Cercador

S'han trobat 146 resultats per efecte hivernacle.

  • Modifiquen proteïnes de l'anemone de maduixa per eliminar els microplàstics - Llengua de signes
    Veure vídeo
    Telenotícies

    Modifiquen proteïnes de l'anemone de maduixa per eliminar els microplàstics - Llengua de signes

    Investigadors del Barcelona Supercomputing Center i de l'Institut de Catàlisi i Petroquímica del CSIC, ha utilitzat una proteïna d'un tipus d'anemone que han modificat, amb mètodes computacionals, per eliminar les micropartícules de PET (tereftalat de polietilè). Més del 10% de la producció global de plàstics es fa amb aquest material. El seu reciclatge és escàs i genera moltes emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els residus plàstics estan generant una crisi ecològica sense precedents.

    Investigadors del Barcelona Supercomputing Center i de l'Institut de Catàlisi i Petroquímica del CSIC, ha utilitzat una proteïna d'un tipus d'anemone que han modificat, amb mètodes computacionals, per eliminar les micropartícules de PET (tereftalat de polietilè). Més del 10% de la producció global de plàstics es fa amb aquest material. El seu reciclatge és escàs i genera moltes emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els residus plàstics estan generant una crisi ecològica sense precedents.

  • L'aeroport del Prat es veurà afectat per la pujada del nivell del mar
    Veure vídeo
    Telenotícies

    L'aeroport del Prat es veurà afectat per la pujada del nivell del mar

    El 2100 el nivell del mar podria augmentar més d'un metre a causa de l'escalfament global, i continuarà augmentant encraa que frenem en sec les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per això, les infraestructures costaneres són especialment vulnerables. Especialment les del delta de l'Ebre, però també les del delta del Llobregat, com ara, l'aeroport del Prat del Llobregat. Les seves pistes, estan a un metre per sobre del nivell del mar. I si les prediccions es compleixen, això comportarà que s'inundin parcialment durant períodes de dies o setmanes. Els científics asseguren que aquestes dades s'haurien de tenir en compte en el debat sobre l'ampliació de l'aeroport. A banda també recorden que un projecte com aquest va en sentit contrari a reduir les emissions a zero l'any 2050.

    El 2100 el nivell del mar podria augmentar més d'un metre a causa de l'escalfament global, i continuarà augmentant encraa que frenem en sec les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per això, les infraestructures costaneres són especialment vulnerables. Especialment les del delta de l'Ebre, però també les del delta del Llobregat, com ara, l'aeroport del Prat del Llobregat. Les seves pistes, estan a un metre per sobre del nivell del mar. I si les prediccions es compleixen, això comportarà que s'inundin parcialment durant períodes de dies o setmanes. Els científics asseguren que aquestes dades s'haurien de tenir en compte en el debat sobre l'ampliació de l'aeroport. A banda també recorden que un projecte com aquest va en sentit contrari a reduir les emissions a zero l'any 2050.

  • L'aeroport del Prat es veurà afectat per la pujada del nivell del mar - Llengua de signes
    Veure vídeo
    Telenotícies

    L'aeroport del Prat es veurà afectat per la pujada del nivell del mar - Llengua de signes

    El 2100 el nivell del mar podria augmentar més d'un metre a causa de l'escalfament global, i continuarà augmentant encraa que frenem en sec les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per això, les infraestructures costaneres són especialment vulnerables. Especialment les del delta de l'Ebre, però també les del delta del Llobregat, com ara, l'aeroport del Prat del Llobregat. Les seves pistes, estan a un metre per sobre del nivell del mar. I si les prediccions es compleixen, això comportarà que s'inundin parcialment durant períodes de dies o setmanes. Els científics asseguren que aquestes dades s'haurien de tenir en compte en el debat sobre l'ampliació de l'aeroport. A banda també recorden que un projecte com aquest va en sentit contrari a reduir les emissions a zero l'any 2050.

    El 2100 el nivell del mar podria augmentar més d'un metre a causa de l'escalfament global, i continuarà augmentant encraa que frenem en sec les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per això, les infraestructures costaneres són especialment vulnerables. Especialment les del delta de l'Ebre, però també les del delta del Llobregat, com ara, l'aeroport del Prat del Llobregat. Les seves pistes, estan a un metre per sobre del nivell del mar. I si les prediccions es compleixen, això comportarà que s'inundin parcialment durant períodes de dies o setmanes. Els científics asseguren que aquestes dades s'haurien de tenir en compte en el debat sobre l'ampliació de l'aeroport. A banda també recorden que un projecte com aquest va en sentit contrari a reduir les emissions a zero l'any 2050.

  • Piriskopi: Ajudem el planeta!
    Veure vídeo
    InfoK

    Piriskopi: Ajudem el planeta!

    El canvi climàtic és la variació de la temperatura i de les variables relacionades amb el clima, que es produeix a casusa de l'activitat humana i de l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle. Per aquest motiu és imprescindible que reduïm la contaminació!

    El canvi climàtic és la variació de la temperatura i de les variables relacionades amb el clima, que es produeix a casusa de l'activitat humana i de l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle. Per aquest motiu és imprescindible que reduïm la contaminació!

  • El Mundial de futbol del 2030, un model que afavoreix l'escalfament global
    Veure vídeo
    Telenotícies

    El Mundial de futbol del 2030, un model que afavoreix l'escalfament global

    La FIFA ven un mundial intercontinental que obre la porta a deslocalitzar els partits sense tenir en compte la petjada de carboni que pot comportar. De fet, els últims mundials de futbol han tingut molt poc en compte l'impacte climàtic. El de Qatar va emetre 5 milions de tones de gasos amb efecte d'hivernacle. És a dir, en un mes, van abocar a l'atmosfera el 12,5% del que emet Catalunya en un any. I la següent Copa del 2026 que es jugarà als Estats Units, Canadà i Mèxic també tindrà una petjada de carboni molt elevada.

    La FIFA ven un mundial intercontinental que obre la porta a deslocalitzar els partits sense tenir en compte la petjada de carboni que pot comportar. De fet, els últims mundials de futbol han tingut molt poc en compte l'impacte climàtic. El de Qatar va emetre 5 milions de tones de gasos amb efecte d'hivernacle. És a dir, en un mes, van abocar a l'atmosfera el 12,5% del que emet Catalunya en un any. I la següent Copa del 2026 que es jugarà als Estats Units, Canadà i Mèxic també tindrà una petjada de carboni molt elevada.

  • El Mundial de futbol del 2030, un model que afavoreix l'escalfament global - Llengua de signes
    Veure vídeo
    Telenotícies

    El Mundial de futbol del 2030, un model que afavoreix l'escalfament global - Llengua de signes

    La FIFA ven un mundial intercontinental que obre la porta a deslocalitzar els partits sense tenir en compte la petjada de carboni que pot comportar. De fet, els últims mundials de futbol han tingut molt poc en compte l'impacte climàtic. El de Qatar va emetre 5 milions de tones de gasos amb efecte d'hivernacle. És a dir, en un mes, van abocar a l'atmosfera el 12,5% del que emet Catalunya en un any. I la següent Copa del 2026 que es jugarà als Estats Units, Canadà i Mèxic també tindrà una petjada de carboni molt elevada.

    La FIFA ven un mundial intercontinental que obre la porta a deslocalitzar els partits sense tenir en compte la petjada de carboni que pot comportar. De fet, els últims mundials de futbol han tingut molt poc en compte l'impacte climàtic. El de Qatar va emetre 5 milions de tones de gasos amb efecte d'hivernacle. És a dir, en un mes, van abocar a l'atmosfera el 12,5% del que emet Catalunya en un any. I la següent Copa del 2026 que es jugarà als Estats Units, Canadà i Mèxic també tindrà una petjada de carboni molt elevada.

  • La Xina, primer emissor, víctima dels efectes del canvi climàtic
    Veure vídeo
    Telenotícies

    La Xina, primer emissor, víctima dels efectes del canvi climàtic

    La Xina pateix cada dia amb més virulència les conseqüències d una crisi climàtica a la qual contribueix dramàticament com a primer emissor de gasos d efecte hivernacle, dubtós honor al que intenta posar fi amb inversions en renovables.

    La Xina pateix cada dia amb més virulència les conseqüències d una crisi climàtica a la qual contribueix dramàticament com a primer emissor de gasos d efecte hivernacle, dubtós honor al que intenta posar fi amb inversions en renovables.

  • La Xina, primer emissor, víctima dels efectes del canvi climàtic - Llengua de signes
    Veure vídeo
    Telenotícies

    La Xina, primer emissor, víctima dels efectes del canvi climàtic - Llengua de signes

    La Xina pateix cada dia amb més virulència les conseqüències d una crisi climàtica a la qual contribueix dramàticament com a primer emissor de gasos d efecte hivernacle, dubtós honor al que intenta posar fi amb inversions en renovables.

    La Xina pateix cada dia amb més virulència les conseqüències d una crisi climàtica a la qual contribueix dramàticament com a primer emissor de gasos d efecte hivernacle, dubtós honor al que intenta posar fi amb inversions en renovables.

  • 61.000 morts l'estiu del 2022, a Europa, a causa de la calor
    Veure vídeo
    Telenotícies

    61.000 morts l'estiu del 2022, a Europa, a causa de la calor

    L'estiu passat va haver-hi 61.000 persones que van morir per la calor, a tot Europa. Unes 25.000 persones més que en el període 2015-2019. L'oficina estadística europea, l'Eurostat, ja havia anunciat un augment de la mortalitat inusualment alt, entre el maig i el setembre passats. Però, per primer cop, s'ha quantificat gràcies a un estudi científic que ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han provocat un augment de les temperatures i, en aquest context, Europa s'ha convertit en un destacat punt climàtic calent.

    L'estiu passat va haver-hi 61.000 persones que van morir per la calor, a tot Europa. Unes 25.000 persones més que en el període 2015-2019. L'oficina estadística europea, l'Eurostat, ja havia anunciat un augment de la mortalitat inusualment alt, entre el maig i el setembre passats. Però, per primer cop, s'ha quantificat gràcies a un estudi científic que ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han provocat un augment de les temperatures i, en aquest context, Europa s'ha convertit en un destacat punt climàtic calent.

  • 61.000 morts l'estiu del 2022, a Europa, a causa de la calor - Llengua de signes
    Veure vídeo
    Telenotícies

    61.000 morts l'estiu del 2022, a Europa, a causa de la calor - Llengua de signes

    L'estiu passat va haver-hi 61.000 persones que van morir per la calor, a tot Europa. Unes 25.000 persones més que en el període 2015-2019. L'oficina estadística europea, l'Eurostat, ja havia anunciat un augment de la mortalitat inusualment alt, entre el maig i el setembre passats. Però, per primer cop, s'ha quantificat gràcies a un estudi científic que ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han provocat un augment de les temperatures i, en aquest context, Europa s'ha convertit en un destacat punt climàtic calent.

    L'estiu passat va haver-hi 61.000 persones que van morir per la calor, a tot Europa. Unes 25.000 persones més que en el període 2015-2019. L'oficina estadística europea, l'Eurostat, ja havia anunciat un augment de la mortalitat inusualment alt, entre el maig i el setembre passats. Però, per primer cop, s'ha quantificat gràcies a un estudi científic que ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han provocat un augment de les temperatures i, en aquest context, Europa s'ha convertit en un destacat punt climàtic calent.

  • Les emissions de gasos d'efecte hivernacle pugen més d'un 3% el 2022 a Catalunya segons el nou Monitor Públic d'Emissions de Catalunya
    Veure vídeo

  • L'estiu de 2022 va ser el més calorós mai registrat
    Veure vídeo
    Telenotícies

    L'estiu de 2022 va ser el més calorós mai registrat

    És una tendència que no para de créixer ni pararà, si no es frenen les emissions de gasos d'efecte hivernacle. De fet, des de mitjans del segle XIX, la temperatura ha pujat 1,2 graus al món. Encara més a Europa, 2,2ºC. I encara més a l'Àrtic, 3ºC. Són dades del programa Copernicus, el referent europeu en la vigilància del clima. Confirmen que els últims vuit anys han estat els més calorosos de la història.

    És una tendència que no para de créixer ni pararà, si no es frenen les emissions de gasos d'efecte hivernacle. De fet, des de mitjans del segle XIX, la temperatura ha pujat 1,2 graus al món. Encara més a Europa, 2,2ºC. I encara més a l'Àrtic, 3ºC. Són dades del programa Copernicus, el referent europeu en la vigilància del clima. Confirmen que els últims vuit anys han estat els més calorosos de la història.

  • L'estiu de 2022 va ser el més calorós mai registrat - Llengua de signes
    Veure vídeo
    Telenotícies

    L'estiu de 2022 va ser el més calorós mai registrat - Llengua de signes

    És una tendència que no para de créixer ni pararà, si no es frenen les emissions de gasos d'efecte hivernacle. De fet, des de mitjans del segle XIX, la temperatura ha pujat 1,2 graus al món. Encara més a Europa, 2,2ºC. I encara més a l'Àrtic, 3ºC. Són dades del programa Copernicus, el referent europeu en la vigilància del clima. Confirmen que els últims vuit anys han estat els més calorosos de la història.

    És una tendència que no para de créixer ni pararà, si no es frenen les emissions de gasos d'efecte hivernacle. De fet, des de mitjans del segle XIX, la temperatura ha pujat 1,2 graus al món. Encara més a Europa, 2,2ºC. I encara més a l'Àrtic, 3ºC. Són dades del programa Copernicus, el referent europeu en la vigilància del clima. Confirmen que els últims vuit anys han estat els més calorosos de la història.

  • Els últims vuit anys han estat els més càlids de la història
    Veure vídeo
    Telenotícies

    Els últims vuit anys han estat els més càlids de la història

    L'informe del Servei de Canvi Climàtic Copernicus recull que l'estiu del 2022 ha estat el més càlid a Europa des que hi ha registres, amb gairebé un grau i mig per sobre de la mitjana. S'ha produït una pèrdua rècord de gel a les glaceres dels Alps i l'any passat ha estat el segon any amb més superfície cremada als països de la Unió Europea. Tot plegat, amb un nou rècord anual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

    L'informe del Servei de Canvi Climàtic Copernicus recull que l'estiu del 2022 ha estat el més càlid a Europa des que hi ha registres, amb gairebé un grau i mig per sobre de la mitjana. S'ha produït una pèrdua rècord de gel a les glaceres dels Alps i l'any passat ha estat el segon any amb més superfície cremada als països de la Unió Europea. Tot plegat, amb un nou rècord anual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

  • Els últims vuit anys han estat els més càlids de la història - Llengua de signes
    Veure vídeo
    Telenotícies

    Els últims vuit anys han estat els més càlids de la història - Llengua de signes

    L'informe del Servei de Canvi Climàtic Copernicus recull que l'estiu del 2022 ha estat el més càlid a Europa des que hi ha registres, amb gairebé un grau i mig per sobre de la mitjana. S'ha produït una pèrdua rècord de gel a les glaceres dels Alps i l'any passat ha estat el segon any amb més superfície cremada als països de la Unió Europea. Tot plegat, amb un nou rècord anual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

    L'informe del Servei de Canvi Climàtic Copernicus recull que l'estiu del 2022 ha estat el més càlid a Europa des que hi ha registres, amb gairebé un grau i mig per sobre de la mitjana. S'ha produït una pèrdua rècord de gel a les glaceres dels Alps i l'any passat ha estat el segon any amb més superfície cremada als països de la Unió Europea. Tot plegat, amb un nou rècord anual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Anar al contingut