S'han trobat 3760 resultats.
Tot es mou23F: 45 anys de secrets oficials...fins ara
Tota la documentació relacionada amb l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, no s'ha pogut fer pública per la llei de secrets oficials vigent en aquell moment, una llei aprovada el 1968, durant la dictadura franquista. Josep Palau ha fet un repàs d'allò que se sap, de les hipòtesis, i de les moltes qüestions que encara queden per respondre sobre el 23F i sobre les persones que hi podrien estar implicades, més enllà de les jutjades pel cas. El govern ha aprovat desclassificar documents del 23F (la llei de 1968 ho permet en alguns casos) i els publicarà a la pàgina web de La Moncloa a partir de les 12:00 del dimecres 25 de febrer.
Tota la documentació relacionada amb l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, no s'ha pogut fer pública per la llei de secrets oficials vigent en aquell moment, una llei aprovada el 1968, durant la dictadura franquista. Josep Palau ha fet un repàs d'allò que se sap, de les hipòtesis, i de les moltes qüestions que encara queden per respondre sobre el 23F i sobre les persones que hi podrien estar implicades, més enllà de les jutjades pel cas. El govern ha aprovat desclassificar documents del 23F (la llei de 1968 ho permet en alguns casos) i els publicarà a la pàgina web de La Moncloa a partir de les 12:00 del dimecres 25 de febrer.
Tot es mouEl pianista Sergey Klimenko interpreta un tema popular ucraïnès per la pau
El 24 de febrer del 2022 va començar la guerra a Ucraïna amb l'atac de l'exèrcit rus. La invasió russa va provocar un conflicte irresolt pel qual continuen patint moltes persones. Sergey Klimenko és un pianista català d'origen ucraïnès. Va arribar a Catalunya amb cinc anys, adoptat per una família del Lluçanès. Amb divuit, va tornar al seu país d'origen per seguir formant-se al Conservatori Txaikovski de Kíiv. Sergey Klimenko manté contacte amb ucraïnesos que viuen la guerra i ha explicat com són aquests dies d'hivern a Ucraïna. Al plató del "Tot es mou", el pianista ha interpretat l'adaptació d'una cançó popular ucraïnesa que parla d'un arbre fruiter molt resistent, com ho és el poble que resisteix una invasió.
El 24 de febrer del 2022 va començar la guerra a Ucraïna amb l'atac de l'exèrcit rus. La invasió russa va provocar un conflicte irresolt pel qual continuen patint moltes persones. Sergey Klimenko és un pianista català d'origen ucraïnès. Va arribar a Catalunya amb cinc anys, adoptat per una família del Lluçanès. Amb divuit, va tornar al seu país d'origen per seguir formant-se al Conservatori Txaikovski de Kíiv. Sergey Klimenko manté contacte amb ucraïnesos que viuen la guerra i ha explicat com són aquests dies d'hivern a Ucraïna. Al plató del "Tot es mou", el pianista ha interpretat l'adaptació d'una cançó popular ucraïnesa que parla d'un arbre fruiter molt resistent, com ho és el poble que resisteix una invasió.
Tot es mouMites sobre les plantes
L'expert en plantes André Alonso, també conegut pel sobrenom de la Reina Plantil, explicarà si són veritat o mentida alguns mites sobre la cura de les plantes. Si voleu saber si posant una planta en un test més gros creixerà més, si el marro del cafè o les peles del plàtan són bons fertilitzants, si les closques d'ou aporten calci a les plantes, si cal posar aspirina a l'aigua de regar o si el sabó domèstic és insecticida, no us perdeu les explicacions d'André Alonso en aquest vídeo.
L'expert en plantes André Alonso, també conegut pel sobrenom de la Reina Plantil, explicarà si són veritat o mentida alguns mites sobre la cura de les plantes. Si voleu saber si posant una planta en un test més gros creixerà més, si el marro del cafè o les peles del plàtan són bons fertilitzants, si les closques d'ou aporten calci a les plantes, si cal posar aspirina a l'aigua de regar o si el sabó domèstic és insecticida, no us perdeu les explicacions d'André Alonso en aquest vídeo.
TitóExcursió a l'auditori amb l'orquestra
Som a L'Auditori i l'escenari està preparat perquè toquin els músics. Sentirem com sonen les timbales, el violí, la trompeta... Us agradaria saber com sonen tots junts en una gran orquestra? A veure si en John C. ens ho porta de sorpresa.
Som a L'Auditori i l'escenari està preparat perquè toquin els músics. Sentirem com sonen les timbales, el violí, la trompeta... Us agradaria saber com sonen tots junts en una gran orquestra? A veure si en John C. ens ho porta de sorpresa.
Notícies 3CatInfoNotícies 3CatInfo - 23/02/2026 - 06:00
Viatge al país de les matesL'Entscheidungsproblem
A la darreria del segle XVII, el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz somiava amb un llenguatge universal que permetés dirimir qualsevol afirmació. Ja al segle XX, un altre matemàtic alemany, David Hilbert, es planteja si hi ha cap algorisme capaç de determinar si un enunciat matemàtic és demostrable o no ho és. Es tracta del problema de la decisió o "Entscheidungsproblem". Aquesta qüestió sacseja els matemàtics dels anys 1930, com el francès Jacques Herbrand, l'austríac Kurt Gödel, l'anglès Alan Turing o l'americà Alonzo Church. Finalment, la resposta és negativa i la conclusió, que no podem prescindir de les matemàtiques ni dels matemàtics!
A la darreria del segle XVII, el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz somiava amb un llenguatge universal que permetés dirimir qualsevol afirmació. Ja al segle XX, un altre matemàtic alemany, David Hilbert, es planteja si hi ha cap algorisme capaç de determinar si un enunciat matemàtic és demostrable o no ho és. Es tracta del problema de la decisió o "Entscheidungsproblem". Aquesta qüestió sacseja els matemàtics dels anys 1930, com el francès Jacques Herbrand, l'austríac Kurt Gödel, l'anglès Alan Turing o l'americà Alonzo Church. Finalment, la resposta és negativa i la conclusió, que no podem prescindir de les matemàtiques ni dels matemàtics!
Viatge al país de les matesLa baldufa de Kovalévskaia
El matemàtic suís Leonhard Euler (1707-83) es planteja què li passaria a un cos sòlid qualsevol, com ara una patata, llançat al cosmos a l'atzar. De la patata passa a la síndria i de la síndria, a la baldufa! Més endavant, el matemàtic italofrancès Joseph-Louis Lagrange (1736-1813) també estudia el moviment de la baldufa. Si ens interessa tant el moviment de la baldufa és perquè vivim en una gran baldufa anomenada Terra! Però, com es mourien la baldufa d'Euler o la de Lagrange si les immergíssim en un camp gravitatori? La matemàtica russa Sófia Kovalévskaia (1850-91) resoldrà parcialment aquesta incògnita. Perquè aquest problema no té una solució absoluta. Que el moviment és imprevisible, prou que ho sabíem. Però avui sabem que és matemàticament imprevisible!
El matemàtic suís Leonhard Euler (1707-83) es planteja què li passaria a un cos sòlid qualsevol, com ara una patata, llançat al cosmos a l'atzar. De la patata passa a la síndria i de la síndria, a la baldufa! Més endavant, el matemàtic italofrancès Joseph-Louis Lagrange (1736-1813) també estudia el moviment de la baldufa. Si ens interessa tant el moviment de la baldufa és perquè vivim en una gran baldufa anomenada Terra! Però, com es mourien la baldufa d'Euler o la de Lagrange si les immergíssim en un camp gravitatori? La matemàtica russa Sófia Kovalévskaia (1850-91) resoldrà parcialment aquesta incògnita. Perquè aquest problema no té una solució absoluta. Que el moviment és imprevisible, prou que ho sabíem. Però avui sabem que és matemàticament imprevisible!
Viatge al país de les matesLa teoria del caos
L'any 1972, el matemàtic Edward Lorenz, del departament de meteorologia del Massachusetts Institute of Technology, pronuncia una conferència titulada "Previsibilitat: l'esbatec de les ales d'una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas?". Es tracta del caos determinista, que explica l'evolució irregular d'un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials. El descobriment del caos determinista ens ha ensenyat a ser modestos. Ja no somiem amb un univers perfectament predictible, però gràcies a l'estadística els científics poden continuar fent previsions, fins i tot quan el sistema és caòtic. Els fenòmens meteorològics són imprevisibles a llarg termini, però el clima com a tal és insensible a les papallones i, per tant, és previsible.
L'any 1972, el matemàtic Edward Lorenz, del departament de meteorologia del Massachusetts Institute of Technology, pronuncia una conferència titulada "Previsibilitat: l'esbatec de les ales d'una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas?". Es tracta del caos determinista, que explica l'evolució irregular d'un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials. El descobriment del caos determinista ens ha ensenyat a ser modestos. Ja no somiem amb un univers perfectament predictible, però gràcies a l'estadística els científics poden continuar fent previsions, fins i tot quan el sistema és caòtic. Els fenòmens meteorològics són imprevisibles a llarg termini, però el clima com a tal és insensible a les papallones i, per tant, és previsible.
Viatge al país de les matesLa conjectura de Kepler
L'astrònom i matemàtic alemany Johannes Kepler (1571-1630) es trenca el cap estudiant com es poden apilar esferes de la millor manera, és a dir, la més compacta, havent-hi el mínim espai buit entre elles. I arriba a la conclusió que allò que cerca és "una xarxa cúbica de cares centrades". Doncs bé, aquesta conjectura trigarà quatre segles a ser demostrada! Des de Carl Friedrich Gauss, al segle XIX, fins a Thomas Hales i Marina Viazovska, al segle XXI, passant per László Fejes Tóth, al segle XX, el problema ha fet barrinar uns quants cervells privilegiats.
L'astrònom i matemàtic alemany Johannes Kepler (1571-1630) es trenca el cap estudiant com es poden apilar esferes de la millor manera, és a dir, la més compacta, havent-hi el mínim espai buit entre elles. I arriba a la conclusió que allò que cerca és "una xarxa cúbica de cares centrades". Doncs bé, aquesta conjectura trigarà quatre segles a ser demostrada! Des de Carl Friedrich Gauss, al segle XIX, fins a Thomas Hales i Marina Viazovska, al segle XXI, passant per László Fejes Tóth, al segle XX, el problema ha fet barrinar uns quants cervells privilegiats.
Viatge al país de les matesAlicia Boole en terra de politops
De ben menudeta, Alicia Boole, filla de pares matemàtics, ja jugava amb figures geomètriques, i des que tenia vint anys, sense haver tingut accés a la universitat pel fet de ser dona, va dedicar tota la vida a explorar l'espai quadridimensional. Com puc copsar la quarta dimensió? Com puc visualitzar i descriure els objectes regulars que hi viuen? Aquesta minuciosa recerca matemàtica no li va ser reconeguda, amb un doctorat 'honoris causa', fins al cap de tres llargues dècades.
De ben menudeta, Alicia Boole, filla de pares matemàtics, ja jugava amb figures geomètriques, i des que tenia vint anys, sense haver tingut accés a la universitat pel fet de ser dona, va dedicar tota la vida a explorar l'espai quadridimensional. Com puc copsar la quarta dimensió? Com puc visualitzar i descriure els objectes regulars que hi viuen? Aquesta minuciosa recerca matemàtica no li va ser reconeguda, amb un doctorat 'honoris causa', fins al cap de tres llargues dècades.
Viatge al país de les matesLa teoria de Grafs
Un graf és un conjunt de vèrtexs enllaçats per arestes. Alguns vèrtexs poden no estar enllaçats. Alguns parells de vèrtexs poden estar enllaçats moltes vegades. I també hi pot haver bucles, és a dir arestes que enllacen un vèrtex amb si mateix. Però un graf és un objecte abstracte. En la vida real, el cervell humà, amb milions de neurones o vèrtexs enllaçats per sinapsis o arestes, és un cas particular de graf. L'evolució, que ens ha creat el cervell, deu ser una crac de la matemàtica. O bé la matemàtica deu ser una crac modelitzant cervells.
Un graf és un conjunt de vèrtexs enllaçats per arestes. Alguns vèrtexs poden no estar enllaçats. Alguns parells de vèrtexs poden estar enllaçats moltes vegades. I també hi pot haver bucles, és a dir arestes que enllacen un vèrtex amb si mateix. Però un graf és un objecte abstracte. En la vida real, el cervell humà, amb milions de neurones o vèrtexs enllaçats per sinapsis o arestes, és un cas particular de graf. L'evolució, que ens ha creat el cervell, deu ser una crac de la matemàtica. O bé la matemàtica deu ser una crac modelitzant cervells.
Viatge al país de les matesTessel·lacions
Un bon dia decideixes canviar l'enrajolat de la cambra de bany, que ja comença a ser antiquat. Et presentes a la botiga, però com que som al país de les matemàtiques, el rajoler és una mica peculiar. T'explica que un enrajolat, tècnicament dit tessel·lació, és la juxtaposició de polígons que revesteixen la totalitat d'un pla sense encavalcar-se mai. Després de passar revista a una infinitat de possibilitats que et deixen esmaperdut, optes per l'escacat en blanc i negre de tota la vida.
Un bon dia decideixes canviar l'enrajolat de la cambra de bany, que ja comença a ser antiquat. Et presentes a la botiga, però com que som al país de les matemàtiques, el rajoler és una mica peculiar. T'explica que un enrajolat, tècnicament dit tessel·lació, és la juxtaposició de polígons que revesteixen la totalitat d'un pla sense encavalcar-se mai. Després de passar revista a una infinitat de possibilitats que et deixen esmaperdut, optes per l'escacat en blanc i negre de tota la vida.
Viatge al país de les matesLes geometries no-euclidianes o com recrear el món
Al segle III abans de Crist, Euclides escriu un tractat que li valdrà per sempre més l'epítet de "pare de la geometria". Al segle XII, el filòsof Maimònides proclama que ni tan sols Déu pot crear res que contradigui Euclides. I fins al segle XIX cap matemàtic no l'ha gosat contradir. Però vet aquí que GauB, Bolyai, Lobatxevski, Riemann, Poincaré i, ja al segle XX, el gran Albert Einstein s'empesquen geometries no-euclidianes. I és que no tenim una geometria que englobi el conjunt dels fenòmens que s'esdevenen, sinó que tenim geometries, cadascuna de les quals amb una visió del món diferent de les altres.
Al segle III abans de Crist, Euclides escriu un tractat que li valdrà per sempre més l'epítet de "pare de la geometria". Al segle XII, el filòsof Maimònides proclama que ni tan sols Déu pot crear res que contradigui Euclides. I fins al segle XIX cap matemàtic no l'ha gosat contradir. Però vet aquí que GauB, Bolyai, Lobatxevski, Riemann, Poincaré i, ja al segle XX, el gran Albert Einstein s'empesquen geometries no-euclidianes. I és que no tenim una geometria que englobi el conjunt dels fenòmens que s'esdevenen, sinó que tenim geometries, cadascuna de les quals amb una visió del món diferent de les altres.
Viatge al país de les matesLa paradoxa de Simpson o l'estadística vista de biaix
L'estadística és considerada el fonament de tota decisió racional. Aleshores, com pot ser que un assaig clínic ens doni per resultat que un nou medicament és ineficaç en els homes, ineficaç en les dones, i tanmateix eficaç en el conjunt d'homes i dones? I com pot ser que els fumadors corrin els cent metres llisos més de pressa que els que no fumen? Vet aquí l'anomenada paradoxa de Simpson. Per fer bones estadístiques ens cal alguna cosa més que les matemàtiques.
L'estadística és considerada el fonament de tota decisió racional. Aleshores, com pot ser que un assaig clínic ens doni per resultat que un nou medicament és ineficaç en els homes, ineficaç en les dones, i tanmateix eficaç en el conjunt d'homes i dones? I com pot ser que els fumadors corrin els cent metres llisos més de pressa que els que no fumen? Vet aquí l'anomenada paradoxa de Simpson. Per fer bones estadístiques ens cal alguna cosa més que les matemàtiques.
Viatge al país de les matesEl problema d'en Monty Hall o les probabilitats canvien de porta
A cop d'ull, ens podríem pensar que l'atzar no té res a veure amb la matemàtica, però la teoria de la probabilitat ens ho desmenteix rotundament. Si quan torno de la feina em trobo el gat a dins de casa, quina probabilitat hi ha que m'hagi deixat la finestra oberta? Una qüestió tan banal pot ser resolta aplicant un teorema formulat al segle XVIII pel matemàtic anglès Thomas Bayes.
A cop d'ull, ens podríem pensar que l'atzar no té res a veure amb la matemàtica, però la teoria de la probabilitat ens ho desmenteix rotundament. Si quan torno de la feina em trobo el gat a dins de casa, quina probabilitat hi ha que m'hagi deixat la finestra oberta? Una qüestió tan banal pot ser resolta aplicant un teorema formulat al segle XVIII pel matemàtic anglès Thomas Bayes.