S'han trobat 268 resultats per 21d.
Els matinsTret de sortida de la campanya electoral per les eleccions del 21D
Aquesta mitjanit ha començat la campanya electoral per les eleccions del 21 de desembre, uns comicis atípics ja que hi ha candidats fora del país i d'altres a la presó, i també per la intervenció de la Generalitat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que han planat sobre els primers mítings.
Aquesta mitjanit ha començat la campanya electoral per les eleccions del 21 de desembre, uns comicis atípics ja que hi ha candidats fora del país i d'altres a la presó, i també per la intervenció de la Generalitat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que han planat sobre els primers mítings.
Els matinsLa campanya electoral del 21D arrenca amb Junqueras i els Jordis a la presó
La campanya electoral del 21D arrenca amb alguns dels candidats amb presó preventiva. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart continuaran empresonats pel risc de reiteració delictiva. Per contra, Pablo Llarena ha decretat llibertat sota fiança per Rull, Turull, Romeva i Mundó.
La campanya electoral del 21D arrenca amb alguns dels candidats amb presó preventiva. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart continuaran empresonats pel risc de reiteració delictiva. Per contra, Pablo Llarena ha decretat llibertat sota fiança per Rull, Turull, Romeva i Mundó.
Més 32404/12/2017
Avui, al "Més 324" repassem l'actualitat d'avui, presidida per la decisió del Tribunal Suprem de deixar en llibertat sota fiança Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull i Meritxell Borràs, i de mantenir a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els presidents d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
A partir de la mitjanit també fem un seguiment de l'inici de la campanya electoral del 21D.
Entrevistem Agustí Alcoberro, vicepresident de l'ANC; Marcel Mauri, vicepresident i portaveu d'Òmnium Cultural, i Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont.Avui, al "Més 324" repassem l'actualitat d'avui, presidida per la decisió del Tribunal Suprem de deixar en llibertat sota fiança Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull i Meritxell Borràs, i de mantenir a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els presidents d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. A partir de la mitjanit també fem un seguiment de l'inici de la campanya electoral del 21D. Entrevistem Agustí Alcoberro, vicepresident de l'ANC; Marcel Mauri, vicepresident i portaveu d'Òmnium Cultural, i Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont.
.
.
Els matinsMartín Pallín: "La violència no té absolutament res a veure amb una votació. Una votació mai pot ser violenta en una democràcia".
Hem parlat amb el fiscal i magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín. Sobre la taula, les mesures cautelars imposades per l'Audiència Nacional als vuit consellers destituïts empresonats, i a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots declaren avui al Suprem, precisament, per demanar que se'ls aixequi la presó provisional i, així, poder sortir en llibertat. Ho fan amb la voluntat d'acollir-se a l'anomenada "via Forcadell", és a dir, acatar la legalitat i, per tant, evitar la possibilitat de reiteració delictiva. D'entrada, Martín Pallín ha dit que "si és cert que un jutge exigeix a qualsevol acusat que 'acati', això és tornar a la Inquisició (...) Això recorda el judici de Galileu". Segons el magistrat emèrit, "ningú em pot impedir, en una democràcia, que jo 'pensi que és possible' una independència unilateral", de la mateixa manera que "ningú pot ser perseguit per les opinions i actes que tinguin lloc en seu parlamentària". Preguntat per quan i quina serà la decisió del Tribunal Suprem una vegada hagi declarat tothom, Pallín té "la sensació que fins dilluns no es prendrà la decisió, que lògicament ha de ser la de llibertat amb fiança". A més, per Pallín, si alguns dels empresonats van a les eleccions del 21D "implícitament implica que, d'alguna manera, accepten el 155, encara que sigui temporalment". Paral·lelament, l'exfiscal alerta que "seria veritablement estrany i sorprendria Europa que uns candidats fessin la campanya des de la presó (...) Seria un fet que ens posaria en una situació gairebé ridícula davant la UE".
Hem parlat amb el fiscal i magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín. Sobre la taula, les mesures cautelars imposades per l'Audiència Nacional als vuit consellers destituïts empresonats, i a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots declaren avui al Suprem, precisament, per demanar que se'ls aixequi la presó provisional i, així, poder sortir en llibertat. Ho fan amb la voluntat d'acollir-se a l'anomenada "via Forcadell", és a dir, acatar la legalitat i, per tant, evitar la possibilitat de reiteració delictiva. D'entrada, Martín Pallín ha dit que "si és cert que un jutge exigeix a qualsevol acusat que 'acati', això és tornar a la Inquisició (...) Això recorda el judici de Galileu". Segons el magistrat emèrit, "ningú em pot impedir, en una democràcia, que jo 'pensi que és possible' una independència unilateral", de la mateixa manera que "ningú pot ser perseguit per les opinions i actes que tinguin lloc en seu parlamentària". Preguntat per quan i quina serà la decisió del Tribunal Suprem una vegada hagi declarat tothom, Pallín té "la sensació que fins dilluns no es prendrà la decisió, que lògicament ha de ser la de llibertat amb fiança". A més, per Pallín, si alguns dels empresonats van a les eleccions del 21D "implícitament implica que, d'alguna manera, accepten el 155, encara que sigui temporalment". Paral·lelament, l'exfiscal alerta que "seria veritablement estrany i sorprendria Europa que uns candidats fessin la campanya des de la presó (...) Seria un fet que ens posaria en una situació gairebé ridícula davant la UE".
.
Els matinsCarles Puigdemont: "La situació en què es troben els empresonats és indigna"
Entrevistem Carles Puigdemont quan tot just fa un mes que va a marxar a Bèlgica. A més a més, dilluns vinent, ell i els consellers destituïts Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín han de comparèixer davant el jutge belga que decidirà sobre l'euroordre d'extradició que pesa sobre ells. D'entrada, Puigdemont ha dit: "tenim dret a lluitar per demostrar que no hi ha causes per a aquestes extradicions, i, de fet, que no hi ha motius perquè els companys siguin a la presó". Puigdemont ha reiterat que té confiança màxima en el que pugui decidir finalment la justícia belga. També ha explicat que li encantaria poder venir a Catalunya a fer campanya i que creu "en el dret a fer-la en igualtat de condicions que la resta de candidats". En aquest sentit, ha anunciat que ell i els consellers destituïts que l'acompanyen a Bèlgica demanaran a la Junta Electoral poder venir a Catalunya a fer campanya. Preguntat per com viu la seva situació a Brussel·les, Puigdemont creu que els permet continuar treballant i defensant-se, però ha reconegut que "ser lluny de casa, tenir dificultats de comunicacions, no és gens agradable i has de fer el cor fort en alguns moments". En relació amb les conseqüències legals per haver marxat a Bèlgica, Puigdemont assenyala que "nosaltres no hem estat ni un sol minut fora de la justícia; en tot moment hem estat en situació d'absoluta legalitat". Sobre els possibles resultats del 21D es pregunta què passarà "si els catalans tornen a votar allò que a vostès (el tripartit del 155) no els agrada; ens continuaran aplicant aquesta recepta 'de pau'?". Segons Carles Puigdemont "al davant hi tenim un tripartit del 155 que ha actuat amb absoluta unilateralitat", mentre que "nosaltres prioritzem el diàleg". I ha afegit: "El que ens ha portat fins aquí és un cop d'estat constitucional i no ens hi podem resignar".
"Mariano Rajoy no em trucava ni quan era president de la Generalitat; com m'ha de trucar ara, que soc president a l'exili?"Entrevistem Carles Puigdemont quan tot just fa un mes que va a marxar a Bèlgica. A més a més, dilluns vinent, ell i els consellers destituïts Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín han de comparèixer davant el jutge belga que decidirà sobre l'euroordre d'extradició que pesa sobre ells. D'entrada, Puigdemont ha dit: "tenim dret a lluitar per demostrar que no hi ha causes per a aquestes extradicions, i, de fet, que no hi ha motius perquè els companys siguin a la presó". Puigdemont ha reiterat que té confiança màxima en el que pugui decidir finalment la justícia belga. També ha explicat que li encantaria poder venir a Catalunya a fer campanya i que creu "en el dret a fer-la en igualtat de condicions que la resta de candidats". En aquest sentit, ha anunciat que ell i els consellers destituïts que l'acompanyen a Bèlgica demanaran a la Junta Electoral poder venir a Catalunya a fer campanya. Preguntat per com viu la seva situació a Brussel·les, Puigdemont creu que els permet continuar treballant i defensant-se, però ha reconegut que "ser lluny de casa, tenir dificultats de comunicacions, no és gens agradable i has de fer el cor fort en alguns moments". En relació amb les conseqüències legals per haver marxat a Bèlgica, Puigdemont assenyala que "nosaltres no hem estat ni un sol minut fora de la justícia; en tot moment hem estat en situació d'absoluta legalitat". Sobre els possibles resultats del 21D es pregunta què passarà "si els catalans tornen a votar allò que a vostès (el tripartit del 155) no els agrada; ens continuaran aplicant aquesta recepta 'de pau'?". Segons Carles Puigdemont "al davant hi tenim un tripartit del 155 que ha actuat amb absoluta unilateralitat", mentre que "nosaltres prioritzem el diàleg". I ha afegit: "El que ens ha portat fins aquí és un cop d'estat constitucional i no ens hi podem resignar". "Mariano Rajoy no em trucava ni quan era president de la Generalitat; com m'ha de trucar ara, que soc president a l'exili?"
Els matinsJ. L. Bonet: "Si hi ha inestabilitat el Mobile World Congress marxarà"
El president de la Cambra de Comerç d'Espanya i president del Grup Freixenet, José Luis Bonet, ha començat l'entrevista dient que "respecta la persona de l'expresident i el que diu" però creu que "va cometre un error molt important no convocant (eleccions)". Pel que fa a les empreses que han marxat de Catalunya no té gaire confiança que tornin, especialment els bancs. I ha apuntat que "l'expresident Puigdemont hauria de pensar en què ha passat a Catalunya i quines conseqüències pot tenir per als catalans aquest entestament en una línia que ja s'ha vist que no porta enlloc". Per Bonet, s'ha de procurar tornar a la normalitat a través d'unes eleccions "aquesta vegada democràtiques". Pel president de Freixenet, les empreses necessiten "normalitat" per poder fer la feina. Amb l'aplicació del 155, diu, "ha tornat la normalitat legal i estatutària" i la situació s'ha començat a revertir, després d'un octubre negatiu per a les empreses. Bonet considera les eleccions del 21D com a "vitals per als catalans" i que "s'hauran de respectar els resultats". "Ara bé -apunta-, si el govern que es formi torna a fer de les seves amb la declaració unilateral, les empreses sortiran en estampida d'aquí". Bonet pensa que la majoria independentista pot haver après "una lliçó molt important: que s'ha aplicat el 155". D'altra banda i de cara a facilitar el retorn de les empreses, J. L. Bonet no aposta pels incentius fiscals sinó per l'estabilitat, la seguretat jurídica i perquè "hi hagi seny i no excés de rauxa". També afirma que "hi ha boicot, segur" als productes catalans. Sosté que el procés ha fet mal a la marca i la reputació de Barcelona. Fins i tot, ha augurat que "si hi ha inestabilitat el Mobile World Congress marxarà", tot i que ell espera que això no acabi passant i que es torni a "la racionalitat".
El president de la Cambra de Comerç d'Espanya i president del Grup Freixenet, José Luis Bonet, ha començat l'entrevista dient que "respecta la persona de l'expresident i el que diu" però creu que "va cometre un error molt important no convocant (eleccions)". Pel que fa a les empreses que han marxat de Catalunya no té gaire confiança que tornin, especialment els bancs. I ha apuntat que "l'expresident Puigdemont hauria de pensar en què ha passat a Catalunya i quines conseqüències pot tenir per als catalans aquest entestament en una línia que ja s'ha vist que no porta enlloc". Per Bonet, s'ha de procurar tornar a la normalitat a través d'unes eleccions "aquesta vegada democràtiques". Pel president de Freixenet, les empreses necessiten "normalitat" per poder fer la feina. Amb l'aplicació del 155, diu, "ha tornat la normalitat legal i estatutària" i la situació s'ha començat a revertir, després d'un octubre negatiu per a les empreses. Bonet considera les eleccions del 21D com a "vitals per als catalans" i que "s'hauran de respectar els resultats". "Ara bé -apunta-, si el govern que es formi torna a fer de les seves amb la declaració unilateral, les empreses sortiran en estampida d'aquí". Bonet pensa que la majoria independentista pot haver après "una lliçó molt important: que s'ha aplicat el 155". D'altra banda i de cara a facilitar el retorn de les empreses, J. L. Bonet no aposta pels incentius fiscals sinó per l'estabilitat, la seguretat jurídica i perquè "hi hagi seny i no excés de rauxa". També afirma que "hi ha boicot, segur" als productes catalans. Sosté que el procés ha fet mal a la marca i la reputació de Barcelona. Fins i tot, ha augurat que "si hi ha inestabilitat el Mobile World Congress marxarà", tot i que ell espera que això no acabi passant i que es torni a "la racionalitat".
Els matinsRovira: "El 21D, o guanyem o ho arrasen absolutament tot"
Hem entrevistat Marta Rovira, número 2 de la llista d'ERC el 21D i secretària general del partit. En relació amb l'informe de la Guàrdia Civil que la ha posat en el punt de mira de la investigació judicial per l'1 d'octubre, Rovira ha dit que encara no l'ha vist (tot i ser del 7 de novembre). Ha volgut assenyalar, però, que "en un estat de dret un informe policial no surt mai a través dels mitjans de comunicació abans d'arribar al jutjat (...) ni es pre-anuncia una querella per part d'un ministre". Rovira apunta que "no és casualitat que surti ara aquesta informació, com tampoc no ho són filtracions molt interessades que es fan a altres mitjans de comunicació". Per la secretària general d'ERC, "el govern espanyol està disposat a tot per anar contra l'independentisme i preservar la unitat d'Espanya". Pel que fa als consellers cessats, Rovira descriu la situació responent a una pregunta: "Què tenim a la presó avui? Tenim persones innocents i tenim, sobretot, candidats que no poden participar en igualtat de condicions en una campanya electoral". D'altra banda, Rovira ha recordat que "des de l'any 2009 i fins al dia d'avui portem impugnades, suspeses o anul·lades 46 lleis de l'àmbit social, econòmic i de la regulació dels drets civils a Catalunya". I ha afegit que l'objectiu de la seva formació és "fer república", i això vol dir "que no demanarem permís per treballar, per satisfer les necessitats socials dels ciutadans del nostre país; no demanarem permís per prosperar econòmicament". Preguntada per si s'apostarà per la via unilateral o no, Rovira ha volgut deixar clar que "nosaltres no es hem aixecat mai de la taula de la negociació". I ha llançat el missatge que "continuem asseguts a la taula de la negociació i del diàleg". Ara bé, ha subratllat que és el govern espanyol qui els ha deixat sols, tot recordant que "hem intentat 18 vegades demanar al govern espanyol negociar un referèndum, i no s'hi han assegut mai, no s'han avingut mai a parlar-ne".
Hem entrevistat Marta Rovira, número 2 de la llista d'ERC el 21D i secretària general del partit. En relació amb l'informe de la Guàrdia Civil que la ha posat en el punt de mira de la investigació judicial per l'1 d'octubre, Rovira ha dit que encara no l'ha vist (tot i ser del 7 de novembre). Ha volgut assenyalar, però, que "en un estat de dret un informe policial no surt mai a través dels mitjans de comunicació abans d'arribar al jutjat (...) ni es pre-anuncia una querella per part d'un ministre". Rovira apunta que "no és casualitat que surti ara aquesta informació, com tampoc no ho són filtracions molt interessades que es fan a altres mitjans de comunicació". Per la secretària general d'ERC, "el govern espanyol està disposat a tot per anar contra l'independentisme i preservar la unitat d'Espanya". Pel que fa als consellers cessats, Rovira descriu la situació responent a una pregunta: "Què tenim a la presó avui? Tenim persones innocents i tenim, sobretot, candidats que no poden participar en igualtat de condicions en una campanya electoral". D'altra banda, Rovira ha recordat que "des de l'any 2009 i fins al dia d'avui portem impugnades, suspeses o anul·lades 46 lleis de l'àmbit social, econòmic i de la regulació dels drets civils a Catalunya". I ha afegit que l'objectiu de la seva formació és "fer república", i això vol dir "que no demanarem permís per treballar, per satisfer les necessitats socials dels ciutadans del nostre país; no demanarem permís per prosperar econòmicament". Preguntada per si s'apostarà per la via unilateral o no, Rovira ha volgut deixar clar que "nosaltres no es hem aixecat mai de la taula de la negociació". I ha llançat el missatge que "continuem asseguts a la taula de la negociació i del diàleg". Ara bé, ha subratllat que és el govern espanyol qui els ha deixat sols, tot recordant que "hem intentat 18 vegades demanar al govern espanyol negociar un referèndum, i no s'hi han assegut mai, no s'han avingut mai a parlar-ne".
Està passantL'Òscar i les prohibicions
La petició per prohibir el color groc el 21D és el motiu d'estudi de l'Òscar
La petició per prohibir el color groc el 21D és el motiu d'estudi de l'Òscar
Els matinsLa Guàrdia Civil investiga Marta Rovira
El procés judicial per a la consulta de l'1-0 continua obert. La Guàrdia Civil ha remès un informe al jutjat número 13 de Barcelona en què assegura que la secretària general d'ERC i candidata per al 21D, Marta Rovira, va tenir un paper decisiu en l'organització del referèndum. L'escrit assenyala també Josep Maria Jové, ex-secretari general de la Vicepresidència, com l'encarregat de muntar l'estructura per la votació.
El procés judicial per a la consulta de l'1-0 continua obert. La Guàrdia Civil ha remès un informe al jutjat número 13 de Barcelona en què assegura que la secretària general d'ERC i candidata per al 21D, Marta Rovira, va tenir un paper decisiu en l'organització del referèndum. L'escrit assenyala també Josep Maria Jové, ex-secretari general de la Vicepresidència, com l'encarregat de muntar l'estructura per la votació.