S'han trobat 3763 resultats.
Tot es mouBunyols de vent farcits, les delícies de Quaresma, de la mà de Lluc Crusellas
Els bunyols de vent són les postres per excel·lència de Quaresma i Setmana Santa. N'hi ha mil versions, però les més populars són les tradicionals d'anís, crema i xocolata. Tot i que són fàcils de fer, la recepta té el seu secret. Lluc Crusellas, el millor xocolater del món, t'explica com fer-les perquè tinguis l'èxit assegurat.
Els bunyols de vent són les postres per excel·lència de Quaresma i Setmana Santa. N'hi ha mil versions, però les més populars són les tradicionals d'anís, crema i xocolata. Tot i que són fàcils de fer, la recepta té el seu secret. Lluc Crusellas, el millor xocolater del món, t'explica com fer-les perquè tinguis l'èxit assegurat.
Tot es mou23/02/2026
Tot es mouAjornat per 2 mesos el desnonament de Carme Alcaraz, de 89 anys
La Raquel Prats va enviar una denúncia al "Tot es mou" perquè la seva mare, Carme Alcaraz, de 89 anys havia de ser desnonada del pis on ha viscut des que es va casar, fa 70 anys, a Vilanova i la Geltrú. No es tracta d'un desnonament per falta de pagament, sinó per un tràmit legal que no es va registrar correctament i que l'actual propietari del pis, el grup Gramina Homes, fa servir per fer fora la llogatera. A última hora del matí, el jutjat ha comunicat a la senyora Alcaraz que s'ajornava el desnonament 2 mesos, fins al 23 d'abril. Raquel Prats ha explicat que els han dit que no es feia el desnonament perquè l'ambulància que havia de traslladar la seva mare no estava disponible. La filla també ha dit que l'ajuntament va oferir un allotjament a la seva mare el passat divendres, però que la seva mare el va refusar i vol arribar a la conciliació amb la propietat, que s'hauria de celebrar el 15 de maig. Prats ha comentat que creu que l'oferta amb una alternativa habitacional de l'ajuntament l'últim dia abans del desnonament s'ha produït perquè els periodistes han contactat amb el consistori per saber-ne més. Carme Alcaraz ha enviat un vídeo d'agraïment a la gent que li ha donat suport.
La Raquel Prats va enviar una denúncia al "Tot es mou" perquè la seva mare, Carme Alcaraz, de 89 anys havia de ser desnonada del pis on ha viscut des que es va casar, fa 70 anys, a Vilanova i la Geltrú. No es tracta d'un desnonament per falta de pagament, sinó per un tràmit legal que no es va registrar correctament i que l'actual propietari del pis, el grup Gramina Homes, fa servir per fer fora la llogatera. A última hora del matí, el jutjat ha comunicat a la senyora Alcaraz que s'ajornava el desnonament 2 mesos, fins al 23 d'abril. Raquel Prats ha explicat que els han dit que no es feia el desnonament perquè l'ambulància que havia de traslladar la seva mare no estava disponible. La filla també ha dit que l'ajuntament va oferir un allotjament a la seva mare el passat divendres, però que la seva mare el va refusar i vol arribar a la conciliació amb la propietat, que s'hauria de celebrar el 15 de maig. Prats ha comentat que creu que l'oferta amb una alternativa habitacional de l'ajuntament l'últim dia abans del desnonament s'ha produït perquè els periodistes han contactat amb el consistori per saber-ne més. Carme Alcaraz ha enviat un vídeo d'agraïment a la gent que li ha donat suport.
Tot es mou23F: 45 anys de secrets oficials...fins ara
Tota la documentació relacionada amb l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, no s'ha pogut fer pública per la llei de secrets oficials vigent en aquell moment, una llei aprovada el 1968, durant la dictadura franquista. Josep Palau ha fet un repàs d'allò que se sap, de les hipòtesis, i de les moltes qüestions que encara queden per respondre sobre el 23F i sobre les persones que hi podrien estar implicades, més enllà de les jutjades pel cas. El govern ha aprovat desclassificar documents del 23F (la llei de 1968 ho permet en alguns casos) i els publicarà a la pàgina web de La Moncloa a partir de les 12:00 del dimecres 25 de febrer.
Tota la documentació relacionada amb l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, no s'ha pogut fer pública per la llei de secrets oficials vigent en aquell moment, una llei aprovada el 1968, durant la dictadura franquista. Josep Palau ha fet un repàs d'allò que se sap, de les hipòtesis, i de les moltes qüestions que encara queden per respondre sobre el 23F i sobre les persones que hi podrien estar implicades, més enllà de les jutjades pel cas. El govern ha aprovat desclassificar documents del 23F (la llei de 1968 ho permet en alguns casos) i els publicarà a la pàgina web de La Moncloa a partir de les 12:00 del dimecres 25 de febrer.
Tot es mouEl pianista Sergey Klimenko interpreta un tema popular ucraïnès per la pau
El 24 de febrer del 2022 va començar la guerra a Ucraïna amb l'atac de l'exèrcit rus. La invasió russa va provocar un conflicte irresolt pel qual continuen patint moltes persones. Sergey Klimenko és un pianista català d'origen ucraïnès. Va arribar a Catalunya amb cinc anys, adoptat per una família del Lluçanès. Amb divuit, va tornar al seu país d'origen per seguir formant-se al Conservatori Txaikovski de Kíiv. Sergey Klimenko manté contacte amb ucraïnesos que viuen la guerra i ha explicat com són aquests dies d'hivern a Ucraïna. Al plató del "Tot es mou", el pianista ha interpretat l'adaptació d'una cançó popular ucraïnesa que parla d'un arbre fruiter molt resistent, com ho és el poble que resisteix una invasió.
El 24 de febrer del 2022 va començar la guerra a Ucraïna amb l'atac de l'exèrcit rus. La invasió russa va provocar un conflicte irresolt pel qual continuen patint moltes persones. Sergey Klimenko és un pianista català d'origen ucraïnès. Va arribar a Catalunya amb cinc anys, adoptat per una família del Lluçanès. Amb divuit, va tornar al seu país d'origen per seguir formant-se al Conservatori Txaikovski de Kíiv. Sergey Klimenko manté contacte amb ucraïnesos que viuen la guerra i ha explicat com són aquests dies d'hivern a Ucraïna. Al plató del "Tot es mou", el pianista ha interpretat l'adaptació d'una cançó popular ucraïnesa que parla d'un arbre fruiter molt resistent, com ho és el poble que resisteix una invasió.
Tot es mouMites sobre les plantes
L'expert en plantes André Alonso, també conegut pel sobrenom de la Reina Plantil, explicarà si són veritat o mentida alguns mites sobre la cura de les plantes. Si voleu saber si posant una planta en un test més gros creixerà més, si el marro del cafè o les peles del plàtan són bons fertilitzants, si les closques d'ou aporten calci a les plantes, si cal posar aspirina a l'aigua de regar o si el sabó domèstic és insecticida, no us perdeu les explicacions d'André Alonso en aquest vídeo.
L'expert en plantes André Alonso, també conegut pel sobrenom de la Reina Plantil, explicarà si són veritat o mentida alguns mites sobre la cura de les plantes. Si voleu saber si posant una planta en un test més gros creixerà més, si el marro del cafè o les peles del plàtan són bons fertilitzants, si les closques d'ou aporten calci a les plantes, si cal posar aspirina a l'aigua de regar o si el sabó domèstic és insecticida, no us perdeu les explicacions d'André Alonso en aquest vídeo.
TitóExcursió a l'auditori amb l'orquestra
Som a L'Auditori i l'escenari està preparat perquè toquin els músics. Sentirem com sonen les timbales, el violí, la trompeta... Us agradaria saber com sonen tots junts en una gran orquestra? A veure si en John C. ens ho porta de sorpresa.
Som a L'Auditori i l'escenari està preparat perquè toquin els músics. Sentirem com sonen les timbales, el violí, la trompeta... Us agradaria saber com sonen tots junts en una gran orquestra? A veure si en John C. ens ho porta de sorpresa.
Notícies 3CatInfoNotícies 3CatInfo - 23/02/2026 - 06:00
Viatge al país de les matesL'Entscheidungsproblem
A la darreria del segle XVII, el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz somiava amb un llenguatge universal que permetés dirimir qualsevol afirmació. Ja al segle XX, un altre matemàtic alemany, David Hilbert, es planteja si hi ha cap algorisme capaç de determinar si un enunciat matemàtic és demostrable o no ho és. Es tracta del problema de la decisió o "Entscheidungsproblem". Aquesta qüestió sacseja els matemàtics dels anys 1930, com el francès Jacques Herbrand, l'austríac Kurt Gödel, l'anglès Alan Turing o l'americà Alonzo Church. Finalment, la resposta és negativa i la conclusió, que no podem prescindir de les matemàtiques ni dels matemàtics!
A la darreria del segle XVII, el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz somiava amb un llenguatge universal que permetés dirimir qualsevol afirmació. Ja al segle XX, un altre matemàtic alemany, David Hilbert, es planteja si hi ha cap algorisme capaç de determinar si un enunciat matemàtic és demostrable o no ho és. Es tracta del problema de la decisió o "Entscheidungsproblem". Aquesta qüestió sacseja els matemàtics dels anys 1930, com el francès Jacques Herbrand, l'austríac Kurt Gödel, l'anglès Alan Turing o l'americà Alonzo Church. Finalment, la resposta és negativa i la conclusió, que no podem prescindir de les matemàtiques ni dels matemàtics!
Viatge al país de les matesLa baldufa de Kovalévskaia
El matemàtic suís Leonhard Euler (1707-83) es planteja què li passaria a un cos sòlid qualsevol, com ara una patata, llançat al cosmos a l'atzar. De la patata passa a la síndria i de la síndria, a la baldufa! Més endavant, el matemàtic italofrancès Joseph-Louis Lagrange (1736-1813) també estudia el moviment de la baldufa. Si ens interessa tant el moviment de la baldufa és perquè vivim en una gran baldufa anomenada Terra! Però, com es mourien la baldufa d'Euler o la de Lagrange si les immergíssim en un camp gravitatori? La matemàtica russa Sófia Kovalévskaia (1850-91) resoldrà parcialment aquesta incògnita. Perquè aquest problema no té una solució absoluta. Que el moviment és imprevisible, prou que ho sabíem. Però avui sabem que és matemàticament imprevisible!
El matemàtic suís Leonhard Euler (1707-83) es planteja què li passaria a un cos sòlid qualsevol, com ara una patata, llançat al cosmos a l'atzar. De la patata passa a la síndria i de la síndria, a la baldufa! Més endavant, el matemàtic italofrancès Joseph-Louis Lagrange (1736-1813) també estudia el moviment de la baldufa. Si ens interessa tant el moviment de la baldufa és perquè vivim en una gran baldufa anomenada Terra! Però, com es mourien la baldufa d'Euler o la de Lagrange si les immergíssim en un camp gravitatori? La matemàtica russa Sófia Kovalévskaia (1850-91) resoldrà parcialment aquesta incògnita. Perquè aquest problema no té una solució absoluta. Que el moviment és imprevisible, prou que ho sabíem. Però avui sabem que és matemàticament imprevisible!
Viatge al país de les matesLa teoria del caos
L'any 1972, el matemàtic Edward Lorenz, del departament de meteorologia del Massachusetts Institute of Technology, pronuncia una conferència titulada "Previsibilitat: l'esbatec de les ales d'una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas?". Es tracta del caos determinista, que explica l'evolució irregular d'un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials. El descobriment del caos determinista ens ha ensenyat a ser modestos. Ja no somiem amb un univers perfectament predictible, però gràcies a l'estadística els científics poden continuar fent previsions, fins i tot quan el sistema és caòtic. Els fenòmens meteorològics són imprevisibles a llarg termini, però el clima com a tal és insensible a les papallones i, per tant, és previsible.
L'any 1972, el matemàtic Edward Lorenz, del departament de meteorologia del Massachusetts Institute of Technology, pronuncia una conferència titulada "Previsibilitat: l'esbatec de les ales d'una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas?". Es tracta del caos determinista, que explica l'evolució irregular d'un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials. El descobriment del caos determinista ens ha ensenyat a ser modestos. Ja no somiem amb un univers perfectament predictible, però gràcies a l'estadística els científics poden continuar fent previsions, fins i tot quan el sistema és caòtic. Els fenòmens meteorològics són imprevisibles a llarg termini, però el clima com a tal és insensible a les papallones i, per tant, és previsible.
Viatge al país de les matesLa conjectura de Kepler
L'astrònom i matemàtic alemany Johannes Kepler (1571-1630) es trenca el cap estudiant com es poden apilar esferes de la millor manera, és a dir, la més compacta, havent-hi el mínim espai buit entre elles. I arriba a la conclusió que allò que cerca és "una xarxa cúbica de cares centrades". Doncs bé, aquesta conjectura trigarà quatre segles a ser demostrada! Des de Carl Friedrich Gauss, al segle XIX, fins a Thomas Hales i Marina Viazovska, al segle XXI, passant per László Fejes Tóth, al segle XX, el problema ha fet barrinar uns quants cervells privilegiats.
L'astrònom i matemàtic alemany Johannes Kepler (1571-1630) es trenca el cap estudiant com es poden apilar esferes de la millor manera, és a dir, la més compacta, havent-hi el mínim espai buit entre elles. I arriba a la conclusió que allò que cerca és "una xarxa cúbica de cares centrades". Doncs bé, aquesta conjectura trigarà quatre segles a ser demostrada! Des de Carl Friedrich Gauss, al segle XIX, fins a Thomas Hales i Marina Viazovska, al segle XXI, passant per László Fejes Tóth, al segle XX, el problema ha fet barrinar uns quants cervells privilegiats.
Viatge al país de les matesAlicia Boole en terra de politops
De ben menudeta, Alicia Boole, filla de pares matemàtics, ja jugava amb figures geomètriques, i des que tenia vint anys, sense haver tingut accés a la universitat pel fet de ser dona, va dedicar tota la vida a explorar l'espai quadridimensional. Com puc copsar la quarta dimensió? Com puc visualitzar i descriure els objectes regulars que hi viuen? Aquesta minuciosa recerca matemàtica no li va ser reconeguda, amb un doctorat 'honoris causa', fins al cap de tres llargues dècades.
De ben menudeta, Alicia Boole, filla de pares matemàtics, ja jugava amb figures geomètriques, i des que tenia vint anys, sense haver tingut accés a la universitat pel fet de ser dona, va dedicar tota la vida a explorar l'espai quadridimensional. Com puc copsar la quarta dimensió? Com puc visualitzar i descriure els objectes regulars que hi viuen? Aquesta minuciosa recerca matemàtica no li va ser reconeguda, amb un doctorat 'honoris causa', fins al cap de tres llargues dècades.
Viatge al país de les matesLa teoria de Grafs
Un graf és un conjunt de vèrtexs enllaçats per arestes. Alguns vèrtexs poden no estar enllaçats. Alguns parells de vèrtexs poden estar enllaçats moltes vegades. I també hi pot haver bucles, és a dir arestes que enllacen un vèrtex amb si mateix. Però un graf és un objecte abstracte. En la vida real, el cervell humà, amb milions de neurones o vèrtexs enllaçats per sinapsis o arestes, és un cas particular de graf. L'evolució, que ens ha creat el cervell, deu ser una crac de la matemàtica. O bé la matemàtica deu ser una crac modelitzant cervells.
Un graf és un conjunt de vèrtexs enllaçats per arestes. Alguns vèrtexs poden no estar enllaçats. Alguns parells de vèrtexs poden estar enllaçats moltes vegades. I també hi pot haver bucles, és a dir arestes que enllacen un vèrtex amb si mateix. Però un graf és un objecte abstracte. En la vida real, el cervell humà, amb milions de neurones o vèrtexs enllaçats per sinapsis o arestes, és un cas particular de graf. L'evolució, que ens ha creat el cervell, deu ser una crac de la matemàtica. O bé la matemàtica deu ser una crac modelitzant cervells.
Viatge al país de les matesTessel·lacions
Un bon dia decideixes canviar l'enrajolat de la cambra de bany, que ja comença a ser antiquat. Et presentes a la botiga, però com que som al país de les matemàtiques, el rajoler és una mica peculiar. T'explica que un enrajolat, tècnicament dit tessel·lació, és la juxtaposició de polígons que revesteixen la totalitat d'un pla sense encavalcar-se mai. Després de passar revista a una infinitat de possibilitats que et deixen esmaperdut, optes per l'escacat en blanc i negre de tota la vida.
Un bon dia decideixes canviar l'enrajolat de la cambra de bany, que ja comença a ser antiquat. Et presentes a la botiga, però com que som al país de les matemàtiques, el rajoler és una mica peculiar. T'explica que un enrajolat, tècnicament dit tessel·lació, és la juxtaposició de polígons que revesteixen la totalitat d'un pla sense encavalcar-se mai. Després de passar revista a una infinitat de possibilitats que et deixen esmaperdut, optes per l'escacat en blanc i negre de tota la vida.