S'han trobat 671 resultats per captivitat.
- Notícia
Medi Ambient assegura que la granja amb 300 micos de Camarles compleix la normativa
Tècnics del Departament de Medi Ambient, acompanyats d'una experta en primats, han visitat el polèmic centre de micos de Camarles per inspeccionar si els 300 animals i les instal·lacions compleixen la normativa establerta. Segons la Generalitat, les instal·lacions són segures i els micos "estan en perfecte estat i amb bones condicions". No obstant això, continuaran immobilitzats, perquè el que encara no s'ha aclarit és si poden estar en aquest centre.
Tècnics del Departament de Medi Ambient, acompanyats d'una experta en primats, han visitat el polèmic centre de micos de Camarles per inspeccionar si els 300 animals i les instal·lacions compleixen la normativa establerta. Segons la Generalitat, les instal·lacions són segures i els micos "estan en perfecte estat i amb bones condicions". No obstant això, continuaran immobilitzats, perquè el que encara no s'ha aclarit és si poden estar en aquest centre.
- Notícia
Un milionari àrab compra el poble de Peguera, antiga colònia minera ara deshabitada
Un milionari xeic dels Emirats Àrabs ha comprat el poble de Peguera, situat gairebé en la seva totalitat en el terme municipal de Fígols i amb una gran riquesa històrica per haver estat colònia minera al segle XIX. El ciutadà àrab ha comprat el poble per 3,6 milions d'euros a la família Olano, fundadora de l'empresa "Carbones de Berga". Peguera té una superfície de 1.800 hectàrees, la meitat de les quals estan incloses dins dels límits del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la serra d'Ensija-Rasos de Peguera.
Un milionari xeic dels Emirats Àrabs ha comprat el poble de Peguera, situat gairebé en la seva totalitat en el terme municipal de Fígols i amb una gran riquesa històrica per haver estat colònia minera al segle XIX. El ciutadà àrab ha comprat el poble per 3,6 milions d'euros a la família Olano, fundadora de l'empresa "Carbones de Berga". Peguera té una superfície de 1.800 hectàrees, la meitat de les quals estan incloses dins dels límits del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la serra d'Ensija-Rasos de Peguera.
- Notícia
Creu Roja denuncia la situació de detenció indefinida dels 660 presos de Guantánamo
La Creu Roja Internacional ha criticat la detenció indefinida a la base nord-americana de Guantánamo, a Cuba, de presumptes membres del grup terrorista Al-Qaeda. Al camp d'internament hi ha 660 persones, la major part capturades durant la guerra de l'Afganistan, començada ara fa dos anys. Fins ara no s'han presentat càrrecs contra ells. A més, preocupa especialment la salut mental dels detinguts. D'altra banda, ja s'ha presentat una acusació formal contra el capellà musulmà acusat d'espionatge al centre de Guantánamo.
La Creu Roja Internacional ha criticat la detenció indefinida a la base nord-americana de Guantánamo, a Cuba, de presumptes membres del grup terrorista Al-Qaeda. Al camp d'internament hi ha 660 persones, la major part capturades durant la guerra de l'Afganistan, començada ara fa dos anys. Fins ara no s'han presentat càrrecs contra ells. A més, preocupa especialment la salut mental dels detinguts. D'altra banda, ja s'ha presentat una acusació formal contra el capellà musulmà acusat d'espionatge al centre de Guantánamo.
- Notícia
El centre de fauna de Vallcalent tindrà l'any vinent un nucli de reproducció del trencalòs
El Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent acollirà l'any que ve la primera unitat de Catalunya dedicada a la reproducció en captivitat del trencalòs, un ocell rapinyaire que està en perill d'extinció. Això serà possible gràcies al conveni firmat entre la Generalitat i una ONG que promou la protecció d'aquesta espècie arreu d'Europa.
El Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent acollirà l'any que ve la primera unitat de Catalunya dedicada a la reproducció en captivitat del trencalòs, un ocell rapinyaire que està en perill d'extinció. Això serà possible gràcies al conveni firmat entre la Generalitat i una ONG que promou la protecció d'aquesta espècie arreu d'Europa.
- Notícia
Bellver de Cerdanya acull una dotzena de cigonyes blanques en captivitat
Una colònia de dotze cigonyes blanques recuperades de la catedral de Lleida seran les primeres d'aquesta espècie que viuran al Pirineu. Ho faran prop de Bellver de Cerdanya, al Parc Natural de les Basses de Gallissà. Durant dos anys estaran en captivitat dins d'una carpa, amb l'objectiu que s'aclimatin bé a les temperatures més fredes del Pirineu perquè més endavant s'hi quedin.
Una colònia de dotze cigonyes blanques recuperades de la catedral de Lleida seran les primeres d'aquesta espècie que viuran al Pirineu. Ho faran prop de Bellver de Cerdanya, al Parc Natural de les Basses de Gallissà. Durant dos anys estaran en captivitat dins d'una carpa, amb l'objectiu que s'aclimatin bé a les temperatures més fredes del Pirineu perquè més endavant s'hi quedin.
- Notícia
Alliberen dues tortugues marines a la platja Nova Icària en el marc de la campanya A Fons 2003
En el marc de la campanya destinada a conscienciar, investigar i protegir les tortugues marines a la Mediterrània, s'han alliberat, per segona vegada aquest estiu, tortugues marines. L'alliberament s'ha fet a la platja de la Nova Icària de Barcelona; anteriorment s'havia fet al municipi mallorquí de Calvià. Segons la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), més de 60.000 tortugues són capturades accidentalment cada any a la Mediterrània, i unes 150 arriben al centre ferides. El CRAM les cura i les torna a la mar.
En el marc de la campanya destinada a conscienciar, investigar i protegir les tortugues marines a la Mediterrània, s'han alliberat, per segona vegada aquest estiu, tortugues marines. L'alliberament s'ha fet a la platja de la Nova Icària de Barcelona; anteriorment s'havia fet al municipi mallorquí de Calvià. Segons la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), més de 60.000 tortugues són capturades accidentalment cada any a la Mediterrània, i unes 150 arriben al centre ferides. El CRAM les cura i les torna a la mar.
- Notícia
Les guerrilles de les FARC assassinen el governador d'Antioquia, després d'un any de segrest
El govern colombià ha acusat la guerrilla de les FARC, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, d'haver comès genocidi per l'assassinat de deu dels ostatges que mantenien en captivitat. Els morts són el governador de la província colombiana d'Antioquia, Guillermo Gaviria, l'exministre de Defensa Gilberto Echeverri i vuit soldats. Aquests assassinats dificulten encara més els esforços de pau del govern d'Álvaro Uribe. La guerra civil a Colòmbia, que fa gairebé quaranta anys que dura, ha provocat 200.000 morts des del 1964, amb una mitjana de 3.000 segrestos de civils cada any.
El govern colombià ha acusat la guerrilla de les FARC, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, d'haver comès genocidi per l'assassinat de deu dels ostatges que mantenien en captivitat. Els morts són el governador de la província colombiana d'Antioquia, Guillermo Gaviria, l'exministre de Defensa Gilberto Echeverri i vuit soldats. Aquests assassinats dificulten encara més els esforços de pau del govern d'Álvaro Uribe. La guerra civil a Colòmbia, que fa gairebé quaranta anys que dura, ha provocat 200.000 morts des del 1964, amb una mitjana de 3.000 segrestos de civils cada any.
- Notícia
El programa de reintroducció de la llúdria permet el seu retorn al Llobregat i el Cardener
La llúdria ha tornat als rius, d'on havia desaparegut fa 30 anys, com el Llobregat o el Cardener. Això ha estat possible gràcies a una programa de reintroducció de l'espècie que s'ha basat sobretot a netejar les aigües contaminades. Encara han de fer que la llúdria torni a tots els rius -n'hi ha que no són prou nets- però s'ha aconseguit, com a mínim, que l'espècie ja no estigui en perill d'extinció.
La llúdria ha tornat als rius, d'on havia desaparegut fa 30 anys, com el Llobregat o el Cardener. Això ha estat possible gràcies a una programa de reintroducció de l'espècie que s'ha basat sobretot a netejar les aigües contaminades. Encara han de fer que la llúdria torni a tots els rius -n'hi ha que no són prou nets- però s'ha aconseguit, com a mínim, que l'espècie ja no estigui en perill d'extinció.
- Notícia
Alliberen 24 cigonyes a la reserva natural de Sebes
Després de més de mig segle sense aconseguir-ho, s'espera que d'aquí a poc tornin a criar cigonyes a la vall de l'Ebre gràcies l 'alliberament de dues dotzenes d'exemplars a la reserva natural de Sebes, a Flix. Es tracta d'exemplars originaris de Lleida que han estat criats dos anys en captivitat perquè perdin l'instint migrador i es quedin a viure a la zona. Per facilitar l'adaptació de les cigonyes s'han construït diversos nius a Sebes. Ahir van ser alliberats sis exemplars i avui se n'alliberaran 18 més amb l'objectiu que formin una colònia estable al tram català de l'Ebre.
Després de més de mig segle sense aconseguir-ho, s'espera que d'aquí a poc tornin a criar cigonyes a la vall de l'Ebre gràcies l 'alliberament de dues dotzenes d'exemplars a la reserva natural de Sebes, a Flix. Es tracta d'exemplars originaris de Lleida que han estat criats dos anys en captivitat perquè perdin l'instint migrador i es quedin a viure a la zona. Per facilitar l'adaptació de les cigonyes s'han construït diversos nius a Sebes. Ahir van ser alliberats sis exemplars i avui se n'alliberaran 18 més amb l'objectiu que formin una colònia estable al tram català de l'Ebre.
- Notícia
L'Ertzaintza busca una pantera negra que ha estat vista a les muntanyes del poble de Lemoiz
Uns 50 efectius de l'Ertzaintza i de la Diputació Foral de Biscaia busquen des d'aquest matí una pantera negra d'uns 60 quilos de pes que va ser vista a les muntanyes del municipi de Lemoiz ara fa una setmana. Aquest animal està molt lluny del seu hàbitat natural, que és l'Àfrica, l'Índia i el sud-est asiàtic. A més, no es té notícia de cap pantera que s'hagi escapat d'un zoo o d'un circ. Així doncs, es creu que l'animal va ser criat en captivitat des que era cadell de manera il·legal, i que ara, en haver-se fet adult, l'han deixat en llibertat o bé s'ha escapat. De moment la pantera no sembla gaire agressiva, perquè no ha atacat a ningú. A la zona de Lemoiz hi pasturen força ramats d'ovelles i tampoc se sap que hagin estat atacats.
Uns 50 efectius de l'Ertzaintza i de la Diputació Foral de Biscaia busquen des d'aquest matí una pantera negra d'uns 60 quilos de pes que va ser vista a les muntanyes del municipi de Lemoiz ara fa una setmana. Aquest animal està molt lluny del seu hàbitat natural, que és l'Àfrica, l'Índia i el sud-est asiàtic. A més, no es té notícia de cap pantera que s'hagi escapat d'un zoo o d'un circ. Així doncs, es creu que l'animal va ser criat en captivitat des que era cadell de manera il·legal, i que ara, en haver-se fet adult, l'han deixat en llibertat o bé s'ha escapat. De moment la pantera no sembla gaire agressiva, perquè no ha atacat a ningú. A la zona de Lemoiz hi pasturen força ramats d'ovelles i tampoc se sap que hagin estat atacats.
- Notícia
Escolars catalans, aragonesos i navarresos posen nom a les cries de l'óssa Bavar
Els alumnes de l'escola verda Carrassumada de Torres de Segre han estat escollits per prendre la decisió final sobre el nom de les dues cries d'ós bru que van néixer en captivitat l'any 1996 i que viuen al centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent. La decisió no ha estat fàcil, ja que fins a 20.000 infants han fet les seves propostes. Sigui com sigui, els dos óssos ja tenen nom: Mèl i Laica.
Els alumnes de l'escola verda Carrassumada de Torres de Segre han estat escollits per prendre la decisió final sobre el nom de les dues cries d'ós bru que van néixer en captivitat l'any 1996 i que viuen al centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent. La decisió no ha estat fàcil, ja que fins a 20.000 infants han fet les seves propostes. Sigui com sigui, els dos óssos ja tenen nom: Mèl i Laica.
- Notícia
El Centre Nacional d'Aqüicultura experimenta la cria en captivitat de noves espècies
Un dels principals problemes de l'aqüicultura catalana és la poca diversitat de peixos que cria. La major part de les granges es dediquen a les orades i als llobarros, que són les espècies que millor s'han adaptat a la reproducció en captivitat. El Centre Nacional d'Aqüicultura de Sant Carles de la Ràpita està investigant la producció en granges d'altres peixos com el llenguado i el déntol.
Un dels principals problemes de l'aqüicultura catalana és la poca diversitat de peixos que cria. La major part de les granges es dediquen a les orades i als llobarros, que són les espècies que millor s'han adaptat a la reproducció en captivitat. El Centre Nacional d'Aqüicultura de Sant Carles de la Ràpita està investigant la producció en granges d'altres peixos com el llenguado i el déntol.
- Notícia
Una parella de trencalossos de Jaén adopta el pollet trobat en un niu abandonat a Lleida
La parella formada pel Cabús i la Corba, del centre de cria Guadalentín, al parc Natural de Cazorla, Segura i Las Villas (Jaén), ha estat l'elegida per adoptar el pollet de trencalòs que va néixer el 20 de febrer al centre de recuperació de la fauna de Vallcalent.
La parella formada pel Cabús i la Corba, del centre de cria Guadalentín, al parc Natural de Cazorla, Segura i Las Villas (Jaén), ha estat l'elegida per adoptar el pollet de trencalòs que va néixer el 20 de febrer al centre de recuperació de la fauna de Vallcalent.
- Notícia
Neix en captivitat un poll de trencalòs a un centre de fauna de Vallcalent
Al centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent ha tingut lloc un fet insòlit, i és que hi ha nascut un pollet de trencalòs. L'ou procedia de Gurp, al Pallars Jussà. La cria sortirà cap a Andalusia, on serà adoptada per una parella de trencalossos. El naixement en captivitat del poll ha coincidit amb la presentació del llibre titulat "Pla de Recuperació del Trencalòs: biologia i conservació".
Al centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent ha tingut lloc un fet insòlit, i és que hi ha nascut un pollet de trencalòs. L'ou procedia de Gurp, al Pallars Jussà. La cria sortirà cap a Andalusia, on serà adoptada per una parella de trencalossos. El naixement en captivitat del poll ha coincidit amb la presentació del llibre titulat "Pla de Recuperació del Trencalòs: biologia i conservació".
- Notícia
Medi Ambient treballa per a la conservació d'un mol·lusc amenaçat al riu Ebre
El Departament de Medi Ambient i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) col·laboraran per fer un seguit d'actuacions de conservació "ex situ" de la nàiada de l'Ebre, la "Margaritifera auricularia". La presència d'aquest mol·lusc d'aigua dolça només està confirmada a l'Ebre, i la seva supervivència està en perill a causa de la intervenció humana i de l'acció d'espècies invasores com l'anomenat musclo zebra.
El Departament de Medi Ambient i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) col·laboraran per fer un seguit d'actuacions de conservació "ex situ" de la nàiada de l'Ebre, la "Margaritifera auricularia". La presència d'aquest mol·lusc d'aigua dolça només està confirmada a l'Ebre, i la seva supervivència està en perill a causa de la intervenció humana i de l'acció d'espècies invasores com l'anomenat musclo zebra.