S'han trobat 35701 resultats.
EvidentmentT1xC1 - Pensament crític, amb Mònica Terribas
Cada dia es generen més de 400 milions de terabits de dades al món, i l'impacte informatiu porta a la saturació i la desesperació. La periodista Mònica Terribas analitza per què la simplificació i l'espectacle han desplaçat la complexitat, i com els mitjans, en prioritzar les audiències, van oblidar la informació com a servei públic. El resultat és que els líders s'escullen per una emocionalitat visceral i individualista.
Cada dia es generen més de 400 milions de terabits de dades al món, i l'impacte informatiu porta a la saturació i la desesperació. La periodista Mònica Terribas analitza per què la simplificació i l'espectacle han desplaçat la complexitat, i com els mitjans, en prioritzar les audiències, van oblidar la informació com a servei públic. El resultat és que els líders s'escullen per una emocionalitat visceral i individualista.
EvidentmentT1xC2 - Pensament crític, amb Marina Garcés
En un món ple d'informació i d'algoritmes, la filòsofa i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Marina Garcés ens ensenya a fer-nos les preguntes fonamentals: "Com ho saps això?" o "Això qui t'ho ha dit?". Analitzem com hem passat d'aprendre col·lectivament a la competència i l'individualisme. El pensament crític requereix reconèixer la nostra interdependència i recuperar el valor del pensament compartit.
En un món ple d'informació i d'algoritmes, la filòsofa i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Marina Garcés ens ensenya a fer-nos les preguntes fonamentals: "Com ho saps això?" o "Això qui t'ho ha dit?". Analitzem com hem passat d'aprendre col·lectivament a la competència i l'individualisme. El pensament crític requereix reconèixer la nostra interdependència i recuperar el valor del pensament compartit.
EvidentmentT1xC3 - Cultura científica, amb Jordi Camí
La integritat en la investigació científica és el fonament de l'avenç del coneixement. El Dr. Jordi Camí i Morell, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall, ens endinsa en el món de les publicacions acadèmiques. Parlem de l'escrutini dels resultats (peer review), el factor d'impacte en l'avaluació i el perill de les revistes predadores. La comunitat científica busca més transparència i accés obert.
La integritat en la investigació científica és el fonament de l'avenç del coneixement. El Dr. Jordi Camí i Morell, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall, ens endinsa en el món de les publicacions acadèmiques. Parlem de l'escrutini dels resultats (peer review), el factor d'impacte en l'avaluació i el perill de les revistes predadores. La comunitat científica busca més transparència i accés obert.
EvidentmentT1xC4 - Cultura científica, amb Salvador Macip
Per què la gent confia cada cop menys en la ciència? Salvador Macip, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, metge i investigador, afirma que "la pseudociència és el populisme de la ciència". Analitzem com l'era digital permet que qualsevol trobi una font per a les seves idees equivocades i com el repte és aprendre a contrastar la informació.
Per què la gent confia cada cop menys en la ciència? Salvador Macip, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, metge i investigador, afirma que "la pseudociència és el populisme de la ciència". Analitzem com l'era digital permet que qualsevol trobi una font per a les seves idees equivocades i com el repte és aprendre a contrastar la informació.
EvidentmentT1xC5 - Benestar planetari, amb Cristina O'Callaghan
"La salut dels humans no es pot aïllar de l'entorn en què vivim." Cristina O'Callaghan, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, responsable del grup de recerca BITAL i experta en benestar planetari, aborda el concepte "one health" i la salut planetària. És un moment "decisiu d'emergència climàtica", que requereix polítiques públiques urgents i un enfocament transdisciplinari per aportar solucions globals.
"La salut dels humans no es pot aïllar de l'entorn en què vivim." Cristina O'Callaghan, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, responsable del grup de recerca BITAL i experta en benestar planetari, aborda el concepte "one health" i la salut planetària. És un moment "decisiu d'emergència climàtica", que requereix polítiques públiques urgents i un enfocament transdisciplinari per aportar solucions globals.
EvidentmentT1xC6 - Benestar planetari, amb Isabel Ruiz Mallén
Es preveu que un 70% de la població mundial viurà en zones urbanes el 2050. Isabel Ruiz, ambientòloga, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i responsable del grup de recerca TURBA Lab, ens explica com el concepte de salut planetària trenca la dicotomia entre natura i societat. Analitzem com la renaturalització de les ciutats millora la salut de les persones i del planeta.
Es preveu que un 70% de la població mundial viurà en zones urbanes el 2050. Isabel Ruiz, ambientòloga, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i responsable del grup de recerca TURBA Lab, ens explica com el concepte de salut planetària trenca la dicotomia entre natura i societat. Analitzem com la renaturalització de les ciutats millora la salut de les persones i del planeta.
EvidentmentT1xC7 - Genoma i exposoma, amb Josep Maria Peñuelas
Genoma i exposoma són dues cares de la mateixa moneda. L'ecòleg Josep Maria Peñuelas subratlla que la qualitat de l'aire, la dieta, el soroll, els químics i l'estrès ambiental influeixen en l'aparició de malalties. Afrontem el repte de cartografiar l'exposoma per millorar les polítiques ambientals i de salut. És fonamental que les polítiques de gestió, tant urbanes com en el territori, tinguin present la salut pública.
Genoma i exposoma són dues cares de la mateixa moneda. L'ecòleg Josep Maria Peñuelas subratlla que la qualitat de l'aire, la dieta, el soroll, els químics i l'estrès ambiental influeixen en l'aparició de malalties. Afrontem el repte de cartografiar l'exposoma per millorar les polítiques ambientals i de salut. És fonamental que les polítiques de gestió, tant urbanes com en el territori, tinguin present la salut pública.
EvidentmentT1xC8 - Genoma i exposoma, amb Josep Tabernero
Els gens no ho expliquen tot. Segons el Dr. Josep Tabernero, oncòleg i director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, fins al 45% dels càncers serien evitables amb un estil de vida totalment saludable. Analitzem el concepte d'"exposoma" (l'impacte de l'entorn, la dieta i la contaminació, entre altres factors) en la nostra salut. El focus passa per l'exposoma, el microbioma i la prevenció per frenar l'augment de malalties relacionades amb la industrialització.
Els gens no ho expliquen tot. Segons el Dr. Josep Tabernero, oncòleg i director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, fins al 45% dels càncers serien evitables amb un estil de vida totalment saludable. Analitzem el concepte d'"exposoma" (l'impacte de l'entorn, la dieta i la contaminació, entre altres factors) en la nostra salut. El focus passa per l'exposoma, el microbioma i la prevenció per frenar l'augment de malalties relacionades amb la industrialització.
EvidentmentT1xC9 - Comunicació científica, amb Teresa Cabré
Comunicar ciència depèn del grau de coneixement de l'interlocutor: no és el mateix parlar entre experts que divulgar al públic general. Teresa Cabré, lingüista, filòloga i presidenta de l'IEC, ens explica que la regla fonamental perquè una llengua (com el català) disposi de recursos per a la ciència és que s'utilitzi per parlar d'aquell tema.
Comunicar ciència depèn del grau de coneixement de l'interlocutor: no és el mateix parlar entre experts que divulgar al públic general. Teresa Cabré, lingüista, filòloga i presidenta de l'IEC, ens explica que la regla fonamental perquè una llengua (com el català) disposi de recursos per a la ciència és que s'utilitzi per parlar d'aquell tema.
EvidentmentT1xC10 - Comunicació científica, amb Mercè Piqueras
La ciència s'explica ara a través de YouTube, pòdcasts i xarxes socials, però això també facilita la difusió de pseudociència i informació falsa. La biòloga i divulgadora Mercè Piqueras subratlla la importància del periodisme d'investigació i l'educació en pensament crític. També analitzem fenòmens com la criptogínia, l'ocultació de la dona en la història científica, i com podem recuperar la confiança pública en la ciència.
La ciència s'explica ara a través de YouTube, pòdcasts i xarxes socials, però això també facilita la difusió de pseudociència i informació falsa. La biòloga i divulgadora Mercè Piqueras subratlla la importància del periodisme d'investigació i l'educació en pensament crític. També analitzem fenòmens com la criptogínia, l'ocultació de la dona en la història científica, i com podem recuperar la confiança pública en la ciència.
EvidentmentT1xC11 - Intel·ligència artificial, amb Ramon López de Mántaras
El professor Ramon López de Mántaras, informàtic i físic, professor emèrit d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i expert en IA des del 1975, desmunta els mites sobre la consciència de la IA i n'assenyala els perills: la pèrdua d'habilitats cognitives, els biaixos, la falta de privacitat i la manipulació humana.
El professor Ramon López de Mántaras, informàtic i físic, professor emèrit d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i expert en IA des del 1975, desmunta els mites sobre la consciència de la IA i n'assenyala els perills: la pèrdua d'habilitats cognitives, els biaixos, la falta de privacitat i la manipulació humana.
EvidentmentT1xC12 - Intel·ligència artificial, amb Robert Clarisó
La IA està disponible 24/7, la qual cosa obre nous escenaris educatius. Però, com ens hi hem d'adaptar? Amb Robert Clarisó, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, analitzem l'impacte d'aquesta tecnologia i la importància de tenir un coneixement de base i un sentit crític amb les respostes que ofereix.
La IA està disponible 24/7, la qual cosa obre nous escenaris educatius. Però, com ens hi hem d'adaptar? Amb Robert Clarisó, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, analitzem l'impacte d'aquesta tecnologia i la importància de tenir un coneixement de base i un sentit crític amb les respostes que ofereix.
EvidentmentT1xC13 - De l'economia del coneixement a l'economia de les dades, amb Andreu Mas-Colell
Com s'ha de pensar l'economia en un món global, interdependent i ple d'incerteses? Quin paper tenen el coneixement, les institucions i la formació en el progrés col·lectiu? Parlem d'economia, coneixement i presa de decisions amb Andreu Mas-Colell, economista de referència internacional, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'IEC.
Com s'ha de pensar l'economia en un món global, interdependent i ple d'incerteses? Quin paper tenen el coneixement, les institucions i la formació en el progrés col·lectiu? Parlem d'economia, coneixement i presa de decisions amb Andreu Mas-Colell, economista de referència internacional, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'IEC.
EvidentmentT1xC14 - De l'economia del coneixement a l'economia de les dades, amb Joan Torrent
La digitalització està redefinint la productivitat, el treball i la manera com creem valor en una economia cada cop més connectada. Parlem de transformació digital, economia i canvi social amb Joan Torrent, economista i catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
La digitalització està redefinint la productivitat, el treball i la manera com creem valor en una economia cada cop més connectada. Parlem de transformació digital, economia i canvi social amb Joan Torrent, economista i catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
EvidentmentT1xC15 - Ciència oberta, amb Ignasi Labastida
Dades FAIR, infraestructures obertes, noves mètriques i sobirania científica: conceptes que semblen tècnics però que condicionen directament la manera en què la recerca impacta en la societat. Parlem de ciència oberta amb Ignasi Labastida, físic, investigador i activista del coneixement lliure, responsable de la Unitat de Suport a la Recerca del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Dades FAIR, infraestructures obertes, noves mètriques i sobirania científica: conceptes que semblen tècnics però que condicionen directament la manera en què la recerca impacta en la societat. Parlem de ciència oberta amb Ignasi Labastida, físic, investigador i activista del coneixement lliure, responsable de la Unitat de Suport a la Recerca del CRAI de la Universitat de Barcelona.