S'han trobat 672 resultats per jihadisme.
L'oracleDavid Garriga: "El terme 'jihad' està tergiversat pels terroristes"
"Yihad: ¿Qué es?", una guia breu per entendre què és el jihadisme, és el llibre de David Garriga Guitart, professor de la Fundació Universitària Behavior & Law i soci del SEIPC. Avui en parlem a la tertúlia amb Lola Garcia, directora adjunta de "La Vanguardia"; Marta Alòs, escriptora, i Judit Carrera, directora de Debats i Documentació del CCCB.
"Yihad: ¿Qué es?", una guia breu per entendre què és el jihadisme, és el llibre de David Garriga Guitart, professor de la Fundació Universitària Behavior & Law i soci del SEIPC. Avui en parlem a la tertúlia amb Lola Garcia, directora adjunta de "La Vanguardia"; Marta Alòs, escriptora, i Judit Carrera, directora de Debats i Documentació del CCCB.
El matí de Catalunya Ràdio"El problema de Tunísia no està només en les mesquites"
Entrevistem l'investigador del CIDOB, expert en jihadisme, Mussà Buretka que adverteix que no n'hi ha prou amb tancar mesquites a Tunisia per acabar amb el problema de l'extremisme islàmic.
Amb els atemptats de Tunisia i Kuwait l'Estat Islàmic vol propagar el terror i desestabilitzar societats segons l'investigador que concreta que en el cas tunisià, el problema radica, sobretot, en la mateixa Tunisia, però és innegable la influència de Líbia, i Europa te un paper crucial a jugar. Buretka senyala en aquest sentit el tràfic d'armes des de Líbia però també els problemes econòmics i socials que afecten la població tunisiana.Entrevistem l'investigador del CIDOB, expert en jihadisme, Mussà Buretka que adverteix que no n'hi ha prou amb tancar mesquites a Tunisia per acabar amb el problema de l'extremisme islàmic. Amb els atemptats de Tunisia i Kuwait l'Estat Islàmic vol propagar el terror i desestabilitzar societats segons l'investigador que concreta que en el cas tunisià, el problema radica, sobretot, en la mateixa Tunisia, però és innegable la influència de Líbia, i Europa te un paper crucial a jugar. Buretka senyala en aquest sentit el tràfic d'armes des de Líbia però també els problemes econòmics i socials que afecten la població tunisiana.
Atac jihadista a França
El jihadisme també ha colpejat França amb l'atac en una empresa de gas a la població de Saint-Quentin-Fallavier, situada entre Grenoble i Lió
El jihadisme també ha colpejat França amb l'atac en una empresa de gas a la població de Saint-Quentin-Fallavier, situada entre Grenoble i Lió
Estat Islàmic ataca Kobane
Estat Islàmic torna a entrar a l'enclavament kurd de Kobane, a tocar de la frontera siriana amb Turquia. Kobane es va convertir en símbol de la resistència kurda al jihadisme i va ser alliberat pels combatents peixmergues al gener, després d'una cruenta batalla.
Estat Islàmic torna a entrar a l'enclavament kurd de Kobane, a tocar de la frontera siriana amb Turquia. Kobane es va convertir en símbol de la resistència kurda al jihadisme i va ser alliberat pels combatents peixmergues al gener, després d'una cruenta batalla.
Atac d'Estat Islàmic a Kobane
Estat Islàmic torna a entrar a l'enclavament kurd de Kobane, a tocar de la frontera siriana amb Turquia. Kobane es va convertir en símbol de la resistència kurda al jihadisme i va ser alliberat pels combatents peixmergues al gener, després d'una cruenta batalla.
Estat Islàmic torna a entrar a l'enclavament kurd de Kobane, a tocar de la frontera siriana amb Turquia. Kobane es va convertir en símbol de la resistència kurda al jihadisme i va ser alliberat pels combatents peixmergues al gener, després d'una cruenta batalla.
NotíciaCatalunya Informació emet una sèrie de reportatges sobre el jihadisme a Catalunya
A partir d'aquest dilluns, 15 de juny, l'emissora emet una sèrie de cinc reportatges que expliquen amb detall les claus per entendre per què homes, dones i menors s'han desplaçat a Síria i a l'Iraq per lluitar al costat dels grups jihadistes. El treball d'investigació dels Serveis Informatius de TV3, que va sortir a la llum amb l'emissió d'un "30 minuts", s'amplia ara amb aquests reportatges de la periodista Anna Teixidor per a Catalunya Informació.
A partir d'aquest dilluns, 15 de juny, l'emissora emet una sèrie de cinc reportatges que expliquen amb detall les claus per entendre per què homes, dones i menors s'han desplaçat a Síria i a l'Iraq per lluitar al costat dels grups jihadistes. El treball d'investigació dels Serveis Informatius de TV3, que va sortir a la llum amb l'emissió d'un "30 minuts", s'amplia ara amb aquests reportatges de la periodista Anna Teixidor per a Catalunya Informació.
El jihadisme a Catalunya: El retorn, una amenaça?
Alguns dels 4.000 europeus que han marxat a Síria o a l'Iraq a fer la jihad han tornat al vell continent. Tornar és difícil, els grups jihadistes cada vegada posen més impediments per a la tornada. I quan tornen a Europa, en molts casos els espera una condemna per jihadisme. Catalunya Informació ha parlat amb diversos testimonis d'aquests retorns, amb famílies, especialistes i magistrats. Aquests jihadistes que tornen a Europa suposen una amenaça? La policia creu que només una minoria tornen amb la intenció d'atemptar, però alerta que cal estar molt atents amb els anomenats "llops solitaris".
Alguns dels 4.000 europeus que han marxat a Síria o a l'Iraq a fer la jihad han tornat al vell continent. Tornar és difícil, els grups jihadistes cada vegada posen més impediments per a la tornada. I quan tornen a Europa, en molts casos els espera una condemna per jihadisme. Catalunya Informació ha parlat amb diversos testimonis d'aquests retorns, amb famílies, especialistes i magistrats. Aquests jihadistes que tornen a Europa suposen una amenaça? La policia creu que només una minoria tornen amb la intenció d'atemptar, però alerta que cal estar molt atents amb els anomenats "llops solitaris".
El jihadisme a Catalunya: El viatge, de Catalunya a la zona de conflicte
Com fan el viatge els homes, les dones i els joves que decideixen afegir-se a les files dels grups, com l'Estat Islàmic, que lluiten a Síria i a l'Iraq per fer la jihad? Catalunya Informació ha parlat amb testimonis, reclutadors i passadors de fronteres. Una xarxa ben travada que porta homes i adolescents fins als campaments de l'Estat Islàmic, on decideixen si volen morir cometent un atemptat i aconseguint, creuen, el viatge fins al paradís.
Com fan el viatge els homes, les dones i els joves que decideixen afegir-se a les files dels grups, com l'Estat Islàmic, que lluiten a Síria i a l'Iraq per fer la jihad? Catalunya Informació ha parlat amb testimonis, reclutadors i passadors de fronteres. Una xarxa ben travada que porta homes i adolescents fins als campaments de l'Estat Islàmic, on decideixen si volen morir cometent un atemptat i aconseguint, creuen, el viatge fins al paradís.
El jihadisme a Catalunya: Les cèl·lules de captació
Més de quatre mil europeus s'han mobilitzat per lluitar amb els grups jihadistes que operen a Síria i a l'Iraq. Alguns d'aquests combatents han sortit de Catalunya en decidir afegir-se a aquests grups. Catalunya Informació ha intentat esbrinar com són les cèl·lules de captació de jihadistes, quines tècniques s'utilitzen per atraure joves que entren il·legalment a la zona de conflicte. Per això ha parlat amb testimonis directes d'aquest fenomen que capta, no només homes, sinó també dones i adolescents. Els entesos diuen que les cèl·lules de captació actuen amb els mateixos paràmetres que una secta.
Més de quatre mil europeus s'han mobilitzat per lluitar amb els grups jihadistes que operen a Síria i a l'Iraq. Alguns d'aquests combatents han sortit de Catalunya en decidir afegir-se a aquests grups. Catalunya Informació ha intentat esbrinar com són les cèl·lules de captació de jihadistes, quines tècniques s'utilitzen per atraure joves que entren il·legalment a la zona de conflicte. Per això ha parlat amb testimonis directes d'aquest fenomen que capta, no només homes, sinó també dones i adolescents. Els entesos diuen que les cèl·lules de captació actuen amb els mateixos paràmetres que una secta.
El jihadisme a Catalunya: El procés de radicalització
La radicalització, la captació, la decisió de marxar a Síria o l'Iraq, la decisió d'afegir-se a les files de l'Estat Islàmic per lluitar, per fer la jihad. Són més de 4.000 els europeus que han pres aquesta decisió i han marxat a Síria i a l'Iraq. A partir d'aquesta sèrie de cinc reportatges, Catalunya Informació dóna veu als joves que han sortit de Catalunya però també entrevista les seves famílies i amics. Aquest reportatge posa l'èmfasi en la radicalització a partir de testimonis directes, nois que resideixen a Catalunya i que han viscut en primera línia com es trenca amb l'escola, l'entorn i la família.
La radicalització, la captació, la decisió de marxar a Síria o l'Iraq, la decisió d'afegir-se a les files de l'Estat Islàmic per lluitar, per fer la jihad. Són més de 4.000 els europeus que han pres aquesta decisió i han marxat a Síria i a l'Iraq. A partir d'aquesta sèrie de cinc reportatges, Catalunya Informació dóna veu als joves que han sortit de Catalunya però també entrevista les seves famílies i amics. Aquest reportatge posa l'èmfasi en la radicalització a partir de testimonis directes, nois que resideixen a Catalunya i que han viscut en primera línia com es trenca amb l'escola, l'entorn i la família.
El jihadisme a Catalunya: Els jihadistes i el seu entorn, les motivacions
La mobilització de més de quatre mil europeus per lluitar amb els grups jihadistes que operen a Síria i a l'Iraq ha generat nombrosos interrogants. Quantes persones han viatjat des de Catalunya cap a Síria i l'Iraq per afegir-se a aquests grups? Ni tan sols la policia en té dades fiables. Catalunya Informació ha pogut parlar amb alguns joves, residents a Catalunya, que s'han afegit a les files de l'Estat Islàmic. També amb les seves famílies i els seus amics. Aquestes són només algunes de les preguntes que planteja el conflicte, que fa més de quatre anys que dura i que té importants conseqüències geopolítiques. En aquesta sèrie de reportatges s'expliquen detalladament les claus per entendre el perquè, per què homes, dones i menors s'han desplaçat a la zona de conflicte per fer el que ells entenen com la jihad.
La mobilització de més de quatre mil europeus per lluitar amb els grups jihadistes que operen a Síria i a l'Iraq ha generat nombrosos interrogants. Quantes persones han viatjat des de Catalunya cap a Síria i l'Iraq per afegir-se a aquests grups? Ni tan sols la policia en té dades fiables. Catalunya Informació ha pogut parlar amb alguns joves, residents a Catalunya, que s'han afegit a les files de l'Estat Islàmic. També amb les seves famílies i els seus amics. Aquestes són només algunes de les preguntes que planteja el conflicte, que fa més de quatre anys que dura i que té importants conseqüències geopolítiques. En aquesta sèrie de reportatges s'expliquen detalladament les claus per entendre el perquè, per què homes, dones i menors s'han desplaçat a la zona de conflicte per fer el que ells entenen com la jihad.
- Notícia
L'SME atribueix l'absència dels Mossos a la cimera de la Interpol a "la guerra bruta" entre els governs català i espanyol
Barcelona (ACN).- El secretari general de l'SME, Toni Castejón, considera que si els Mossos d'Esquadra no han estat convidats a participar en la cimera de la Interpol -dedicada a la lluita contra el terrorisme jihadista- ha estat a causa de la "guerra bruta política" que mantenen els governs espanyol i català. Per al sindicalista, les paraules recents del ministre Jorge Fernández Díaz, avisant que la denúncia de la 'xivatada' "portaria conseqüències", convida a pensar que ara, "si depèn d'ell", la informació que es faciliti a la trobada no arribarà a la policia catalana. "Els Mossos haurien d'haver-hi participat", ha lamentat, perquè el jihadisme afecta especialment Catalunya i perquè ja han demostrat la seva vàlua.
Barcelona (ACN).- El secretari general de l'SME, Toni Castejón, considera que si els Mossos d'Esquadra no han estat convidats a participar en la cimera de la Interpol -dedicada a la lluita contra el terrorisme jihadista- ha estat a causa de la "guerra bruta política" que mantenen els governs espanyol i català. Per al sindicalista, les paraules recents del ministre Jorge Fernández Díaz, avisant que la denúncia de la 'xivatada' "portaria conseqüències", convida a pensar que ara, "si depèn d'ell", la informació que es faciliti a la trobada no arribarà a la policia catalana. "Els Mossos haurien d'haver-hi participat", ha lamentat, perquè el jihadisme afecta especialment Catalunya i perquè ja han demostrat la seva vàlua.
NotíciaMas considera molt greu que el jutge acrediti la xivatada i que el ministre sigui "el dit acusador"
El president de la Generalitat replica a Jorge Fernández Díaz que la filtració de la Policia Nacional "no s'ha desmentit" i que és ell qui "ha de donar explicacions"
El president de la Generalitat replica a Jorge Fernández Díaz que la filtració de la Policia Nacional "no s'ha desmentit" i que és ell qui "ha de donar explicacions"
El matí de Catalunya RàdioEspadaler, sobre Fernández Díaz: "no té cap mena d'autoritat política per demanar dimissions"
El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, carrega contra el ministre de l'Interior i assegura que és la persona menys indicada per demanar dimissions en el cas de la xivatada en una investigació dels Mossos sobre jihadisme. Ho ha dit en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio advertint que no té cap mena d'autoritat política per demanar dimissions als responsables polítics dels Mossos.
Espadaler defensa l'actuació dels Mossos i recorda que el jutge de l'Audiència Nacional reconeix la filtració, tot i arxivar la causa.
Espadaler s'ha mostrat disposat a comparèixer al Parlament per aquest cas que ha generat molta polèmica entre la Conselleria i el Ministeri de l'Interior.El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, carrega contra el ministre de l'Interior i assegura que és la persona menys indicada per demanar dimissions en el cas de la xivatada en una investigació dels Mossos sobre jihadisme. Ho ha dit en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio advertint que no té cap mena d'autoritat política per demanar dimissions als responsables polítics dels Mossos. Espadaler defensa l'actuació dels Mossos i recorda que el jutge de l'Audiència Nacional reconeix la filtració, tot i arxivar la causa. Espadaler s'ha mostrat disposat a comparèixer al Parlament per aquest cas que ha generat molta polèmica entre la Conselleria i el Ministeri de l'Interior.