S'han trobat 671 resultats per captivitat.
NotíciaReeducant l'elegant Fiona, a "Veterinaris"
Aquest dissabte, a partir de les 15.40, TV3 emet un nou capítol de "Veterinaris", històries molt humanes amb protagonistes molt animals.
Aquest dissabte, a partir de les 15.40, TV3 emet un nou capítol de "Veterinaris", històries molt humanes amb protagonistes molt animals.
- Notícia
Impulsen un programa pioner de cria del llangardaix comú davant de la seva progressiva desaparició
Masquefa (ACN).- El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) ha posat en marxa un programa pioner a Catalunya de cria del llangardaix comú, una de les espècies més emblemàtiques de l'ecosistema mediterrani. A les seves instal·lacions de Masquefa (Anoia), el Centre explorarà la capacitat reproductora d'aquest rèptil en captivitat amb l'objectiu de restablir l'espècie en espais on hagin minvat els exemplars o, fins i tot, desaparegut. El director tècnic del CRARC, Joaquim Solé, ha explicat a l'ACN que en els últims 20 anys el llangardaix comú "es veu cada cop menys als seus hàbitats" degut, principalment, a l'augment de la massa forestal, a la contaminació per pesticides i als atropellaments.
Masquefa (ACN).- El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) ha posat en marxa un programa pioner a Catalunya de cria del llangardaix comú, una de les espècies més emblemàtiques de l'ecosistema mediterrani. A les seves instal·lacions de Masquefa (Anoia), el Centre explorarà la capacitat reproductora d'aquest rèptil en captivitat amb l'objectiu de restablir l'espècie en espais on hagin minvat els exemplars o, fins i tot, desaparegut. El director tècnic del CRARC, Joaquim Solé, ha explicat a l'ACN que en els últims 20 anys el llangardaix comú "es veu cada cop menys als seus hàbitats" degut, principalment, a l'augment de la massa forestal, a la contaminació per pesticides i als atropellaments.
NotíciaEls combats de Palmira posen en perill d'extinció de l'ibis ermità
Els científics creuen que només hi podria haver tres exemplars d'aquesta espècie d'ocell als voltants d'aquesta ciutat històrica de Síria ocupada per Estat Islàmic
Els científics creuen que només hi podria haver tres exemplars d'aquesta espècie d'ocell als voltants d'aquesta ciutat històrica de Síria ocupada per Estat Islàmic
TRÀLER "BLACKFISH"
L'estiu del 2010, Dawn Brancheau, una reconeguda entrenadora del parc SeaWorld a Orlando (Florida, Estats Units), va morir atacada per l'orca Tilikum. No era la primera vegada que Tilikum matava algú al llarg de la seva vida en captivitat. "BlackFish" és un documental impactant, que conté entrevistes amb una gran càrrega emotiva i que explora l'extraordinària naturalesa d'aquestes criatures, el tracte que aquestes espècies reben en captiveri, la vida dels seus ensinistradors i les pressions que reben per part de la indústria dels parcs aquàtics.
L'estiu del 2010, Dawn Brancheau, una reconeguda entrenadora del parc SeaWorld a Orlando (Florida, Estats Units), va morir atacada per l'orca Tilikum. No era la primera vegada que Tilikum matava algú al llarg de la seva vida en captivitat. "BlackFish" és un documental impactant, que conté entrevistes amb una gran càrrega emotiva i que explora l'extraordinària naturalesa d'aquestes criatures, el tracte que aquestes espècies reben en captiveri, la vida dels seus ensinistradors i les pressions que reben per part de la indústria dels parcs aquàtics.
- Notícia Sense ficció
"BlackFish"
EMISSIÓ: dimarts 26 a les 21.55, a TV3. Com reacciona la naturalesa quan l'ésser humà sobrepassa els límits establerts? L'estiu de 2010, Dawn
EMISSIÓ: dimarts 26 a les 21.55, a TV3. Com reacciona la naturalesa quan l'ésser humà sobrepassa els límits establerts? L'estiu de 2010, Dawn
Còndors alliberats
Dos grans exemplars de còndor han estat reintroduïts aquesta setmana al seu hàbitat de la serralada andina, al Perú. Els animals han passat dos anys en captivitat i ara els han deixat anar, dotats d'un sistema de GPS per poder fer-ne el seguiment i poder-los estudiar amb deteniment.
Dos grans exemplars de còndor han estat reintroduïts aquesta setmana al seu hàbitat de la serralada andina, al Perú. Els animals han passat dos anys en captivitat i ara els han deixat anar, dotats d'un sistema de GPS per poder fer-ne el seguiment i poder-los estudiar amb deteniment.
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast dels viatgers de la Gran Anaconda: Xavier Surinyach al Serengueti a Tanzània i Kenya
La migració de mamífers més gran del món no és la que protagonitzen cada any un milió tres-cents mil nyus i dues-centes mil zebres, al sistema Serengueti-Masai Mara, a Tanzània i Kenya, sinó la que porten a terme els rat penats del Parc Nacional de Kasanka, a Zàmbia. Els vuit milions d'exemplars d'aquest mamífer frugívor que hi prenen part, formen un núvol capaç d'enfosquir el sol, a ple dia. Les grans migracions de fauna salvatge africana sempre han atret als viatgers. Però també altra mena d'individus. Cada any els furtius maten de cent a cent vint-i-cinc mil nyus i zebres, aprofitant la migració. Però no s'aturen aquí. En els darrers tres anys també han massacrat cent-mil elefants, a raó de més de trenta mil elefants l'any. A aquest ritme, d'aquí un decenni només existiran elefants als zoològics, en captivitat. En Xavier Surinyach, de Serengueti Wach ha vist plorar un elefant.
La migració de mamífers més gran del món no és la que protagonitzen cada any un milió tres-cents mil nyus i dues-centes mil zebres, al sistema Serengueti-Masai Mara, a Tanzània i Kenya, sinó la que porten a terme els rat penats del Parc Nacional de Kasanka, a Zàmbia. Els vuit milions d'exemplars d'aquest mamífer frugívor que hi prenen part, formen un núvol capaç d'enfosquir el sol, a ple dia. Les grans migracions de fauna salvatge africana sempre han atret als viatgers. Però també altra mena d'individus. Cada any els furtius maten de cent a cent vint-i-cinc mil nyus i zebres, aprofitant la migració. Però no s'aturen aquí. En els darrers tres anys també han massacrat cent-mil elefants, a raó de més de trenta mil elefants l'any. A aquest ritme, d'aquí un decenni només existiran elefants als zoològics, en captivitat. En Xavier Surinyach, de Serengueti Wach ha vist plorar un elefant.
NotíciaL'Associació Mundial de Zoos expulsa el Japó perquè té dofins caçats a les matances de Taiji
A les caceries de la badia de Taiji es maten milers de dofins cada any de manera molt cruenta
A les caceries de la badia de Taiji es maten milers de dofins cada any de manera molt cruenta
NotíciaNeix un trencalòs en captivitat al Centre de Fauna de Torreferrussa
És el primer naixement d'aquesta espècie, en perill d'extinció, que hi ha en aquest centre de la Generalitat
És el primer naixement d'aquesta espècie, en perill d'extinció, que hi ha en aquest centre de la Generalitat
- Notícia
Alliberen 70 tortugues d'estany al riu Ter entre Anglès i Girona per recuperar aquesta espècie amenaçada
Girona (ACN).- El riu Ter és un dels pocs hàbitats de Catalunya on hi viuen tortugues d'estany. Tot i això, durant les darreres dècades l'espècie ha patit una forta regressió, i actualment es troba amenaçada. A priori, si no s'actués, les poques tortugues que hi ha a la part baixa del riu no podrien recuperar la població per elles mateixes. Per això, aquesta primavera se n'han alliberat 70 exemplars entre Anglès (Selva) i Girona, en el marc d'un projecte europeu que dura fins al 2017. Aquest dimecres, diversos exemplars criats en captivitat s'han alliberat a la zona de les Hortes de Santa Eugènia. Tots porten un xip subcutani que permetrà identificar-los i fer-ne seguiment a llarg termini per veure on s'estableixen.
Girona (ACN).- El riu Ter és un dels pocs hàbitats de Catalunya on hi viuen tortugues d'estany. Tot i això, durant les darreres dècades l'espècie ha patit una forta regressió, i actualment es troba amenaçada. A priori, si no s'actués, les poques tortugues que hi ha a la part baixa del riu no podrien recuperar la població per elles mateixes. Per això, aquesta primavera se n'han alliberat 70 exemplars entre Anglès (Selva) i Girona, en el marc d'un projecte europeu que dura fins al 2017. Aquest dimecres, diversos exemplars criats en captivitat s'han alliberat a la zona de les Hortes de Santa Eugènia. Tots porten un xip subcutani que permetrà identificar-los i fer-ne seguiment a llarg termini per veure on s'estableixen.
NotíciaComissen 11 falcons caçats il·legalment del niu per ensinistrar-los i vendre'ls
Es tracta de l'operació contra el tràfic internacional d'animals salvatges més important feta a Catalunya
Es tracta de l'operació contra el tràfic internacional d'animals salvatges més important feta a Catalunya
Paisatges sonorsLa tórtora domèstica
Les tórtores domèstiques són una de les més de 300 espècies de coloms. Des del segle XVIII està considerada una au dòcil, fàcil de domesticar. En alguns punts de Catalunya se les cuida en captivitat ja que moltes, després de generacions d'estudis científics relacionats amb la seva reproductivitat, no saben viure en llibertat. Al final del tall, un home que passa a prop del tancat on hi ha les tórtores explica les seves sensacions quan les veu.
Les tórtores domèstiques són una de les més de 300 espècies de coloms. Des del segle XVIII està considerada una au dòcil, fàcil de domesticar. En alguns punts de Catalunya se les cuida en captivitat ja que moltes, després de generacions d'estudis científics relacionats amb la seva reproductivitat, no saben viure en llibertat. Al final del tall, un home que passa a prop del tancat on hi ha les tórtores explica les seves sensacions quan les veu.
- Notícia
El Centre de Fauna de Vallcalent acull en 5 anys 40 condemnats a treballs per la comunitat
Lleida (ACN).- Un total de 40 persones condemnades a fer treballs en benefici de la comunitat han complert la seva pena, des del 2011, al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, a Lleida, fruit d'un acord entre el servei de Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia i el Departament d'Agricultura. En concret, en els últims 5 anys, un total de 38 persones adultes i 2 menors han complert la seva pena al Centre amb un total de 3.400 hores d'activitats. El Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent es dedica a la recuperació d'animals salvatges per reintroduir-los de nou al seu entorn natural, a més de la cria en captivitat espècies autòctones protegides.
Lleida (ACN).- Un total de 40 persones condemnades a fer treballs en benefici de la comunitat han complert la seva pena, des del 2011, al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, a Lleida, fruit d'un acord entre el servei de Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia i el Departament d'Agricultura. En concret, en els últims 5 anys, un total de 38 persones adultes i 2 menors han complert la seva pena al Centre amb un total de 3.400 hores d'activitats. El Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent es dedica a la recuperació d'animals salvatges per reintroduir-los de nou al seu entorn natural, a més de la cria en captivitat espècies autòctones protegides.
- Notícia
Una femella de trencalòs amb greus dificultats físiques pon el seu primer ou
Lleida (ACN).- Una femella de trencalòs, la Kirma, que forma part del programa de cria d'aquesta espècie en perill d'extinció, va pondre el 18 de gener el seu primer ou al centre de fauna de Vallcalent de Lleida. El fet és poc habitual perquè es tracta d'una femella irrecuperable, és a dir que no es podrà retornar a la natura i es mantindrà com a exemplar del Programa de cria en captivitat. La posta s'emmarca en el treball coordinat entre el Departament d'Agricultura i la Vulture Conservation Foundation, fruit d'un conveni de col·laboració entre ambdues entitats. Els responsables del centre hauran d'esperar els 54 dies d'incubació per veure si finalment s'acaba produint l'eclosió del pollet, prevista pel 13 de març.
Lleida (ACN).- Una femella de trencalòs, la Kirma, que forma part del programa de cria d'aquesta espècie en perill d'extinció, va pondre el 18 de gener el seu primer ou al centre de fauna de Vallcalent de Lleida. El fet és poc habitual perquè es tracta d'una femella irrecuperable, és a dir que no es podrà retornar a la natura i es mantindrà com a exemplar del Programa de cria en captivitat. La posta s'emmarca en el treball coordinat entre el Departament d'Agricultura i la Vulture Conservation Foundation, fruit d'un conveni de col·laboració entre ambdues entitats. Els responsables del centre hauran d'esperar els 54 dies d'incubació per veure si finalment s'acaba produint l'eclosió del pollet, prevista pel 13 de març.
- Notícia
Alliberen més de 8.000 barbs al Segre i al Noguera Pallaresa
Camarasa (ACN).- El Departament d'Agricultura i Medi Natural ha alliberat més de 8.000 barbs de l'Ebre (Barbus graellsii) al riu Noguera Pallaresa entre l'embassament de Terradets i Sant Antoni (Pallars Jussà), i al riu Segre al seu pas per les poblacions de Balaguer, Camarasa i Artesa de Segre (Noguera). Aquest alliberament és el resultat de la prova pilot de cria en captivitat d'aquestes espècies que va començar el 2013. Durant la primavera d'aquell any es van capturar diversos exemplars de barb de l'Ebre i bagra al riu Rialb, als quals se'ls va fer l'extracció dels ous i se'ls va fecundar amb els corresponents mascles.Camarasa (ACN).- El Departament d'Agricultura i Medi Natural ha alliberat més de 8.000 barbs de l'Ebre (Barbus graellsii) al riu Noguera Pallaresa entre l'embassament de Terradets i Sant Antoni (Pallars Jussà), i al riu Segre al seu pas per les poblacions de Balaguer, Camarasa i Artesa de Segre (Noguera). Aquest alliberament és el resultat de la prova pilot de cria en captivitat d'aquestes espècies que va començar el 2013. Durant la primavera d'aquell any es van capturar diversos exemplars de barb de l'Ebre i bagra al riu Rialb, als quals se'ls va fer l'extracció dels ous i se'ls va fecundar amb els corresponents mascles.