S'han trobat 317 resultats per collserola.
Tot es mouLes vacunes anti-Covid: 98% menys de mortalitat a les residències
En menys d'un any, la situació sanitària que es viu a les residències de gent gran ha canviat radicalment tant per als usuaris com per als treballadors. L'arribada de les vacunes anti-Covid ha fet que hi hagi un 98% menys de mortalitat en aquests centres i ha convertit els geriàtrics en espais segurs. La Montse Lorenz s'ha desplaçat al Centre Residencial Mutuam Collserola, de Barcelona, per parlar amb la directora del centre, Noemí Sech, i veure com ha canviat la situació
En menys d'un any, la situació sanitària que es viu a les residències de gent gran ha canviat radicalment tant per als usuaris com per als treballadors. L'arribada de les vacunes anti-Covid ha fet que hi hagi un 98% menys de mortalitat en aquests centres i ha convertit els geriàtrics en espais segurs. La Montse Lorenz s'ha desplaçat al Centre Residencial Mutuam Collserola, de Barcelona, per parlar amb la directora del centre, Noemí Sech, i veure com ha canviat la situació
Planta baixa08/03/2021
Al "Planta baixa" d'avui hem parlat amb Marina Garcés de com es representa les dones quan tenen visibilitat i hem explicat que els ciclistes denuncien que els posen trampes al parc de Collserola amb l'únic objectiu que es facin mal. A més, hem explicat que les grans proclames dels partits sobre el 8M contrasten amb la bretxa de gènere de la política i hem entrevistat Natàlia Sànchez (CUP-G) i Miquel Sàmper, conseller d'Interior en funcions.
Al "Planta baixa" d'avui hem parlat amb Marina Garcés de com es representa les dones quan tenen visibilitat i hem explicat que els ciclistes denuncien que els posen trampes al parc de Collserola amb l'únic objectiu que es facin mal. A més, hem explicat que les grans proclames dels partits sobre el 8M contrasten amb la bretxa de gènere de la política i hem entrevistat Natàlia Sànchez (CUP-G) i Miquel Sàmper, conseller d'Interior en funcions.
Planta baixaCiclistes denuncien paranys a Collserola per fer-los mal
Els ciclistes denuncien que hi ha gent que posa paranys pel parc amb l'únic objectiu de fer-los mal, i es queixen que és un fenomen que s'ha agreujat en els últims dos anys. Amb el confinament comarcal, com que ha augmentat el nombre de ciclistes al parc, que representen un 50% de les visites, també han pujat les tensions entre els que voldrien expulsar aquests vehicles de l'espai natural. N'hem parlat amb Rafa Martínez, membre fundador de l'entitat Collserola Sport Respecte Ciclisme.
Els ciclistes denuncien que hi ha gent que posa paranys pel parc amb l'únic objectiu de fer-los mal, i es queixen que és un fenomen que s'ha agreujat en els últims dos anys. Amb el confinament comarcal, com que ha augmentat el nombre de ciclistes al parc, que representen un 50% de les visites, també han pujat les tensions entre els que voldrien expulsar aquests vehicles de l'espai natural. N'hem parlat amb Rafa Martínez, membre fundador de l'entitat Collserola Sport Respecte Ciclisme.
TelenotíciesEls veïns de Can Rectoret demanen solucions
Els veïns de Can Rectoret, a les Planes, demanen solucions. És a la serra de Collserola, i una part pertany a Sant Cugat del Vallès i una altra, a Barcelona. Està construït al vessant de la muntanya i, tot i que forma part del districte de Sarrià-Sant Gervasi, és un nucli aïllat, amb moltes mancances i molts problemes estructurals. Els veïns ja no poden més.
Els veïns de Can Rectoret, a les Planes, demanen solucions. És a la serra de Collserola, i una part pertany a Sant Cugat del Vallès i una altra, a Barcelona. Està construït al vessant de la muntanya i, tot i que forma part del districte de Sarrià-Sant Gervasi, és un nucli aïllat, amb moltes mancances i molts problemes estructurals. Els veïns ja no poden més.
Els matinsPandèmia, botellots i massificació a Collserola
Rubén Cabús segueix el rastre dels botellots al Parc de Collserola, un fenomen que es produeix des de l'inici de la pandèmia. En parlem amb el director gerent del parc, Marià Martí.
Rubén Cabús segueix el rastre dels botellots al Parc de Collserola, un fenomen que es produeix des de l'inici de la pandèmia. En parlem amb el director gerent del parc, Marià Martí.
TelenotíciesUna ordenança de Barcelona que prohibeix tenir animals de granja a la ciutat amenaça l'activitat d'una masia centenària de Collserola.
El propietari d'una masia al parc natural de Collserola s'ha convertit en imatge de la defensa de la ramaderia i la vida rural a prop d'una gran ciutat. Va denunciar a les xarxes que els Mossos li havien aixecat acta per tenir-hi gallines i cabres perquè una ordenança de Barcelona prohibeix la ramaderia a Barcelona. Doncs el seu cas ha servit perquè l'Ajuntament anunciï que canviarà aquesta ordenança.
El propietari d'una masia al parc natural de Collserola s'ha convertit en imatge de la defensa de la ramaderia i la vida rural a prop d'una gran ciutat. Va denunciar a les xarxes que els Mossos li havien aixecat acta per tenir-hi gallines i cabres perquè una ordenança de Barcelona prohibeix la ramaderia a Barcelona. Doncs el seu cas ha servit perquè l'Ajuntament anunciï que canviarà aquesta ordenança.
Planta baixa"No puc tenir gallines ni cabres a Barcelona"
A Barcelona pots tenir una fura o un conill a casa, però no una gallina o una cabra. És el que denuncia un veí de Collserola, a qui els Mossos han aixecat una acta per tenir 5 cabres i 4 gallines a la seva finca. És el Damià Gibernet, propietari de la Masia Cal Mandó, a Vallvidrera, que fa dies va rebre una visita de la brigada de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra. L'ordenança municipal de tinença d'animals de Barcelona no permet cap activitat que es consideri ramadera.
A Barcelona pots tenir una fura o un conill a casa, però no una gallina o una cabra. És el que denuncia un veí de Collserola, a qui els Mossos han aixecat una acta per tenir 5 cabres i 4 gallines a la seva finca. És el Damià Gibernet, propietari de la Masia Cal Mandó, a Vallvidrera, que fa dies va rebre una visita de la brigada de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra. L'ordenança municipal de tinença d'animals de Barcelona no permet cap activitat que es consideri ramadera.
TelenotíciesHomenatge a "Txiki", l'últim afusellat pel franquisme a Catalunya
El 27 de setembre de 1975, el règim franquista va executar els últims cinc presos. Un d'ells va ser afusellat en un descampat als voltants de Collserola. Era Juan Paredes Manot, conegut com "Txiki", i era militant d'ETA.
El 27 de setembre de 1975, el règim franquista va executar els últims cinc presos. Un d'ells va ser afusellat en un descampat als voltants de Collserola. Era Juan Paredes Manot, conegut com "Txiki", i era militant d'ETA.
TelenotíciesAlgunes escoles faran les classes a l'aire lliure
L'Escola Els Xiprers de Barcelona farà totes les classes a l'aire lliure aprofitant que està situada al parc de Collserola. A Tarragona, l'Escola El Miracle farà algunes de les classes a la platja. Tot per intentar evitar al màxim els contagis de la Covid.
L'Escola Els Xiprers de Barcelona farà totes les classes a l'aire lliure aprofitant que està situada al parc de Collserola. A Tarragona, l'Escola El Miracle farà algunes de les classes a la platja. Tot per intentar evitar al màxim els contagis de la Covid.
Planta baixaValentí Sanjuan: "Fer esport aquests dies és com anar a la Rambla"
Aquests dimecres han obert els parcs i les platges de Barcelona per poder passejar-hi i fer esport. Un dels punts més concorreguts aquests dies ha estat Collserola. N'hem parlat amb l'esportista i "youtuber" Valentí Sanjuan.
Aquests dimecres han obert els parcs i les platges de Barcelona per poder passejar-hi i fer esport. Un dels punts més concorreguts aquests dies ha estat Collserola. N'hem parlat amb l'esportista i "youtuber" Valentí Sanjuan.
Primera línia05/05/2020
"Primera línia", avui, dedicat a persones a qui el coronavirus ha provocat efectes psicològics, sigui per la pèrdua d'algun familiar, per l'estrès de la feina dels sanitaris, per la por del contagi, l'angoixa pel confinament o per un futur incert.
Alguns dels protagonistes:
Maria Teresa Navarro, de 90 anys, viu a la residència de gent gran Mutuam de Collserola. El seu marit va agafar la Covid, el van aïllar en una altra habitació de la residència i va morir a finals de març. La Teresa va poder acomiadar-se'n un cop mort: "Ben enfundada, ben equipada i protegida, li dic a l'assistent, deixa'm agafar el bastó. I em diu, no, agafa't al meu braç. Em van portar a veure'l, em van dir si el volia tocar i se me'n va anar la mà al seu front: `Ramon, descansa, Ramon, has començat a passar, al cel ens trobarem tots'. Li vaig posar la mà al pit: 'Ramon, t'estimo'."
Dr. Jordi Mancebo, cap de l'UCI de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. El 13 de març, a les UCIs de l'hospital, hi havien ingressats dos pacients amb coronavirus i en molts pocs dies van arribar a haver-n'hi un centenar. Cada dia la situació era pitjor. Ara el preocupen les conseqüències de tots aquests dies entre el personal sanitari: "El pitjor de tot és anar-te'n a dormir i saber de ben segur que l'endemà no serà igual que el dia abans. Hem estat a punt de caure pel precipici i quedar-nos sense respiradors, sense medicació, van ser dies extremadament durs".
Patrícia Díaz, administrativa de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Abans de la pandèmia, programava visites i proves mèdiques a consultes externes. Al març, la van traslladar a una planta Covid: s'encarregava de tenir a punt tots els tràmits, com demanar ambulàncies o gestionar l'adjudicació de llits lliures. Va començar a no dormir i tenir malsons, i finalment va tocar fons i va haver de demanar ajuda psicològica."Primera línia", avui, dedicat a persones a qui el coronavirus ha provocat efectes psicològics, sigui per la pèrdua d'algun familiar, per l'estrès de la feina dels sanitaris, per la por del contagi, l'angoixa pel confinament o per un futur incert. Alguns dels protagonistes: Maria Teresa Navarro, de 90 anys, viu a la residència de gent gran Mutuam de Collserola. El seu marit va agafar la Covid, el van aïllar en una altra habitació de la residència i va morir a finals de març. La Teresa va poder acomiadar-se'n un cop mort: "Ben enfundada, ben equipada i protegida, li dic a l'assistent, deixa'm agafar el bastó. I em diu, no, agafa't al meu braç. Em van portar a veure'l, em van dir si el volia tocar i se me'n va anar la mà al seu front: `Ramon, descansa, Ramon, has començat a passar, al cel ens trobarem tots'. Li vaig posar la mà al pit: 'Ramon, t'estimo'." Dr. Jordi Mancebo, cap de l'UCI de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. El 13 de març, a les UCIs de l'hospital, hi havien ingressats dos pacients amb coronavirus i en molts pocs dies van arribar a haver-n'hi un centenar. Cada dia la situació era pitjor. Ara el preocupen les conseqüències de tots aquests dies entre el personal sanitari: "El pitjor de tot és anar-te'n a dormir i saber de ben segur que l'endemà no serà igual que el dia abans. Hem estat a punt de caure pel precipici i quedar-nos sense respiradors, sense medicació, van ser dies extremadament durs". Patrícia Díaz, administrativa de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Abans de la pandèmia, programava visites i proves mèdiques a consultes externes. Al març, la van traslladar a una planta Covid: s'encarregava de tenir a punt tots els tràmits, com demanar ambulàncies o gestionar l'adjudicació de llits lliures. Va començar a no dormir i tenir malsons, i finalment va tocar fons i va haver de demanar ajuda psicològica.
CrimsT1xC2 - Brito i Picatoste (part 2)
Fa 22 dies que els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la pista dels dos fugitius. El diumenge 4 de novembre del 2001 s'organitza un operatiu per detenir-los a Sant Pere de Ribes durant un partit de futbol infantil. Els mitjans comencen a publicar històries sobre la relació entre els dos delinqüents i la influència gairebé de líder espiritual de Brito sobre Picatoste. Aleshores, un incident a Collserola desencadena la tragèdia.
Fa 22 dies que els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la pista dels dos fugitius. El diumenge 4 de novembre del 2001 s'organitza un operatiu per detenir-los a Sant Pere de Ribes durant un partit de futbol infantil. Els mitjans comencen a publicar històries sobre la relació entre els dos delinqüents i la influència gairebé de líder espiritual de Brito sobre Picatoste. Aleshores, un incident a Collserola desencadena la tragèdia.