S'han trobat 1182 resultats per efecte hivernacle.
L'estat espanyol incomplirà el protocol de Kioto emetent un 14% més gasos d'efecte hivernacle dels permesos el 2010
Brussel·les.- L'estat espanyol emetrà, l'any 2010, un 14,2% més de gasos d'efecte hivernacle del permès pel protocol de Kioto. Així ho adverteix la Comissió Europea en un informe, fet públic aquest dimarts, que calcula que, en conjunt, els quinze estats de la Unió Europea que es van comprometre a retallar les seves emissions en un 8% entre el 2008 i el 2012 van pel bon camí i aconseguiran complir aquest objectiu. Brussel·les estima que, col·lectivament, aquests quinze estats emetran el 2010 un 7,4% menys dels gasos d'efecte hivernacle que emetien el 1990 ¿any de referència del protocol de Kioto¿ i es quedaran només a sis dècimes del compromís del 8%. Si s'apliquen mesures addicionals, a més de la compra de drets d'emissió a tercers estats que no exhaureixen les seves quotes i de la plantació de boscos que absorbeixin el diòxid de carboni, la reducció podria arribar fins el 11,4%, per sobre del protocol de Kioto. Brussel·les reclama que s'inclogui el tràfic aeri en el mercat d'emissions i que la UE es comprometi a reduir en un 10%, entre el 2011 i el 202', l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que produeixen els carburants dels transports
Brussel·les.- L'estat espanyol emetrà, l'any 2010, un 14,2% més de gasos d'efecte hivernacle del permès pel protocol de Kioto. Així ho adverteix la Comissió Europea en un informe, fet públic aquest dimarts, que calcula que, en conjunt, els quinze estats de la Unió Europea que es van comprometre a retallar les seves emissions en un 8% entre el 2008 i el 2012 van pel bon camí i aconseguiran complir aquest objectiu. Brussel·les estima que, col·lectivament, aquests quinze estats emetran el 2010 un 7,4% menys dels gasos d'efecte hivernacle que emetien el 1990 ¿any de referència del protocol de Kioto¿ i es quedaran només a sis dècimes del compromís del 8%. Si s'apliquen mesures addicionals, a més de la compra de drets d'emissió a tercers estats que no exhaureixen les seves quotes i de la plantació de boscos que absorbeixin el diòxid de carboni, la reducció podria arribar fins el 11,4%, per sobre del protocol de Kioto. Brussel·les reclama que s'inclogui el tràfic aeri en el mercat d'emissions i que la UE es comprometi a reduir en un 10%, entre el 2011 i el 202', l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que produeixen els carburants dels transports
Els australians castiguen la política del conservador John Howard a l'Iraq i donen la victòria als laboristes
El primer ministre australià, el conservador John Howard, ha estat derrotat a les eleccions que s'han celebrat en aquell país. Ha estat el mateix Howard qui ha comparegut a la televisió per reconèixer la seva desfeta i felicitar el fins ara líder opositor laborista, Kevin Rudd. Després d'11 anys al poder, Howard ha sortit derrotat tot i haver portat Austràlia a un gran creixement econòmic i haver reduït l'atur per sota del 5%. La principal causa de la desfeta cal buscar-la en el seu posicionament internacional al costat de George Bush.
El primer ministre australià, el conservador John Howard, ha estat derrotat a les eleccions que s'han celebrat en aquell país. Ha estat el mateix Howard qui ha comparegut a la televisió per reconèixer la seva desfeta i felicitar el fins ara líder opositor laborista, Kevin Rudd. Després d'11 anys al poder, Howard ha sortit derrotat tot i haver portat Austràlia a un gran creixement econòmic i haver reduït l'atur per sota del 5%. La principal causa de la desfeta cal buscar-la en el seu posicionament internacional al costat de George Bush.
Zapatero es compromet a col·laborar de forma 'més estreta' amb la fundació de Clinton, que diu que l'estat pot 'donar exemple'
Madrid.- El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha compromès aquest dilluns a treballar de forma 'més estreta' amb la fundació de l'expresident dels EEUU Bill Clinton, amb qui ha signat un acord de col·laboració a La Moncloa aprofitant la seva participació, demà, a la reunió anual del Club de Madrid. Clinton, que prèviament ha dinat a un restaurant amb el rei Juan Carlos, ha parlat amb Zapatero de les polítiques a desenvolupar per solucionar els grans problemes de la humanitat, i molt especialment el canvi climàtic. L'expresident nord-americà, que ha augurat una 'excel·lent col·laboració' amb l'executiu socialista, s'ha mostrat 'il·lusionat' de treballar amb l'estat espanyol, un país que pot 'donar exemple', perquè alhora que ha crescut un 3,8% en els últims anys i ha creat 3 milions de llocs de treball, ha reduït en un 4% els gasos d'efecte hivernacle i és el segon productor d'energia eòlica del món, una cosa que 'fa uns anys hagués estat impensable'. Clinton també ha elogiat la tasca de l'executiu socialista en la consecució dels objectius del mil·leni i cooperació internacional, perquè 'ho està fent i no s'ha quedat en paraules boniques i bones intenacions'.
Madrid.- El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha compromès aquest dilluns a treballar de forma 'més estreta' amb la fundació de l'expresident dels EEUU Bill Clinton, amb qui ha signat un acord de col·laboració a La Moncloa aprofitant la seva participació, demà, a la reunió anual del Club de Madrid. Clinton, que prèviament ha dinat a un restaurant amb el rei Juan Carlos, ha parlat amb Zapatero de les polítiques a desenvolupar per solucionar els grans problemes de la humanitat, i molt especialment el canvi climàtic. L'expresident nord-americà, que ha augurat una 'excel·lent col·laboració' amb l'executiu socialista, s'ha mostrat 'il·lusionat' de treballar amb l'estat espanyol, un país que pot 'donar exemple', perquè alhora que ha crescut un 3,8% en els últims anys i ha creat 3 milions de llocs de treball, ha reduït en un 4% els gasos d'efecte hivernacle i és el segon productor d'energia eòlica del món, una cosa que 'fa uns anys hagués estat impensable'. Clinton també ha elogiat la tasca de l'executiu socialista en la consecució dels objectius del mil·leni i cooperació internacional, perquè 'ho està fent i no s'ha quedat en paraules boniques i bones intenacions'.
El canvi climàtic és inequívoc, l'activitat humana el genera i ja ha provocat impactes irreversibles
Els fets, les causes i algunes conseqüències del canvi climàtic al planeta. Això és el que recull el quart informe de l'ONU sobre l'escalfament global que han debatut aquests dies a València experts de 130 països. És un fenomen inequívoc, l'activitat humana ha contribuït notablement a generar-lo i ja n'hi ha efectes irreversibles en els sistemes naturals. Aquest informe científic, juntament amb els tres anteriors, serà presentat d'aquí a dues setmanes a la cimera del Clima de Bali, on es començarà a negociar les mesures que cal prendre a partir de 2012, data en què finalitza el protocol de Kyoto per combatre el canvi climàtic. Els científics ja hi han dit la seva i ara arriba l'hora dels polítics.
Els fets, les causes i algunes conseqüències del canvi climàtic al planeta. Això és el que recull el quart informe de l'ONU sobre l'escalfament global que han debatut aquests dies a València experts de 130 països. És un fenomen inequívoc, l'activitat humana ha contribuït notablement a generar-lo i ja n'hi ha efectes irreversibles en els sistemes naturals. Aquest informe científic, juntament amb els tres anteriors, serà presentat d'aquí a dues setmanes a la cimera del Clima de Bali, on es començarà a negociar les mesures que cal prendre a partir de 2012, data en què finalitza el protocol de Kyoto per combatre el canvi climàtic. Els científics ja hi han dit la seva i ara arriba l'hora dels polítics.
Els experts de l'ONU pacten un document de conclusions sobre el canvi climàtic
Els experts del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC), reunits a València, han aconseguit pactar un document de conclusions. El text, que ara haurà de ser votat per la sessió plenària de l'IPCC, afirma que el canvi climàtic podria ser irreversible i que es deu, gairebé amb total seguretat, a les activitats industrials de l'home. En el document, de vint folis, es recullen les recomanacions que els experts de l'ONU adrecen als dirigents polítics sobre els efectes de l'escalfament global i les propostes per combatre'ls.
Els experts del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC), reunits a València, han aconseguit pactar un document de conclusions. El text, que ara haurà de ser votat per la sessió plenària de l'IPCC, afirma que el canvi climàtic podria ser irreversible i que es deu, gairebé amb total seguretat, a les activitats industrials de l'home. En el document, de vint folis, es recullen les recomanacions que els experts de l'ONU adrecen als dirigents polítics sobre els efectes de l'escalfament global i les propostes per combatre'ls.
De la Vega exigeix un "compromís internacional" sobre el canvi climàtic en la reunió de científics de l'ONU a València
El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU es reuneix durant tota la setmana a València. Mig miler d'experts i representants de 130 països participen en aquesta trobada, que ha de culminar amb un informe consensuat sobre la situació. El resultat final, que es presentarà dissabte, inclourà les recomanacions sobre la base científica del canvi climàtic, el seu impacte i les opcions per mitigar-lo. En el discurs inaugural de la reunió, la vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha exigit un "compromís internacional" de tots els estats per fer front als efectes del canvi climàtic, especialment als països menys desenvolupats que pateixen una nova "esquerda de la desigualtat".
El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU es reuneix durant tota la setmana a València. Mig miler d'experts i representants de 130 països participen en aquesta trobada, que ha de culminar amb un informe consensuat sobre la situació. El resultat final, que es presentarà dissabte, inclourà les recomanacions sobre la base científica del canvi climàtic, el seu impacte i les opcions per mitigar-lo. En el discurs inaugural de la reunió, la vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha exigit un "compromís internacional" de tots els estats per fer front als efectes del canvi climàtic, especialment als països menys desenvolupats que pateixen una nova "esquerda de la desigualtat".
El delta de l'Ebre podria desaparèixer en menys de 50 anys
El delta de l'Ebre podria desaparèixer en menys de 50 anys per culpa del canvi climàtic. És una de les conclusions d'un estudi de l'Observatori del Risc del Col·legi d'Enginyers Industrials que esperona a emprendre accions per frenar el canvi climàtic. El Delta podria quedar submergit en les aigües del mar, que pujarien fins a un metre. Això també faria desaparèixer platges d'algunes zones del litoral.
El delta de l'Ebre podria desaparèixer en menys de 50 anys per culpa del canvi climàtic. És una de les conclusions d'un estudi de l'Observatori del Risc del Col·legi d'Enginyers Industrials que esperona a emprendre accions per frenar el canvi climàtic. El Delta podria quedar submergit en les aigües del mar, que pujarien fins a un metre. Això també faria desaparèixer platges d'algunes zones del litoral.
La desertificació amenaça la subsistència de 1.200 milions de persones
Saragossa.- En la VIII Conferència de les Parts per a la Lluita contra la Desertificació, a la qual ha assistit Francisco Pellicer com a responsable del contingut mediambiental de l'Expo, s'han analitzat els efectes devastadors del procés de desertificació, a causa de l'efecte hivernacle, que amenaça la subsistència de 1.200 milions de persones.
Saragossa.- En la VIII Conferència de les Parts per a la Lluita contra la Desertificació, a la qual ha assistit Francisco Pellicer com a responsable del contingut mediambiental de l'Expo, s'han analitzat els efectes devastadors del procés de desertificació, a causa de l'efecte hivernacle, que amenaça la subsistència de 1.200 milions de persones.
Zapatero i Ban Ki-moon reclamen un compromís més ferm contra el canvi climàtic
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, han instat la comunitat internacional a prendre mesures urgents per reforçar la lluita contra el canvi climàtic. La petició ha sorgit a Nova York, on aquest dilluns es desenvolupa una nova trobada internacional sobre canvi climàtic, amb l'assistència de representants de 150 països, la meitat dels quals són caps d'estat i de govern. La reunió pretén aplanar el camí per a la futura renovació del Protocol de Kyoto. Ban Ki-moon ha exigit un "senyal clar i col·lectiu" que es passarà de les paraules als fets en aquest tema. Zapatero, mentrestant, ha apostat per renovar els acords a la reunió prevista pel desembre a Bali.
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, han instat la comunitat internacional a prendre mesures urgents per reforçar la lluita contra el canvi climàtic. La petició ha sorgit a Nova York, on aquest dilluns es desenvolupa una nova trobada internacional sobre canvi climàtic, amb l'assistència de representants de 150 països, la meitat dels quals són caps d'estat i de govern. La reunió pretén aplanar el camí per a la futura renovació del Protocol de Kyoto. Ban Ki-moon ha exigit un "senyal clar i col·lectiu" que es passarà de les paraules als fets en aquest tema. Zapatero, mentrestant, ha apostat per renovar els acords a la reunió prevista pel desembre a Bali.
Un informe de Worldwatch relaciona les catàstrofes naturals d'enguany amb el canvi climàtic
La salut del planeta no passa pel millor moment. Així ho certifica l'informe que ha presentat Worldwatch, que apunta que aquesta pot ser l'última generació que pugui lluitar per evitar el canvi climàtic. L'estudi culpa l'escalfament global de la majoria de catàstrofes naturals d'enguany, des de les inundacions a Anglaterra fins a l'onada de calor que ha propiciat els incendis forestals de Grècia. Worldwatch insta a l'actuació dels polítics per lluitar contra el canvi climàtic.
La salut del planeta no passa pel millor moment. Així ho certifica l'informe que ha presentat Worldwatch, que apunta que aquesta pot ser l'última generació que pugui lluitar per evitar el canvi climàtic. L'estudi culpa l'escalfament global de la majoria de catàstrofes naturals d'enguany, des de les inundacions a Anglaterra fins a l'onada de calor que ha propiciat els incendis forestals de Grècia. Worldwatch insta a l'actuació dels polítics per lluitar contra el canvi climàtic.
La cimera de l'APEC a Sydney s'enceta amb un acord energètic entre Austràlia i els Estats Units
Ha començat a Sydney la cimera dels països membres del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC). Durant dos dies, els 21 estats que formen part d'aquest fòrum tractaran aspectes com el comerç, la inversió, la seguretat i el medi ambient. Precisament, el president nord-americà, George Bush, ha estat un dels primers que hi han arribat, i ha aprofitat la trobada per enfortir llaços amb Austràlia, amb qui ha acordat reforçar la cooperació en energia nuclear per fer front al canvi climàtic. D'altra banda, dos dels països participants, el Perú i Xile, creuen que l'APEC ha de crear una zona de lliure comerç.
Ha començat a Sydney la cimera dels països membres del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC). Durant dos dies, els 21 estats que formen part d'aquest fòrum tractaran aspectes com el comerç, la inversió, la seguretat i el medi ambient. Precisament, el president nord-americà, George Bush, ha estat un dels primers que hi han arribat, i ha aprofitat la trobada per enfortir llaços amb Austràlia, amb qui ha acordat reforçar la cooperació en energia nuclear per fer front al canvi climàtic. D'altra banda, dos dels països participants, el Perú i Xile, creuen que l'APEC ha de crear una zona de lliure comerç.
Brown llança a l'ONU un pla per renovar la lluita contra la pobresa
El primer ministre del Regne Unit, Gordon Brown, ha proposat a l'ONU un pla per a una nova aliança internacional amb governs, empreses i societat civil per tal de renovar els esforços per eradicar la pobresa. Brown ha afirmat que set anys després que el món desenvolupat es comprometés a augmentar l'ajuda als països més pobres per tal d'aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, "el ritme és massa lent, la direcció incerta i el somni s'ha posat en perill".
El primer ministre del Regne Unit, Gordon Brown, ha proposat a l'ONU un pla per a una nova aliança internacional amb governs, empreses i societat civil per tal de renovar els esforços per eradicar la pobresa. Brown ha afirmat que set anys després que el món desenvolupat es comprometés a augmentar l'ajuda als països més pobres per tal d'aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, "el ritme és massa lent, la direcció incerta i el somni s'ha posat en perill".
L'acord contra el canvi climàtic i les ajudes a l'Àfrica deixen bon regust als líders del G-8 en acabar la cimera
La ciutat alemanya de Heligendamm ha dit adéu als líders del G-8 reunits durant tres dies en una cimera que hauria de marcar un punt d'inflexió. Almenys això és el que es desprèn de la valoració final que ha fet l'amfitriona i presidenta de torn de la UE, Angela Merkel, evidenciant la seva satisfacció pel compromís dels set països més industrialitzats i Rússia de reduir l'emissió de gasos contaminants per frenar el canvi climàtic. També s'han felicitat per haver aprovat una injecció de 66.000 milions de dòlars per combatre les malalties a l'Àfrica. En canvi, tenen l'espina clavada de Kosovo, un tema en què no han acordat cap "full de ruta".
La ciutat alemanya de Heligendamm ha dit adéu als líders del G-8 reunits durant tres dies en una cimera que hauria de marcar un punt d'inflexió. Almenys això és el que es desprèn de la valoració final que ha fet l'amfitriona i presidenta de torn de la UE, Angela Merkel, evidenciant la seva satisfacció pel compromís dels set països més industrialitzats i Rússia de reduir l'emissió de gasos contaminants per frenar el canvi climàtic. També s'han felicitat per haver aprovat una injecció de 66.000 milions de dòlars per combatre les malalties a l'Àfrica. En canvi, tenen l'espina clavada de Kosovo, un tema en què no han acordat cap "full de ruta".
Acord de mínims del G-8 en la necessitat de reduir l'emissió de gasos contaminants
La cimera del G-8 al balneari de Heiligendamm, a la ciutat alemanya de Rostock, ha donat aquest dijous motius per a la satisfacció. No és per tirar coets, però en dos dels temes més espinosos de l'esdeveniment (canvi climàtic i escut antimíssils) sembla que s'avança en el bon camí. Sobre l'escalfament del planeta hi hauria un acord entre els països rics de reduir l'emissió de gasos contaminants a la meitat el 2050. Sobre l'escut antimíssils, que havia enfrontat els EUA i Rússia propiciant un clima fins i tot comparable amb els prolegòmens de la guerra freda, també hi podria haver entesa. Putin ha proposat a Bush una alternativa que Washington ha rebut de manera positiva.
La cimera del G-8 al balneari de Heiligendamm, a la ciutat alemanya de Rostock, ha donat aquest dijous motius per a la satisfacció. No és per tirar coets, però en dos dels temes més espinosos de l'esdeveniment (canvi climàtic i escut antimíssils) sembla que s'avança en el bon camí. Sobre l'escalfament del planeta hi hauria un acord entre els països rics de reduir l'emissió de gasos contaminants a la meitat el 2050. Sobre l'escut antimíssils, que havia enfrontat els EUA i Rússia propiciant un clima fins i tot comparable amb els prolegòmens de la guerra freda, també hi podria haver entesa. Putin ha proposat a Bush una alternativa que Washington ha rebut de manera positiva.
Els EUA i el Japó frenen les aspiracions de Merkel que la cimera del G-8 limiti l'emissió de gasos contaminants
Els caps d'estat i de govern del G-8 es reuneixen al balneari de Heiligendamm, a la ciutat alemanya de Rostock, per tractar, entre altres temes, la lluita contra l'escalfament global. La cimera, però, no arrenca gaire bé pel que fa a aquesta qüestió. Sembla que Alemanya i els Estats Units no han aconseguit superar les divergències que els separen. La delegació dels EUA ha assegurat, abans de començar les reunions, que la declaració final no inclourà límits específics a l'emissió de gasos contaminants. El Japó també ha insistit en aquest punt. L'altre enfrontament que centra la cimera és el de Washington i Moscou a causa de la iniciativa nord-americana de desplegar un escut antímissils a l'Europa de l'Est.
Els caps d'estat i de govern del G-8 es reuneixen al balneari de Heiligendamm, a la ciutat alemanya de Rostock, per tractar, entre altres temes, la lluita contra l'escalfament global. La cimera, però, no arrenca gaire bé pel que fa a aquesta qüestió. Sembla que Alemanya i els Estats Units no han aconseguit superar les divergències que els separen. La delegació dels EUA ha assegurat, abans de començar les reunions, que la declaració final no inclourà límits específics a l'emissió de gasos contaminants. El Japó també ha insistit en aquest punt. L'altre enfrontament que centra la cimera és el de Washington i Moscou a causa de la iniciativa nord-americana de desplegar un escut antímissils a l'Europa de l'Est.