S'han trobat 2277137 resultats.
Tot es mou03/12/2025
Tot es mouPesta porcina: els caçadors, a punt per actuar
Una de les mesures per contenir el brot de pesta porcina africana (PPA) que ha afectat porcs senglars (50 exemplars morts, alguns dels quals encara s'ha de confirmar que tenien PPA) a Collserola són les batudes per reduir-ne la població. Abans d'entrar a la reunió convocada per la Generalitat, Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, ha explicat que els caçadors faran el que els demanin. Zarzoso ha recordat que a Catalunya hi ha uns 200.000 senglars i que cada any se'n cacen 80.000, amb els permisos de les administracions. El president dels caçadors ha explicat que, segons li havia dit un veterinari, el senglar és força intel·ligent i s'acosta als llocs on hi ha aliments i no hi ha perill per a ell, com les poblacions. D'altra banda, Zarzoso ha afirmat que les batudes tenen un cost que assumeixen els caçadors i que, per exemple, els gossos han d'anar al veterinari per lesions després de les batudes, una factura que ha de pagar el propietari de l'animal. El president dels caçadors ha demanat prudència als ciutadans durant aquesta crisi i també que facin cas quan vegin senyals que avisen que en una zona es caça i que no s'hi pot passar.
Una de les mesures per contenir el brot de pesta porcina africana (PPA) que ha afectat porcs senglars (50 exemplars morts, alguns dels quals encara s'ha de confirmar que tenien PPA) a Collserola són les batudes per reduir-ne la població. Abans d'entrar a la reunió convocada per la Generalitat, Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, ha explicat que els caçadors faran el que els demanin. Zarzoso ha recordat que a Catalunya hi ha uns 200.000 senglars i que cada any se'n cacen 80.000, amb els permisos de les administracions. El president dels caçadors ha explicat que, segons li havia dit un veterinari, el senglar és força intel·ligent i s'acosta als llocs on hi ha aliments i no hi ha perill per a ell, com les poblacions. D'altra banda, Zarzoso ha afirmat que les batudes tenen un cost que assumeixen els caçadors i que, per exemple, els gossos han d'anar al veterinari per lesions després de les batudes, una factura que ha de pagar el propietari de l'animal. El president dels caçadors ha demanat prudència als ciutadans durant aquesta crisi i també que facin cas quan vegin senyals que avisen que en una zona es caça i que no s'hi pot passar.
Tot es mouLes pensions les tramita la intel·ligència artificial, però també s'equivoca
La Carme Ortiz es va jubilar i va fer els tràmits pertinents. Havia fet els 65 anys i tenia 44 anys cotitzats. Semblava que no hi havia cap problema fins que va rebre la resolució que li concedia la pensió i l'espai dels diners que ha de cobrar estava en blanc. No era un error tipogràfic: al seu compte no ha rebut cap ingrés. Per esbrinar què havia passat, la Carme va aconseguir posar-se en contacte amb la Seguretat Social per cita telefònica i li van explicar que s'havia produït un error informàtic. La funcionària la va adreçar a una oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social, on va poder fer la reclamació amb cita presencial. La persona que la va atendre li va explicar que les pensions les calcula una intel·ligència artificial i que li havia tocat que el robot s'equivoqués. La funcionària li va assegurar que cobrarà tots els diners amb efectes retroactius, però no li va poder dir quant trigarien a començar a pagar-li la pensió. Aquesta falta de concreció preocupa la Carme, perquè ha de pagar les despeses del dia a dia.
La Carme Ortiz es va jubilar i va fer els tràmits pertinents. Havia fet els 65 anys i tenia 44 anys cotitzats. Semblava que no hi havia cap problema fins que va rebre la resolució que li concedia la pensió i l'espai dels diners que ha de cobrar estava en blanc. No era un error tipogràfic: al seu compte no ha rebut cap ingrés. Per esbrinar què havia passat, la Carme va aconseguir posar-se en contacte amb la Seguretat Social per cita telefònica i li van explicar que s'havia produït un error informàtic. La funcionària la va adreçar a una oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social, on va poder fer la reclamació amb cita presencial. La persona que la va atendre li va explicar que les pensions les calcula una intel·ligència artificial i que li havia tocat que el robot s'equivoqués. La funcionària li va assegurar que cobrarà tots els diners amb efectes retroactius, però no li va poder dir quant trigarien a començar a pagar-li la pensió. Aquesta falta de concreció preocupa la Carme, perquè ha de pagar les despeses del dia a dia.
Tot es mouConsells per a viatgers internacionals
Què cal fer abans de marxar de viatge a països exòtics? La doctora Judit Villar, cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital del Mar i coordinadora de la Unitat d'Atenció al Viatger del mateix centre sanitari, explica que als països fora d'Occident hi ha riscos, per això recomana informar-se i posar-se les vacunes obligatòries i recomanades segons la destinació, unes vacunes que finança el departament de Salut a Catalunya. La Dra. Villar recorda que les vacunes són un acte de responsabilitat i de generositat. Hi ha malalties que un cop s'ha tornat es poden contagiar per les picades dels mosquits del lloc habitual de residència. Judit Villar ha explicat que el mosquit és l'ésser viu que causa més mortalitat als éssers humans per les malalties que transmet. D'altra banda, la doctora recorda que per a la malària, una malaltia endèmica en diversos punts de la terra com l'Índia o l'Àfrica, no hi ha encara una vacuna i que cal fer un tractament oral preventiu durant tots els dies del viatge (i fer servir protecció antimosquits). La malària es pot cronificar i, fins i tot, pot ser mortal. La Dra. Villar també ha explicat que si es té contacte amb rius i aigües infectats amb paràsits petitíssims les persones es poden contagiar a través de la pell. Són paràsits que, a vegades, es diagnostiquen anys després d'haver fet el viatge a la zona de contagi, quan ja han provocat malalties cròniques, per exemple als ronyons. La cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital de Mar ha dit que el canvi climàtic està influint en el fet que la temporada en què hi ha mosquits sigui més llarga i, per tant, puguin escampar més infeccions.
Què cal fer abans de marxar de viatge a països exòtics? La doctora Judit Villar, cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital del Mar i coordinadora de la Unitat d'Atenció al Viatger del mateix centre sanitari, explica que als països fora d'Occident hi ha riscos, per això recomana informar-se i posar-se les vacunes obligatòries i recomanades segons la destinació, unes vacunes que finança el departament de Salut a Catalunya. La Dra. Villar recorda que les vacunes són un acte de responsabilitat i de generositat. Hi ha malalties que un cop s'ha tornat es poden contagiar per les picades dels mosquits del lloc habitual de residència. Judit Villar ha explicat que el mosquit és l'ésser viu que causa més mortalitat als éssers humans per les malalties que transmet. D'altra banda, la doctora recorda que per a la malària, una malaltia endèmica en diversos punts de la terra com l'Índia o l'Àfrica, no hi ha encara una vacuna i que cal fer un tractament oral preventiu durant tots els dies del viatge (i fer servir protecció antimosquits). La malària es pot cronificar i, fins i tot, pot ser mortal. La Dra. Villar també ha explicat que si es té contacte amb rius i aigües infectats amb paràsits petitíssims les persones es poden contagiar a través de la pell. Són paràsits que, a vegades, es diagnostiquen anys després d'haver fet el viatge a la zona de contagi, quan ja han provocat malalties cròniques, per exemple als ronyons. La cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital de Mar ha dit que el canvi climàtic està influint en el fet que la temporada en què hi ha mosquits sigui més llarga i, per tant, puguin escampar més infeccions.
Tot es mouCatalunya no para de créixer: "Som més de 8 milions"
Malgrat el descens de naixements a Catalunya, la població no para de créixer. Josep Palau ha explicat com ha augmentat la població de Catalunya des de l'eslògan "Som 6 milions" fins a les dades que s'han fet públiques fa unes setmanes, que indiquen que ara som més de 8 milions. A la taula, la doctora en Geografia Humana de la Universitat de Barcelona (UB) Arlinda Garcia Coll ha comentat alguns aspectes sobre la distribució de la població. Per exemple, la Dra. Garcia Coll ha recordat que el territori és molt ampli i molt divers, però que viure al món rural limita l'accés a activitats educatives i fa que les persones s'hagin de desplaçar per tenir atenció sanitària. També ha remarcat que cal cuidar les connexions amb Barcelona. La geògrafa ha dit que Barcelona ha deixat de ser el que era, una població que vivia en els seus barris, i ha afirmat que "estem convertint Barcelona en un negoci econòmic". Sobre el moment actual de la immigració, la Dra. Garcia Coll ha explicat que les polítiques de Trump estan propiciant que immigrants de l'Amèrica Llatina triïn Espanya com a destinació per l'idioma i perquè sovint hi tenen familiars. També ha recordat que aquest "efecte Trump" ja es va notar en el primer mandat del president dels Estats Units. A més a més, ha assegurat que fins que no canviï la situació en alguns països, els migrants no hi retornaran. Per últim, la professora Garcia Coll ha llançat la següent pregunta a la taula: "Quan s'és català?"
Malgrat el descens de naixements a Catalunya, la població no para de créixer. Josep Palau ha explicat com ha augmentat la població de Catalunya des de l'eslògan "Som 6 milions" fins a les dades que s'han fet públiques fa unes setmanes, que indiquen que ara som més de 8 milions. A la taula, la doctora en Geografia Humana de la Universitat de Barcelona (UB) Arlinda Garcia Coll ha comentat alguns aspectes sobre la distribució de la població. Per exemple, la Dra. Garcia Coll ha recordat que el territori és molt ampli i molt divers, però que viure al món rural limita l'accés a activitats educatives i fa que les persones s'hagin de desplaçar per tenir atenció sanitària. També ha remarcat que cal cuidar les connexions amb Barcelona. La geògrafa ha dit que Barcelona ha deixat de ser el que era, una població que vivia en els seus barris, i ha afirmat que "estem convertint Barcelona en un negoci econòmic". Sobre el moment actual de la immigració, la Dra. Garcia Coll ha explicat que les polítiques de Trump estan propiciant que immigrants de l'Amèrica Llatina triïn Espanya com a destinació per l'idioma i perquè sovint hi tenen familiars. També ha recordat que aquest "efecte Trump" ja es va notar en el primer mandat del president dels Estats Units. A més a més, ha assegurat que fins que no canviï la situació en alguns països, els migrants no hi retornaran. Per últim, la professora Garcia Coll ha llançat la següent pregunta a la taula: "Quan s'és català?"
El matí de Catalunya RàdioAlbert Om: "Jo veia el senglar com una cosa pràcticament en extinció"
Albert Om recorda amb Frederic Vincent la seva visió del porc senglar i les vivències al llarg de la seva vida amb l'animal.
Albert Om recorda amb Frederic Vincent la seva visió del porc senglar i les vivències al llarg de la seva vida amb l'animal.
El matí de Catalunya Ràdio"Què diuen els altres?": La cançó dedicada a l'obsessió d'Ayuso amb ETA
Una cançó flueix per les xarxes, tot i que sense una gran melodia, i ret homenatge a la relació d'odi d'Ayuso i ETA.
Una cançó flueix per les xarxes, tot i que sense una gran melodia, i ret homenatge a la relació d'odi d'Ayuso i ETA.
El matí de Catalunya RàdioEl matí, de 10 a 11 h (Magazín) - 03/12/2025
L'àgora esportiva després de la victòria del Barça davant l'Atlètic de Madrid amb Joel Díaz, Laia Tudel, Carme Barceló i Emilio Pérez de Rojas.
L'àgora esportiva després de la victòria del Barça davant l'Atlètic de Madrid amb Joel Díaz, Laia Tudel, Carme Barceló i Emilio Pérez de Rojas.
Notícies 3CatInfo - hora a hora3CatInfo, de 10 a 11 h - 03/12/2025
Les notícies més destacades de l'actualitat diària, les 24 hores del dia, a 3CatInfo.
Les notícies més destacades de l'actualitat diària, les 24 hores del dia, a 3CatInfo.
Tots els matins del mónTots els matins del món, de 10 a 11 h - 03/12/2025
Un espai on la música et fa obrir els ulls a la curiositat, a la cultura, al pensament. De dilluns a divendres, de 8 a 11 h, a Catalunya Música, "Tots els matins del món". Clàssica a contracorrent. Amb Maria Montes i Ester Pinart.
Un espai on la música et fa obrir els ulls a la curiositat, a la cultura, al pensament. De dilluns a divendres, de 8 a 11 h, a Catalunya Música, "Tots els matins del món". Clàssica a contracorrent. Amb Maria Montes i Ester Pinart.
Tots els matins del món"L'holandès errant", de Richard Wagner
Torna Maria José Anglès a "Tots els matins del món", ben carregada d'històries sobre l'òpera. Aquest cop, l'excusa és "L'holandès errant" de Wagner, que programa la Fundació Òpera Catalunya.
Torna Maria José Anglès a "Tots els matins del món", ben carregada d'històries sobre l'òpera. Aquest cop, l'excusa és "L'holandès errant" de Wagner, que programa la Fundació Òpera Catalunya.
Girona reservatQuè ha de fer el Girona amb la Copa ara que torna a tenir força lesionats?
Míchel vol competir tant a la Lliga com a la Copa, però això, tenint en compte que l'objectiu és la permanència, el pot perjudicar? Amb Xevi Soler, Susi Sala i Sergi Raset, exjugador del Girona i del Figueres, equip amb què va arribar a les semifinals l'any 2002.
Míchel vol competir tant a la Lliga com a la Copa, però això, tenint en compte que l'objectiu és la permanència, el pot perjudicar? Amb Xevi Soler, Susi Sala i Sergi Raset, exjugador del Girona i del Figueres, equip amb què va arribar a les semifinals l'any 2002.
El matí de Catalunya Ràdio"Es pot ser racista sense voler": les persones negres avisen de la "caricaturització" del blackface
Parlem de la pràctica de pintar de negre persones blanques amb el portaveu del col·lectiu Cacau i Negritud, Aliou Dialo, que lamenta que es caricaturitzi la negritud.
Parlem de la pràctica de pintar de negre persones blanques amb el portaveu del col·lectiu Cacau i Negritud, Aliou Dialo, que lamenta que es caricaturitzi la negritud.
NotíciaFloretes cap a Raphinha des del bàndol rival: "No sé com no ha guanyat la Pilota d'Or"
El tècnic de l'Atlètic de Madrid, Diego Simeone, es rendeix a la qualitat del brasiler, que, per la seva banda, lloa l'aportació del seu company Pedri
El tècnic de l'Atlètic de Madrid, Diego Simeone, es rendeix a la qualitat del brasiler, que, per la seva banda, lloa l'aportació del seu company Pedri