S'han trobat 304 resultats per collserola.
Primera línia05/05/2020
"Primera línia", avui, dedicat a persones a qui el coronavirus ha provocat efectes psicològics, sigui per la pèrdua d'algun familiar, per l'estrès de la feina dels sanitaris, per la por del contagi, l'angoixa pel confinament o per un futur incert.
Alguns dels protagonistes:
Maria Teresa Navarro, de 90 anys, viu a la residència de gent gran Mutuam de Collserola. El seu marit va agafar la Covid, el van aïllar en una altra habitació de la residència i va morir a finals de març. La Teresa va poder acomiadar-se'n un cop mort: "Ben enfundada, ben equipada i protegida, li dic a l'assistent, deixa'm agafar el bastó. I em diu, no, agafa't al meu braç. Em van portar a veure'l, em van dir si el volia tocar i se me'n va anar la mà al seu front: `Ramon, descansa, Ramon, has començat a passar, al cel ens trobarem tots'. Li vaig posar la mà al pit: 'Ramon, t'estimo'."
Dr. Jordi Mancebo, cap de l'UCI de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. El 13 de març, a les UCIs de l'hospital, hi havien ingressats dos pacients amb coronavirus i en molts pocs dies van arribar a haver-n'hi un centenar. Cada dia la situació era pitjor. Ara el preocupen les conseqüències de tots aquests dies entre el personal sanitari: "El pitjor de tot és anar-te'n a dormir i saber de ben segur que l'endemà no serà igual que el dia abans. Hem estat a punt de caure pel precipici i quedar-nos sense respiradors, sense medicació, van ser dies extremadament durs".
Patrícia Díaz, administrativa de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Abans de la pandèmia, programava visites i proves mèdiques a consultes externes. Al març, la van traslladar a una planta Covid: s'encarregava de tenir a punt tots els tràmits, com demanar ambulàncies o gestionar l'adjudicació de llits lliures. Va començar a no dormir i tenir malsons, i finalment va tocar fons i va haver de demanar ajuda psicològica."Primera línia", avui, dedicat a persones a qui el coronavirus ha provocat efectes psicològics, sigui per la pèrdua d'algun familiar, per l'estrès de la feina dels sanitaris, per la por del contagi, l'angoixa pel confinament o per un futur incert. Alguns dels protagonistes: Maria Teresa Navarro, de 90 anys, viu a la residència de gent gran Mutuam de Collserola. El seu marit va agafar la Covid, el van aïllar en una altra habitació de la residència i va morir a finals de març. La Teresa va poder acomiadar-se'n un cop mort: "Ben enfundada, ben equipada i protegida, li dic a l'assistent, deixa'm agafar el bastó. I em diu, no, agafa't al meu braç. Em van portar a veure'l, em van dir si el volia tocar i se me'n va anar la mà al seu front: `Ramon, descansa, Ramon, has començat a passar, al cel ens trobarem tots'. Li vaig posar la mà al pit: 'Ramon, t'estimo'." Dr. Jordi Mancebo, cap de l'UCI de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. El 13 de març, a les UCIs de l'hospital, hi havien ingressats dos pacients amb coronavirus i en molts pocs dies van arribar a haver-n'hi un centenar. Cada dia la situació era pitjor. Ara el preocupen les conseqüències de tots aquests dies entre el personal sanitari: "El pitjor de tot és anar-te'n a dormir i saber de ben segur que l'endemà no serà igual que el dia abans. Hem estat a punt de caure pel precipici i quedar-nos sense respiradors, sense medicació, van ser dies extremadament durs". Patrícia Díaz, administrativa de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Abans de la pandèmia, programava visites i proves mèdiques a consultes externes. Al març, la van traslladar a una planta Covid: s'encarregava de tenir a punt tots els tràmits, com demanar ambulàncies o gestionar l'adjudicació de llits lliures. Va començar a no dormir i tenir malsons, i finalment va tocar fons i va haver de demanar ajuda psicològica.
CrimsT1xC2 - Brito i Picatoste (part 2)
Fa 22 dies que els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la pista dels dos fugitius. El diumenge 4 de novembre del 2001 s'organitza un operatiu per detenir-los a Sant Pere de Ribes durant un partit de futbol infantil. Els mitjans comencen a publicar històries sobre la relació entre els dos delinqüents i la influència gairebé de líder espiritual de Brito sobre Picatoste. Aleshores, un incident a Collserola desencadena la tragèdia.
Fa 22 dies que els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la pista dels dos fugitius. El diumenge 4 de novembre del 2001 s'organitza un operatiu per detenir-los a Sant Pere de Ribes durant un partit de futbol infantil. Els mitjans comencen a publicar històries sobre la relació entre els dos delinqüents i la influència gairebé de líder espiritual de Brito sobre Picatoste. Aleshores, un incident a Collserola desencadena la tragèdia.
Temps d'aventuraResum de la temporada 2019
Competeix: Barcelona Trail Races: millors moments de la cursa de muntanya a la serra de Collserola Resum de la temporada 2019
Competeix: Barcelona Trail Races: millors moments de la cursa de muntanya a la serra de Collserola Resum de la temporada 2019
Com si fos ahirT3xC8
La Sílvia ha organitzat un sopar teràpia amb les amigues, però elles prefereixen anar-se'n de festa. Ella vol trobar respostes i l'Alfred li recomana diversos llibres, entre els quals, la Bíblia. Mentrestant, l'Andreu ha anat a fer una travessa per Collserola amb el Nandu. Torna rebentat, però de seguida planifica una pila de coses, i la Pili comença a amoïnar-se. El Marc està angoixat perquè està tirant endavant el seu projecte sense el seu pare, i l'Anna li recomana que el deixi fora del negoci.
La Sílvia ha organitzat un sopar teràpia amb les amigues, però elles prefereixen anar-se'n de festa. Ella vol trobar respostes i l'Alfred li recomana diversos llibres, entre els quals, la Bíblia. Mentrestant, l'Andreu ha anat a fer una travessa per Collserola amb el Nandu. Torna rebentat, però de seguida planifica una pila de coses, i la Pili comença a amoïnar-se. El Marc està angoixat perquè està tirant endavant el seu projecte sense el seu pare, i l'Anna li recomana que el deixi fora del negoci.
TelenotíciesRecuperada una varietat de tomàquet pròpia de Collserola
Es diu mandó, és de mida gran i és molt gustós
Es diu mandó, és de mida gran i és molt gustós
TelenotíciesNou dispositiu: centre d'atenció immediata per a joves que emigren sols
Els menors migrants que arribin a Barcelona tindran finalment un centre d'atenció immediata que s'ha posat en marxa a Collserola. S'hi farà el procés d'identificació i la primera atenció sanitària. Aquest centre evitarà que hagin de passar hores, i en ocasions alguna nit, a les comissaries dels Mossos.
Els menors migrants que arribin a Barcelona tindran finalment un centre d'atenció immediata que s'ha posat en marxa a Collserola. S'hi farà el procés d'identificació i la primera atenció sanitària. Aquest centre evitarà que hagin de passar hores, i en ocasions alguna nit, a les comissaries dels Mossos.
TelenotíciesNou dispositiu: centre d'atenció immediata per a joves que emigren sols - Llengua de signes
Els menors migrants que arribin a Barcelona tindran finalment un centre d'atenció immediata que s'ha posat en marxa a Collserola. S'hi farà el procés d'identificació i la primera atenció sanitària. Aquest centre evitarà que hagin de passar hores, i en ocasions alguna nit, a les comissaries dels Mossos.
Els menors migrants que arribin a Barcelona tindran finalment un centre d'atenció immediata que s'ha posat en marxa a Collserola. S'hi farà el procés d'identificació i la primera atenció sanitària. Aquest centre evitarà que hagin de passar hores, i en ocasions alguna nit, a les comissaries dels Mossos.
TelenotíciesProblemes de convivència entre bicis i vianants al Parc de Collserola
El Consorci del Parc vol actualitzar les ordenances per tal de poder sancionar els ciclistes que circulen per corriols no permesos.
El Consorci del Parc vol actualitzar les ordenances per tal de poder sancionar els ciclistes que circulen per corriols no permesos.
Els matinsLes restriccions a les bicicletes per Collserola
Per la serra de Collserola hi passen cada any un milió i mig de ciclistes. Molts s'endinsen pels corriols de la serra, fet que afecta el medi ambient i causa conflictes amb els vianants. Obrim el debat sobre si cal o no restringir les bicicletes al parc amb Marià Martí, director gerent del Consorci del Parc de Collserola, i Xavier Ferret, portaveu de Collserola sense Restriccions Ciclistes.
Per la serra de Collserola hi passen cada any un milió i mig de ciclistes. Molts s'endinsen pels corriols de la serra, fet que afecta el medi ambient i causa conflictes amb els vianants. Obrim el debat sobre si cal o no restringir les bicicletes al parc amb Marià Martí, director gerent del Consorci del Parc de Collserola, i Xavier Ferret, portaveu de Collserola sense Restriccions Ciclistes.
TelenotíciesTanquen els tres forns crematoris del cementiri de Collserola per obsolets
L'ajuntament de Barcelona ha tancat els 3 forns crematoris que hi havia al cementiri de Collserola perquè havien quedat obsolets i no garantien la normativa ambiental. Ara, les incineracions es fan a Montjuïc però també a molts altres forns de l'àrea metropolitana, i per tant, podria ser que els de Collserola no es tornin a reobrir mai més.
L'ajuntament de Barcelona ha tancat els 3 forns crematoris que hi havia al cementiri de Collserola perquè havien quedat obsolets i no garantien la normativa ambiental. Ara, les incineracions es fan a Montjuïc però també a molts altres forns de l'àrea metropolitana, i per tant, podria ser que els de Collserola no es tornin a reobrir mai més.
Telenotícies354 cases sentenciades a desaparèixer dins del parc natural de Collserola
354 cases construïdes dins el parc natural de Collserola estan condemnades a anar a terra. Els seus propietaris les van aixecar fa anys, sense permisos, en parcel·les convertides en urbanitzacions que hauran de desaparèixer en 40 anys. Els veïns es queixen de decisions injustes.
354 cases construïdes dins el parc natural de Collserola estan condemnades a anar a terra. Els seus propietaris les van aixecar fa anys, sense permisos, en parcel·les convertides en urbanitzacions que hauran de desaparèixer en 40 anys. Els veïns es queixen de decisions injustes.
TelenotíciesUn abocament de més de 4.000 peixos exòtics destrueix la biodiversitat del pantà de Vallvidrera
Un abocament il·legal de més de 4.000 peixos exòtics ha destruït la biodiversitat del pantà de Vallvidrera, al Parc Natural de Collserola. És un lloc on s'hi havien fet molts esforços a favor de la vegetació autòctona i els amfibis. Un equip de biòlegs està treballant per treure els peixos invasors, coneguts com carpins daurats.
Un abocament il·legal de més de 4.000 peixos exòtics ha destruït la biodiversitat del pantà de Vallvidrera, al Parc Natural de Collserola. És un lloc on s'hi havien fet molts esforços a favor de la vegetació autòctona i els amfibis. Un equip de biòlegs està treballant per treure els peixos invasors, coneguts com carpins daurats.
TelenotíciesEls biòlegs intenten reparar el dany causat per un abocament il·legal de més de 4.000 carpins al Pantà de Vallvidrera
Ens traslladem al Parc Natural de Collserola, concretament al pantà de Vallvidrera, perquè s'hi ha comès un delicte ecològic. Un equip de biòlegs està intentant treure més de 4.000 carpes daurades que algú hi ha abocat il·legalment i que estan destruint la fauna i la flora autòctona d'aquesta zona.
Ens traslladem al Parc Natural de Collserola, concretament al pantà de Vallvidrera, perquè s'hi ha comès un delicte ecològic. Un equip de biòlegs està intentant treure més de 4.000 carpes daurades que algú hi ha abocat il·legalment i que estan destruint la fauna i la flora autòctona d'aquesta zona.