S'han trobat 849 resultats per aranés.
El Parlament acorda per unanimitat impulsar una ponència per redactar una nova llei de l'Aran
Tots els grups de la cambra han donat suport a una moció de CiU per engegar els treballs sobre el Règim Especial de l'Aran, norma que determina l'autogovern aranès. L'objectiu és fomentar la llengua pròpia de la Vall d'Aran i garantir la seva suficiència financera.
Tots els grups de la cambra han donat suport a una moció de CiU per engegar els treballs sobre el Règim Especial de l'Aran, norma que determina l'autogovern aranès. L'objectiu és fomentar la llengua pròpia de la Vall d'Aran i garantir la seva suficiència financera.
Una estudiant italiana analitza a Lleida les similituds entre l'aranès i el ladí
Lleida (ACN).- La Michela Giovannini és una estudiant de 27 anys que, gràcies a una beca de la universitat italiana de Trento, està fent a Lleida un doctorat sobre les similituds entre l'occità a la Val d'Aran i el ladí de la val di Fassa, a Itàlia. Els dos territoris tenen 10.000 habitants però a la val di Fassa parlen ladí unes 6.000 persones mentre que a la Val d'Aran 2.500 parlen aranès. Totes dues llengües provenen del llatí i els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres. La Val d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès. La val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià.Lleida (ACN).- La Michela Giovannini és una estudiant de 27 anys que, gràcies a una beca de la universitat italiana de Trento, està fent a Lleida un doctorat sobre les similituds entre l'occità a la Val d'Aran i el ladí de la val di Fassa, a Itàlia. Els dos territoris tenen 10.000 habitants però a la val di Fassa parlen ladí unes 6.000 persones mentre que a la Val d'Aran 2.500 parlen aranès. Totes dues llengües provenen del llatí i els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres. La Val d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès. La val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià.
Una estudiant italiana analitza a Lleida les similituds entre l'aranès i el ladí
Lleida (ACN).- La Michela Giovannini és una estudiant de 27 anys que, gràcies a una beca de la universitat italiana de Trento, està fent a Lleida un doctorat sobre les similituds entre l'occità a la Val d'Aran i el ladí de la val di Fassa, a Itàlia. Els dos territoris tenen 10.000 habitants però a la val di Fassa parlen ladí unes 6.000 persones mentre que a la Val d'Aran 2.500 parlen aranès. Totes dues llengües provenen del llatí i els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres. La Val d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès. La val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià.Lleida (ACN).- La Michela Giovannini és una estudiant de 27 anys que, gràcies a una beca de la universitat italiana de Trento, està fent a Lleida un doctorat sobre les similituds entre l'occità a la Val d'Aran i el ladí de la val di Fassa, a Itàlia. Els dos territoris tenen 10.000 habitants però a la val di Fassa parlen ladí unes 6.000 persones mentre que a la Val d'Aran 2.500 parlen aranès. Totes dues llengües provenen del llatí i els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres. La Val d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès. La val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià.
Una estudiant italiana analitza a Lleida les similituds entre l'aranès i el ladí
Lleida (ACN).- La Michela Giovannini és una estudiant de 27 anys que, gràcies a una beca de la universitat italiana de Trento, està fent a Lleida un doctorat sobre les similituds entre l'occità a la Val d'Aran i el ladí de la val di Fassa, a Itàlia. Els dos territoris tenen 10.000 habitants però a la val di Fassa parlen ladí unes 6.000 persones mentre que a la Val d'Aran 2.500 parlen aranès. Totes dues llengües provenen del llatí i els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres. La Val d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès. La val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià.Lleida (ACN).- La Michela Giovannini és una estudiant de 27 anys que, gràcies a una beca de la universitat italiana de Trento, està fent a Lleida un doctorat sobre les similituds entre l'occità a la Val d'Aran i el ladí de la val di Fassa, a Itàlia. Els dos territoris tenen 10.000 habitants però a la val di Fassa parlen ladí unes 6.000 persones mentre que a la Val d'Aran 2.500 parlen aranès. Totes dues llengües provenen del llatí i els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres. La Val d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès. La val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià.
Barcelona i l'Aran units pel festival BarnaSants estrenat aquest divendres a Vielha
Vielha e Mijaran (ACN).- La XVIII edició del festival BarnaSants ha arrancat a Vielha amb un concert d'Eric Hernàez i Alidé Sans. El recital ''He mirat les muntanyes com brillaven'', on s'han musicat textos de poetes catalans i occitans que van del segle XII fins l'actualitat. L'actuació ha servit per commemorar el 800 anys de la batalla de Muret, de gran transcendència en el desenvolupament de la nació catalana i occitana, els 700 anys de la Querimònia de l'Aran i els 500 anys del Tractat de Lies e Patzeries. A l'acte hi han assistit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Mascarell i Trias han coincidit en dit que aquest acte és un agermanament del català i l'aranès.Vielha e Mijaran (ACN).- La XVIII edició del festival BarnaSants ha arrancat a Vielha amb un concert d'Eric Hernàez i Alidé Sans. El recital ''He mirat les muntanyes com brillaven'', on s'han musicat textos de poetes catalans i occitans que van del segle XII fins l'actualitat. L'actuació ha servit per commemorar el 800 anys de la batalla de Muret, de gran transcendència en el desenvolupament de la nació catalana i occitana, els 700 anys de la Querimònia de l'Aran i els 500 anys del Tractat de Lies e Patzeries. A l'acte hi han assistit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Mascarell i Trias han coincidit en dit que aquest acte és un agermanament del català i l'aranès.
L'Aran signa un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per a promoure la cultura i la llengua aranesa
Vielha e Mijaran (ACN).- El síndic d'Aran, Carlos Barrera i el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana han signat un conveni de col·laboració per a la promoció de la cultura aranesa així com per a la cooperació en temes de patrimoni, museus, arxius i cultura popular i tradicional. El conveni posa de manifest l'interès de l'Ajuntament de Barcelona a cooperar, des de la seva responsabilitat de capital de Catalunya, amb tots els territoris del país, per a potenciar la riquesa i el patrimoni cultural divers i plural; i en particular, en reconèixer l'aranès com a llengua pròpia i oficial de Barcelona, en tot normalitzar així, la presència en totes les activitats culturals de la ciutat.Vielha e Mijaran (ACN).- El síndic d'Aran, Carlos Barrera i el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana han signat un conveni de col·laboració per a la promoció de la cultura aranesa així com per a la cooperació en temes de patrimoni, museus, arxius i cultura popular i tradicional. El conveni posa de manifest l'interès de l'Ajuntament de Barcelona a cooperar, des de la seva responsabilitat de capital de Catalunya, amb tots els territoris del país, per a potenciar la riquesa i el patrimoni cultural divers i plural; i en particular, en reconèixer l'aranès com a llengua pròpia i oficial de Barcelona, en tot normalitzar així, la presència en totes les activitats culturals de la ciutat.
La Val d'Aran inicia el camí pel reconeixement acadèmic de l'Institut d'Estudis Aranesos
Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran ha aprovat durant el transcurs d'un ple extraordinari iniciar el camí pel reconeixement acadèmia de l'Institut d'Estudis Aranesos així com un posicionament conjunt en defensa del model d'ensenyament aranès. Al ple hi ha assistit la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha afirmat que ''no volem fer secessionismes en un moment en que la llengua catalana rep embats continus i es posa en dubte la relació històrica amb altres comunitats''. Griley ha dit que el Govern de la Generalitat vol per l'occità el mateix que per la llengua catalana. El Síndic d'Aran, Carles Barrera, ha demanat que els documents que l'administració redacta en occità siguin en aranès.Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran ha aprovat durant el transcurs d'un ple extraordinari iniciar el camí pel reconeixement acadèmia de l'Institut d'Estudis Aranesos així com un posicionament conjunt en defensa del model d'ensenyament aranès. Al ple hi ha assistit la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha afirmat que ''no volem fer secessionismes en un moment en que la llengua catalana rep embats continus i es posa en dubte la relació històrica amb altres comunitats''. Griley ha dit que el Govern de la Generalitat vol per l'occità el mateix que per la llengua catalana. El Síndic d'Aran, Carles Barrera, ha demanat que els documents que l'administració redacta en occità siguin en aranès.
L'Aran torna avui a córrer a favor de la seva llengua
Barcelona (ACN).- L'Aran torna a córrer per la seva llengua. De fet, aquest diumenge se celebra una nova Cursa d'Aran per sa Lengua, organitzada pel col·lectiu Lengua Viua, que compta ja amb la dinovena edició. Els corredors i caminadors tornaran a sortir des de Montgarri, Tredòs, el port de Vielha i Les per a arribar, passades les vuit de la tarda, a la plaça de l'església de Vielha. L'acte comptarà amb la presència del síndic d'Aran, Carlos Barrera, qui llegirà el manifest del col·lectiu, que aposta per un major ús social de la llengua. Així mateix, es lliurarà el premi Lengua Viua, creat per a valorar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès.Barcelona (ACN).- L'Aran torna a córrer per la seva llengua. De fet, aquest diumenge se celebra una nova Cursa d'Aran per sa Lengua, organitzada pel col·lectiu Lengua Viua, que compta ja amb la dinovena edició. Els corredors i caminadors tornaran a sortir des de Montgarri, Tredòs, el port de Vielha i Les per a arribar, passades les vuit de la tarda, a la plaça de l'església de Vielha. L'acte comptarà amb la presència del síndic d'Aran, Carlos Barrera, qui llegirà el manifest del col·lectiu, que aposta per un major ús social de la llengua. Així mateix, es lliurarà el premi Lengua Viua, creat per a valorar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès.
Disseny de Vestuari al 3/24.
En aquesta ocasió, i a través de l'espai en aranès del Canal 3/24, conduït per la periodista Ares Riu, us volem explicar com preparem els estilismes de
En aquesta ocasió, i a través de l'espai en aranès del Canal 3/24, conduït per la periodista Ares Riu, us volem explicar com preparem els estilismes de
El Govern aprova el programa per impulsar el desplegament de la Llei de l'occità-aranès a l'Aran
Barcelona (ACN).- El Govern ha aprovat el Programa per a l'impuls del desplegament de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que substitueix l'anterior programa per a la promoció de l'occità. El programa té com a objectiu impulsar la Llei de l'occità, aranès a l'Aran i dóna continuïtat a les polítiques de la Generalitat de foment i difusió de l'occità aranès, al costat del recentment constituït Consell de Política Lingüística de l'Occità Aranès. A més, l'executiu també ha acordat subscriure un conveni marc de col·laboració amb l'Ajuntament de Rodés (França) per a la promoció de la llengua occitana i la difusió de la cultura expressada en aquesta llengua.Barcelona (ACN).- El Govern ha aprovat el Programa per a l'impuls del desplegament de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que substitueix l'anterior programa per a la promoció de l'occità. El programa té com a objectiu impulsar la Llei de l'occità, aranès a l'Aran i dóna continuïtat a les polítiques de la Generalitat de foment i difusió de l'occità aranès, al costat del recentment constituït Consell de Política Lingüística de l'Occità Aranès. A més, l'executiu també ha acordat subscriure un conveni marc de col·laboració amb l'Ajuntament de Rodés (França) per a la promoció de la llengua occitana i la difusió de la cultura expressada en aquesta llengua.
Proposició de Llei de segregació del municipi de Naut Aran de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran
Barcelona (ACN).- El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha exposat al Parlament la proposició de Llei de la segregació del terme municipal de Naut Aran de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars -Aran. El síndic d'Aran, que ha fet tota la seva intervenció en aranès, ha explicat que aquesta demanda de l'Aran, respon a ''la necessitat d'avançar en l'acció de la gestió dels recursos naturals de l'Aran, tal com queda reflectit en el text de la Querimònia, d'atorgament de furs i privilegis per part del rei Jaume II d'Aragó, a la Val d'Aran''. La proposició de Llei, planteja la segregació d'unes 24.000 hectàrees, de les més de 106.000 que conformen la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran.Barcelona (ACN).- El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha exposat al Parlament la proposició de Llei de la segregació del terme municipal de Naut Aran de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars -Aran. El síndic d'Aran, que ha fet tota la seva intervenció en aranès, ha explicat que aquesta demanda de l'Aran, respon a ''la necessitat d'avançar en l'acció de la gestió dels recursos naturals de l'Aran, tal com queda reflectit en el text de la Querimònia, d'atorgament de furs i privilegis per part del rei Jaume II d'Aragó, a la Val d'Aran''. La proposició de Llei, planteja la segregació d'unes 24.000 hectàrees, de les més de 106.000 que conformen la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran.
Més de 70.000 alumnes de sisè de primària s'examinen des d'aquest dilluns de les seves competències bàsiques
Barcelona (ACN).- Un total de 71.545 alumnes de sisè de primària faran aquest dilluns i dimarts les proves per avaluar les seves competències bàsiques. Es tracta del quart any en que se celebren aquests exàmens, que avaluen les competències en llengua catalana, castellana, matemàtiques i llengua estrangera, majoritàriament anglès però també francès. A més, 86 alumnes de la Vall d'Aran també s'examinaran d'aranès. El president del Consell Superior d'Avaluació, Joan Mateu, ha dit que amb aquesta edició ja es pot tenir "un històric important" sobre l'evolució dels resultats. Els resultats d'aquesta quarta edició es coneixeran a partir de l'11 de juny, quan els centres rebran els seus informes i els de les famílies.Barcelona (ACN).- Un total de 71.545 alumnes de sisè de primària faran aquest dilluns i dimarts les proves per avaluar les seves competències bàsiques. Es tracta del quart any en que se celebren aquests exàmens, que avaluen les competències en llengua catalana, castellana, matemàtiques i llengua estrangera, majoritàriament anglès però també francès. A més, 86 alumnes de la Vall d'Aran també s'examinaran d'aranès. El president del Consell Superior d'Avaluació, Joan Mateu, ha dit que amb aquesta edició ja es pot tenir "un històric important" sobre l'evolució dels resultats. Els resultats d'aquesta quarta edició es coneixeran a partir de l'11 de juny, quan els centres rebran els seus informes i els de les famílies.
Més de 70.000 alumnes de sisè de primària s'examinen des del proper dilluns de les seves competències bàsiques
Barcelona (ACN).- Un total de 71.545 alumnes de sisè de primària faran el proper dilluns i dimarts les proves per avaluar les seves competències bàsiques. Es tracta del quart any en que se celebren aquests exàmens, que avaluen les competències en llengua catalana, castellana, matemàtiques i llengua estrangera, majoritàriament anglès però també francès. A més, 86 alumnes de la Vall d'Aran també s'examinaran d'aranès. El president del Consell Superior d'Avaluació, Joan Mateu, ha dit que amb aquesta edició ja es pot tenir "un històric important" sobre l'evolució dels resultats. Els resultats d'aquesta quarta edició es coneixeran a partir de l'11 de juny, quan els centres rebran els seus informes i els de les famílies.Barcelona (ACN).- Un total de 71.545 alumnes de sisè de primària faran el proper dilluns i dimarts les proves per avaluar les seves competències bàsiques. Es tracta del quart any en que se celebren aquests exàmens, que avaluen les competències en llengua catalana, castellana, matemàtiques i llengua estrangera, majoritàriament anglès però també francès. A més, 86 alumnes de la Vall d'Aran també s'examinaran d'aranès. El president del Consell Superior d'Avaluació, Joan Mateu, ha dit que amb aquesta edició ja es pot tenir "un històric important" sobre l'evolució dels resultats. Els resultats d'aquesta quarta edició es coneixeran a partir de l'11 de juny, quan els centres rebran els seus informes i els de les famílies.
Petits i grans surten al carrer per celebrar Sant Jordi a les comarques del Pirineu
Sort (ACN).- El dia de Sant Jordi s'ha despertat fred a les comarques del Pirineu. Aquest fet no ha impedit que petits i grans participessin a diferents activitats per celebrar la festa. A la Val d'Aran s'ha celebrat Sant Jordi amb una lectura de textos en aranès. A la Seu d'Urgell la gent gran ha participat en una lectura de poemes de Pep Vilarrubla. A l'escola Els Raiers de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) han treballat els contes escrits de la col·lecció Cambuleta. Són contes escrits íntegrament en pallarès amb la voluntat que els més petits coneguin aquesta parla. A Sort petits i grans han participat en una ballada de sardanes i han visitat les parades de llibres per comprar-ne per l'escola.Sort (ACN).- El dia de Sant Jordi s'ha despertat fred a les comarques del Pirineu. Aquest fet no ha impedit que petits i grans participessin a diferents activitats per celebrar la festa. A la Val d'Aran s'ha celebrat Sant Jordi amb una lectura de textos en aranès. A la Seu d'Urgell la gent gran ha participat en una lectura de poemes de Pep Vilarrubla. A l'escola Els Raiers de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) han treballat els contes escrits de la col·lecció Cambuleta. Són contes escrits íntegrament en pallarès amb la voluntat que els més petits coneguin aquesta parla. A Sort petits i grans han participat en una ballada de sardanes i han visitat les parades de llibres per comprar-ne per l'escola.
La Càtedra d'Estudis Occitans de la UdL revisa la toponímia de la Val d'Aran
Lleida (ACN).- La Càtedra d'Estudis Occitans de la Universitat de Lleida (UdL) ha revisat la toponímia de la Val d'Aran en un nou mapa turístic elaborat per l'associació de guies Aran Culturau. És el primer cop que una institució acadèmica intervé en la fixació correcta dels noms de lloc de la regió, després de determinar la forma de gairebé un centenar i mig de topònims. A més, feia gairebé una dècada que no es produïa una intervenció semblant en la toponímia aranesa. La Càtedra d'Estudis Occitans vol remarcar la importància de teixir lligams d'aquesta mena amb el món cultural aranès, ''que donen fruits inequívocament positius i que beneficien alhora la comunitat científica i la mateixa societat occitana''.Lleida (ACN).- La Càtedra d'Estudis Occitans de la Universitat de Lleida (UdL) ha revisat la toponímia de la Val d'Aran en un nou mapa turístic elaborat per l'associació de guies Aran Culturau. És el primer cop que una institució acadèmica intervé en la fixació correcta dels noms de lloc de la regió, després de determinar la forma de gairebé un centenar i mig de topònims. A més, feia gairebé una dècada que no es produïa una intervenció semblant en la toponímia aranesa. La Càtedra d'Estudis Occitans vol remarcar la importància de teixir lligams d'aquesta mena amb el món cultural aranès, ''que donen fruits inequívocament positius i que beneficien alhora la comunitat científica i la mateixa societat occitana''.