mentre arregla les seves gallines i entrecava un parell de tires d'alls.
I, com cada dijous, el nostre mestre de mestres, en Felip Munar, ens dirà una filada de cançons, tonades, gloses i dites del nostre cançoner popular.

Sèrie documental sobre els millors cuiners valencians. Presentat per Ricard Camarena. Visitem esta cuinera valenciana de trajectòria lliure. al seu restaurant "Comer, Beber, Amar". Parlarem del poder de l'anguila valenciana i el retorn a l'horta, a l'origen.

Aquesta recepta vegana us enamorarà, perquè ens permet cuinar la coliflor d'una manera superoriginal: amb llavors i pa torrat.

Coca de ceba, sobrassada i aladrocs

Cada dia, a IB3 Televisió, Santi Taura comparteix amb l'espectador la seva passió pel receptari tradicional balear.

Avui cuinarem una coca salada. Cobrirem una massa tradicional amb un trempat de ceba i julivert, aladrocs fregits i sobrassada amb mel.


26'08