S'han trobat 849 resultats per aranés.
Només el 25% dels aranesos reconeixen l'aranès com a primera llengua
Lleida (ACN).- Pagès Editors ha publicat el llibre 'L'occità. Gramàtica i diccionaris bàsics', del doctor en Filologia Catalana i professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida (UdL), Aitor Carrera. Aquest treball pretén ser, tal com ha comentat Carrera, un instrument per aquells que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua occitana. Actualment només el 25% dels aranesos (entre 2.500 i 3.000 persones) reconeixen l'aranès com a primera llengua, mentre que als anys 80 fins al 60% de la població tenia l'aranès com a primera llengua. El llibre està dividit en quatre parts, una descripció sociolingüística de l'occità, una dialectològica, la gramatical i un diccionari amb 2.500 entrades.Lleida (ACN).- Pagès Editors ha publicat el llibre 'L'occità. Gramàtica i diccionaris bàsics', del doctor en Filologia Catalana i professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida (UdL), Aitor Carrera. Aquest treball pretén ser, tal com ha comentat Carrera, un instrument per aquells que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua occitana. Actualment només el 25% dels aranesos (entre 2.500 i 3.000 persones) reconeixen l'aranès com a primera llengua, mentre que als anys 80 fins al 60% de la població tenia l'aranès com a primera llengua. El llibre està dividit en quatre parts, una descripció sociolingüística de l'occità, una dialectològica, la gramatical i un diccionari amb 2.500 entrades.
Només el 25% dels aranesos reconeixen l'aranès com a primera llengua
Lleida (ACN).- Pagès Editors ha publicat el llibre 'L'occità. Gramàtica i diccionaris bàsics', del doctor en Filologia Catalana i professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida (UdL), Aitor Carrera. Aquest treball pretén ser, tal com ha comentat Carrera, un instrument per aquells que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua occitana. Actualment només el 25% dels aranesos (entre 2.500 i 3.000 persones) reconeixen l'aranès com a primera llengua, mentre que als anys 80 fins al 60% de la població tenia l'aranès com a primera llengua. El llibre està dividit en quatre parts, una descripció sociolingüística de l'occità, una dialectològica, la gramatical i un diccionari amb 2.500 entrades.Lleida (ACN).- Pagès Editors ha publicat el llibre 'L'occità. Gramàtica i diccionaris bàsics', del doctor en Filologia Catalana i professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida (UdL), Aitor Carrera. Aquest treball pretén ser, tal com ha comentat Carrera, un instrument per aquells que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua occitana. Actualment només el 25% dels aranesos (entre 2.500 i 3.000 persones) reconeixen l'aranès com a primera llengua, mentre que als anys 80 fins al 60% de la població tenia l'aranès com a primera llengua. El llibre està dividit en quatre parts, una descripció sociolingüística de l'occità, una dialectològica, la gramatical i un diccionari amb 2.500 entrades.
Només el 25% dels aranesos reconeixen l'aranès com a primera llengua
Lleida (ACN).- Pagès Editors ha publicat el llibre 'L'occità. Gramàtica i diccionaris bàsics', del doctor en Filologia Catalana i professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida (UdL), Aitor Carrera. Aquest treball pretén ser, tal com ha comentat Carrera, un instrument per aquells que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua occitana. Actualment només el 25% dels aranesos (entre 2.500 i 3.000 persones) reconeixen l'aranès com a primera llengua, mentre que als anys 80 fins al 60% de la població tenia l'aranès com a primera llengua. El llibre està dividit en quatre parts, una descripció sociolingüística de l'occità, una dialectològica, la gramatical i un diccionari amb 2.500 entrades.Lleida (ACN).- Pagès Editors ha publicat el llibre 'L'occità. Gramàtica i diccionaris bàsics', del doctor en Filologia Catalana i professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida (UdL), Aitor Carrera. Aquest treball pretén ser, tal com ha comentat Carrera, un instrument per aquells que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua occitana. Actualment només el 25% dels aranesos (entre 2.500 i 3.000 persones) reconeixen l'aranès com a primera llengua, mentre que als anys 80 fins al 60% de la població tenia l'aranès com a primera llengua. El llibre està dividit en quatre parts, una descripció sociolingüística de l'occità, una dialectològica, la gramatical i un diccionari amb 2.500 entrades.
El Govern es planteja organitzar un Congrés Internacional de Lingüística Occitana a Lleida
Lleida (ACN).- La directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Yvonne Grilley, s'ha compromès "fermament" aquest dilluns a treballar perquè l'oficialitat de l'aranès sigui realment efectiva i coneguda. Ho ha dit aquest dilluns a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, on s'ha celebrat la primera reunió sobre la Llei de l'Occità, aprovada al Parlament el setembre de 2010. Per promoure i difondre l'occità, Grilley ha anunciat que s'organitzarà a Lleida un Congrés Internacional de Lingüística Occitana. Tot i que no ha concretat quan es podria celebrar, la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Carme Vidal, ha dit que com a mínim es necessiten uns dos o tres anys "per organitzar-ho bé".Lleida (ACN).- La directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Yvonne Grilley, s'ha compromès "fermament" aquest dilluns a treballar perquè l'oficialitat de l'aranès sigui realment efectiva i coneguda. Ho ha dit aquest dilluns a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, on s'ha celebrat la primera reunió sobre la Llei de l'Occità, aprovada al Parlament el setembre de 2010. Per promoure i difondre l'occità, Grilley ha anunciat que s'organitzarà a Lleida un Congrés Internacional de Lingüística Occitana. Tot i que no ha concretat quan es podria celebrar, la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Carme Vidal, ha dit que com a mínim es necessiten uns dos o tres anys "per organitzar-ho bé".
Turisme de Barcelona i la Val d'Aran estudien comercialitzar un producte que combini una estada a totes dos destinacions
Vielha e Mijaran (ACN).- Turisme de Barcelona ha signat aquest dimarts un conveni amb el Govern aranès amb l'objectiu d'establir sinergies entre dues de les principals destinacions turístiques del Principat. Aquest conveni permetrà complementar l'oferta de turisme urbà i cultural de la Ciutat Comtal amb productes turístics de neu, esquí, aire lliure i muntanya, que posin en valor l'oferta de natura durant tot l'any. L'acord l'ha subscrit a Vielha el president del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, i pel Síndic d'Aran, Francesc Boya. Del conveni destaca el compromís d'estudiar la creació d'un producte turístic que combini una estada turística a la Val d'Aran amb una estada a Barcelona.Vielha e Mijaran (ACN).- Turisme de Barcelona ha signat aquest dimarts un conveni amb el Govern aranès amb l'objectiu d'establir sinergies entre dues de les principals destinacions turístiques del Principat. Aquest conveni permetrà complementar l'oferta de turisme urbà i cultural de la Ciutat Comtal amb productes turístics de neu, esquí, aire lliure i muntanya, que posin en valor l'oferta de natura durant tot l'any. L'acord l'ha subscrit a Vielha el president del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, i pel Síndic d'Aran, Francesc Boya. Del conveni destaca el compromís d'estudiar la creació d'un producte turístic que combini una estada turística a la Val d'Aran amb una estada a Barcelona.
L'espai 'Sons d'Occitania' del programa Meddia Aranés guanya el Premi Mila de Periodisme
El programa en llengua aranesa de Catalunya informació rep el guardó al millor treball audiovisual que convoca l'ajuntament de Lleida.
El programa en llengua aranesa de Catalunya informació rep el guardó al millor treball audiovisual que convoca l'ajuntament de Lleida.
L'espai 'Sons d'Occitania' del programa Meddia Aranés guanya el Premi Mila de Periodisme
El programa en llengua aranesa de Catalunya informació rep el guardó al millor treball audiovisual que convoca l'ajuntament de Lleida.
El programa en llengua aranesa de Catalunya informació rep el guardó al millor treball audiovisual que convoca l'ajuntament de Lleida.
El Govern aranès promou el comerç de frontera
Les (ACN).- El Conselh Generau d'Aran posarà en marxa una campanya especial per promoure el comerç de frontera de la Val d'Aran a les principals ciutats de l'entorn. Per a això, un autobús especial, decorat amb imatges de l'Aran i equipat amb expositor i pantalles, recorrerà les principals ciutats franceses veïnes com són Tolosa, Tarbes, Lorda, Pau, Sant Gaudenç o Luishon. L'objectiu és atreure públic que vulgui passar el dia als pobles aranesos, principalment Les i Bossost. La campanya començarà a finals de març per potenciar les temporades de primavera i estiu. Serà una promoció genèrica de la Val i difondrà aspectes com productes autòctons, senderisme o BTT.Les (ACN).- El Conselh Generau d'Aran posarà en marxa una campanya especial per promoure el comerç de frontera de la Val d'Aran a les principals ciutats de l'entorn. Per a això, un autobús especial, decorat amb imatges de l'Aran i equipat amb expositor i pantalles, recorrerà les principals ciutats franceses veïnes com són Tolosa, Tarbes, Lorda, Pau, Sant Gaudenç o Luishon. L'objectiu és atreure públic que vulgui passar el dia als pobles aranesos, principalment Les i Bossost. La campanya començarà a finals de març per potenciar les temporades de primavera i estiu. Serà una promoció genèrica de la Val i difondrà aspectes com productes autòctons, senderisme o BTT.
Condol del síndic d'Aran per la mort del nen ferit greu fa dues setmanes a l'estació de Baqueira Beret
Vielha e Mijaran (ACN).- El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha expressat el seu condol per la mort del nen ferit greument fa dues setmanes per una màquina trepitjaneu a Baqueira Beret. Boya ha fet arribar ànims a la família del petit i la solidaritat del poble aranès en aquests moments difícils. El nen de cinc anys va ser ferit greument per una màquina trepitjaneu a les pistes d'esquí de Baqueira Beret el divendres 25 de febrer i ha mort aquest dimarts a l'hospital de Tolosa de Llenguadoc on va ser ingressat. El nen va estar un minut colgat per la neu que retirava la màquina. La policia investiga ara si hi podria haver hagut un delicte d'homicidi per imprudència.Vielha e Mijaran (ACN).- El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha expressat el seu condol per la mort del nen ferit greument fa dues setmanes per una màquina trepitjaneu a Baqueira Beret. Boya ha fet arribar ànims a la família del petit i la solidaritat del poble aranès en aquests moments difícils. El nen de cinc anys va ser ferit greument per una màquina trepitjaneu a les pistes d'esquí de Baqueira Beret el divendres 25 de febrer i ha mort aquest dimarts a l'hospital de Tolosa de Llenguadoc on va ser ingressat. El nen va estar un minut colgat per la neu que retirava la màquina. La policia investiga ara si hi podria haver hagut un delicte d'homicidi per imprudència.
CiU impulsarà la Llei de l'Aran al Parlament de Catalunya
Vielha e Mijaran (ACN).- CiU impulsarà la Llei de l'Aran al Parlament de Catalunya i la resta de compromisos del Pacte de l'Aran, com ara la revisió del Pla Director Urbanístic de la Val d'Aran o el desplegament de la Llei de l'Aranès. Ho ha anunciat aquest dijous el president del Grup Parlamentari de CiU al Parlament i secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, en una roda de premsa a la seu de Convergència Democràtica Aranesa a Vielha, acompanyat de Carlos Barrera, president de CDA, Pau Perdices, vicepresident de CDA i alcalde de Vielha, i Àlex Moga, secretari general de CDA i regidor de l'Ajuntament de Vileha.Vielha e Mijaran (ACN).- CiU impulsarà la Llei de l'Aran al Parlament de Catalunya i la resta de compromisos del Pacte de l'Aran, com ara la revisió del Pla Director Urbanístic de la Val d'Aran o el desplegament de la Llei de l'Aranès. Ho ha anunciat aquest dijous el president del Grup Parlamentari de CiU al Parlament i secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, en una roda de premsa a la seu de Convergència Democràtica Aranesa a Vielha, acompanyat de Carlos Barrera, president de CDA, Pau Perdices, vicepresident de CDA i alcalde de Vielha, i Àlex Moga, secretari general de CDA i regidor de l'Ajuntament de Vileha.
Treuen a concurs la reforma i ampliació de l'Hospital Val d'Aran
Vielha e Mijaran (ACN).- El Servei Aranès del Benestar i Salut (SABS) ha convocat el concurs per desenvolupar el projecte de reforma i ampliació de l'Hospital Val d'Aran. El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha explicat que 'd'aquesta forma, es dóna un primer pas important a nivell administratiu per fer realitat un projecte estratègic de país de cara als propers anys'. El Síndic ha manifestat que 'aquesta és una iniciativa de futur que, a mig i llarg terme i d'acord amb les possibilitats financeres, ha de permetre millorar les actuals infraestructures i ampliar els equipaments per fer front a les noves necessitats d'atenció i hospitalització'. El pressupost base de licitació és de més de 85.000 euros.Vielha e Mijaran (ACN).- El Servei Aranès del Benestar i Salut (SABS) ha convocat el concurs per desenvolupar el projecte de reforma i ampliació de l'Hospital Val d'Aran. El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha explicat que 'd'aquesta forma, es dóna un primer pas important a nivell administratiu per fer realitat un projecte estratègic de país de cara als propers anys'. El Síndic ha manifestat que 'aquesta és una iniciativa de futur que, a mig i llarg terme i d'acord amb les possibilitats financeres, ha de permetre millorar les actuals infraestructures i ampliar els equipaments per fer front a les noves necessitats d'atenció i hospitalització'. El pressupost base de licitació és de més de 85.000 euros.
La web d' "Una mà de contes", Menció d'Honor del BaKaFORUM 2011
La web d' "Una mà de contes" ha estat distingit amb la Menció d'Honor del BaKaFORUM 2011 (Basel-Karlsruhe Forum on Educational and Societal TV and Media), en la categoria d' "Educació per a Escolars i Joves".
La web d' "Una mà de contes" ha estat distingit amb la Menció d'Honor del BaKaFORUM 2011 (Basel-Karlsruhe Forum on Educational and Societal TV and Media), en la categoria d' "Educació per a Escolars i Joves".
Més de 250.000 visites en cinc mesos als webs turístics de la Val d'Aran
Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran ha fet aquest 2010 una aposta per promoure a l'exterior la neu i la muntanya com a principals atractius de la zona. La difusió turística s'ha fet mitjançant portals web i els resultats han estat molt satisfactoris amb més de 250.000 visites entre l'agost i el desembre, segons el Govern aranès. La xifra suposa un increment respecte al mateix període del 2009 d'un 57%. El canvi dels webs amb la creació de productes específics és un dels aspectes que ha ajudat a augmentar el número de visitants, segons Juan Antonio Serrano, conseller de Turisme. A més d'aspectes com la història, la gastronomia o la neu el turista pot visitar tots els pobles de la vall de forma interactiva.Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran ha fet aquest 2010 una aposta per promoure a l'exterior la neu i la muntanya com a principals atractius de la zona. La difusió turística s'ha fet mitjançant portals web i els resultats han estat molt satisfactoris amb més de 250.000 visites entre l'agost i el desembre, segons el Govern aranès. La xifra suposa un increment respecte al mateix període del 2009 d'un 57%. El canvi dels webs amb la creació de productes específics és un dels aspectes que ha ajudat a augmentar el número de visitants, segons Juan Antonio Serrano, conseller de Turisme. A més d'aspectes com la història, la gastronomia o la neu el turista pot visitar tots els pobles de la vall de forma interactiva.
El caviar produït al baix Aran s'obre pas a Singapur, Romania i l'Amèrica Central
El caviar produït al baix Aran ha començat a comercialitzar-se a nous mercats com Singapur, Romania i països de l'Amèrica Central. Al 2010 es van produir fins a 700 quilos d'aquest caviar que es cultiva a la piscifactoria de la Garona Verda, a l'est del baix Aran. Tot i que el caviar aranès es comercialitza de manera majoritària al mercat estatal, que representa més d'un 45% de la producció total, l'empresa Caviar Nacarii explora nous mercats, com l'asiàtic o el de l'Amèrica Central, que al 2010 ja han representat 3% del total.
El caviar produït al baix Aran ha començat a comercialitzar-se a nous mercats com Singapur, Romania i països de l'Amèrica Central. Al 2010 es van produir fins a 700 quilos d'aquest caviar que es cultiva a la piscifactoria de la Garona Verda, a l'est del baix Aran. Tot i que el caviar aranès es comercialitza de manera majoritària al mercat estatal, que representa més d'un 45% de la producció total, l'empresa Caviar Nacarii explora nous mercats, com l'asiàtic o el de l'Amèrica Central, que al 2010 ja han representat 3% del total.
L'entitat cívica Impulso Ciudadano insta la defensora del poble a recórrer la llei de l'aranès aprovada pel Parlament
Lleida (ACN).- L'entitat cívica Impulso Ciudadano, promoguda per l'ex-diputat de Ciutadans, José Domingo, ha instat la defensora del poble, María Luisa Cava de Llano, a interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'aranès, aprovada pel Parlament l'1 d'octubre del 2010, en considerar que 'dóna una oficialitat a aquesta llengua que supera l'àmbit territorial de la Val d'Aran i contrària a la cooficialitat lingüística fixada en l'article 3 de la Constitució'. La Llei de l'aranès regula la protecció a Catalunya de l'occità, aranès a l'Aran, i li dóna un reconeixement oficial a aquesta llengua a més d'establir-la d'ús preferent en les institucions locals d'aquest territori així com en les escoles.Lleida (ACN).- L'entitat cívica Impulso Ciudadano, promoguda per l'ex-diputat de Ciutadans, José Domingo, ha instat la defensora del poble, María Luisa Cava de Llano, a interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'aranès, aprovada pel Parlament l'1 d'octubre del 2010, en considerar que 'dóna una oficialitat a aquesta llengua que supera l'àmbit territorial de la Val d'Aran i contrària a la cooficialitat lingüística fixada en l'article 3 de la Constitució'. La Llei de l'aranès regula la protecció a Catalunya de l'occità, aranès a l'Aran, i li dóna un reconeixement oficial a aquesta llengua a més d'establir-la d'ús preferent en les institucions locals d'aquest territori així com en les escoles.