S'han trobat 1182 resultats per efecte hivernacle.
Narbona presenta la campanya "Tu controles el canvi climàtic" en el Dia del Medi Ambient
Cristina Narbona ha protagonitzat el primer dels actes convocats amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, presentant la campanya impulsada per la Comissió Europea "Tu controles el canvi climàtic". L'objectiu és conscienciar els ciutadans de la importància d'introduir canvis en els hàbits diaris per contribuir a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per la seva banda, el grup parlamentari IU-ICV ha exigit al govern que modifiqui la política energètica, que considera insostenible, mentre que l'agència de Residus de Catalunya ha fet públic un informe segons el qual, per primera vegada en deu any, s'inverteix la tendència a l'augment de residus.
Cristina Narbona ha protagonitzat el primer dels actes convocats amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, presentant la campanya impulsada per la Comissió Europea "Tu controles el canvi climàtic". L'objectiu és conscienciar els ciutadans de la importància d'introduir canvis en els hàbits diaris per contribuir a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per la seva banda, el grup parlamentari IU-ICV ha exigit al govern que modifiqui la política energètica, que considera insostenible, mentre que l'agència de Residus de Catalunya ha fet públic un informe segons el qual, per primera vegada en deu any, s'inverteix la tendència a l'augment de residus.
Un informe de Medi Ambient conclou que Catalunya incompleix amb el Protocol Kyoto i suspèn en desenvolupament sostenible
Catalunya suspèn en matèria de desenvolupament sostenible. Així és desprèn del primer informe que ha fet el Fòrum Ambiental amb dades oficials corresponents als anys 2004 i 2005. Dels 44 paràmetres estudiats, que abasten des d'indicadors econòmics fins a socials, en 17 cal una atenció prioritària i en 19 més s'alerta del risc en l'evolució futura. Els punts més crítics estan relacionats amb la falta d'eficiència energètica, emissió de gasos contaminants o la contaminació d'aigües subterrànies per nitrats, amb un dels percentatges més alts d'Europa. L'informe conclou que calen polítiques transversals i unificar criteris i esforços al govern per caminar cap a un model de país sostenible.
Catalunya suspèn en matèria de desenvolupament sostenible. Així és desprèn del primer informe que ha fet el Fòrum Ambiental amb dades oficials corresponents als anys 2004 i 2005. Dels 44 paràmetres estudiats, que abasten des d'indicadors econòmics fins a socials, en 17 cal una atenció prioritària i en 19 més s'alerta del risc en l'evolució futura. Els punts més crítics estan relacionats amb la falta d'eficiència energètica, emissió de gasos contaminants o la contaminació d'aigües subterrànies per nitrats, amb un dels percentatges més alts d'Europa. L'informe conclou que calen polítiques transversals i unificar criteris i esforços al govern per caminar cap a un model de país sostenible.
Espanya incompleix els compromisos del Protocol de Kyoto i augmenta més del previst l'emissió de CO2
L'any passat Espanya va emetre més gasos contaminants dels previstos, incomplint els compromisos del Protocol de Kyoto. Tot i que en línies generals, tret de les elèctriques, les empreses han fet els deures i han complert el pla d'assignacions, el resultat final ha estat negatiu. El govern central, així com el català, creu que la situació és conjuntural, fruit de la sequera de l'any passat, que va reduir molt l'activitat de les centrals hidroelèctriques mentre que les tèrmiques, que contaminen més, van haver de produir molt més.
L'any passat Espanya va emetre més gasos contaminants dels previstos, incomplint els compromisos del Protocol de Kyoto. Tot i que en línies generals, tret de les elèctriques, les empreses han fet els deures i han complert el pla d'assignacions, el resultat final ha estat negatiu. El govern central, així com el català, creu que la situació és conjuntural, fruit de la sequera de l'any passat, que va reduir molt l'activitat de les centrals hidroelèctriques mentre que les tèrmiques, que contaminen més, van haver de produir molt més.
Un estudi de l'URV demostra que l'aire de la península s'ha escalfat 1,6 graus per dècada entre el 1830 i el 2003
Riudecanyes (Baix Camp).- La directora del Grup de Recerca del Canvi Climàtic (GRCC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manola Brunet, ha explicat que l'estudi elaborat sobre el canvi de la temperatura de l'aire a la península en el període 1830-2003 conclou que aquesta s'ha incrementat 1,6ºC / dècada. Segons Brunet, la causa més probable d'aquest augment, que ha tingut una pujada més considerable entre el 1973 i el 2003, és la concentració de gasos d'efecte hivernacle.
Riudecanyes (Baix Camp).- La directora del Grup de Recerca del Canvi Climàtic (GRCC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manola Brunet, ha explicat que l'estudi elaborat sobre el canvi de la temperatura de l'aire a la península en el període 1830-2003 conclou que aquesta s'ha incrementat 1,6ºC / dècada. Segons Brunet, la causa més probable d'aquest augment, que ha tingut una pujada més considerable entre el 1973 i el 2003, és la concentració de gasos d'efecte hivernacle.
Un estudi de l'URV demostra que l'aire de la península s'ha escalfat 1,6 graus per dècada entre el 1830 i el 2003
Riudecanyes (Baix Camp).- La directora del Grup de Recerca del Canvi Climàtic (GRCC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manola Brunet, ha explicat que l'estudi elaborat sobre el canvi de la temperatura de l'aire a la península en el període 1830-2003 conclou que aquesta s'ha incrementat 1,6ºC / dècada. Segons Brunet, la causa més probable d'aquest augment, que ha tingut una pujada més considerable entre el 1973 i el 2003, és la concentració de gasos d'efecte hivernacle.
Riudecanyes (Baix Camp).- La directora del Grup de Recerca del Canvi Climàtic (GRCC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manola Brunet, ha explicat que l'estudi elaborat sobre el canvi de la temperatura de l'aire a la península en el període 1830-2003 conclou que aquesta s'ha incrementat 1,6ºC / dècada. Segons Brunet, la causa més probable d'aquest augment, que ha tingut una pujada més considerable entre el 1973 i el 2003, és la concentració de gasos d'efecte hivernacle.
La central nuclear de Zorita posa fi a 38 anys d'existència
Ja ha deixat de funcionar la central nuclear de Zorita (situada a la província de Guadalajara), la més antiga de l'estat espanyol. A dos quarts de dotze de la nit la seva potència va arribar a zero. Així, s'ha convertit en la primera central que tanca les portes de manera programada, dos anys abans que acabés la seva vida útil. Al mateix lloc, hi ha previst construir-hi una central tèrmica de cicle combinat, cinc vegades més potent que la nuclear.
Ja ha deixat de funcionar la central nuclear de Zorita (situada a la província de Guadalajara), la més antiga de l'estat espanyol. A dos quarts de dotze de la nit la seva potència va arribar a zero. Així, s'ha convertit en la primera central que tanca les portes de manera programada, dos anys abans que acabés la seva vida útil. Al mateix lloc, hi ha previst construir-hi una central tèrmica de cicle combinat, cinc vegades més potent que la nuclear.
Greenpeace denuncia que Espanya és el país que més incompleix el Protocol de Kyoto
Fer prendre consciència de la fragilitat de la Terra i de les barbaritats que es cometen en contra del planeta és el que cada any es recorda en el Dia de la Terra, que se celebra avui amb diversos actes. Aquesta celebració arriba just la setmana que s'ha conegut un informe sobre el canvi climàtic que no deixa en gaire bon lloc l'estat espanyol: cada cop està més allunyada del Compromís de Kyoto, que obliga els països a reduir l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera.
Fer prendre consciència de la fragilitat de la Terra i de les barbaritats que es cometen en contra del planeta és el que cada any es recorda en el Dia de la Terra, que se celebra avui amb diversos actes. Aquesta celebració arriba just la setmana que s'ha conegut un informe sobre el canvi climàtic que no deixa en gaire bon lloc l'estat espanyol: cada cop està més allunyada del Compromís de Kyoto, que obliga els països a reduir l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera.
La sonda europea entra sense problemes a l'òrbita de Venus
La sonda "Venus" ha entrat aquest matí sense problemes a l'òrbita del planeta més pròxim de la Terra, amb l'objectiu d'estudiar sobretot l'efecte hivernacle. D'aquesta manera, la sonda ha complert el seu objectiu i des del centre de control alemany, l'Agència Espacial Europea parla d'èxit.
La sonda "Venus" ha entrat aquest matí sense problemes a l'òrbita del planeta més pròxim de la Terra, amb l'objectiu d'estudiar sobretot l'efecte hivernacle. D'aquesta manera, la sonda ha complert el seu objectiu i des del centre de control alemany, l'Agència Espacial Europea parla d'èxit.
Més de la meitat de l'energia de Catalunya es produeix en centrals nuclears
Mentre Europa es troba enmig d'un gran debat sobre l'energia, Catalunya segueix sent una de les regions on el pes de les nuclears encara és més present. Més de la meitat de l'energia que es consumeix és d'aquest origen. A Europa, de mitjana, l'energia nuclear representa un terç de la producció, però mentre alguns països, com Espanya, comencen a desmantellar centrals, altres com Finlàndia o França n'estan construint de noves. L'avantatge de les nuclears és que no generen gasos d'efecte hivernacle i l'inconvenient, els residus.
Mentre Europa es troba enmig d'un gran debat sobre l'energia, Catalunya segueix sent una de les regions on el pes de les nuclears encara és més present. Més de la meitat de l'energia que es consumeix és d'aquest origen. A Europa, de mitjana, l'energia nuclear representa un terç de la producció, però mentre alguns països, com Espanya, comencen a desmantellar centrals, altres com Finlàndia o França n'estan construint de noves. L'avantatge de les nuclears és que no generen gasos d'efecte hivernacle i l'inconvenient, els residus.
Medi Ambient estudia un nou impost pel 2006 pels cotxes més contaminants, tot terrenys i dièsel
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha anunciat que el govern està treballant en un nou impost amb caràcter ambiental sobre els cotxes més contaminants que podria aprovar al llarg del 2006. L'impost s'aplicaria especialment als vehicles tot terrenys pel seu alt consum de combustible i a automòbils dièsel, perquè aquest combustible té una gran intensitat energètica i emet una gran quantitat de partícules contaminants a l'atmosfera. L'impost s'aprovaria en paral·lel amb la reforma de l'IRPF i de l'impost sobre societats.
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha anunciat que el govern està treballant en un nou impost amb caràcter ambiental sobre els cotxes més contaminants que podria aprovar al llarg del 2006. L'impost s'aplicaria especialment als vehicles tot terrenys pel seu alt consum de combustible i a automòbils dièsel, perquè aquest combustible té una gran intensitat energètica i emet una gran quantitat de partícules contaminants a l'atmosfera. L'impost s'aprovaria en paral·lel amb la reforma de l'IRPF i de l'impost sobre societats.
Els habitatges nous a Espanya consumeixen el 40% més d'energia que a França
Un habitatge nou a Espanya consumeix el 40% més d'energia que un altre de construït a França. El secretari general per la Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climàtic, Arturo Gonzalo Aizpiri, ho atribueix al fet que s'ha "abandonat absolutament" la prioritat de l'aïllament i l'estalvi energètic. Gonzalo Aizpiri considera aquest fet "especialment greu" si es té en compte que l'any que ve es construiran a Espanya 800.000 vivendes.
Un habitatge nou a Espanya consumeix el 40% més d'energia que un altre de construït a França. El secretari general per la Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climàtic, Arturo Gonzalo Aizpiri, ho atribueix al fet que s'ha "abandonat absolutament" la prioritat de l'aïllament i l'estalvi energètic. Gonzalo Aizpiri considera aquest fet "especialment greu" si es té en compte que l'any que ve es construiran a Espanya 800.000 vivendes.
Acord de mínims a Mont-real perquè els EUA se sumin a la lluita contra el canvi climàtic
La Conferència sobre el Canvi Climàtic de Mont-real ha finalitzat amb un acord que obliga els firmants del Protocol de Kyoto a mantenir noves reunions per estendre el tractat més enllà del 2012, que és quan expira. A més, la cimera ha suposat també un acord per a l'inici d'un diàleg -sense terminis ni objectius concrets- entre tots els països del món, inclosos els Estats Units -autoexclosos del protocol des del 2001- sobre la forma de lluitar a llarg termini contra l'escalfament global.
La Conferència sobre el Canvi Climàtic de Mont-real ha finalitzat amb un acord que obliga els firmants del Protocol de Kyoto a mantenir noves reunions per estendre el tractat més enllà del 2012, que és quan expira. A més, la cimera ha suposat també un acord per a l'inici d'un diàleg -sense terminis ni objectius concrets- entre tots els països del món, inclosos els Estats Units -autoexclosos del protocol des del 2001- sobre la forma de lluitar a llarg termini contra l'escalfament global.
"Science" publica que Espanya és un dels països que més patiran el canvi climàtic
La revista "Science" ha publicat un estudi, fet per investigadors de quinze països europeus, que confirma els efectes del canvi climàtic en el territori i, per extensió, en la salut dels seus habitants. El preocupant és que Espanya serà de les regions més vulnerables a aquests canvis, que es deixaran notar especialment al Mediterrani. Segons les previsions, d'aquí a 75 anys la conca del Tajo, per exemple, presentarà dèficit d'aigua.
La revista "Science" ha publicat un estudi, fet per investigadors de quinze països europeus, que confirma els efectes del canvi climàtic en el territori i, per extensió, en la salut dels seus habitants. El preocupant és que Espanya serà de les regions més vulnerables a aquests canvis, que es deixaran notar especialment al Mediterrani. Segons les previsions, d'aquí a 75 anys la conca del Tajo, per exemple, presentarà dèficit d'aigua.
Espanya es compromet a reduir les emissions de gasos contaminants a Mont-real
En la recta final de la Cimera de Mont-real, 190 països continuen negociant la reducció dels gasos contaminants que provoquen l'escalfament del planeta. Espanya s'ha compromès a reduir les emissions de gasos contaminants en la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Mont-real. La presidència canadenca ha presentat un nova proposta d'acord per intentar incloure països fins ara reticents, com els Estats Units, l'Índia o Austràlia.
En la recta final de la Cimera de Mont-real, 190 països continuen negociant la reducció dels gasos contaminants que provoquen l'escalfament del planeta. Espanya s'ha compromès a reduir les emissions de gasos contaminants en la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Mont-real. La presidència canadenca ha presentat un nova proposta d'acord per intentar incloure països fins ara reticents, com els Estats Units, l'Índia o Austràlia.
Les regions indígenes de l'Àrtic acusen els EUA de violació dels drets humans per contaminar
Continua la cimera sobre el canvi climàtic a Mont-real, al Canadà, en què els representants de 190 països discuteixen la manera de reduir els gasos contaminants que provoquen l'escalfament del planeta. Un objectiu difícil si es té en compte que el primer contaminador del món, els Estats Units, continua negant-se a negociar futures emissions de gasos. Precisament, les comunitats indígenes de les regions àrtiques de Nord-amèrica han presentat una demanda davant la Comissió Interamericana de Drets Humans contra els EUA, a qui critiquen també la seva negativa a participar en els esforços internacionals per reduir la contaminació.
Continua la cimera sobre el canvi climàtic a Mont-real, al Canadà, en què els representants de 190 països discuteixen la manera de reduir els gasos contaminants que provoquen l'escalfament del planeta. Un objectiu difícil si es té en compte que el primer contaminador del món, els Estats Units, continua negant-se a negociar futures emissions de gasos. Precisament, les comunitats indígenes de les regions àrtiques de Nord-amèrica han presentat una demanda davant la Comissió Interamericana de Drets Humans contra els EUA, a qui critiquen també la seva negativa a participar en els esforços internacionals per reduir la contaminació.