S'han trobat 266 resultats per Casaldaliga.
Signes dels tempsL'esperança que ens fa resistents i un pessebre que encomana felicitat
Vivim temps d'incertesa, en un món convuls que no sabem, ben bé, cap on va. Parlem de viure en l'esperança activa, la que ens fa resistents i ens empeny a lluitar per un futur millor. Entrevistem el filòsof Jordi Corominas, coautor del llibre "Cartografia de l'esperança" (Claret). I desprès, la Pepi Aubia ens presenta un pessebre familiar, tradicional i modern, fet amb tones d'il·lusió i obert a tothom. Un pessebre fet per 3 germanes, que transmet alegria i esperança. Respecte al filòsof Jordi Corominas, va viure 14 anys a l'Amèrica Central. Va ser professor de Filosofia de la UCA dels jesuïtes a Nicaragua. Aquesta universitat l'ha intervinguda el govern dictatorial de Daniel Ortega. Corominas, des de petit, va ser amic de Pere Casaldàliga, de qui diu que tenia un gran sentit de l'humor i que encomanava esperança. No obstant, en el llibre, escrit juntament amb el filòsof Joan Albert Vicens, rastreja el valor de l'esperança en persones anònimes. "Parlem d'esperances humanitzadores, que no redueixin l'home a instrument, que portin a donar vida", diu Corominas. També fa referència a la IA i els autoritarismes, i defineix que són les falses esperances. I ens parlarà de l'Associació Música per Viure Judit Ribas, que ajuda els infants dels barris més pobres, primer a Nicaragua i ara a Hondures. L'entitat dona continuïtat al llegat de Judit Ribas, la seva dona, filòsofa i especialista en música, que va morir el 2009.
Vivim temps d'incertesa, en un món convuls que no sabem, ben bé, cap on va. Parlem de viure en l'esperança activa, la que ens fa resistents i ens empeny a lluitar per un futur millor. Entrevistem el filòsof Jordi Corominas, coautor del llibre "Cartografia de l'esperança" (Claret). I desprès, la Pepi Aubia ens presenta un pessebre familiar, tradicional i modern, fet amb tones d'il·lusió i obert a tothom. Un pessebre fet per 3 germanes, que transmet alegria i esperança. Respecte al filòsof Jordi Corominas, va viure 14 anys a l'Amèrica Central. Va ser professor de Filosofia de la UCA dels jesuïtes a Nicaragua. Aquesta universitat l'ha intervinguda el govern dictatorial de Daniel Ortega. Corominas, des de petit, va ser amic de Pere Casaldàliga, de qui diu que tenia un gran sentit de l'humor i que encomanava esperança. No obstant, en el llibre, escrit juntament amb el filòsof Joan Albert Vicens, rastreja el valor de l'esperança en persones anònimes. "Parlem d'esperances humanitzadores, que no redueixin l'home a instrument, que portin a donar vida", diu Corominas. També fa referència a la IA i els autoritarismes, i defineix que són les falses esperances. I ens parlarà de l'Associació Música per Viure Judit Ribas, que ajuda els infants dels barris més pobres, primer a Nicaragua i ara a Hondures. L'entitat dona continuïtat al llegat de Judit Ribas, la seva dona, filòsofa i especialista en música, que va morir el 2009.
Signes dels tempsEls claretians a Catalunya: repensar el futur i traspassar fronteres
La manca de vocacions religioses fa que les congregacions repensin el seu futur. Avui ens fixem amb els missioners claretians, que han fet un procés de reestructuració que traspassa fronteres. Entrevistem Màxim Muñoz, prefecte de Formació i Espiritualitat de la província claretiana de Sant Pau (Catalunya, Euskadi, França i Itàlia). Els claretians treballen en l'àmbit de l'educació, l'atenció social i l'evangelització. "Donem molt de protagonisme als laics i laiques en llocs destacats de responsabilitats de gestió, direcció etc.", afirma Muñoz. D'altra banda, mentre que aquí els costa trobar relleu, com passa a la majoria d'ordes religiosos, tenen moltes vocacions, sobretot a Àsia i Àfrica, i déu-n'hi-do a l'Amèrica Llatina. Veurem el testimoni del Yohanes Benjitu, un capellà d'Indonèsia, que fa 14 anys que és a Catalunya. I també parlarem del bisbe claretià Pere Casaldàliga, del testimoni de l'Església al Japó i de l'increment del nombre de batejats adults a França, el país de la laïcitat. El fundador dels claretians és un sant català, sant Antoni Maria Claret. Fa 175 anys que Claret va fundar a Vic la Congregació dels Missioners Claretians. I en aquesta ciutat, bressol dels claretians, hi tenen la Casa d'Espiritualitat que porta el seu nom.
La manca de vocacions religioses fa que les congregacions repensin el seu futur. Avui ens fixem amb els missioners claretians, que han fet un procés de reestructuració que traspassa fronteres. Entrevistem Màxim Muñoz, prefecte de Formació i Espiritualitat de la província claretiana de Sant Pau (Catalunya, Euskadi, França i Itàlia). Els claretians treballen en l'àmbit de l'educació, l'atenció social i l'evangelització. "Donem molt de protagonisme als laics i laiques en llocs destacats de responsabilitats de gestió, direcció etc.", afirma Muñoz. D'altra banda, mentre que aquí els costa trobar relleu, com passa a la majoria d'ordes religiosos, tenen moltes vocacions, sobretot a Àsia i Àfrica, i déu-n'hi-do a l'Amèrica Llatina. Veurem el testimoni del Yohanes Benjitu, un capellà d'Indonèsia, que fa 14 anys que és a Catalunya. I també parlarem del bisbe claretià Pere Casaldàliga, del testimoni de l'Església al Japó i de l'increment del nombre de batejats adults a França, el país de la laïcitat. El fundador dels claretians és un sant català, sant Antoni Maria Claret. Fa 175 anys que Claret va fundar a Vic la Congregació dels Missioners Claretians. I en aquesta ciutat, bressol dels claretians, hi tenen la Casa d'Espiritualitat que porta el seu nom.
Signes dels tempsL'Església reivindica els drets dels indígenes al Brasil
"El sentit de la vida és compartir. Els indígenes, el poc que tenen ho comparteixen", diu Francesc Comelles, missioner laic al Brasil. Hi va anar per tres mesos, quan estudiava enginyeria agrònoma, i s'hi va quedar. És casat i pare de família. Feia 22 anys que no tornava a Barcelona. L'ha portat l'ONG Mans Unides, que celebra 65 anys, i dona suport als projectes de l'Església amb les comunitats indígenes. La meitat dels indígenes del Brasil no estan reconeguts pel govern. L'agronegoci, la indústria minera, els buscadors d'or, els monocultius de soja i els narcotraficants han ocupat les seves terres i han contaminat els rius. El Francesc, juntament amb una religiosa, recorren el riu amb una canoa i ajuden les comunitats a empoderar-se, aprendre a defensar els drets, a fer una denúncia... Formen part del Consell Indigenista Missioner, que va crear els anys setanta un grup de bisbes del Brasil, entre els quals hi havia el claretià Pere Casaldàliga. Aquest Consell continua vinculat a la Conferència Nacional dels Bisbes, per defensar la causa dels pobles indígenes i dels camperols.
"El sentit de la vida és compartir. Els indígenes, el poc que tenen ho comparteixen", diu Francesc Comelles, missioner laic al Brasil. Hi va anar per tres mesos, quan estudiava enginyeria agrònoma, i s'hi va quedar. És casat i pare de família. Feia 22 anys que no tornava a Barcelona. L'ha portat l'ONG Mans Unides, que celebra 65 anys, i dona suport als projectes de l'Església amb les comunitats indígenes. La meitat dels indígenes del Brasil no estan reconeguts pel govern. L'agronegoci, la indústria minera, els buscadors d'or, els monocultius de soja i els narcotraficants han ocupat les seves terres i han contaminat els rius. El Francesc, juntament amb una religiosa, recorren el riu amb una canoa i ajuden les comunitats a empoderar-se, aprendre a defensar els drets, a fer una denúncia... Formen part del Consell Indigenista Missioner, que va crear els anys setanta un grup de bisbes del Brasil, entre els quals hi havia el claretià Pere Casaldàliga. Aquest Consell continua vinculat a la Conferència Nacional dels Bisbes, per defensar la causa dels pobles indígenes i dels camperols.
El matí de Catalunya RàdioMor la "monja del carrer" Viqui Molins: "Representa un cristianisme social com Pere Casaldàliga"
Parlem amb Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, que glosa la figura de la monja teresiana.
Parlem amb Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, que glosa la figura de la monja teresiana.
NotíciaMor Viqui Molins, la religiosa de carrer que es va posar al costat dels més vulnerables
Va ser una de les fundadores de l'Hospital de Campanya de Santa Anna
Va ser una de les fundadores de l'Hospital de Campanya de Santa Anna
NotíciaEduard Fernández, Oriol Pla i Estopa, en l'onze titular de la cultura d'aquest 2024
Ens fixem en alguns dels noms que han destacat en el món de la cultura aquest 2024 en àmbits com la música, l'arquitectura o la interpretació
Ens fixem en alguns dels noms que han destacat en el món de la cultura aquest 2024 en àmbits com la música, l'arquitectura o la interpretació
Catalunya nitEduard Fernández: "El personatge de 'Marco' em deixarà petjada per sempre"
Fa una setmana que es va estrenar als cinemes "Marco", la pel·lícula que recrea la vida d'Enric Marco, un home que va viure una vida que no va ser real. Per Eduard Fernández, l'actor que dona vida a aquest impostor, és un paper que li deixarà petjada per sempre, tot i que reconeix que el personatge més gran que ha interpretat mai és Pere Casaldàliga.
Fa una setmana que es va estrenar als cinemes "Marco", la pel·lícula que recrea la vida d'Enric Marco, un home que va viure una vida que no va ser real. Per Eduard Fernández, l'actor que dona vida a aquest impostor, és un paper que li deixarà petjada per sempre, tot i que reconeix que el personatge més gran que ha interpretat mai és Pere Casaldàliga.
Notícia LatitudsPrimavera per la Pau. La banda sonora de les causes justes (2a part)
Estrena el dilluns 18 de novembre, al 33, a les 23.55
Estrena el dilluns 18 de novembre, al 33, a les 23.55
NotíciaLes transformacions d'Eduard Fernández: com és el procés per convertir-se en Enric Marco
L'actor català torna a fagocitar un personatge real per portar-lo a la ficció, una aproximació física a la qual se suma la connexió psicològica amb els papers que interpreta
L'actor català torna a fagocitar un personatge real per portar-lo a la ficció, una aproximació física a la qual se suma la connexió psicològica amb els papers que interpreta
Notícia LatitudsPrimavera per la Pau. La banda sonora de les causes justes (1a part).
Estrena el dilluns 11 de novembre, al 33, a les 23.55
Estrena el dilluns 11 de novembre, al 33, a les 23.55
Catalunya nitEsther Rebull, de Matres Mundi: "Si el món fos portat per dones aniria diferent"
Aquests dies s'està fent a Navarcles i Manresa el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. Un certamen que també atorga el Premi Casaldàliga, a la solidaritat. Aquest any ha recaigut en l'ONG Matres Mundi. Ho hem aprofitat per parlar amb la seva directora, Esther Rebull. Amb ella conversem sobre la labor de les llevadores a l'Amèrica Llatina i sobre els lideratges femenins.
Aquests dies s'està fent a Navarcles i Manresa el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. Un certamen que també atorga el Premi Casaldàliga, a la solidaritat. Aquest any ha recaigut en l'ONG Matres Mundi. Ho hem aprofitat per parlar amb la seva directora, Esther Rebull. Amb ella conversem sobre la labor de les llevadores a l'Amèrica Llatina i sobre els lideratges femenins.
Notícia 30 minutsUna nit especial per celebrar els 40 anys del "30 minuts"
El programa "30 minuts" comença nova temporada el diumenge 27 d'octubre, i ho fa amb una nit especial per commemorar 40 anys en antena, convertit en el gran referent del reporterisme català i europeu, i en un dels cinc programes de reportatges de tot el món amb una trajectòria més llarga. El programa especial de celebració, "Això té un 30', 40 anys de reportatges", el presentarà Agnès Marquès i comptarà amb la presència dels professionals i d'alguns dels protagonistes que han passat pel "30 minuts" al llarg d'aquestes quatre dècades. La nit especial també inclourà el reportatge "'30 minuts', una mirada diferent", que s'endinsa al cor dels reportatges que han marcat la seva història.
El programa "30 minuts" comença nova temporada el diumenge 27 d'octubre, i ho fa amb una nit especial per commemorar 40 anys en antena, convertit en el gran referent del reporterisme català i europeu, i en un dels cinc programes de reportatges de tot el món amb una trajectòria més llarga. El programa especial de celebració, "Això té un 30', 40 anys de reportatges", el presentarà Agnès Marquès i comptarà amb la presència dels professionals i d'alguns dels protagonistes que han passat pel "30 minuts" al llarg d'aquestes quatre dècades. La nit especial també inclourà el reportatge "'30 minuts', una mirada diferent", que s'endinsa al cor dels reportatges que han marcat la seva història.
En guàrdia!Pere Casaldàliga
Capítol 1113. Tot i que la seva aparença d'home prim i fràgil no ho suggeria, el missioner i bisbe català Pere Casaldàliga va ser un líder revolucionari de l'Amèrica Llatina, defensor de l'anomenada Teologia de l'Alliberament. Al llarg de més de cinquanta anys va viure al cor del Brasil, molt implicat en la lluita dels camperols i els peons de l'Amazònia en defensa dels drets que els volien arrabassar els terratinents, també coneguts com a tubaroes, o taurons. Casaldàliga va entendre que en aquesta guerra per la terra no es podia ser neutral, i va acabar suposant una amenaça tant per als latifundistes com per a una part de la jerarquia eclesiàstica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Escribano, periodista, director de TV3 del 2004 al 2008 i director de Minoria Absoluta, ha escrit la biografia de Casaldàliga, "Descalç sobre la terra vermella", i un retrat del Brasil actual, "La terra i les cendres", tots dos d'Edicions 62.
Capítol 1113. Tot i que la seva aparença d'home prim i fràgil no ho suggeria, el missioner i bisbe català Pere Casaldàliga va ser un líder revolucionari de l'Amèrica Llatina, defensor de l'anomenada Teologia de l'Alliberament. Al llarg de més de cinquanta anys va viure al cor del Brasil, molt implicat en la lluita dels camperols i els peons de l'Amazònia en defensa dels drets que els volien arrabassar els terratinents, també coneguts com a tubaroes, o taurons. Casaldàliga va entendre que en aquesta guerra per la terra no es podia ser neutral, i va acabar suposant una amenaça tant per als latifundistes com per a una part de la jerarquia eclesiàstica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Escribano, periodista, director de TV3 del 2004 al 2008 i director de Minoria Absoluta, ha escrit la biografia de Casaldàliga, "Descalç sobre la terra vermella", i un retrat del Brasil actual, "La terra i les cendres", tots dos d'Edicions 62.
Més 324Francesc Escribano ens presenta la crònica periodística "La terra i les cendres. Brasil: viatge al cor del país de Lula, Bolsonaro i Casaldàliga"
Xavier Grasset conversa amb Francesc Escribano, periodista, escriptor i director de la productora audiovisual Minoria Absoluta.
Xavier Grasset conversa amb Francesc Escribano, periodista, escriptor i director de la productora audiovisual Minoria Absoluta.
NotíciaMor Joan Guerrero, mestre de la fotografia social
Autor de diversos llibres i exposicions, ha estat un dels cronistes gràfics més insignes de Santa Coloma de Gramenet
Autor de diversos llibres i exposicions, ha estat un dels cronistes gràfics més insignes de Santa Coloma de Gramenet