S'han trobat 473 resultats per eutanàsia.
Autoritzen l'eutanàsia a uns bessons belgues sords que s'estaven quedant cecs
No es trobaven en fase terminal de cap malaltia ni patien dolor físic, però se'ls va autoritzar el dret a acabar amb la seva vida en considerar que hi havia un patiment psíquic insuportable.
No es trobaven en fase terminal de cap malaltia ni patien dolor físic, però se'ls va autoritzar el dret a acabar amb la seva vida en considerar que hi havia un patiment psíquic insuportable.
Televisió de Catalunya, al Miniput, la 18a Mostra de TV de qualitat
Aquest dissabte 1 de desembre el Centre de Cultura Contemporània tornarà a acollir el MINIPUT, la 18a Mostra de TV de Qualitat, en una jornada maratoniana de 10.00 a 22.00 h.
Aquest dissabte 1 de desembre el Centre de Cultura Contemporània tornarà a acollir el MINIPUT, la 18a Mostra de TV de Qualitat, en una jornada maratoniana de 10.00 a 22.00 h.
Un britànic amb la síndrome del captiveri mor sis dies després que els tribunals li neguessin el dret a l'eutanàsia
Londres (ACN).- El britànic Tony Nicklinson, que patia la síndrome del captiveri, ha mort aquest dimecres, només una setmana després que l'Alt Tribunal anglès rebutgés la seva petició per aconseguir que un metge pogués ajudar-lo a morir legalment. Nicklinson, de 58 anys, patia des del 2005 una paràlisi total del cos, però el seu cervell funcionava perfectament. L'home considerava la seva vida un "malson" i va fer una forta campanya a la premsa i als tribunals per aconseguir el dret a l'eutanàsia. Volia que els jutges permetessin que un metge l'ajudés a morir en pau legalment, i sense patir cap persecució posterior. El tribunal va rebutjar la petició, al considerar que el debat s'havia de resoldre al parlament.Londres (ACN).- El britànic Tony Nicklinson, que patia la síndrome del captiveri, ha mort aquest dimecres, només una setmana després que l'Alt Tribunal anglès rebutgés la seva petició per aconseguir que un metge pogués ajudar-lo a morir legalment. Nicklinson, de 58 anys, patia des del 2005 una paràlisi total del cos, però el seu cervell funcionava perfectament. L'home considerava la seva vida un "malson" i va fer una forta campanya a la premsa i als tribunals per aconseguir el dret a l'eutanàsia. Volia que els jutges permetessin que un metge l'ajudés a morir en pau legalment, i sense patir cap persecució posterior. El tribunal va rebutjar la petició, al considerar que el debat s'havia de resoldre al parlament.
Un britànic amb la síndrome del captiveri mor sis dies després que els tribunals li neguessin el dret a l'eutanàsia
Londres (ACN).- El britànic Tony Nicklinson, que patia la síndrome del captiveri, ha mort aquest dimecres, només una setmana després que l'Alt Tribunal anglès rebutgés la seva petició per aconseguir que un metge pogués ajudar-lo a morir legalment. Nicklinson, de 58 anys, patia des del 2005 una paràlisi total del cos, però el seu cervell funcionava perfectament. L'home considerava la seva vida un "malson" i va fer una forta campanya a la premsa i als tribunals per aconseguir el dret a l'eutanàsia. Volia que els jutges permetessin que un metge l'ajudés a morir en pau legalment, i sense patir cap persecució posterior. El tribunal va rebutjar la petició, al considerar que el debat s'havia de resoldre al parlament.Londres (ACN).- El britànic Tony Nicklinson, que patia la síndrome del captiveri, ha mort aquest dimecres, només una setmana després que l'Alt Tribunal anglès rebutgés la seva petició per aconseguir que un metge pogués ajudar-lo a morir legalment. Nicklinson, de 58 anys, patia des del 2005 una paràlisi total del cos, però el seu cervell funcionava perfectament. L'home considerava la seva vida un "malson" i va fer una forta campanya a la premsa i als tribunals per aconseguir el dret a l'eutanàsia. Volia que els jutges permetessin que un metge l'ajudés a morir en pau legalment, i sense patir cap persecució posterior. El tribunal va rebutjar la petició, al considerar que el debat s'havia de resoldre al parlament.
Dos infermers de l'Uruguai confessen haver mort fins a 16 pacients "per pietat"
La societat uruguaiana està consternada i desconcertada pel cas de dos infermers que haurien assassinat almenys 16 pacients. Els acusats han confessat els crims. La seva defensa assegura que practicaven l'eutanàsia, però això queda en entredit, perquè alguns dels pacients morts no estaven terminals. Una altra infermera també està imputada per encobrir-los.
La societat uruguaiana està consternada i desconcertada pel cas de dos infermers que haurien assassinat almenys 16 pacients. Els acusats han confessat els crims. La seva defensa assegura que practicaven l'eutanàsia, però això queda en entredit, perquè alguns dels pacients morts no estaven terminals. Una altra infermera també està imputada per encobrir-los.
- Generació digital
Els 10 llibres de Fantasia més venuts del 2011
La llibreria especialitzada més important de Catalunya en literatura fantàstica i de ciència fició, GIGAMESH, publica cada mes una llista dels títols més
La llibreria especialitzada més important de Catalunya en literatura fantàstica i de ciència fició, GIGAMESH, publica cada mes una llista dels títols més
La Seu d'Urgell capturarà un miler de coloms per prevenir els danys ocasionats a la població i als edificis
La Seu d'Urgell (ACN).- La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha acordat contractar l'empresa Ambitècnia perquè es faci càrrec de la captura i eutanàsia de coloms per prevenir danys ocasionats a la població i a edificis de la ciutat. Aquesta captura s'iniciarà a la primavera. L'any passat es van eliminar uns 1.000 exemplars. El sistema de captura consisteix en la col·locació estratègica, en espais de molta concentració de coloms i en llocs alts de gàbies autònomes on s'hi posa menjadores amb blat de moro i abeuradors d'aigua. La retirada de les captures es farà dues o tres vegades per setmana i es transportaran a colomars. La captura i eutanàsia de coloms té un import de 3.835 euros.La Seu d'Urgell (ACN).- La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha acordat contractar l'empresa Ambitècnia perquè es faci càrrec de la captura i eutanàsia de coloms per prevenir danys ocasionats a la població i a edificis de la ciutat. Aquesta captura s'iniciarà a la primavera. L'any passat es van eliminar uns 1.000 exemplars. El sistema de captura consisteix en la col·locació estratègica, en espais de molta concentració de coloms i en llocs alts de gàbies autònomes on s'hi posa menjadores amb blat de moro i abeuradors d'aigua. La retirada de les captures es farà dues o tres vegades per setmana i es transportaran a colomars. La captura i eutanàsia de coloms té un import de 3.835 euros.
La Conferència Episcopal adverteix del risc de caure en la manipulació dels "separatistes"
Madrid (ACN).- La Conferència Episcopal ha presentat aquest divendres les propostes per a les eleccions del 20-N, entre les quals destaca un avís del "risc de manipulació de l'opinió pública per pretensions separatistes". En el document, els bisbes reconeixen "la legitimitat moral dels nacionalismes o regionalismes que, per mitjans pacífics, desitgin una nova configuració de la unitat de l'estat espanyol". Ara bé, adverteixen que cal "tutelar el bé comú de la nació espanyola, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes". La guia política dels bisbes rebutja lleis a favor de l'avortament, l'eutanàsia i els matrimonis homosexuals.Madrid (ACN).- La Conferència Episcopal ha presentat aquest divendres les propostes per a les eleccions del 20-N, entre les quals destaca un avís del "risc de manipulació de l'opinió pública per pretensions separatistes". En el document, els bisbes reconeixen "la legitimitat moral dels nacionalismes o regionalismes que, per mitjans pacífics, desitgin una nova configuració de la unitat de l'estat espanyol". Ara bé, adverteixen que cal "tutelar el bé comú de la nació espanyola, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes". La guia política dels bisbes rebutja lleis a favor de l'avortament, l'eutanàsia i els matrimonis homosexuals.
Mor Laura Palmés, la periodista catalana que va inspirar la pel·lícula "Mar adentro"
La periodista catalana Laura Palmés ha mort. Ella va inspirar la pel·lícula l'Alejandro Amenábar "Mar adentro". Nascuda el 1954, Palmés havia treballat al diari "Avui" i com a reportera a Televisió Espanyola. El 1994, ja malalta d'esclerosi múltiple, va viatjar a Galícia per entrevistar Ramón Sampedro, sobre qui va fer el reportatge "Eutanasia: morir para vivir". Aquest treball va ser l'origen de "Mar adentro" i va inspirar el personatge interpretat per Belén Rueda.
La periodista catalana Laura Palmés ha mort. Ella va inspirar la pel·lícula l'Alejandro Amenábar "Mar adentro". Nascuda el 1954, Palmés havia treballat al diari "Avui" i com a reportera a Televisió Espanyola. El 1994, ja malalta d'esclerosi múltiple, va viatjar a Galícia per entrevistar Ramón Sampedro, sobre qui va fer el reportatge "Eutanasia: morir para vivir". Aquest treball va ser l'origen de "Mar adentro" i va inspirar el personatge interpretat per Belén Rueda.
Suïssa vota en referèndum a favor de mantenir l'eutanàsia
Zuric (ACN).- Els votants de Zuric han rebutjat a través d'un referèndum les propostes dels partits conservadors per acabar amb l'anomenat 'turisme del suïcidi', segons les primeres projeccions. Els suïssos haurien votat en contra d'imposar un requeriment d'un any de residència a la regió de Zuric per poder accedir als serveis d'un suïcidi assistit, i també han rebutjat eliminar la pràctica del tot. Al país, l'eutanàsia és legal des de l'any 1941. Cada any unes 200 persones decideixen morir, moltes d'elles provinents de països dels voltants com Alemanya o França. De fet, Suïssa és, juntament amb Holanda, Luxemburg, Bèlgica i l'estat nord-america d'Oregon, un dels pocs països del món que permet el suïcidi assistit.Zuric (ACN).- Els votants de Zuric han rebutjat a través d'un referèndum les propostes dels partits conservadors per acabar amb l'anomenat 'turisme del suïcidi', segons les primeres projeccions. Els suïssos haurien votat en contra d'imposar un requeriment d'un any de residència a la regió de Zuric per poder accedir als serveis d'un suïcidi assistit, i també han rebutjat eliminar la pràctica del tot. Al país, l'eutanàsia és legal des de l'any 1941. Cada any unes 200 persones decideixen morir, moltes d'elles provinents de països dels voltants com Alemanya o França. De fet, Suïssa és, juntament amb Holanda, Luxemburg, Bèlgica i l'estat nord-america d'Oregon, un dels pocs països del món que permet el suïcidi assistit.
La llei de "mort digna" obliga a respectar l'opinió del malalt i no despenalitza l'eutanàsia
Madrid (ACN).- El Consell de Ministres ha informat sobre l'avantprojecte de la Llei reguladora dels drets de la persona davant el procés final de la vida, coneguda com Llei de "mort digna". L'objectiu de la norma és protegir la "dignitat" de les persones malaltes en fase terminal o agonia, garantir els seus drets, així com el dels professionals sanitaris que hi participen. La norma no suposa la despenalització del suïcidi assistint o l'eutanàsia- Estableix un organisme autònoms que recollirà la voluntat del malalt sobre el tractament que vol rebre de trobar-se en aquest cas . Els metges estaran obligats a respectar l'opinió del malalt. El govern espera tenir la norma aprovada abqans de finals d'any.Madrid (ACN).- El Consell de Ministres ha informat sobre l'avantprojecte de la Llei reguladora dels drets de la persona davant el procés final de la vida, coneguda com Llei de "mort digna". L'objectiu de la norma és protegir la "dignitat" de les persones malaltes en fase terminal o agonia, garantir els seus drets, així com el dels professionals sanitaris que hi participen. La norma no suposa la despenalització del suïcidi assistint o l'eutanàsia- Estableix un organisme autònoms que recollirà la voluntat del malalt sobre el tractament que vol rebre de trobar-se en aquest cas . Els metges estaran obligats a respectar l'opinió del malalt. El govern espera tenir la norma aprovada abqans de finals d'any.
Aproven l'avantprojecte de llei de la mort digna i les cures pal·liatives
El consell de ministres ha aprovat un avantprojecte de llei per regular les cures pal·liatives i la mort digna. L'executiu vol donar seguretat jurídica als metges que administren calmants als pacients i que no se'ls pugui acusar d'homicidi. El govern ha deixat clar que no es tracta d'una despenalització de l'eutanàsia, en un esforç per buscar el màxim consens quan la llei passi pel Congrés.
El consell de ministres ha aprovat un avantprojecte de llei per regular les cures pal·liatives i la mort digna. L'executiu vol donar seguretat jurídica als metges que administren calmants als pacients i que no se'ls pugui acusar d'homicidi. El govern ha deixat clar que no es tracta d'una despenalització de l'eutanàsia, en un esforç per buscar el màxim consens quan la llei passi pel Congrés.
El cineasta Antoni Verdaguer reflexiona sobre el dret a morir dignament a 'Morir sense morir'
Barcelona (ACN).- La història d'una jove que va quedar en estat vegetatiu durant més de cinc anys va inspirar el cineasta Antoni Verdaguer gràcies a la seva parella, que li va permetre conèixer de prop com es viu al límit de la mort. D'aquesta situació, en va néixer 'Morir sense morir', un film entre la ficció i el documental que té per objectiu d'explicar un problema que afecta tant als malalts com a les seves famílies. A través de la ficció, Verdaguer introdueix la figura d'un reporter que elabora un documental i que busca els pros i els contres d'un tema complex i controvertit com l'eutanàsia. Verdaguer recull opinions dels països més avançats com són Holanda i Suïssa, però ha topat amb més d'una porta tancada.Barcelona (ACN).- La història d'una jove que va quedar en estat vegetatiu durant més de cinc anys va inspirar el cineasta Antoni Verdaguer gràcies a la seva parella, que li va permetre conèixer de prop com es viu al límit de la mort. D'aquesta situació, en va néixer 'Morir sense morir', un film entre la ficció i el documental que té per objectiu d'explicar un problema que afecta tant als malalts com a les seves famílies. A través de la ficció, Verdaguer introdueix la figura d'un reporter que elabora un documental i que busca els pros i els contres d'un tema complex i controvertit com l'eutanàsia. Verdaguer recull opinions dels països més avançats com són Holanda i Suïssa, però ha topat amb més d'una porta tancada.
Els bisbes utilitzen el gol d'Iniesta per defensar el dret a la vida
"Sempre hi ha un motiu per viure". Sota aquest lema la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha llançat una campanya amb motiu de la Jornada per la Vida, que se celebrarà el proper 25 de març, amb una imatge si més no curiosa. La campanya planteja històries de persones malaltes o discapacitades que tenen motius per lluitar i continuar vivint i en contra de l'eutanàsia. Entre ells, el gol d'Iniesta a la final del Mundial de Futbol de l'any passat.
"Sempre hi ha un motiu per viure". Sota aquest lema la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha llançat una campanya amb motiu de la Jornada per la Vida, que se celebrarà el proper 25 de març, amb una imatge si més no curiosa. La campanya planteja històries de persones malaltes o discapacitades que tenen motius per lluitar i continuar vivint i en contra de l'eutanàsia. Entre ells, el gol d'Iniesta a la final del Mundial de Futbol de l'any passat.
Troben 220 víctimes del nazisme en una fossa comuna a Àustria
Hall, Àustria (ACN).- Almenys 220 persones víctimes de l'anomenat 'programa d'eutanàsia nazi' han estat trobades per uns operaris que feien obres als afores de l'hospital psiquiàtric de Hall, a Àustria. Les víctimes haurien estat enterrades entre els anys 1942 i 1945 i es sospita que moltes d'elles van ser víctimes del programa de 'sanejament' de raça que va dur a terme el règim nazi per 'potenciar la raça ària', dirigit sobretot a discapacitats físics i mentals, fins i tot menors d'edat. Segons unes declaracions fetes per l'historiador Horst Schreiber a la ràdio austríaca a la ORF, les víctimes podrien haver mort per inanició o per injeccions verinoses.Hall, Àustria (ACN).- Almenys 220 persones víctimes de l'anomenat 'programa d'eutanàsia nazi' han estat trobades per uns operaris que feien obres als afores de l'hospital psiquiàtric de Hall, a Àustria. Les víctimes haurien estat enterrades entre els anys 1942 i 1945 i es sospita que moltes d'elles van ser víctimes del programa de 'sanejament' de raça que va dur a terme el règim nazi per 'potenciar la raça ària', dirigit sobretot a discapacitats físics i mentals, fins i tot menors d'edat. Segons unes declaracions fetes per l'historiador Horst Schreiber a la ràdio austríaca a la ORF, les víctimes podrien haver mort per inanició o per injeccions verinoses.