S'han trobat 268 resultats per 21d.
Les entrevistes als candidats a les eleccions del 21D, a TV3
Des del diumenge passat, fins dissabte 16, cada dia, a les 21.55, Vicent Sanchis conversa durant 25 minuts amb un dels candidats a les eleccions del 21 de desembre de les forces polítiques amb representació al Parlament. L'ordre d'emissió de les entrevistes va de menor a major representació parlamentària. Dimecres serà el torn de Miquel Iceta, candidat del PSC.
Des del diumenge passat, fins dissabte 16, cada dia, a les 21.55, Vicent Sanchis conversa durant 25 minuts amb un dels candidats a les eleccions del 21 de desembre de les forces polítiques amb representació al Parlament. L'ordre d'emissió de les entrevistes va de menor a major representació parlamentària. Dimecres serà el torn de Miquel Iceta, candidat del PSC.
Els matinsElsa Artadi (JxCat): "El nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155"
Elsa Artadi, candidata de Junts per Catalunya (a Barcelona) i directora de la campanya de JxCat, ha situat el 155 com "el centre mateix d'aquestes eleccions" i com la causa, entre d'altres qüestions, "de tenir el govern a l'exili". En relació a la intervenció de la Generalitat, Artadi alerta que "el que està passant ara mateix dins de la Generalitat és tot menys normalitat" i que "programes, subvencions i convenis s'estan endarrerint". Pel que fa als pronòstics favorables de les enquestes per a JxCat, Elsa Artadi apunta que "enquesta rere enquesta, totes situen el president Puigdemont com el que és: president de la Generalitat i amb la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya perquè ho continuï sent". També ha volgut deixar clar que "aquestes eleccions les ha convocat el senyor Mariano Rajoy, perquè no li agrada el govern que hi havia (...) És una decisió il·legítima". La candidata de JxCat insisteix que només tenen un pla, i que "el nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155". Segons Artadi, "els ciutadans de Catalunya han d'exigir que qui mana a Catalunya són els ciutadans de Catalunya i no Mariano Rajoy" i es planteja les eleccions del 21D com "una segona volta de l'1-O". Artadi creu que JxCat i ERC han mantingut sempre "una bona sintonia" i que "hem fet un bon camí". De fet, explica que "no contemplem la possibilitat que diputats independentistes no legitimin el president de la Generalitat". Finalment, Artadi, ha defensat que "cada vot a favor del sobiranisme ens apropa a treure els presos polítics de la presó, els exiliats cap a Catalunya, a recuperar el nostre Parlament i a recuperar les nostres institucions".
Elsa Artadi, candidata de Junts per Catalunya (a Barcelona) i directora de la campanya de JxCat, ha situat el 155 com "el centre mateix d'aquestes eleccions" i com la causa, entre d'altres qüestions, "de tenir el govern a l'exili". En relació a la intervenció de la Generalitat, Artadi alerta que "el que està passant ara mateix dins de la Generalitat és tot menys normalitat" i que "programes, subvencions i convenis s'estan endarrerint". Pel que fa als pronòstics favorables de les enquestes per a JxCat, Elsa Artadi apunta que "enquesta rere enquesta, totes situen el president Puigdemont com el que és: president de la Generalitat i amb la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya perquè ho continuï sent". També ha volgut deixar clar que "aquestes eleccions les ha convocat el senyor Mariano Rajoy, perquè no li agrada el govern que hi havia (...) És una decisió il·legítima". La candidata de JxCat insisteix que només tenen un pla, i que "el nostre posicionament és el president Puigdemont; qualsevol altra opció és legitimar el 155". Segons Artadi, "els ciutadans de Catalunya han d'exigir que qui mana a Catalunya són els ciutadans de Catalunya i no Mariano Rajoy" i es planteja les eleccions del 21D com "una segona volta de l'1-O". Artadi creu que JxCat i ERC han mantingut sempre "una bona sintonia" i que "hem fet un bon camí". De fet, explica que "no contemplem la possibilitat que diputats independentistes no legitimin el president de la Generalitat". Finalment, Artadi, ha defensat que "cada vot a favor del sobiranisme ens apropa a treure els presos polítics de la presó, els exiliats cap a Catalunya, a recuperar el nostre Parlament i a recuperar les nostres institucions".
Els matinsA quins permisos tenen dret els treballadors que vagin a votar o formin part de les meses electorals el 21D?
Resolem amb l'ajuda de Ricard Morante, advocat laboralista, els dubtes sobre els drets dels treballadors quan es fan eleccions en dia laborable, com és el cas del dijous 21 de desembre. Per exemple, els votants tenen 4 hores de permís retribuït sempre que coincideixin amb la seva jornada. Així doncs, si el torn laboral és de 8.00 a 15.00, el treballador disposarà de 4 hores retribuïdes. Un altre exemple: els membres de mesa, interventors i apoderats tenen dret a una jornada completa de retribució. Això sí, l'empresari pot demanar als treballadors un justificant conforme han anat a votar o que han estat membres d'una mesa electoral. També hem sortit al carrer, al carrer de Sants de Barcelona concretament, per saber com s'organitzaran les famílies el dia de les eleccions, ja que serà una jornada no lectiva i a les escoles no hi haurà classe.
Resolem amb l'ajuda de Ricard Morante, advocat laboralista, els dubtes sobre els drets dels treballadors quan es fan eleccions en dia laborable, com és el cas del dijous 21 de desembre. Per exemple, els votants tenen 4 hores de permís retribuït sempre que coincideixin amb la seva jornada. Així doncs, si el torn laboral és de 8.00 a 15.00, el treballador disposarà de 4 hores retribuïdes. Un altre exemple: els membres de mesa, interventors i apoderats tenen dret a una jornada completa de retribució. Això sí, l'empresari pot demanar als treballadors un justificant conforme han anat a votar o que han estat membres d'una mesa electoral. També hem sortit al carrer, al carrer de Sants de Barcelona concretament, per saber com s'organitzaran les famílies el dia de les eleccions, ja que serà una jornada no lectiva i a les escoles no hi haurà classe.
Els matinsXènia Amorós, presidenta de la FaPaC: "Per què fem les votacions en escoles? L'administració té altres espais"
Xènia Amorós, vicepresidenta de la FaPaC, explica que han reunit 40.000 firmes per demanar que el 21D no es consideri dia laborable però sí que sigui retribuït. Les raons de la petició (que també volen traslladar al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo) responen a tres arguments principals, segons Amorós: perquè es trenca un consens molt ampli de fer les eleccions en un dia festiu; perquè compromet el dret a vot de moltes persones (com els treballadors autònoms), i perquè provoca problemes de conciliació a moltes famílies.
Xènia Amorós, vicepresidenta de la FaPaC, explica que han reunit 40.000 firmes per demanar que el 21D no es consideri dia laborable però sí que sigui retribuït. Les raons de la petició (que també volen traslladar al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo) responen a tres arguments principals, segons Amorós: perquè es trenca un consens molt ampli de fer les eleccions en un dia festiu; perquè compromet el dret a vot de moltes persones (com els treballadors autònoms), i perquè provoca problemes de conciliació a moltes famílies.
Portada Terribas: "Som al 2017, vivint en aquesta democràcia d'aquesta insòlita campanya electoral pel 21D"
"¿Una democràcia, tal com l'entenem, és el darrer avenç possible en matèria de govern? ¿No és possible fer un pas endavant que tendeixi a reconèixer i organitzar els drets de l'home? Mai hi haurà un estat realment lliure i culte fins que no reconegui l'individu com un poder superior i independent del qual derivin el seu propi poder i autoritat, i el tracti en conseqüència. Em plau imaginar-me un estat que finalment sigui just amb tots els homes i tracti cada individu amb el respecte d'un amic. Que no jutgi que va en contra de la seva pròpia estabilitat el fet que hi hagi persones que visquin fora d'aquest estat, sense interferir-hi ni acollir-s'hi. Tan sols complint amb els seus deures de veí i amic.
Un estat que donés aquest fruit i permetés als seus ciutadans deslligar-se'n quan aconseguís la maduresa, prepararia el camí per a un altre estat fins i tot més perfecte i gloriós... però encara no l'he albirat mai."
Henry David Thoreau ho va escriure als Estats Units al segle XIX. Som al 2017, al segle XXI, vivint les conseqüències violentes de la política de Donald Trump després del reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel, i també vivint en aquesta democràcia d'aquest estat espanyol d'aquesta insòlita campanya electoral pel 21D."¿Una democràcia, tal com l'entenem, és el darrer avenç possible en matèria de govern? ¿No és possible fer un pas endavant que tendeixi a reconèixer i organitzar els drets de l'home? Mai hi haurà un estat realment lliure i culte fins que no reconegui l'individu com un poder superior i independent del qual derivin el seu propi poder i autoritat, i el tracti en conseqüència. Em plau imaginar-me un estat que finalment sigui just amb tots els homes i tracti cada individu amb el respecte d'un amic. Que no jutgi que va en contra de la seva pròpia estabilitat el fet que hi hagi persones que visquin fora d'aquest estat, sense interferir-hi ni acollir-s'hi. Tan sols complint amb els seus deures de veí i amic. Un estat que donés aquest fruit i permetés als seus ciutadans deslligar-se'n quan aconseguís la maduresa, prepararia el camí per a un altre estat fins i tot més perfecte i gloriós... però encara no l'he albirat mai." Henry David Thoreau ho va escriure als Estats Units al segle XIX. Som al 2017, al segle XXI, vivint les conseqüències violentes de la política de Donald Trump després del reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel, i també vivint en aquesta democràcia d'aquest estat espanyol d'aquesta insòlita campanya electoral pel 21D.
TelenotíciesArrimadas diu que guanyar el 21D ja no és una utopia
Tarda obertaCartells i candidats: qui comunica millor?
Què ens transmeten els cartells electorals i els discursos i gestos dels candidats polítics? Analitzem a "Tarda oberta" amb dos experts en comunicació la simbologia dels cartells electorals i quin és el model de comunicació dels candidats i candidates que es presenten a les eleccions del 21D.
Què ens transmeten els cartells electorals i els discursos i gestos dels candidats polítics? Analitzem a "Tarda oberta" amb dos experts en comunicació la simbologia dels cartells electorals i quin és el model de comunicació dels candidats i candidates que es presenten a les eleccions del 21D.
Tarda obertaCanvis a la porra per al 21D
Els nostres col·laboradors, Empar Moliner, Bernat Dedéu, Francesc Orteu i Alejandro López Fonta, modifiquen els seus pronòstics sobre els resultats de les votacions del 21 de desembre
Els nostres col·laboradors, Empar Moliner, Bernat Dedéu, Francesc Orteu i Alejandro López Fonta, modifiquen els seus pronòstics sobre els resultats de les votacions del 21 de desembre
Els matinsJosep Rull: "Sortim de la presó sense una espurna de rancúnia"
Josep Rull, conseller cessat per l'aplicació del 155, sortia dilluns de la presó d'Estremera després de 32 dies compartint cel·la amb Jordi Turull. Ara ja s'ha incorporat a la campanya electoral del 21D com a membre de la llista de Junts per Catalunya. Rull ha explicat que "la presó és molt dura però al final t'acaba enfortint" perquè li ha permès entendre entorns que difícilment hauria pogut conèixer tan intensament en el seu dia a dia (fora de la presó). Per al conseller cessat pel govern espanyol "sempre hi ha un punt de llum en la tenebra". També ha comentat que molts reclusos (alguns amb delictes de sang) els preguntaven què feien allà. Rull responia "que érem a la presó per defensar uns ideals" i que per això podien ser condemnats fins a 30 anys de presó. Del dia a dia recorda que "les cartes ens anaven molt bé; passàvem molta estona llegint i responent-les", però també que les jornades es feien llargues i ha recordat "la fressa impactant" del tancament de les portes de la cel·la cada nit. De Jordi Turull destaca la "seva fortalesa interior extraordinària". Ha afegit que la primera setmana no van tenir gairebé accés a la informació. Després van detectar que els mitjans donaven d'ells "una imatge d'éssers sense ànima". Rull creu que "a nosaltres ens han volgut humiliar i ens han escarnit" i defensa que "la presidència de la Generalitat s'ha d'alliberar d'això". D'altra banda, Josep Rull afirma que "penalment no ens penedim de res perquè som innocents. Hem defensat pacíficament unes idees i un programa polític". Per a Rull, ara "el més important és treure els quatre presos polítics de la presó", si bé lamenta que no podran fer una campanya en què es puguin expressar "amb tota llibertat".
Josep Rull, conseller cessat per l'aplicació del 155, sortia dilluns de la presó d'Estremera després de 32 dies compartint cel·la amb Jordi Turull. Ara ja s'ha incorporat a la campanya electoral del 21D com a membre de la llista de Junts per Catalunya. Rull ha explicat que "la presó és molt dura però al final t'acaba enfortint" perquè li ha permès entendre entorns que difícilment hauria pogut conèixer tan intensament en el seu dia a dia (fora de la presó). Per al conseller cessat pel govern espanyol "sempre hi ha un punt de llum en la tenebra". També ha comentat que molts reclusos (alguns amb delictes de sang) els preguntaven què feien allà. Rull responia "que érem a la presó per defensar uns ideals" i que per això podien ser condemnats fins a 30 anys de presó. Del dia a dia recorda que "les cartes ens anaven molt bé; passàvem molta estona llegint i responent-les", però també que les jornades es feien llargues i ha recordat "la fressa impactant" del tancament de les portes de la cel·la cada nit. De Jordi Turull destaca la "seva fortalesa interior extraordinària". Ha afegit que la primera setmana no van tenir gairebé accés a la informació. Després van detectar que els mitjans donaven d'ells "una imatge d'éssers sense ànima". Rull creu que "a nosaltres ens han volgut humiliar i ens han escarnit" i defensa que "la presidència de la Generalitat s'ha d'alliberar d'això". D'altra banda, Josep Rull afirma que "penalment no ens penedim de res perquè som innocents. Hem defensat pacíficament unes idees i un programa polític". Per a Rull, ara "el més important és treure els quatre presos polítics de la presó", si bé lamenta que no podran fer una campanya en què es puguin expressar "amb tota llibertat".
Més 32405/12/2017
Avui, al "Més 324", fem un repàs de l'actualitat política d'avui, encapçalada per la decisió del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, de retirar l'euroordre de detenció contra Carles Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Bèlgica, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. El jutge també ha retirat l'ordre internacional de detenció. Comentem també les notícies més rellevants de la campanya del 21D, l'escorcoll de la policia espanyola a la seu de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per buscar informació relacionada amb el referèndum de l'1-O, en concret el cens que es va utilitzat per la votació. La presentació de Societat Civil Catalana al Parlament Europeu del seu informe sobre els dèficits de qualitat democràtica a Catalunya. I també abordem la compareixença del futur fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, que ha examinat la proposta del seu nomenament, que farà dijous pel Consell de Ministres.
Entrevistem al poeta Joan Margarit, que ens parla del seu darrer llibre "Un hivern fascinant".Avui, al "Més 324", fem un repàs de l'actualitat política d'avui, encapçalada per la decisió del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, de retirar l'euroordre de detenció contra Carles Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Bèlgica, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. El jutge també ha retirat l'ordre internacional de detenció. Comentem també les notícies més rellevants de la campanya del 21D, l'escorcoll de la policia espanyola a la seu de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per buscar informació relacionada amb el referèndum de l'1-O, en concret el cens que es va utilitzat per la votació. La presentació de Societat Civil Catalana al Parlament Europeu del seu informe sobre els dèficits de qualitat democràtica a Catalunya. I també abordem la compareixença del futur fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, que ha examinat la proposta del seu nomenament, que farà dijous pel Consell de Ministres. Entrevistem al poeta Joan Margarit, que ens parla del seu darrer llibre "Un hivern fascinant".
InfoKComença la campanya electoral pel 21D
Avui comença la campanya per les eleccions del pròxim 21 de desembre. Us ho expliquem.
Avui comença la campanya per les eleccions del pròxim 21 de desembre. Us ho expliquem.
Tarda obertaEl pronòstic dels tertulians per al 21D
Els nostres col·laboradors, Empar Moliner, Bernat Dedéu, Alejandro López-Fonta i Francesc Orteu, fan una porra dels possibles resultats de les eleccions del 21 de desembre
Els nostres col·laboradors, Empar Moliner, Bernat Dedéu, Alejandro López-Fonta i Francesc Orteu, fan una porra dels possibles resultats de les eleccions del 21 de desembre