S'han trobat 849 resultats per aranés.
El Parlament dóna llum verda a la llei per protegir i fomentar l'aranès
Barcelona (ACN).- El Ple del Parlament ha aprovat amb els vots del tripartit i CiU la Llei de l'aranès, que reconeix, protegeix i promou aquesta llengua en tant que és una de les oficials de Catalunya, tal com estableix l'Estatut. Aquesta llei regula l'ús d'aquesta llengua a les institucions, a les escoles o als mitjans de comunicació, entre d'altres. El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha parlat de 'dia històric' i ha avisat de la situació actual de l'aranès, 'a la unitat de vigilància intensiva'. PPC i C's han denunciat que la Llei no compleix la sentència del TC quan es parla de llengua 'preferent' i han polemitzat amb els altres grups sobre el títol de la Llei per referir-se a 'l'occità, aranès a l'Aran'.
Barcelona (ACN).- El Ple del Parlament ha aprovat amb els vots del tripartit i CiU la Llei de l'aranès, que reconeix, protegeix i promou aquesta llengua en tant que és una de les oficials de Catalunya, tal com estableix l'Estatut. Aquesta llei regula l'ús d'aquesta llengua a les institucions, a les escoles o als mitjans de comunicació, entre d'altres. El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha parlat de 'dia històric' i ha avisat de la situació actual de l'aranès, 'a la unitat de vigilància intensiva'. PPC i C's han denunciat que la Llei no compleix la sentència del TC quan es parla de llengua 'preferent' i han polemitzat amb els altres grups sobre el títol de la Llei per referir-se a 'l'occità, aranès a l'Aran'.
El Parlament aprova la llei que converteix l'aranès en la tercera llengua oficial de Catalunya
En l'últim ple de la legislatura, el Parlament ha aprovat la llei de l'aranès amb els vots a favor del tripartit i CiU. La norma dota la llengua occitana d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i regula la seva oficialitat a Aran i a Catalunya. L'aranès, per tant, es converteix en la tercera llengua oficial de Catalunya, juntament amb el català i el castellà, i en llengua d'"ús preferent" a totes les institucions, mitjans de comunicació, escoles i toponímia de la Vall d'Aran.
En l'últim ple de la legislatura, el Parlament ha aprovat la llei de l'aranès amb els vots a favor del tripartit i CiU. La norma dota la llengua occitana d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i regula la seva oficialitat a Aran i a Catalunya. L'aranès, per tant, es converteix en la tercera llengua oficial de Catalunya, juntament amb el català i el castellà, i en llengua d'"ús preferent" a totes les institucions, mitjans de comunicació, escoles i toponímia de la Vall d'Aran.
El Síndic d'Aran diu que la Llei de l'aranès suposarà un punt d'inflexió per la normalització lingüística
Vielha e Mijaran (ACN).- El Síndic d'Aran, Francesc Boya, ha dit que l'aprovació de la Llei de l'aranès, aquest dimecres, suposarà un punt d'inflexió per la normalització lingüística i ha afegit que amb l'aprovació de la Llei 'és culminarà un procés de recuperació de la llengua aranesa duta a terme per les escoles, les associacions, les institucions i tos els agents que treballen a favor de la llengua'. Per Boya, aquesta Llei ha d'implicar més recursos per la protecció de l'aranès. Aquesta Llei regularà l'ús de l'aranès a les institucions i farà que sigui d'ús normal tant als organismes públics com als mitjans de comunicació o a les escoles. L'organisme autònom que fixa les regles serà l'Institut d'Estudis Aranesos.
Vielha e Mijaran (ACN).- El Síndic d'Aran, Francesc Boya, ha dit que l'aprovació de la Llei de l'aranès, aquest dimecres, suposarà un punt d'inflexió per la normalització lingüística i ha afegit que amb l'aprovació de la Llei 'és culminarà un procés de recuperació de la llengua aranesa duta a terme per les escoles, les associacions, les institucions i tos els agents que treballen a favor de la llengua'. Per Boya, aquesta Llei ha d'implicar més recursos per la protecció de l'aranès. Aquesta Llei regularà l'ús de l'aranès a les institucions i farà que sigui d'ús normal tant als organismes públics com als mitjans de comunicació o a les escoles. L'organisme autònom que fixa les regles serà l'Institut d'Estudis Aranesos.
L'últim Ple del Parlament de la legislatura aprovarà la regulació dels correbous i la llei de l'aranès
Barcelona (ACN).- La Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus han fixat aquest dimarts l'ordre del dia del Ple que se celebrarà el pròxim 22 de setembre i que, amb tota probabilitat, serà l'últim d'aquesta legislatura. En la sessió es farà el debat i votacions finals dels projectes de llei de l'aranès, de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya i de polítiques de joventut, així com de la proposició de llei de regulació de les festes tradicionals amb bous. Aquesta última va rebre l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a principis d'agost i finalment es podrà aprovar aquesta legislatura perquè la data electoral s'ha fixat pel 28 de novembre, fet que ha permès que es convoqui un altre Ple.
Barcelona (ACN).- La Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus han fixat aquest dimarts l'ordre del dia del Ple que se celebrarà el pròxim 22 de setembre i que, amb tota probabilitat, serà l'últim d'aquesta legislatura. En la sessió es farà el debat i votacions finals dels projectes de llei de l'aranès, de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya i de polítiques de joventut, així com de la proposició de llei de regulació de les festes tradicionals amb bous. Aquesta última va rebre l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a principis d'agost i finalment es podrà aprovar aquesta legislatura perquè la data electoral s'ha fixat pel 28 de novembre, fet que ha permès que es convoqui un altre Ple.
El Conselh Generau d'Aran adequarà zones de muntanya per oferir bons productes turístics fora de la temporada d'esquí
Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran ha previst adequar els espais naturals de muntanya més emblemàtics de la Vall amb la finalitat de millorar els accessos per fer-los visitables i per ajudar a difondre el patrimoni natural, segons ha anunciat el conseller de Turisme, Juan Antonio Serrano. A aquesta actuació, el Govern aranès hi destinarà 550.000 euros. El primer paratge que es millorarà serà el d'Artiga de Lin. A aquesta millora s'hi destinarà 170.000 euros. Una de les actuacions que s'hi faran és l'adequació de l'espai per a les persones minusvàlides. L'objectiu és oferir bons productes turístics durant tot l'any i no sols durant la temporada d'esquí, segons ha dit Serrano.
Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran ha previst adequar els espais naturals de muntanya més emblemàtics de la Vall amb la finalitat de millorar els accessos per fer-los visitables i per ajudar a difondre el patrimoni natural, segons ha anunciat el conseller de Turisme, Juan Antonio Serrano. A aquesta actuació, el Govern aranès hi destinarà 550.000 euros. El primer paratge que es millorarà serà el d'Artiga de Lin. A aquesta millora s'hi destinarà 170.000 euros. Una de les actuacions que s'hi faran és l'adequació de l'espai per a les persones minusvàlides. L'objectiu és oferir bons productes turístics durant tot l'any i no sols durant la temporada d'esquí, segons ha dit Serrano.
AMPLIACIÓ: El Consell de Garanties avala la Llei de l'aranès però proposa eliminar el terme 'preferent' de l'ús institucional
Barcelona (ACN).- El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la Llei de l'aranès que regula el foment, la defensa i la protecció de la llengua occitana perquè no contradiu ni la Constitució ni l'Estatut. Ara bé, en el dictamen de l'òrgan consultiu al que ha tingut accés l'ACN, recomana la supressió del terme 'preferent' en referir-se a l'ús que en faran les institucions araneses. En aquest sentit, argumenta que, si bé 'el terme preferent no és contrari a la Constitució ni a l'Estatut únicament si s'interpreta com a mesura de normalització' de la llengua, recomana eliminar-lo per evitar 'equívocs' que puguin portar a pensar que se li pretén donar un tracte 'privilegiat' respecte d'altres llengües cooficials.
Barcelona (ACN).- El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la Llei de l'aranès que regula el foment, la defensa i la protecció de la llengua occitana perquè no contradiu ni la Constitució ni l'Estatut. Ara bé, en el dictamen de l'òrgan consultiu al que ha tingut accés l'ACN, recomana la supressió del terme 'preferent' en referir-se a l'ús que en faran les institucions araneses. En aquest sentit, argumenta que, si bé 'el terme preferent no és contrari a la Constitució ni a l'Estatut únicament si s'interpreta com a mesura de normalització' de la llengua, recomana eliminar-lo per evitar 'equívocs' que puguin portar a pensar que se li pretén donar un tracte 'privilegiat' respecte d'altres llengües cooficials.
ERC aplaudeix que el Consell de Garanties Estatutàries avali la Llei de l'aranès
Barcelona (ACN).- La diputada d'ERC al Parlament, Maria Àngels Cabasés, ha aplaudit aquest diumenge que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) avali el projecte de Llei de l'aranès com a mesura de protecció i de foment de la llengua pròpia a la Vall d'Aran i que desestimi, al seu entendre, les al·legacions del PP. Els populars havien demanat un dictamen del projecte just després que sortís la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El projecte pretén dotar la llengua occitana d'un marc legal que s'adeqüi a les previsions de l'article 6.5 de l'Estatut, que la defineix com a llengua pròpia de l'Aran i la declara llengua oficial de Catalunya.
Barcelona (ACN).- La diputada d'ERC al Parlament, Maria Àngels Cabasés, ha aplaudit aquest diumenge que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) avali el projecte de Llei de l'aranès com a mesura de protecció i de foment de la llengua pròpia a la Vall d'Aran i que desestimi, al seu entendre, les al·legacions del PP. Els populars havien demanat un dictamen del projecte just després que sortís la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El projecte pretén dotar la llengua occitana d'un marc legal que s'adeqüi a les previsions de l'article 6.5 de l'Estatut, que la defineix com a llengua pròpia de l'Aran i la declara llengua oficial de Catalunya.
El Consell de Garanties avala la Llei de l'aranès però proposa eliminar el terme 'preferent' de l'ús institucional
Barcelona (ACN).- El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la Llei de l'aranès que regula el foment, la defensa i la protecció de la llengua occitana perquè no contradiu ni la Constitució ni l'Estatut. Ara bé, en el dictamen de l'òrgan consultiu al que ha tingut accés l'ACN, recomana la supressió del terme 'preferent' en referir-se a l'ús que en faran les institucions araneses. En aquest sentit, argumenta que, si bé 'el terme preferent no és contrari a la Constitució ni a l'Estatut únicament si s'interpreta com a mesura de normalització' de la llengua, recomana eliminar-lo per evitar 'equívocs' que puguin portar a pensar que se li pretén donar un tracte 'privilegiat' respecte d'altres llengües cooficials.
Barcelona (ACN).- El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la Llei de l'aranès que regula el foment, la defensa i la protecció de la llengua occitana perquè no contradiu ni la Constitució ni l'Estatut. Ara bé, en el dictamen de l'òrgan consultiu al que ha tingut accés l'ACN, recomana la supressió del terme 'preferent' en referir-se a l'ús que en faran les institucions araneses. En aquest sentit, argumenta que, si bé 'el terme preferent no és contrari a la Constitució ni a l'Estatut únicament si s'interpreta com a mesura de normalització' de la llengua, recomana eliminar-lo per evitar 'equívocs' que puguin portar a pensar que se li pretén donar un tracte 'privilegiat' respecte d'altres llengües cooficials.
LA CCMA aprova la primera part del llibre d'estil que guia la feina dels mitjans públics
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat la "Guia editorial", la primera part del llibre d'estil que ha de guiar la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans que en formen part. El llibre d'estil de la Corporació estableix el marc editorial i lingüístic, així com les normes periodístiques, ètiques i professionals dels diversos mitjans que l'integren. Entre els principis generals, el document recull que la seva missió és oferir un servei públic audiovisual de qualitat en català compromès amb els principis democràtics i amb la promoció de la cultura i la llengua catalanes i de l'aranès.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat la "Guia editorial", la primera part del llibre d'estil que ha de guiar la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans que en formen part. El llibre d'estil de la Corporació estableix el marc editorial i lingüístic, així com les normes periodístiques, ètiques i professionals dels diversos mitjans que l'integren. Entre els principis generals, el document recull que la seva missió és oferir un servei públic audiovisual de qualitat en català compromès amb els principis democràtics i amb la promoció de la cultura i la llengua catalanes i de l'aranès.
El Consell de Govern aprova la Guia editorial del Llibre d'estil de la CCMA
Aquest primer Llibre d'estil substitueix l'antiga Carta de Principis per a l'actuació dels mitjans de la CCMA
Aquest primer Llibre d'estil substitueix l'antiga Carta de Principis per a l'actuació dels mitjans de la CCMA
El Govern aranès i l'ACA promouen un pla de millora dels rius de la Val d'Aran
Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran promou des del 2008 un pla integral de millora dels rius de la Val d'Aran. Aquest pla, que finalitzarà el 2011, l'executa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i de moment ha fet treballs de neteja de la vegetació i retirada de materials dels mig dels rius. Actualment l'ACA porta a terme millores en diversos punts del riu Garona i en els barrancs d'Unhòla, Corilha i Valarties, corresponents al programa de manteniment i conservació dels rius 2009¿2010. La inversió que destina la Generalitat per a aquestes actuacions és de 80.000 euros. El Govern ha aprovat una altra actuació de millora al riu Garona prevista pel 2011 amb un pressupost inicial de 55.000 euros.
Vielha e Mijaran (ACN).- El Conselh Generau d'Aran promou des del 2008 un pla integral de millora dels rius de la Val d'Aran. Aquest pla, que finalitzarà el 2011, l'executa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i de moment ha fet treballs de neteja de la vegetació i retirada de materials dels mig dels rius. Actualment l'ACA porta a terme millores en diversos punts del riu Garona i en els barrancs d'Unhòla, Corilha i Valarties, corresponents al programa de manteniment i conservació dels rius 2009¿2010. La inversió que destina la Generalitat per a aquestes actuacions és de 80.000 euros. El Govern ha aprovat una altra actuació de millora al riu Garona prevista pel 2011 amb un pressupost inicial de 55.000 euros.
El Síndic de Greuges i el Síndic d'Aran celebren els vint anys de la llei aranesa
Vielha e Mijaran (ACN).- El síndic d'Aran, Francesc Boya, i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, han celebrat els vint anys de l'aprovació de la Llei de règim especial, en un acte institucional que ha tingut lloc al Conselh Generau. Boya ha assegurat que 'cal enfortir el compromís' reflectit en la primera llei d'Aran amb l'objectiu d'aprofundir en l'autogovern, en uns 'moments de dificultats polítiques i institucionals', en referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Boya ha advocat per aprovar la Llei de l'aranès i ha demanat un esforç als partits polítics perquè actuïn 'al marge dels tacticismes polítics'. Rafael Ribó ha reafirmat la seva voluntat de preservar els drets de l'autogovern aranès.
Vielha e Mijaran (ACN).- El síndic d'Aran, Francesc Boya, i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, han celebrat els vint anys de l'aprovació de la Llei de règim especial, en un acte institucional que ha tingut lloc al Conselh Generau. Boya ha assegurat que 'cal enfortir el compromís' reflectit en la primera llei d'Aran amb l'objectiu d'aprofundir en l'autogovern, en uns 'moments de dificultats polítiques i institucionals', en referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Boya ha advocat per aprovar la Llei de l'aranès i ha demanat un esforç als partits polítics perquè actuïn 'al marge dels tacticismes polítics'. Rafael Ribó ha reafirmat la seva voluntat de preservar els drets de l'autogovern aranès.
Depana fa el seguiment de dos óssos a la Val d'Aran i capta imatges insòlites d'aquests animals en llibertat
Vielha e Mijaran (ACN).- L'associació ecologista Depana ha seguit durant la darrera setmana de maig i les tres primeres de juny dos óssos pirinencs a la Val d'Aran. L'expert en Ós bru Marc Alonso i el fotògraf professional Oriol Alamany han obtingut imatges de gran qualitat, que permeten contemplar els exemplars d'ós bru en el seu hàbitat natural. Són dos óssos subadults, un ros i un altre marró-grisenc, de sexe encara no determinat. Probablement es tracti dels óssos Nhèu ('neu' en aranès) i Noisette ('avellana' en francès). 'Nhèu' va ser el nom proposat per l'escola de Vielha en el marc de la campanya d'educació ambiental 'Pirineu Viu' de Depana. El nom de 'Noisette' va ser proposat per les escoles del Pirineu francès.
Vielha e Mijaran (ACN).- L'associació ecologista Depana ha seguit durant la darrera setmana de maig i les tres primeres de juny dos óssos pirinencs a la Val d'Aran. L'expert en Ós bru Marc Alonso i el fotògraf professional Oriol Alamany han obtingut imatges de gran qualitat, que permeten contemplar els exemplars d'ós bru en el seu hàbitat natural. Són dos óssos subadults, un ros i un altre marró-grisenc, de sexe encara no determinat. Probablement es tracti dels óssos Nhèu ('neu' en aranès) i Noisette ('avellana' en francès). 'Nhèu' va ser el nom proposat per l'escola de Vielha en el marc de la campanya d'educació ambiental 'Pirineu Viu' de Depana. El nom de 'Noisette' va ser proposat per les escoles del Pirineu francès.
Montilla celebra 'l'encaix' aconseguit per a l'Aran en la nova organització en vegueries
Vielha e Mijaran (ACN).- El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat, durant la festa d'Aran, que les administracions araneses seguiran decidint el futur del seu territori en la nova organització en vegueries. Montilla ha reconegut la singularitat de l'Aran en aspectes com ara el finançament o la llengua i ha recordat que s'està avançant en la nova llei de règim especial d'Aran per tal de trobar un 'encaix' positiu que respecti la independència administrativa d'aquest territori. El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha agraït Montilla que la seva intervenció hagi estat 'clau' per reconèixer l'Aran el dret de 'caminar' al costat de Catalunya sense que quedin diluïdes les administracions del poble aranès.
Vielha e Mijaran (ACN).- El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat, durant la festa d'Aran, que les administracions araneses seguiran decidint el futur del seu territori en la nova organització en vegueries. Montilla ha reconegut la singularitat de l'Aran en aspectes com ara el finançament o la llengua i ha recordat que s'està avançant en la nova llei de règim especial d'Aran per tal de trobar un 'encaix' positiu que respecti la independència administrativa d'aquest territori. El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha agraït Montilla que la seva intervenció hagi estat 'clau' per reconèixer l'Aran el dret de 'caminar' al costat de Catalunya sense que quedin diluïdes les administracions del poble aranès.
La Vall d'Aran celebra la seva festivitat amb la visita de José Montilla
El president de la Generalitat, José Montilla, presidirà per primera vegada els actes institucionals de la Vall d'Aran, festa que commemora de la recuperació de l'autogovern aranès. El síndic de l'Aran, Francesc Boya, acompanyarà el president, de la mateixa manera que ho faran els consellers generals del govern d'Aran. Els aranesos celebren cada 17 de juny la recuperació de les institucions històriques araneses, ara fa 29 anys. La presència de Montilla coincideix amb la posada en marxa de diverses lleis relacionades amb l'autogovern d'aquest territori, com la llei de vegueries o la llei de l'Aran.
El president de la Generalitat, José Montilla, presidirà per primera vegada els actes institucionals de la Vall d'Aran, festa que commemora de la recuperació de l'autogovern aranès. El síndic de l'Aran, Francesc Boya, acompanyarà el president, de la mateixa manera que ho faran els consellers generals del govern d'Aran. Els aranesos celebren cada 17 de juny la recuperació de les institucions històriques araneses, ara fa 29 anys. La presència de Montilla coincideix amb la posada en marxa de diverses lleis relacionades amb l'autogovern d'aquest territori, com la llei de vegueries o la llei de l'Aran.