S'han trobat 473 resultats per eutanàsia.
Un centenar de persones protagonitzen una bicicletada nudista per protestar per la visita del papa
Al papa ja és a València, però a banda dels milers de pelegrins que viuen fervorosament la visita de Benet XVI, hi ha a qui aquesta notícia no li provoca ni fred ni calor. Fins i tot hi ha qui hi està en contra. Aquest és el sentiment que han volgut demostrar unes 150 persones, 50 d'elles nues, que han participat en una marxa ciclista per protestar per la visita del papa a València. La marxa, convocada pel col·lectiu Jo no t'Espere, no s'ha pogut acostar al seu objectiu: la plaça de la Verge. Mig centenar d'agents de policia els ho han impedit. Pel camí, però, han escandalitzat uns quants fidels i han rebut tantes xiulades com aplaudiments.
Al papa ja és a València, però a banda dels milers de pelegrins que viuen fervorosament la visita de Benet XVI, hi ha a qui aquesta notícia no li provoca ni fred ni calor. Fins i tot hi ha qui hi està en contra. Aquest és el sentiment que han volgut demostrar unes 150 persones, 50 d'elles nues, que han participat en una marxa ciclista per protestar per la visita del papa a València. La marxa, convocada pel col·lectiu Jo no t'Espere, no s'ha pogut acostar al seu objectiu: la plaça de la Verge. Mig centenar d'agents de policia els ho han impedit. Pel camí, però, han escandalitzat uns quants fidels i han rebut tantes xiulades com aplaudiments.
Saura diu que ICV-EA és la formació que se sent més còmoda amb el nou Estatut
Televisió de Catalunya ha començat la setmana amb un cicle d'entrevistes als dirigents dels grups parlamentaris catalans perquè expliquin la seva posició davant el nou Estatut, que diumenge se sotmet a referèndum. El president d'ICV-EA, Joan Saura, ha obert aquests espais defensant que el text no té motius d'oposició des d'una perspectiva "nacional, d'esquerres i progressista". Saura també ha dit que el seu partit és el que se sent més còmode amb el projecte. D'altra banda, el dirigent ecosocialista ha apostat perquè les eleccions autonòmiques es celebrin a finals d'octubre.
Televisió de Catalunya ha començat la setmana amb un cicle d'entrevistes als dirigents dels grups parlamentaris catalans perquè expliquin la seva posició davant el nou Estatut, que diumenge se sotmet a referèndum. El president d'ICV-EA, Joan Saura, ha obert aquests espais defensant que el text no té motius d'oposició des d'una perspectiva "nacional, d'esquerres i progressista". Saura també ha dit que el seu partit és el que se sent més còmode amb el projecte. D'altra banda, el dirigent ecosocialista ha apostat perquè les eleccions autonòmiques es celebrin a finals d'octubre.
Rajoy critica un Estatut "intervencionista" i assegura que només beneficiarà Zapatero
El president del PP, Mariano Rajoy, es bolcarà en la campanya del referèndum de l'Estatut català amb sis visites a Catalunya en quinze dies, en lloc de les quatre inicialment previstes. La primera ha estat a Tarragona, on ha celebrat un míting conjunt amb el líder del PP català, Josep Piqué. Rajoy ha dit a Tarragona que l'Estatut català només servirà per beneficiar el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui ha acusat de ser "manifestament deslleial amb la població espanyola", a la qual "ha enganyat" perquè "ens havia dit que no negociaria amb Batasuna i ara diu que sí".
El president del PP, Mariano Rajoy, es bolcarà en la campanya del referèndum de l'Estatut català amb sis visites a Catalunya en quinze dies, en lloc de les quatre inicialment previstes. La primera ha estat a Tarragona, on ha celebrat un míting conjunt amb el líder del PP català, Josep Piqué. Rajoy ha dit a Tarragona que l'Estatut català només servirà per beneficiar el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui ha acusat de ser "manifestament deslleial amb la població espanyola", a la qual "ha enganyat" perquè "ens havia dit que no negociaria amb Batasuna i ara diu que sí".
Iceta defensa l'eslògan de l'Estatut contra el PP i admet que "els teníem una mica de ganes"
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, considera que el lema del PSC en la precampanya de l'Estatut -"El PP utilitzarà el teu 'no' contra Catalunya"- és "obvi" i "afortunadíssim", i ha afirmat que "mai se'ns va acudir que es portés una opinió als tribunals", en al·lusió a la querella del PP. En declaracions a TV3, Iceta ha recordat que "delictes d'opinió, només n'hi ha en les dictadures" i ha afirmat que el lema socialista intenta transmetre als ciutadans que "és l'hora de tornar dos anys d'infàmia".
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, considera que el lema del PSC en la precampanya de l'Estatut -"El PP utilitzarà el teu 'no' contra Catalunya"- és "obvi" i "afortunadíssim", i ha afirmat que "mai se'ns va acudir que es portés una opinió als tribunals", en al·lusió a la querella del PP. En declaracions a TV3, Iceta ha recordat que "delictes d'opinió, només n'hi ha en les dictadures" i ha afirmat que el lema socialista intenta transmetre als ciutadans que "és l'hora de tornar dos anys d'infàmia".
La família del pentaplègic mort a Valladolid demana respecte i diu que "no volia convertir-se en un altre Ramón Sampedro"
La policia ha obert una investigació per determinar les causes de la mort de Jorge León Escudero, el pentaplègic trobat mort dijous passat a Valladolid. La seva família ha fet públic un comunicat en què assegura que ell mai no va ocultar el seu desig d'alliberar-se de la tràgica situació d'immobilitat absoluta en què es trobava arran d'un accident. "La seva mort estava anunciada", asseguren els familiars, que demanen respecte per la seva memòria ja que ell estimava la vida, "no volia convertir-se en un altre Ramón Sampedro" ni tampoc es creia "Superman en una cadira de rodes".
La policia ha obert una investigació per determinar les causes de la mort de Jorge León Escudero, el pentaplègic trobat mort dijous passat a Valladolid. La seva família ha fet públic un comunicat en què assegura que ell mai no va ocultar el seu desig d'alliberar-se de la tràgica situació d'immobilitat absoluta en què es trobava arran d'un accident. "La seva mort estava anunciada", asseguren els familiars, que demanen respecte per la seva memòria ja que ell estimava la vida, "no volia convertir-se en un altre Ramón Sampedro" ni tampoc es creia "Superman en una cadira de rodes".
La policia investiga la mort d'un pentaplègic i el jutge decreta el secret del cas
La Policia Nacional investiga la mort d'un home pentaplègic, el cos del qual va aparèixer dijous passat al seu domicili de Valladolid desconnectat del respirador automàtic que el mantenia amb vida. El subdelegat del govern, Cecilio Vadillo, ha dit que es tracta d'"un cas molt delicat" perquè "pot obrir un nou debat social, com l'originat arran de la mort de Ramón Sampedro" el 1998, i ha demanat prudència. Es dóna la circumstància que el finat havia reclamat morir en reiterades ocasions. Per tot plegat, el jutge ha decretat el secret de sumari.
La Policia Nacional investiga la mort d'un home pentaplègic, el cos del qual va aparèixer dijous passat al seu domicili de Valladolid desconnectat del respirador automàtic que el mantenia amb vida. El subdelegat del govern, Cecilio Vadillo, ha dit que es tracta d'"un cas molt delicat" perquè "pot obrir un nou debat social, com l'originat arran de la mort de Ramón Sampedro" el 1998, i ha demanat prudència. Es dóna la circumstància que el finat havia reclamat morir en reiterades ocasions. Per tot plegat, el jutge ha decretat el secret de sumari.
Els bisbes catalans donen llibertat de vot als catòlics, però consideren alguns apartats de l'Estatut contraris al cristianisme
El monestir de Montserrat celebra els 125 anys de la declaració de la Mare de Déu com a patrona de Catalunya. En honor a la verge, s'ha celebrat una missa solemne a la basílica, amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del líder de Convergència i Unió, Artur Mas. Coincidint amb aquest aniversari, els bisbes catalans han presentat una declaració conjunta sobre el nou Estatut de Catalunya, en què qüestionen el títol primer que parla de l'avortament i de l'eutanàsia, aspectes que consideren contraris al cristianisme. Tanmateix, donen llibertat als fidels perquè decideixin el sentit del seu vot en el referèndum.
El monestir de Montserrat celebra els 125 anys de la declaració de la Mare de Déu com a patrona de Catalunya. En honor a la verge, s'ha celebrat una missa solemne a la basílica, amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del líder de Convergència i Unió, Artur Mas. Coincidint amb aquest aniversari, els bisbes catalans han presentat una declaració conjunta sobre el nou Estatut de Catalunya, en què qüestionen el títol primer que parla de l'avortament i de l'eutanàsia, aspectes que consideren contraris al cristianisme. Tanmateix, donen llibertat als fidels perquè decideixin el sentit del seu vot en el referèndum.
Jesús decideix morir
El debat de l'eutanàsia truca de nou a la porta dels polítics. Jesús, un afectat per una malaltia crònica degenerativa, ha demanat el dret a poder posar fi al seu patiment. A aquest fet se n'afegeix un altre també de força important. El mes de març passat el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya va realitzar un informe en què feia una sèrie de recomanacions sobre la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit, afirmant la necessitat d'establir protocols mèdics per portar-los a la pràctica. Que el Departament de Salut de la Generalitat ho tingui en compte i iniciï el llarg camí cap a la despenalització de l'eutanàsia és la darrera esperança d'en Jesús i la seva família.
El debat de l'eutanàsia truca de nou a la porta dels polítics. Jesús, un afectat per una malaltia crònica degenerativa, ha demanat el dret a poder posar fi al seu patiment. A aquest fet se n'afegeix un altre també de força important. El mes de març passat el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya va realitzar un informe en què feia una sèrie de recomanacions sobre la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit, afirmant la necessitat d'establir protocols mèdics per portar-los a la pràctica. Que el Departament de Salut de la Generalitat ho tingui en compte i iniciï el llarg camí cap a la despenalització de l'eutanàsia és la darrera esperança d'en Jesús i la seva família.
Rajoy demana a CiU fer un front comú per suprimir el títol de drets i deures de l'Estatut
El president del PP, Mariano Rajoy, és a Barcelona. Hi ha vingut convidat per entitats crítiques amb el títol de drets i deures de l'Estatut i, en aquest context, ha pronunciat una conferència titulada "Estatut i model de societat". Rajoy ha conclòs: l'Estatut "dividirà la societat, danyarà les llibertats, crearà una Generalitat intervencionista i farà una societat tancada". En vista d'aquests perills, Rajoy ha buscat aliats entre la societat i també a CiU, a qui ha demanat fer front comú contra el capítol de drets.
El president del PP, Mariano Rajoy, és a Barcelona. Hi ha vingut convidat per entitats crítiques amb el títol de drets i deures de l'Estatut i, en aquest context, ha pronunciat una conferència titulada "Estatut i model de societat". Rajoy ha conclòs: l'Estatut "dividirà la societat, danyarà les llibertats, crearà una Generalitat intervencionista i farà una societat tancada". En vista d'aquests perills, Rajoy ha buscat aliats entre la societat i també a CiU, a qui ha demanat fer front comú contra el capítol de drets.
Un informe del Comitè de Bioètica de Catalunya recomana la despenalització de l'eutanàsia
Un informe fet pel Comitè de Bioètica de Catalunya per encàrrec del Departament de Salut recomana de forma clara i contudent la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi. Segons aquest treball fet per metges, catedràtics de filosofia i especialistes en bioètica, la despenalització s'hauria d'acompanyar d'una regulació del suïcidi mèdicament assistit i de l'eutanàsia en uns supòsits molt determinats.
Un informe fet pel Comitè de Bioètica de Catalunya per encàrrec del Departament de Salut recomana de forma clara i contudent la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi. Segons aquest treball fet per metges, catedràtics de filosofia i especialistes en bioètica, la despenalització s'hauria d'acompanyar d'una regulació del suïcidi mèdicament assistit i de l'eutanàsia en uns supòsits molt determinats.
Acebes titlla de "viatge al passat" el text de l'Estatut sobre els drets i deures lingüístics
La Comissió Constitucional del Congrés ha donat llum verda al títol primer del nou Estatut català, el que fa referència als drets i deures. Al final, s'ha modificat un dels articles més polèmics: el dret a morir amb dignitat. El nou text recull -literalment- "el dret a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort". El PP ha acusat CiU d'acceptar a ulls clucs qüestions contràries als seus principis. Els populars han carregat amb especial duresa contra l'apartat de drets i deures lingüístics. La Comissió es reprèn aquesta tarda amb el debat del títol segon, sobre les institucions de Catalunya.
La Comissió Constitucional del Congrés ha donat llum verda al títol primer del nou Estatut català, el que fa referència als drets i deures. Al final, s'ha modificat un dels articles més polèmics: el dret a morir amb dignitat. El nou text recull -literalment- "el dret a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort". El PP ha acusat CiU d'acceptar a ulls clucs qüestions contràries als seus principis. Els populars han carregat amb especial duresa contra l'apartat de drets i deures lingüístics. La Comissió es reprèn aquesta tarda amb el debat del títol segon, sobre les institucions de Catalunya.
Exconsellers, empresaris i professors demanen suprimir els drets i deures de l'Estatut
Exconsellers de la Generalitat, com Antoni Comas i Josep Gomis, l'expresident del Parlament Joaquim Xicoy i empresaris com Joan Gaspart, a més de nombrosos professionals, han fet públic un manifest en què demanen als grups parlamentaris la "completa modificació o supressió" del títol de drets i deures que inclou l'Estatut i que ja ha estat aprovat en ponència amb el vot a favor de tots els grups menys el PP.
Exconsellers de la Generalitat, com Antoni Comas i Josep Gomis, l'expresident del Parlament Joaquim Xicoy i empresaris com Joan Gaspart, a més de nombrosos professionals, han fet públic un manifest en què demanen als grups parlamentaris la "completa modificació o supressió" del títol de drets i deures que inclou l'Estatut i que ja ha estat aprovat en ponència amb el vot a favor de tots els grups menys el PP.
Aprovat el títol primer de l'Estatut sobre drets i deures amb el suport de CiU i ICV
S'esperava una sessió polèmica a la ponència del Congrés que estudia l'Estatut. Els partits debatien drets i deures, un capítol que dividia el quadripartit. D'una banda, CiU assegurava que el pacte Mas-Zapatero preveia modificar el text aprovat al Parlament. De l'altra, ICV -que també parlava d'un pacte amb el PSOE- i ERC defensaven el text original. Tots s'han presentat sense voluntat de moure fitxa però, finalment, han pactat modificacions sobre el dret a una mort digna, els tipus de família i la igualtat entre home i dona.
S'esperava una sessió polèmica a la ponència del Congrés que estudia l'Estatut. Els partits debatien drets i deures, un capítol que dividia el quadripartit. D'una banda, CiU assegurava que el pacte Mas-Zapatero preveia modificar el text aprovat al Parlament. De l'altra, ICV -que també parlava d'un pacte amb el PSOE- i ERC defensaven el text original. Tots s'han presentat sense voluntat de moure fitxa però, finalment, han pactat modificacions sobre el dret a una mort digna, els tipus de família i la igualtat entre home i dona.
Els Senat dels EUA confirma el jutge conservador Alito per ocupar un lloc vitalici al Suprem
El Senat dels Estats Units ha confirmat el jutge conservador Samuel Alito per ocupar un lloc vitalici al Tribunal Suprem. L'oposició de la minoria demòcrata no ha estat suficient per bloquejar aquest nomenament. Alito jurarà el càrrec, i s'afegirà a un altre magistrat conservador, John Roberts, confirmat l'any passat com a president del màxim tribunal dels Estats Units. Des que George Bush el va proposar, a finals del 2005, la candidatura d'Alito ha afrontat una campanya en contra dels demòcrates per les seves posicions en qüestions com l'avortament.
El Senat dels Estats Units ha confirmat el jutge conservador Samuel Alito per ocupar un lloc vitalici al Tribunal Suprem. L'oposició de la minoria demòcrata no ha estat suficient per bloquejar aquest nomenament. Alito jurarà el càrrec, i s'afegirà a un altre magistrat conservador, John Roberts, confirmat l'any passat com a president del màxim tribunal dels Estats Units. Des que George Bush el va proposar, a finals del 2005, la candidatura d'Alito ha afrontat una campanya en contra dels demòcrates per les seves posicions en qüestions com l'avortament.
L'absència de la mort, una reflexió amb un toc d'humor en l'última novel·la de Saramago
Imaginem-nos un país de 10 milions d'habitants. Per exemple, Portugal. Imaginem-nos que, de sobte, els seus habitants deixen de morir-se. Què passaria amb els hospitals, amb les companyies funeràries o amb l'església si la mort deixés d'actuar? Qui ho vulgui saber haurà de llegir "Les intermitències de la mort", l'última novel·la de José Saramago. Un llibre que, d'entrada, s'ha publicat simultàniament en portuguès, italià, castellà i català i del qual s'ha fet la presentació mundial a Lisboa. Allà, a pocs carrers de casa seva, Saramago ha desmitificat la llegenda de la vida eterna.
Imaginem-nos un país de 10 milions d'habitants. Per exemple, Portugal. Imaginem-nos que, de sobte, els seus habitants deixen de morir-se. Què passaria amb els hospitals, amb les companyies funeràries o amb l'església si la mort deixés d'actuar? Qui ho vulgui saber haurà de llegir "Les intermitències de la mort", l'última novel·la de José Saramago. Un llibre que, d'entrada, s'ha publicat simultàniament en portuguès, italià, castellà i català i del qual s'ha fet la presentació mundial a Lisboa. Allà, a pocs carrers de casa seva, Saramago ha desmitificat la llegenda de la vida eterna.