Cercador

S'han trobat 482 resultats per eutanàsia.

  • Els bisbes catalans donen llibertat de vot als catòlics, però consideren alguns apartats de l'Estatut contraris al cristianisme

    El monestir de Montserrat celebra els 125 anys de la declaració de la Mare de Déu com a patrona de Catalunya. En honor a la verge, s'ha celebrat una missa solemne a la basílica, amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del líder de Convergència i Unió, Artur Mas. Coincidint amb aquest aniversari, els bisbes catalans han presentat una declaració conjunta sobre el nou Estatut de Catalunya, en què qüestionen el títol primer que parla de l'avortament i de l'eutanàsia, aspectes que consideren contraris al cristianisme. Tanmateix, donen llibertat als fidels perquè decideixin el sentit del seu vot en el referèndum.

    El monestir de Montserrat celebra els 125 anys de la declaració de la Mare de Déu com a patrona de Catalunya. En honor a la verge, s'ha celebrat una missa solemne a la basílica, amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del líder de Convergència i Unió, Artur Mas. Coincidint amb aquest aniversari, els bisbes catalans han presentat una declaració conjunta sobre el nou Estatut de Catalunya, en què qüestionen el títol primer que parla de l'avortament i de l'eutanàsia, aspectes que consideren contraris al cristianisme. Tanmateix, donen llibertat als fidels perquè decideixin el sentit del seu vot en el referèndum.

  • Jesús decideix morir

    El debat de l'eutanàsia truca de nou a la porta dels polítics. Jesús, un afectat per una malaltia crònica degenerativa, ha demanat el dret a poder posar fi al seu patiment. A aquest fet se n'afegeix un altre també de força important. El mes de març passat el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya va realitzar un informe en què feia una sèrie de recomanacions sobre la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit, afirmant la necessitat d'establir protocols mèdics per portar-los a la pràctica. Que el Departament de Salut de la Generalitat ho tingui en compte i iniciï el llarg camí cap a la despenalització de l'eutanàsia és la darrera esperança d'en Jesús i la seva família.

    El debat de l'eutanàsia truca de nou a la porta dels polítics. Jesús, un afectat per una malaltia crònica degenerativa, ha demanat el dret a poder posar fi al seu patiment. A aquest fet se n'afegeix un altre també de força important. El mes de març passat el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya va realitzar un informe en què feia una sèrie de recomanacions sobre la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit, afirmant la necessitat d'establir protocols mèdics per portar-los a la pràctica. Que el Departament de Salut de la Generalitat ho tingui en compte i iniciï el llarg camí cap a la despenalització de l'eutanàsia és la darrera esperança d'en Jesús i la seva família.

  • Rajoy demana a CiU fer un front comú per suprimir el títol de drets i deures de l'Estatut

    El president del PP, Mariano Rajoy, és a Barcelona. Hi ha vingut convidat per entitats crítiques amb el títol de drets i deures de l'Estatut i, en aquest context, ha pronunciat una conferència titulada "Estatut i model de societat". Rajoy ha conclòs: l'Estatut "dividirà la societat, danyarà les llibertats, crearà una Generalitat intervencionista i farà una societat tancada". En vista d'aquests perills, Rajoy ha buscat aliats entre la societat i també a CiU, a qui ha demanat fer front comú contra el capítol de drets.

    El president del PP, Mariano Rajoy, és a Barcelona. Hi ha vingut convidat per entitats crítiques amb el títol de drets i deures de l'Estatut i, en aquest context, ha pronunciat una conferència titulada "Estatut i model de societat". Rajoy ha conclòs: l'Estatut "dividirà la societat, danyarà les llibertats, crearà una Generalitat intervencionista i farà una societat tancada". En vista d'aquests perills, Rajoy ha buscat aliats entre la societat i també a CiU, a qui ha demanat fer front comú contra el capítol de drets.

  • Un informe del Comitè de Bioètica de Catalunya recomana la despenalització de l'eutanàsia

    Un informe fet pel Comitè de Bioètica de Catalunya per encàrrec del Departament de Salut recomana de forma clara i contudent la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi. Segons aquest treball fet per metges, catedràtics de filosofia i especialistes en bioètica, la despenalització s'hauria d'acompanyar d'una regulació del suïcidi mèdicament assistit i de l'eutanàsia en uns supòsits molt determinats.

    Un informe fet pel Comitè de Bioètica de Catalunya per encàrrec del Departament de Salut recomana de forma clara i contudent la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi. Segons aquest treball fet per metges, catedràtics de filosofia i especialistes en bioètica, la despenalització s'hauria d'acompanyar d'una regulació del suïcidi mèdicament assistit i de l'eutanàsia en uns supòsits molt determinats.

  • Acebes titlla de "viatge al passat" el text de l'Estatut sobre els drets i deures lingüístics

    La Comissió Constitucional del Congrés ha donat llum verda al títol primer del nou Estatut català, el que fa referència als drets i deures. Al final, s'ha modificat un dels articles més polèmics: el dret a morir amb dignitat. El nou text recull -literalment- "el dret a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort". El PP ha acusat CiU d'acceptar a ulls clucs qüestions contràries als seus principis. Els populars han carregat amb especial duresa contra l'apartat de drets i deures lingüístics. La Comissió es reprèn aquesta tarda amb el debat del títol segon, sobre les institucions de Catalunya.

    La Comissió Constitucional del Congrés ha donat llum verda al títol primer del nou Estatut català, el que fa referència als drets i deures. Al final, s'ha modificat un dels articles més polèmics: el dret a morir amb dignitat. El nou text recull -literalment- "el dret a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort". El PP ha acusat CiU d'acceptar a ulls clucs qüestions contràries als seus principis. Els populars han carregat amb especial duresa contra l'apartat de drets i deures lingüístics. La Comissió es reprèn aquesta tarda amb el debat del títol segon, sobre les institucions de Catalunya.

  • Exconsellers, empresaris i professors demanen suprimir els drets i deures de l'Estatut

    Exconsellers de la Generalitat, com Antoni Comas i Josep Gomis, l'expresident del Parlament Joaquim Xicoy i empresaris com Joan Gaspart, a més de nombrosos professionals, han fet públic un manifest en què demanen als grups parlamentaris la "completa modificació o supressió" del títol de drets i deures que inclou l'Estatut i que ja ha estat aprovat en ponència amb el vot a favor de tots els grups menys el PP.

    Exconsellers de la Generalitat, com Antoni Comas i Josep Gomis, l'expresident del Parlament Joaquim Xicoy i empresaris com Joan Gaspart, a més de nombrosos professionals, han fet públic un manifest en què demanen als grups parlamentaris la "completa modificació o supressió" del títol de drets i deures que inclou l'Estatut i que ja ha estat aprovat en ponència amb el vot a favor de tots els grups menys el PP.

  • Aprovat el títol primer de l'Estatut sobre drets i deures amb el suport de CiU i ICV

    S'esperava una sessió polèmica a la ponència del Congrés que estudia l'Estatut. Els partits debatien drets i deures, un capítol que dividia el quadripartit. D'una banda, CiU assegurava que el pacte Mas-Zapatero preveia modificar el text aprovat al Parlament. De l'altra, ICV -que també parlava d'un pacte amb el PSOE- i ERC defensaven el text original. Tots s'han presentat sense voluntat de moure fitxa però, finalment, han pactat modificacions sobre el dret a una mort digna, els tipus de família i la igualtat entre home i dona.

    S'esperava una sessió polèmica a la ponència del Congrés que estudia l'Estatut. Els partits debatien drets i deures, un capítol que dividia el quadripartit. D'una banda, CiU assegurava que el pacte Mas-Zapatero preveia modificar el text aprovat al Parlament. De l'altra, ICV -que també parlava d'un pacte amb el PSOE- i ERC defensaven el text original. Tots s'han presentat sense voluntat de moure fitxa però, finalment, han pactat modificacions sobre el dret a una mort digna, els tipus de família i la igualtat entre home i dona.

  • Els Senat dels EUA confirma el jutge conservador Alito per ocupar un lloc vitalici al Suprem

    El Senat dels Estats Units ha confirmat el jutge conservador Samuel Alito per ocupar un lloc vitalici al Tribunal Suprem. L'oposició de la minoria demòcrata no ha estat suficient per bloquejar aquest nomenament. Alito jurarà el càrrec, i s'afegirà a un altre magistrat conservador, John Roberts, confirmat l'any passat com a president del màxim tribunal dels Estats Units. Des que George Bush el va proposar, a finals del 2005, la candidatura d'Alito ha afrontat una campanya en contra dels demòcrates per les seves posicions en qüestions com l'avortament.

    El Senat dels Estats Units ha confirmat el jutge conservador Samuel Alito per ocupar un lloc vitalici al Tribunal Suprem. L'oposició de la minoria demòcrata no ha estat suficient per bloquejar aquest nomenament. Alito jurarà el càrrec, i s'afegirà a un altre magistrat conservador, John Roberts, confirmat l'any passat com a president del màxim tribunal dels Estats Units. Des que George Bush el va proposar, a finals del 2005, la candidatura d'Alito ha afrontat una campanya en contra dels demòcrates per les seves posicions en qüestions com l'avortament.

  • L'absència de la mort, una reflexió amb un toc d'humor en l'última novel·la de Saramago

    Imaginem-nos un país de 10 milions d'habitants. Per exemple, Portugal. Imaginem-nos que, de sobte, els seus habitants deixen de morir-se. Què passaria amb els hospitals, amb les companyies funeràries o amb l'església si la mort deixés d'actuar? Qui ho vulgui saber haurà de llegir "Les intermitències de la mort", l'última novel·la de José Saramago. Un llibre que, d'entrada, s'ha publicat simultàniament en portuguès, italià, castellà i català i del qual s'ha fet la presentació mundial a Lisboa. Allà, a pocs carrers de casa seva, Saramago ha desmitificat la llegenda de la vida eterna.

    Imaginem-nos un país de 10 milions d'habitants. Per exemple, Portugal. Imaginem-nos que, de sobte, els seus habitants deixen de morir-se. Què passaria amb els hospitals, amb les companyies funeràries o amb l'església si la mort deixés d'actuar? Qui ho vulgui saber haurà de llegir "Les intermitències de la mort", l'última novel·la de José Saramago. Un llibre que, d'entrada, s'ha publicat simultàniament en portuguès, italià, castellà i català i del qual s'ha fet la presentació mundial a Lisboa. Allà, a pocs carrers de casa seva, Saramago ha desmitificat la llegenda de la vida eterna.

  • Piqué admet que "s'ha de forçar molt" el text de l'Estatut per dir que permet la poligàmia

    El president del Partit Popular de Catalunya ha admès que "s'ha de forçar molt" la interpretació del projecte d'Estatut per afirmar que el text obre la porta a la poligàmia, tal com sosté l'estudi publicat per la Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), presidida per José María Aznar i encarregada de marcar l'ideari polític dels populars. No obstant això, Josep Piqué ha assegurat que "és el PSOE qui fa el ridícul", per permetre que es votés al Parlament un text que "sabia que no s'acceptaria al Congrés".

    El president del Partit Popular de Catalunya ha admès que "s'ha de forçar molt" la interpretació del projecte d'Estatut per afirmar que el text obre la porta a la poligàmia, tal com sosté l'estudi publicat per la Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), presidida per José María Aznar i encarregada de marcar l'ideari polític dels populars. No obstant això, Josep Piqué ha assegurat que "és el PSOE qui fa el ridícul", per permetre que es votés al Parlament un text que "sabia que no s'acceptaria al Congrés".

  • L'Estatut obre les portes a la poligàmia i legalitza l'avortament i l'eutanàsia, segons la FAES

    L'Estatut català obre les portes a la poligàmia i legalitza l'avortament i l'eutanàsia. És el que afirma la Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), el laboratori ideològic del Partit Popular, en un estudi realitzat per l'advocat català Jorge Trías Sagnier, on també s'assegura que el text envaeix 32 competències exclusives del govern espanyol. D'altra banda, el text diu que la Generalitat podrà seleccionar la raça dels immigrants que vulgui que entrin a Catalunya.

    L'Estatut català obre les portes a la poligàmia i legalitza l'avortament i l'eutanàsia. És el que afirma la Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), el laboratori ideològic del Partit Popular, en un estudi realitzat per l'advocat català Jorge Trías Sagnier, on també s'assegura que el text envaeix 32 competències exclusives del govern espanyol. D'altra banda, el text diu que la Generalitat podrà seleccionar la raça dels immigrants que vulgui que entrin a Catalunya.

  • Roberts rep l'aval del Senat per ocupar la presidència del Tribunal Suprem dels EUA

    El candidat a presidir el Tribunal Suprem dels EUA, John Roberts, ha passat el primer examen del Comitè Judicial del Senat, que li ha donat el seu suport per tretze vots a favor i cinc en contra. Després d'una semana d'audiències en les quals els divuit senadors del Comitè han sotmès Roberts a un dur interrogatori, la seva confirmació en el càrrec passa ara pel ple de la cambra alta, que li ha de donar el vistiplau la setmana que ve. Amb 50 anys d'edat i de clara tendència conservadora, John Roberts està a punt de convertir-se en el 18è president del Tribunal Suprem dels EUA i en el més jove dels últims segles.

    El candidat a presidir el Tribunal Suprem dels EUA, John Roberts, ha passat el primer examen del Comitè Judicial del Senat, que li ha donat el seu suport per tretze vots a favor i cinc en contra. Després d'una semana d'audiències en les quals els divuit senadors del Comitè han sotmès Roberts a un dur interrogatori, la seva confirmació en el càrrec passa ara pel ple de la cambra alta, que li ha de donar el vistiplau la setmana que ve. Amb 50 anys d'edat i de clara tendència conservadora, John Roberts està a punt de convertir-se en el 18è president del Tribunal Suprem dels EUA i en el més jove dels últims segles.

  • El papa presenta el compendi del catecisme de l'església catòlica

    El papa Benet XVI ha presentat al Vaticà el compendi del catecisme de l'església catòlica, la síntesi de la doctrina de la fe i la moral catòlica. La cerimònia s'ha oficiat a la Sala Clementina del Palau Apostòlic, on el pontífex ha fet entrega de quinze exemplars a diferents representants de la comunitat cristiana. El compendi, entre molts aspectes, condemna l'avortament i l'eutanàsia, considera immoral la fecundació artificial i reitera que l'únic matrimoni és el format per un home i una dona.

    El papa Benet XVI ha presentat al Vaticà el compendi del catecisme de l'església catòlica, la síntesi de la doctrina de la fe i la moral catòlica. La cerimònia s'ha oficiat a la Sala Clementina del Palau Apostòlic, on el pontífex ha fet entrega de quinze exemplars a diferents representants de la comunitat cristiana. El compendi, entre molts aspectes, condemna l'avortament i l'eutanàsia, considera immoral la fecundació artificial i reitera que l'únic matrimoni és el format per un home i una dona.

  • Una dona mor a Quito mentre centenars d'estudiants cremen l'entrada del Parlament equatorià

    Centenars d'estudiants que protesten contra el govern de Lucio Gutiérrez han trencat les portes del Parlament i han calat foc a l'entrada, després d'aconseguir traspassar el cordó policial que envoltava la seu provisional del Parlament del país. Els manifestants han entrat a les instal·lacions del Parlament amb una torxa improvisada. Paral·lelament, milers de partidaris del govern continuen arribant a Quito per donar suport a Gutiérrez. Amb tot, la situació al país és cada cop més insostenible i el vicepresident ja ha alertat que Equador està "en estat de coma".

    Centenars d'estudiants que protesten contra el govern de Lucio Gutiérrez han trencat les portes del Parlament i han calat foc a l'entrada, després d'aconseguir traspassar el cordó policial que envoltava la seu provisional del Parlament del país. Els manifestants han entrat a les instal·lacions del Parlament amb una torxa improvisada. Paral·lelament, milers de partidaris del govern continuen arribant a Quito per donar suport a Gutiérrez. Amb tot, la situació al país és cada cop més insostenible i el vicepresident ja ha alertat que Equador està "en estat de coma".

  • L'Institut Borja de Bioètica es mostra favorable a despenalitzar l'eutanàsia en casos concrets

    L'Institut Borja de Bioètica, un centre universitari d'arrels cristianes, s'ha posicionat a favor de despenalitzar l'eutanàsia, encara que només en casos concrets. En un document titulat "Cap a una possible despenalització de l'eutanàsia", s'exposa que aquesta es podria practicar en els casos en què la malaltia conduís pròximament a la mort, que el patiment fos insuportable, que hi hagués un consentiment explícit del malalt, que l'eutanàsia es fes amb intervenció mèdica i que comptés amb el vistiplau d'un comitè d'ètica assistencial. Aquesta és l'última proposta al voltant d'un debat, molt present, sobre què s'entén per una mort digna.

    L'Institut Borja de Bioètica, un centre universitari d'arrels cristianes, s'ha posicionat a favor de despenalitzar l'eutanàsia, encara que només en casos concrets. En un document titulat "Cap a una possible despenalització de l'eutanàsia", s'exposa que aquesta es podria practicar en els casos en què la malaltia conduís pròximament a la mort, que el patiment fos insuportable, que hi hagués un consentiment explícit del malalt, que l'eutanàsia es fes amb intervenció mèdica i que comptés amb el vistiplau d'un comitè d'ètica assistencial. Aquesta és l'última proposta al voltant d'un debat, molt present, sobre què s'entén per una mort digna.

Anar al contingut