S'han trobat 80 resultats per Casaldaliga.
Signes dels tempsL'esperança que ens fa resistents i un pessebre que encomana felicitat
Vivim temps d'incertesa, en un món convuls que no sabem, ben bé, cap on va. Parlem de viure en l'esperança activa, la que ens fa resistents i ens empeny a lluitar per un futur millor. Entrevistem el filòsof Jordi Corominas, coautor del llibre "Cartografia de l'esperança" (Claret). I desprès, la Pepi Aubia ens presenta un pessebre familiar, tradicional i modern, fet amb tones d'il·lusió i obert a tothom. Un pessebre fet per 3 germanes, que transmet alegria i esperança. Respecte al filòsof Jordi Corominas, va viure 14 anys a l'Amèrica Central. Va ser professor de Filosofia de la UCA dels jesuïtes a Nicaragua. Aquesta universitat l'ha intervinguda el govern dictatorial de Daniel Ortega. Corominas, des de petit, va ser amic de Pere Casaldàliga, de qui diu que tenia un gran sentit de l'humor i que encomanava esperança. No obstant, en el llibre, escrit juntament amb el filòsof Joan Albert Vicens, rastreja el valor de l'esperança en persones anònimes. "Parlem d'esperances humanitzadores, que no redueixin l'home a instrument, que portin a donar vida", diu Corominas. També fa referència a la IA i els autoritarismes, i defineix que són les falses esperances. I ens parlarà de l'Associació Música per Viure Judit Ribas, que ajuda els infants dels barris més pobres, primer a Nicaragua i ara a Hondures. L'entitat dona continuïtat al llegat de Judit Ribas, la seva dona, filòsofa i especialista en música, que va morir el 2009.
Vivim temps d'incertesa, en un món convuls que no sabem, ben bé, cap on va. Parlem de viure en l'esperança activa, la que ens fa resistents i ens empeny a lluitar per un futur millor. Entrevistem el filòsof Jordi Corominas, coautor del llibre "Cartografia de l'esperança" (Claret). I desprès, la Pepi Aubia ens presenta un pessebre familiar, tradicional i modern, fet amb tones d'il·lusió i obert a tothom. Un pessebre fet per 3 germanes, que transmet alegria i esperança. Respecte al filòsof Jordi Corominas, va viure 14 anys a l'Amèrica Central. Va ser professor de Filosofia de la UCA dels jesuïtes a Nicaragua. Aquesta universitat l'ha intervinguda el govern dictatorial de Daniel Ortega. Corominas, des de petit, va ser amic de Pere Casaldàliga, de qui diu que tenia un gran sentit de l'humor i que encomanava esperança. No obstant, en el llibre, escrit juntament amb el filòsof Joan Albert Vicens, rastreja el valor de l'esperança en persones anònimes. "Parlem d'esperances humanitzadores, que no redueixin l'home a instrument, que portin a donar vida", diu Corominas. També fa referència a la IA i els autoritarismes, i defineix que són les falses esperances. I ens parlarà de l'Associació Música per Viure Judit Ribas, que ajuda els infants dels barris més pobres, primer a Nicaragua i ara a Hondures. L'entitat dona continuïtat al llegat de Judit Ribas, la seva dona, filòsofa i especialista en música, que va morir el 2009.
Signes dels tempsEls claretians a Catalunya: repensar el futur i traspassar fronteres
La manca de vocacions religioses fa que les congregacions repensin el seu futur. Avui ens fixem amb els missioners claretians, que han fet un procés de reestructuració que traspassa fronteres. Entrevistem Màxim Muñoz, prefecte de Formació i Espiritualitat de la província claretiana de Sant Pau (Catalunya, Euskadi, França i Itàlia). Els claretians treballen en l'àmbit de l'educació, l'atenció social i l'evangelització. "Donem molt de protagonisme als laics i laiques en llocs destacats de responsabilitats de gestió, direcció etc.", afirma Muñoz. D'altra banda, mentre que aquí els costa trobar relleu, com passa a la majoria d'ordes religiosos, tenen moltes vocacions, sobretot a Àsia i Àfrica, i déu-n'hi-do a l'Amèrica Llatina. Veurem el testimoni del Yohanes Benjitu, un capellà d'Indonèsia, que fa 14 anys que és a Catalunya. I també parlarem del bisbe claretià Pere Casaldàliga, del testimoni de l'Església al Japó i de l'increment del nombre de batejats adults a França, el país de la laïcitat. El fundador dels claretians és un sant català, sant Antoni Maria Claret. Fa 175 anys que Claret va fundar a Vic la Congregació dels Missioners Claretians. I en aquesta ciutat, bressol dels claretians, hi tenen la Casa d'Espiritualitat que porta el seu nom.
La manca de vocacions religioses fa que les congregacions repensin el seu futur. Avui ens fixem amb els missioners claretians, que han fet un procés de reestructuració que traspassa fronteres. Entrevistem Màxim Muñoz, prefecte de Formació i Espiritualitat de la província claretiana de Sant Pau (Catalunya, Euskadi, França i Itàlia). Els claretians treballen en l'àmbit de l'educació, l'atenció social i l'evangelització. "Donem molt de protagonisme als laics i laiques en llocs destacats de responsabilitats de gestió, direcció etc.", afirma Muñoz. D'altra banda, mentre que aquí els costa trobar relleu, com passa a la majoria d'ordes religiosos, tenen moltes vocacions, sobretot a Àsia i Àfrica, i déu-n'hi-do a l'Amèrica Llatina. Veurem el testimoni del Yohanes Benjitu, un capellà d'Indonèsia, que fa 14 anys que és a Catalunya. I també parlarem del bisbe claretià Pere Casaldàliga, del testimoni de l'Església al Japó i de l'increment del nombre de batejats adults a França, el país de la laïcitat. El fundador dels claretians és un sant català, sant Antoni Maria Claret. Fa 175 anys que Claret va fundar a Vic la Congregació dels Missioners Claretians. I en aquesta ciutat, bressol dels claretians, hi tenen la Casa d'Espiritualitat que porta el seu nom.
Signes dels tempsL'Església reivindica els drets dels indígenes al Brasil
"El sentit de la vida és compartir. Els indígenes, el poc que tenen ho comparteixen", diu Francesc Comelles, missioner laic al Brasil. Hi va anar per tres mesos, quan estudiava enginyeria agrònoma, i s'hi va quedar. És casat i pare de família. Feia 22 anys que no tornava a Barcelona. L'ha portat l'ONG Mans Unides, que celebra 65 anys, i dona suport als projectes de l'Església amb les comunitats indígenes. La meitat dels indígenes del Brasil no estan reconeguts pel govern. L'agronegoci, la indústria minera, els buscadors d'or, els monocultius de soja i els narcotraficants han ocupat les seves terres i han contaminat els rius. El Francesc, juntament amb una religiosa, recorren el riu amb una canoa i ajuden les comunitats a empoderar-se, aprendre a defensar els drets, a fer una denúncia... Formen part del Consell Indigenista Missioner, que va crear els anys setanta un grup de bisbes del Brasil, entre els quals hi havia el claretià Pere Casaldàliga. Aquest Consell continua vinculat a la Conferència Nacional dels Bisbes, per defensar la causa dels pobles indígenes i dels camperols.
"El sentit de la vida és compartir. Els indígenes, el poc que tenen ho comparteixen", diu Francesc Comelles, missioner laic al Brasil. Hi va anar per tres mesos, quan estudiava enginyeria agrònoma, i s'hi va quedar. És casat i pare de família. Feia 22 anys que no tornava a Barcelona. L'ha portat l'ONG Mans Unides, que celebra 65 anys, i dona suport als projectes de l'Església amb les comunitats indígenes. La meitat dels indígenes del Brasil no estan reconeguts pel govern. L'agronegoci, la indústria minera, els buscadors d'or, els monocultius de soja i els narcotraficants han ocupat les seves terres i han contaminat els rius. El Francesc, juntament amb una religiosa, recorren el riu amb una canoa i ajuden les comunitats a empoderar-se, aprendre a defensar els drets, a fer una denúncia... Formen part del Consell Indigenista Missioner, que va crear els anys setanta un grup de bisbes del Brasil, entre els quals hi havia el claretià Pere Casaldàliga. Aquest Consell continua vinculat a la Conferència Nacional dels Bisbes, per defensar la causa dels pobles indígenes i dels camperols.
Més 324Francesc Escribano ens presenta la crònica periodística "La terra i les cendres. Brasil: viatge al cor del país de Lula, Bolsonaro i Casaldàliga"
Xavier Grasset conversa amb Francesc Escribano, periodista, escriptor i director de la productora audiovisual Minoria Absoluta.
Xavier Grasset conversa amb Francesc Escribano, periodista, escriptor i director de la productora audiovisual Minoria Absoluta.
Signes dels tempsEl llegat del bisbe Pere Casaldàliga
Entrevista al periodista Francesc Escribano sobre el llegat del bisbe claretià Pere Casaldàliga. Escribano ha escrit "La terra i les cendres", desprès de tornar al Brasil, i en concret, als llocs on va viure i morir el bisbe Casaldàliga. També descobreix una església compromesa amb els més pobres, que manté viu el seu llegat. Francesc Escribano parla de com li va canviar la vida el 1985 quan va conèixer el bisbe Casaldàliga. Es va convertir en el seu referent i diu que li ha donat raons per creure. També ens ajuda entendre un país on conviuen la riquesa i la pobresa més extremes i on la defensa per la causa dels més pobres continua viva.
Entrevista al periodista Francesc Escribano sobre el llegat del bisbe claretià Pere Casaldàliga. Escribano ha escrit "La terra i les cendres", desprès de tornar al Brasil, i en concret, als llocs on va viure i morir el bisbe Casaldàliga. També descobreix una església compromesa amb els més pobres, que manté viu el seu llegat. Francesc Escribano parla de com li va canviar la vida el 1985 quan va conèixer el bisbe Casaldàliga. Es va convertir en el seu referent i diu que li ha donat raons per creure. També ens ajuda entendre un país on conviuen la riquesa i la pobresa més extremes i on la defensa per la causa dels més pobres continua viva.
Els matinsFrancesc Escribano: "Conèixer Pere Casaldàliga em va transformar la vida, com a periodista i com a persona"
Francesc Escribano és escriptor, periodista, professor universitari i autor del llibre "Descalç sobre la terra vermella", en què es va basar la sèrie del mateix nom i que explicava la lluita del bisbe Pere Casaldàliga a favor dels drets dels camperols del Mato Grosso. Ha tornat al Brasil i ha escrit aquest llibre: "La Terra i les cendres. Brasil: Viatge al cor del país de Lula, Bolsonaro i Casaldàliga".
Francesc Escribano és escriptor, periodista, professor universitari i autor del llibre "Descalç sobre la terra vermella", en què es va basar la sèrie del mateix nom i que explicava la lluita del bisbe Pere Casaldàliga a favor dels drets dels camperols del Mato Grosso. Ha tornat al Brasil i ha escrit aquest llibre: "La Terra i les cendres. Brasil: Viatge al cor del país de Lula, Bolsonaro i Casaldàliga".
TelenotíciesEngega motors la Fundació Pere Casaldàliga
Avui, Pere Casaldàliga hauria fet 93 anys, i just avui s'ha creat la fundació que porta el seu nom. La fundació lluitarà perquè les seves causes tinguin continuïtat. La família Casaldàliga i els seus col·laboradors, tant al Brasil com aquí, vetllaran pel seu llegat, per difondre i preservar el seu pensament. No volen que el "bisbe dels pobres" quedi en l'oblit.
Avui, Pere Casaldàliga hauria fet 93 anys, i just avui s'ha creat la fundació que porta el seu nom. La fundació lluitarà perquè les seves causes tinguin continuïtat. La família Casaldàliga i els seus col·laboradors, tant al Brasil com aquí, vetllaran pel seu llegat, per difondre i preservar el seu pensament. No volen que el "bisbe dels pobres" quedi en l'oblit.
TelenotíciesEngega motors la Fundació Pere Casaldàliga - Llengua de signes
Avui, Pere Casaldàliga hauria fet 93 anys, i just avui s'ha creat la fundació que porta el seu nom. La fundació lluitarà perquè les seves causes tinguin continuïtat. La família Casaldàliga i els seus col·laboradors, tant al Brasil com aquí, vetllaran pel seu llegat, per difondre i preservar el seu pensament. No volen que el "bisbe dels pobres" quedi en l'oblit.
Avui, Pere Casaldàliga hauria fet 93 anys, i just avui s'ha creat la fundació que porta el seu nom. La fundació lluitarà perquè les seves causes tinguin continuïtat. La família Casaldàliga i els seus col·laboradors, tant al Brasil com aquí, vetllaran pel seu llegat, per difondre i preservar el seu pensament. No volen que el "bisbe dels pobres" quedi en l'oblit.
Signes dels tempsPere Casaldàliga i amics de la Gent Gran
Recordem el bisbe claretià Pere Casaldàliga, defensor dels més pobres del Brasil. Conversem amb la seva neboda Glòria Casaldàliga, i amb Raül Vico de l'ONG brasilera ANSA. També entrevistem Albert Quiles, director d'Amics de la Gent. L'entitat està de dol per la pèrdua de més d'un centenar d'avis i àvies durant la primera onada de Covid-19. I veurem l'amistat entre la Lolita, que té 90 anys, i la Pilar, que és voluntària.
Recordem el bisbe claretià Pere Casaldàliga, defensor dels més pobres del Brasil. Conversem amb la seva neboda Glòria Casaldàliga, i amb Raül Vico de l'ONG brasilera ANSA. També entrevistem Albert Quiles, director d'Amics de la Gent. L'entitat està de dol per la pèrdua de més d'un centenar d'avis i àvies durant la primera onada de Covid-19. I veurem l'amistat entre la Lolita, que té 90 anys, i la Pilar, que és voluntària.
TelenotíciesEl llegat de Pere Casaldàliga a Catalunya: la comunitat dels claretians i els seus deixebles
El llegat de Pere Casaldàliga segueix present no només en les lluites socials d'Amèrica Llatina, si no que també a Catalunya. Casaldàliga va prendre la decisió de fer-se capellà i missioner a la comunitat dels claretians de Vic.
El llegat de Pere Casaldàliga segueix present no només en les lluites socials d'Amèrica Llatina, si no que també a Catalunya. Casaldàliga va prendre la decisió de fer-se capellà i missioner a la comunitat dels claretians de Vic.
TelenotíciesPere Casaldàliga vist pel compositor Carles Cases