S'han trobat 473 resultats per eutanàsia.
França denega l'eutanàsia a una dona amb un càncer incurable
El Tribunal de Gran Instància de Dijon, a França, ha negat a Chantal Sébire que se li practiqui una eutanàsia activa. Aquesta dona té un tumor cancerós al nas que li deforma la cara. És incurable i li provoca insuportables dolors que li afecten la qualitat de vida. La dona, de 52 anys, havia demanat ajuda al mateix president de França, Nicolas Sarkozy i havia acudit als tribunals per posar fi al seu patiment. La justícia però ha rebutjat la seva petició de morir perquè les lleis franceses no preveuen aquesta possibilitat. La dona ja havia avançat que, en cas que la resolució judicial fos negativa, no presentaria recurs. Chantal Sébire ha manifestat ja la seva intenció de viatjar a Suïssa, on l'eutanàsia està permesa.
El Tribunal de Gran Instància de Dijon, a França, ha negat a Chantal Sébire que se li practiqui una eutanàsia activa. Aquesta dona té un tumor cancerós al nas que li deforma la cara. És incurable i li provoca insuportables dolors que li afecten la qualitat de vida. La dona, de 52 anys, havia demanat ajuda al mateix president de França, Nicolas Sarkozy i havia acudit als tribunals per posar fi al seu patiment. La justícia però ha rebutjat la seva petició de morir perquè les lleis franceses no preveuen aquesta possibilitat. La dona ja havia avançat que, en cas que la resolució judicial fos negativa, no presentaria recurs. Chantal Sébire ha manifestat ja la seva intenció de viatjar a Suïssa, on l'eutanàsia està permesa.
França ofereix el coma induït a la malalta d'un càncer irreversible i molt dolorós que sol·licita l'eutanàsia activa
Chantal Sébire, la dona de 52 anys malalta d'un càncer incurable que ha acudit al mateix president francès, Nicolas Sarkozy, perquè l'ajudi a aconseguir l'eutanàsia activa, ha rebut l'oferta del govern francès d'induir-la al coma fins que mori de manera natural. Sébire té un càncer irreversible i molt dolorós que li ha deformat tota la cara i, a l'espera de la decisió judicial, que es preveu negativa, Sarkozy ha encarregat al seu assessor en sanitat que busqui una solució per a un cas que ha commocionat tot França.
Chantal Sébire, la dona de 52 anys malalta d'un càncer incurable que ha acudit al mateix president francès, Nicolas Sarkozy, perquè l'ajudi a aconseguir l'eutanàsia activa, ha rebut l'oferta del govern francès d'induir-la al coma fins que mori de manera natural. Sébire té un càncer irreversible i molt dolorós que li ha deformat tota la cara i, a l'espera de la decisió judicial, que es preveu negativa, Sarkozy ha encarregat al seu assessor en sanitat que busqui una solució per a un cas que ha commocionat tot França.
Una malalta d'un càncer incurable demana l'eutanàsia a Sarkozy
A França, s'ha tornat a obrir el debat sobre l'eutanàsia a partir d'una petició judicial sense precedents al país. Una dona de 52 anys víctima d'un càncer irreversible i molt dolorós que li ha deformat tota la cara ha demanat que li apliquin l'eutanàsia activa, que la llei francesa tracta com un homicidi. El cas ha arribat fins al mateix president Nicolas Sarkozy, que s'hi ha implicat personalment.
A França, s'ha tornat a obrir el debat sobre l'eutanàsia a partir d'una petició judicial sense precedents al país. Una dona de 52 anys víctima d'un càncer irreversible i molt dolorós que li ha deformat tota la cara ha demanat que li apliquin l'eutanàsia activa, que la llei francesa tracta com un homicidi. El cas ha arribat fins al mateix president Nicolas Sarkozy, que s'hi ha implicat personalment.
Unes 300 persones reflexionen a Vic sobre el tabú de la mort des de diferents àmbits
Vic.- Unes 300 persones participen aquest dimecres a Vic en unes jornades que volen impulsar la reflexió sobre aspectes clínics, ètics i jurídics relacionats amb la mort. El tabú de la mort i del debat a l'entorn d'aquesta ha planat durant tota la jornada. El director de la càtedra Ethos Ramon Llull, Francesc Torralba, ha destacat en la seva xerrada que al segle XXI 'la mort és un fenomen que desplacem fora de la vida quotidiana menys quan ens toca de prop'. El doctor Pablo Simón, membre del comitè espanyol de bioètica, pensa que aquest tabú a l'entorn de la mort es va superant lentament i assenyala el fet que el debat sobre l'eutanàsia 'està cada vegada més avançat'.
Vic.- Unes 300 persones participen aquest dimecres a Vic en unes jornades que volen impulsar la reflexió sobre aspectes clínics, ètics i jurídics relacionats amb la mort. El tabú de la mort i del debat a l'entorn d'aquesta ha planat durant tota la jornada. El director de la càtedra Ethos Ramon Llull, Francesc Torralba, ha destacat en la seva xerrada que al segle XXI 'la mort és un fenomen que desplacem fora de la vida quotidiana menys quan ens toca de prop'. El doctor Pablo Simón, membre del comitè espanyol de bioètica, pensa que aquest tabú a l'entorn de la mort es va superant lentament i assenyala el fet que el debat sobre l'eutanàsia 'està cada vegada més avançat'.
Mor Cassià Maria Just, abat emèrit de Montserrat entre 1966 i 1989
Qui va ser l'abat emèrit de Montserrat durant gairebé vint anys, entre 1966 i 1982, Cassià Maria Just, ha mort aquest dimecres a les cinc de la matinada, als 81 anys. La capella ardent s'ha instal·lat al monestir de Montserrat. Com a religiós es va caracteritzar per una defensa aferrissada dels drets humans. Va ser molt crític amb el discurs oficial de l'Església, ja que creia que la jerarquia eclesiàstica estava encotillada i havia de canviar i modificar el missatge en temes com l'eutanàsia, l'homosexualitat o l'avortament per apropar-se més a la societat.
Qui va ser l'abat emèrit de Montserrat durant gairebé vint anys, entre 1966 i 1982, Cassià Maria Just, ha mort aquest dimecres a les cinc de la matinada, als 81 anys. La capella ardent s'ha instal·lat al monestir de Montserrat. Com a religiós es va caracteritzar per una defensa aferrissada dels drets humans. Va ser molt crític amb el discurs oficial de l'Església, ja que creia que la jerarquia eclesiàstica estava encotillada i havia de canviar i modificar el missatge en temes com l'eutanàsia, l'homosexualitat o l'avortament per apropar-se més a la societat.
Presentat un recurs contra la manifestació per l'avortament 'lliure i gratuït' perquè 'pot influïr en el vot'
Barcelona.- El Partit Família i Vida (PFiV) ha presentat aquest divendres un recurs per denunciar la manifestació convocada per aquest dissabte, jornada de reflexió, sota els lemes 'Dret al propi cos' i 'Avortament lliure i gratuït'. El Partit Família i Vida s'oposa a la manifestació perquè va 'en contra de l'ideari' del partit, i la denuncia perquè 'està promoguda i patrocinada per ens públics com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona', el que considera que 'infringeix de ple la llei que diu que els poders públics de cap manera poden influir en el vot dels ciutadans i molt menys el dia de la seva reflexió'. El programa del PFiV s'oposa a 'la interrupció voluntària de la vida, tant si és per avortament, pena de mort o eutanàsia'. L'objectiu del partit és que la Junta Electoral desautoritzi la manifestació que considera que està 'plena d'il·legalitats'.
Barcelona.- El Partit Família i Vida (PFiV) ha presentat aquest divendres un recurs per denunciar la manifestació convocada per aquest dissabte, jornada de reflexió, sota els lemes 'Dret al propi cos' i 'Avortament lliure i gratuït'. El Partit Família i Vida s'oposa a la manifestació perquè va 'en contra de l'ideari' del partit, i la denuncia perquè 'està promoguda i patrocinada per ens públics com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona', el que considera que 'infringeix de ple la llei que diu que els poders públics de cap manera poden influir en el vot dels ciutadans i molt menys el dia de la seva reflexió'. El programa del PFiV s'oposa a 'la interrupció voluntària de la vida, tant si és per avortament, pena de mort o eutanàsia'. L'objectiu del partit és que la Junta Electoral desautoritzi la manifestació que considera que està 'plena d'il·legalitats'.
Esquerra Republicana defensa despenalitzar l'avortament i l'eutanàsia activa
Joan Ridao ha presentat les seves propostes en l'àmbit de la sanitat. Per aconseguir una sanitat eficient, el candidat d'Esquerra Repbulicana proposa incrementar-ne les inverssions fins al 10% del PIB, com a Europa. Ridao també ha defensat un canvi de legislació per despenalitzar l'avortament i l'eutanàsia activa.
Joan Ridao ha presentat les seves propostes en l'àmbit de la sanitat. Per aconseguir una sanitat eficient, el candidat d'Esquerra Repbulicana proposa incrementar-ne les inverssions fins al 10% del PIB, com a Europa. Ridao també ha defensat un canvi de legislació per despenalitzar l'avortament i l'eutanàsia activa.
Luxemburg, tercer país de la UE que legalitza l'eutanàsia
Luxemburg s'ha afegit a Bèlgica i Holanda i s'ha convertit en el tercer país de la Unió Europea a despenalitzar l'eutanàsia. Després d'una votació parlamentària molt ajustada -30 vots a favor i 26 en contra- i l'oposició del partit socialcristià del primer ministre, Jean-Claude Juncker, el projecte ha obtingut, finalment, el suport parlamentari. Socialdemòcrates, liberals i verds hi han votat a favor. El resultat de la votació és un gran revés per al partit del primer ministrre, que consideren que amb la legalització de l'eutanàsia es fa un pas cap a la "legalització de l'assassinat". El Parlament ha aprovat també el "testament vital" i mesures per impulsar el desenvolupament de la medicina pal·liativa.
Luxemburg s'ha afegit a Bèlgica i Holanda i s'ha convertit en el tercer país de la Unió Europea a despenalitzar l'eutanàsia. Després d'una votació parlamentària molt ajustada -30 vots a favor i 26 en contra- i l'oposició del partit socialcristià del primer ministre, Jean-Claude Juncker, el projecte ha obtingut, finalment, el suport parlamentari. Socialdemòcrates, liberals i verds hi han votat a favor. El resultat de la votació és un gran revés per al partit del primer ministrre, que consideren que amb la legalització de l'eutanàsia es fa un pas cap a la "legalització de l'assassinat". El Parlament ha aprovat també el "testament vital" i mesures per impulsar el desenvolupament de la medicina pal·liativa.
La Jornada anual de formació permanent de sacerdots de la diòcesi d'Urgell tracta el tema de l'eutanàsia
La Seu d'Urgell.- La germana Maria Pilar Núñez ha parlat aquest dilluns als sacerdots de la diòcesi d'Urgell sobre l'eutanàsia i els conceptes d'ètica que envolten al fet de la mort i als malalts en procés irreversible. Per ella, 'aquesta és una qüestió candent i molt viva que els sacerdots han de conèixer en profunditat'. L'especialista en bioètica ha advocat per 'una actitud responsable i més humana en el suport dels malalts terminals'. La conferència s'han fet en el marc de la Jornada anual de formació permanent per a preveres duta a terme durant aquest dilluns a la Casa del Bisbat.
La Seu d'Urgell.- La germana Maria Pilar Núñez ha parlat aquest dilluns als sacerdots de la diòcesi d'Urgell sobre l'eutanàsia i els conceptes d'ètica que envolten al fet de la mort i als malalts en procés irreversible. Per ella, 'aquesta és una qüestió candent i molt viva que els sacerdots han de conèixer en profunditat'. L'especialista en bioètica ha advocat per 'una actitud responsable i més humana en el suport dels malalts terminals'. La conferència s'han fet en el marc de la Jornada anual de formació permanent per a preveres duta a terme durant aquest dilluns a la Casa del Bisbat.
El sínode de bisbes per Amèrica alerta del creixement d'un neomarxisme que buscaria marginar l'Església catòlica
El sínode de bisbes per Amèrica alerta del desenvolupament d'un corrent d'influència neomarxista a Llatinoamèrica que buscaria marginar l'Església catòlica. Aquest òrgan consultiu del Vaticà denuncia la promoció de lleis a favor de l'avortament o l'eutanàsia, contràries a l'ètica del catolicisme. Segons els bisbes americans, aquesta formació neomarxista potencia l'eliminació dels valors cristians tant en l'educació com en la comunicació. El sínode alerta també sobre la proliferació del tràfic i la producció de drogues, la violència i la corrupció política a l'Amèrica Llatina.
El sínode de bisbes per Amèrica alerta del desenvolupament d'un corrent d'influència neomarxista a Llatinoamèrica que buscaria marginar l'Església catòlica. Aquest òrgan consultiu del Vaticà denuncia la promoció de lleis a favor de l'avortament o l'eutanàsia, contràries a l'ètica del catolicisme. Segons els bisbes americans, aquesta formació neomarxista potencia l'eliminació dels valors cristians tant en l'educació com en la comunicació. El sínode alerta també sobre la proliferació del tràfic i la producció de drogues, la violència i la corrupció política a l'Amèrica Llatina.
El Ministeri de Sanitat crearà una Comissió Bioètica per garantir una mort digna
El govern no legalitzarà l'eutanàsia, però estudia vies per garantir una mort digna. Així ho ha assegurat el seu ministre de Sanitat, Bernat Soria, que ha anunciat que vol crear abans que acabi la legislatura una comissió bioètica per als casos que no poden ser tractats amb cures pal·liatives o que rebutgen l'assistència terapèutica. El ministeri diu que no es tracta d'articular una normativa sobre l'eutanàsia, sinó de garantir el dret a una vida digna a aquelles persones que no volen seguir patint.
El govern no legalitzarà l'eutanàsia, però estudia vies per garantir una mort digna. Així ho ha assegurat el seu ministre de Sanitat, Bernat Soria, que ha anunciat que vol crear abans que acabi la legislatura una comissió bioètica per als casos que no poden ser tractats amb cures pal·liatives o que rebutgen l'assistència terapèutica. El ministeri diu que no es tracta d'articular una normativa sobre l'eutanàsia, sinó de garantir el dret a una vida digna a aquelles persones que no volen seguir patint.
Polònia bloqueja la creació d'una jornada europea contra la pena de mort si no inclou també l'avortament i l'eutanàsia
El govern de Polònia bloqueja un acord de la Unió Europea per crear una jornada europea contra la pena de mort. L'executiu conservador polonès pretén que en aquesta commemoració -prevista per al 10 d'octubre- s'hi inclogui també una condemna a l'avortament i l'eutanàsia. Aquesta qüestió, que ha de ser aprovada pels 27 per unanimitat, tensa novament les relacions entre Brussel·les i Varsòvia. Fonts diplomàtiques europees han explicat que la proximitat de les eleccions poloneses no fa preveure un canvi de posició del seu país. Per això, la presidència portuguesa podria buscar una altra manera de celebrar l'abolició de la pena de mort per esquivar el veto polonès.
El govern de Polònia bloqueja un acord de la Unió Europea per crear una jornada europea contra la pena de mort. L'executiu conservador polonès pretén que en aquesta commemoració -prevista per al 10 d'octubre- s'hi inclogui també una condemna a l'avortament i l'eutanàsia. Aquesta qüestió, que ha de ser aprovada pels 27 per unanimitat, tensa novament les relacions entre Brussel·les i Varsòvia. Fonts diplomàtiques europees han explicat que la proximitat de les eleccions poloneses no fa preveure un canvi de posició del seu país. Per això, la presidència portuguesa podria buscar una altra manera de celebrar l'abolició de la pena de mort per esquivar el veto polonès.
Arxivat per manca de delicte el cas de les sedacions irregulars de malalts terminals en un hospital de Leganés
El cas contra vuit metges de l'Hospital Severo Ochoa de Leganés per presumptes sedacions irregulars de malalts terminals ha quedat arxivat. El jutge no veu delicte en l'actuació dels metges, a qui es responsabilitzava de la mort de 15 pacients poc després de ser sedats. Tot i reconèixer mala praxi mèdica, el cas s'arxiva perquè no s'ha pogut aclarir si les morts les van causar els fàrmacs o l'evolució de les malalties. El 2005, la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid va destituir la cúpula de metges de l'hospital a causa de denúncies anònimes d'una possible eutanàsia massiva. La comissió d'experts que va estudiar el cas va concloure que s'havien fet sedacions inadequades, relacionades directament amb la mort dels pacients.
El cas contra vuit metges de l'Hospital Severo Ochoa de Leganés per presumptes sedacions irregulars de malalts terminals ha quedat arxivat. El jutge no veu delicte en l'actuació dels metges, a qui es responsabilitzava de la mort de 15 pacients poc després de ser sedats. Tot i reconèixer mala praxi mèdica, el cas s'arxiva perquè no s'ha pogut aclarir si les morts les van causar els fàrmacs o l'evolució de les malalties. El 2005, la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid va destituir la cúpula de metges de l'hospital a causa de denúncies anònimes d'una possible eutanàsia massiva. La comissió d'experts que va estudiar el cas va concloure que s'havien fet sedacions inadequades, relacionades directament amb la mort dels pacients.
Bush i el Papa parlen sobre l'Iraq i l'avortament en la primera visita del president nord-americà al Vaticà
Primera trobada entre George Bush i el papa Benet XVI. El president nord-americà s'ha reunit amb el pontífex durant mitja hora, en el marc d'una gira europea després de la cimera del G-8, que divendres va acabar a Alemanya. Bush i Benet XVI han parlat, per primer cop, cara a cara, a l'estudi privat del Papa al Vaticà. Sobre la taula, coincidències respecte a temes com l'avortament o l'eutanàsia, però també discrepàncies, sobretot, pel que fa a la guerra de l'Iraq.
Primera trobada entre George Bush i el papa Benet XVI. El president nord-americà s'ha reunit amb el pontífex durant mitja hora, en el marc d'una gira europea després de la cimera del G-8, que divendres va acabar a Alemanya. Bush i Benet XVI han parlat, per primer cop, cara a cara, a l'estudi privat del Papa al Vaticà. Sobre la taula, coincidències respecte a temes com l'avortament o l'eutanàsia, però també discrepàncies, sobretot, pel que fa a la guerra de l'Iraq.
Els bisbes catalans equiparen el terrorisme i la violència de gènere amb l'eutanàsia i l'avortament
En un document conjunt, els màxims representants de la jerarquia catòlica a Catalunya consideren que les accions terroristes i el maltractament a la dona són una forma de violència equiparable a l'eutanàsia i l'avortament. El text, presentat a Tarragona, pretén difondre l'evangeli entre la societat. Els bisbes catalans mostren el rebuig a tota violència i argumenten que l'avortament i l'eutanàsia són dues formes de violència a l'inici i al final de la vida. L'avortament, segons afirmen, sega la vida dels nonats. I l'eutanàsia, a parer dels bisbes, suposa eliminar les persones quan ja no són aptes per a la feina.
En un document conjunt, els màxims representants de la jerarquia catòlica a Catalunya consideren que les accions terroristes i el maltractament a la dona són una forma de violència equiparable a l'eutanàsia i l'avortament. El text, presentat a Tarragona, pretén difondre l'evangeli entre la societat. Els bisbes catalans mostren el rebuig a tota violència i argumenten que l'avortament i l'eutanàsia són dues formes de violència a l'inici i al final de la vida. L'avortament, segons afirmen, sega la vida dels nonats. I l'eutanàsia, a parer dels bisbes, suposa eliminar les persones quan ja no són aptes per a la feina.