S'han trobat 2277132 resultats.
Els concerts de Catalunya MúsicaObres de Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert en un dels últims concerts d'Alfred Brendel el 2008
SETMANA TEMÀTICA: HOMENATGE A ALFRED BRENDEL (1931-2025)
ALFRED BRENDEL INTERPRETA SONATES DE MOZART, BEETHOVEN I SCHUBERT A HANNOVER, 2008
"Homenatge a Alfred Brendel (1931-2025)"
Joseph Haydn: Variacions per a piano en fa m, Hob.XVII:6. Wolfgang Amadeus Mozart: Sonata per a piano n. 15 en Fa, KV 533. Ludwig van Beethoven: Sonata per a piano n. 13 en Mi b "Quasi una fantasia", op. 27 n. 1. Franz Schubert: Sonata per a piano n. 21 en Si b, D 960. Ludwig van Beethoven: "Andante", n. 4 de les "Set bagatel·les", op. 33. Franz Schubert: Impromptu per a piano en Sol b, op. 90 D 899 n. 3. Johann Sebastian Bach: "Nun komm, der Heiden Heiland" (Vine, salvador dels infidels), BWV 659.
Alfred Brendel, piano.
Enregistrat per la Ràdio del Nord d'Alemanya (NDR) el diumenge 14 de desembre del 2008.
Grand Studio, Ràdio d'Hamburg. Hannover.
Concert d'intercanvi.
(109 min)SETMANA TEMÀTICA: HOMENATGE A ALFRED BRENDEL (1931-2025) ALFRED BRENDEL INTERPRETA SONATES DE MOZART, BEETHOVEN I SCHUBERT A HANNOVER, 2008 "Homenatge a Alfred Brendel (1931-2025)" Joseph Haydn: Variacions per a piano en fa m, Hob.XVII:6. Wolfgang Amadeus Mozart: Sonata per a piano n. 15 en Fa, KV 533. Ludwig van Beethoven: Sonata per a piano n. 13 en Mi b "Quasi una fantasia", op. 27 n. 1. Franz Schubert: Sonata per a piano n. 21 en Si b, D 960. Ludwig van Beethoven: "Andante", n. 4 de les "Set bagatel·les", op. 33. Franz Schubert: Impromptu per a piano en Sol b, op. 90 D 899 n. 3. Johann Sebastian Bach: "Nun komm, der Heiden Heiland" (Vine, salvador dels infidels), BWV 659. Alfred Brendel, piano. Enregistrat per la Ràdio del Nord d'Alemanya (NDR) el diumenge 14 de desembre del 2008. Grand Studio, Ràdio d'Hamburg. Hannover. Concert d'intercanvi. (109 min)
Tots els matins del mónPere Méndez: "El quartet de saxos ja és el principal altaveu de música de cambra del segle XXI"
Una conversa amb Pere Méndez, saxo soprano del quartet de saxos Kebyart.
Una conversa amb Pere Méndez, saxo soprano del quartet de saxos Kebyart.
El matí de Catalunya RàdioEl Barça torna, al ritme de Pedri i Raphinha
El Barça guanya 3 a 1 l'Atlètic de Madrid en un partit força complet i es consolida com a líder de Primera. Anàlisi amb Laia Tudel, Emilio Pérez de Rozas, Joel Díaz i Carme Barceló.
El Barça guanya 3 a 1 l'Atlètic de Madrid en un partit força complet i es consolida com a líder de Primera. Anàlisi amb Laia Tudel, Emilio Pérez de Rozas, Joel Díaz i Carme Barceló.
El matí de Catalunya Ràdio"La bestia en mí", la inquietant sèrie de Netflix que treu el nostre costat més fosc
La Mariola Cubells i el Darío Porras comenten algunes estrenes a Netflix i l'última aparició polèmica de Toni Cantó.
La Mariola Cubells i el Darío Porras comenten algunes estrenes a Netflix i l'última aparició polèmica de Toni Cantó.
NotíciaHaaland bat un rècord històric en un partit que ha "deixat sense cabells" Guardiola
L'estrella noruega ha batut un altre registre golejador de la Premier League en un partit en què al Manchester City gairebé li remunten un avantatge de 4 gols
L'estrella noruega ha batut un altre registre golejador de la Premier League en un partit en què al Manchester City gairebé li remunten un avantatge de 4 gols
El matí de Catalunya Ràdio"La peixateria": maneres d'afaitar un calb
A "La peixateria" d'avui, el cabell no és precisament el que més abunda, i en Xuriguera, en Faixedas, i en Peyu parlen amb Frederic Vincent sobre les diverses maneres d'afeitar-se la seva cavitat cranial nua de pèls.
A "La peixateria" d'avui, el cabell no és precisament el que més abunda, i en Xuriguera, en Faixedas, i en Peyu parlen amb Frederic Vincent sobre les diverses maneres d'afeitar-se la seva cavitat cranial nua de pèls.
NotíciaEl Granollers apel·la a l'èpica per passar a la ronda principal de la Lliga Europea (29-28)
El conjunt vallesà supera el Baia Mare romanès amb remuntada inclosa i continua viu a la competició continental
El conjunt vallesà supera el Baia Mare romanès amb remuntada inclosa i continua viu a la competició continental
Els expertsL'obra fracassada de Txékhov que la gent no entenia
Descobrim amb la prescriptora de Cultura Jove a iCat, Rita Ollé, les obres "Leshi" i "Manifest Mangione", així com el llibre "Difamació".
Descobrim amb la prescriptora de Cultura Jove a iCat, Rita Ollé, les obres "Leshi" i "Manifest Mangione", així com el llibre "Difamació".
Els expertsEl calendari d'advent gratuït que et pot fer guanyar un sopar de luxe!
La Laura Grau ens fa cinc cèntims del calendari d'advent històric, català i divertit creat per descobrir personatges clau de la nostra història.
La Laura Grau ens fa cinc cèntims del calendari d'advent històric, català i divertit creat per descobrir personatges clau de la nostra història.
Notícies 3CatInfoNotícies 3CatInfo - 03/12/2025 - 10:30
Tot es mou03/12/2025
Tot es mouPesta porcina: els caçadors, a punt per actuar
Una de les mesures per contenir el brot de pesta porcina africana (PPA) que ha afectat porcs senglars (50 exemplars morts, alguns dels quals encara s'ha de confirmar que tenien PPA) a Collserola són les batudes per reduir-ne la població. Abans d'entrar a la reunió convocada per la Generalitat, Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, ha explicat que els caçadors faran el que els demanin. Zarzoso ha recordat que a Catalunya hi ha uns 200.000 senglars i que cada any se'n cacen 80.000, amb els permisos de les administracions. El president dels caçadors ha explicat que, segons li havia dit un veterinari, el senglar és força intel·ligent i s'acosta als llocs on hi ha aliments i no hi ha perill per a ell, com les poblacions. D'altra banda, Zarzoso ha afirmat que les batudes tenen un cost que assumeixen els caçadors i que, per exemple, els gossos han d'anar al veterinari per lesions després de les batudes, una factura que ha de pagar el propietari de l'animal. El president dels caçadors ha demanat prudència als ciutadans durant aquesta crisi i també que facin cas quan vegin senyals que avisen que en una zona es caça i que no s'hi pot passar.
Una de les mesures per contenir el brot de pesta porcina africana (PPA) que ha afectat porcs senglars (50 exemplars morts, alguns dels quals encara s'ha de confirmar que tenien PPA) a Collserola són les batudes per reduir-ne la població. Abans d'entrar a la reunió convocada per la Generalitat, Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, ha explicat que els caçadors faran el que els demanin. Zarzoso ha recordat que a Catalunya hi ha uns 200.000 senglars i que cada any se'n cacen 80.000, amb els permisos de les administracions. El president dels caçadors ha explicat que, segons li havia dit un veterinari, el senglar és força intel·ligent i s'acosta als llocs on hi ha aliments i no hi ha perill per a ell, com les poblacions. D'altra banda, Zarzoso ha afirmat que les batudes tenen un cost que assumeixen els caçadors i que, per exemple, els gossos han d'anar al veterinari per lesions després de les batudes, una factura que ha de pagar el propietari de l'animal. El president dels caçadors ha demanat prudència als ciutadans durant aquesta crisi i també que facin cas quan vegin senyals que avisen que en una zona es caça i que no s'hi pot passar.
Tot es mouLes pensions les tramita la intel·ligència artificial, però també s'equivoca
La Carme Ortiz es va jubilar i va fer els tràmits pertinents. Havia fet els 65 anys i tenia 44 anys cotitzats. Semblava que no hi havia cap problema fins que va rebre la resolució que li concedia la pensió i l'espai dels diners que ha de cobrar estava en blanc. No era un error tipogràfic: al seu compte no ha rebut cap ingrés. Per esbrinar què havia passat, la Carme va aconseguir posar-se en contacte amb la Seguretat Social per cita telefònica i li van explicar que s'havia produït un error informàtic. La funcionària la va adreçar a una oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social, on va poder fer la reclamació amb cita presencial. La persona que la va atendre li va explicar que les pensions les calcula una intel·ligència artificial i que li havia tocat que el robot s'equivoqués. La funcionària li va assegurar que cobrarà tots els diners amb efectes retroactius, però no li va poder dir quant trigarien a començar a pagar-li la pensió. Aquesta falta de concreció preocupa la Carme, perquè ha de pagar les despeses del dia a dia.
La Carme Ortiz es va jubilar i va fer els tràmits pertinents. Havia fet els 65 anys i tenia 44 anys cotitzats. Semblava que no hi havia cap problema fins que va rebre la resolució que li concedia la pensió i l'espai dels diners que ha de cobrar estava en blanc. No era un error tipogràfic: al seu compte no ha rebut cap ingrés. Per esbrinar què havia passat, la Carme va aconseguir posar-se en contacte amb la Seguretat Social per cita telefònica i li van explicar que s'havia produït un error informàtic. La funcionària la va adreçar a una oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social, on va poder fer la reclamació amb cita presencial. La persona que la va atendre li va explicar que les pensions les calcula una intel·ligència artificial i que li havia tocat que el robot s'equivoqués. La funcionària li va assegurar que cobrarà tots els diners amb efectes retroactius, però no li va poder dir quant trigarien a començar a pagar-li la pensió. Aquesta falta de concreció preocupa la Carme, perquè ha de pagar les despeses del dia a dia.
Tot es mouConsells per a viatgers internacionals
Què cal fer abans de marxar de viatge a països exòtics? La doctora Judit Villar, cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital del Mar i coordinadora de la Unitat d'Atenció al Viatger del mateix centre sanitari, explica que als països fora d'Occident hi ha riscos, per això recomana informar-se i posar-se les vacunes obligatòries i recomanades segons la destinació, unes vacunes que finança el departament de Salut a Catalunya. La Dra. Villar recorda que les vacunes són un acte de responsabilitat i de generositat. Hi ha malalties que un cop s'ha tornat es poden contagiar per les picades dels mosquits del lloc habitual de residència. Judit Villar ha explicat que el mosquit és l'ésser viu que causa més mortalitat als éssers humans per les malalties que transmet. D'altra banda, la doctora recorda que per a la malària, una malaltia endèmica en diversos punts de la terra com l'Índia o l'Àfrica, no hi ha encara una vacuna i que cal fer un tractament oral preventiu durant tots els dies del viatge (i fer servir protecció antimosquits). La malària es pot cronificar i, fins i tot, pot ser mortal. La Dra. Villar també ha explicat que si es té contacte amb rius i aigües infectats amb paràsits petitíssims les persones es poden contagiar a través de la pell. Són paràsits que, a vegades, es diagnostiquen anys després d'haver fet el viatge a la zona de contagi, quan ja han provocat malalties cròniques, per exemple als ronyons. La cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital de Mar ha dit que el canvi climàtic està influint en el fet que la temporada en què hi ha mosquits sigui més llarga i, per tant, puguin escampar més infeccions.
Què cal fer abans de marxar de viatge a països exòtics? La doctora Judit Villar, cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital del Mar i coordinadora de la Unitat d'Atenció al Viatger del mateix centre sanitari, explica que als països fora d'Occident hi ha riscos, per això recomana informar-se i posar-se les vacunes obligatòries i recomanades segons la destinació, unes vacunes que finança el departament de Salut a Catalunya. La Dra. Villar recorda que les vacunes són un acte de responsabilitat i de generositat. Hi ha malalties que un cop s'ha tornat es poden contagiar per les picades dels mosquits del lloc habitual de residència. Judit Villar ha explicat que el mosquit és l'ésser viu que causa més mortalitat als éssers humans per les malalties que transmet. D'altra banda, la doctora recorda que per a la malària, una malaltia endèmica en diversos punts de la terra com l'Índia o l'Àfrica, no hi ha encara una vacuna i que cal fer un tractament oral preventiu durant tots els dies del viatge (i fer servir protecció antimosquits). La malària es pot cronificar i, fins i tot, pot ser mortal. La Dra. Villar també ha explicat que si es té contacte amb rius i aigües infectats amb paràsits petitíssims les persones es poden contagiar a través de la pell. Són paràsits que, a vegades, es diagnostiquen anys després d'haver fet el viatge a la zona de contagi, quan ja han provocat malalties cròniques, per exemple als ronyons. La cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital de Mar ha dit que el canvi climàtic està influint en el fet que la temporada en què hi ha mosquits sigui més llarga i, per tant, puguin escampar més infeccions.
Tot es mouCatalunya no para de créixer: "Som més de 8 milions"
Malgrat el descens de naixements a Catalunya, la població no para de créixer. Josep Palau ha explicat com ha augmentat la població de Catalunya des de l'eslògan "Som 6 milions" fins a les dades que s'han fet públiques fa unes setmanes, que indiquen que ara som més de 8 milions. A la taula, la doctora en Geografia Humana de la Universitat de Barcelona (UB) Arlinda Garcia Coll ha comentat alguns aspectes sobre la distribució de la població. Per exemple, la Dra. Garcia Coll ha recordat que el territori és molt ampli i molt divers, però que viure al món rural limita l'accés a activitats educatives i fa que les persones s'hagin de desplaçar per tenir atenció sanitària. També ha remarcat que cal cuidar les connexions amb Barcelona. La geògrafa ha dit que Barcelona ha deixat de ser el que era, una població que vivia en els seus barris, i ha afirmat que "estem convertint Barcelona en un negoci econòmic". Sobre el moment actual de la immigració, la Dra. Garcia Coll ha explicat que les polítiques de Trump estan propiciant que immigrants de l'Amèrica Llatina triïn Espanya com a destinació per l'idioma i perquè sovint hi tenen familiars. També ha recordat que aquest "efecte Trump" ja es va notar en el primer mandat del president dels Estats Units. A més a més, ha assegurat que fins que no canviï la situació en alguns països, els migrants no hi retornaran. Per últim, la professora Garcia Coll ha llançat la següent pregunta a la taula: "Quan s'és català?"
Malgrat el descens de naixements a Catalunya, la població no para de créixer. Josep Palau ha explicat com ha augmentat la població de Catalunya des de l'eslògan "Som 6 milions" fins a les dades que s'han fet públiques fa unes setmanes, que indiquen que ara som més de 8 milions. A la taula, la doctora en Geografia Humana de la Universitat de Barcelona (UB) Arlinda Garcia Coll ha comentat alguns aspectes sobre la distribució de la població. Per exemple, la Dra. Garcia Coll ha recordat que el territori és molt ampli i molt divers, però que viure al món rural limita l'accés a activitats educatives i fa que les persones s'hagin de desplaçar per tenir atenció sanitària. També ha remarcat que cal cuidar les connexions amb Barcelona. La geògrafa ha dit que Barcelona ha deixat de ser el que era, una població que vivia en els seus barris, i ha afirmat que "estem convertint Barcelona en un negoci econòmic". Sobre el moment actual de la immigració, la Dra. Garcia Coll ha explicat que les polítiques de Trump estan propiciant que immigrants de l'Amèrica Llatina triïn Espanya com a destinació per l'idioma i perquè sovint hi tenen familiars. També ha recordat que aquest "efecte Trump" ja es va notar en el primer mandat del president dels Estats Units. A més a més, ha assegurat que fins que no canviï la situació en alguns països, els migrants no hi retornaran. Per últim, la professora Garcia Coll ha llançat la següent pregunta a la taula: "Quan s'és català?"