S'han trobat 207 resultats per eutanàsia.
TelenotíciesL'acusació particular del mosso ferit s'oposa a la petició d'eutanàsia del pistoler de l'oficina de Securitas a Tarragona
.
.
TelenotíciesEl dret a l'eutanàsia en primera persona
Des que fa gairebé un any que es va aprovar la llei de l'eutanàsia, 137 persones a Catalunya han demanat acollir-s'hi. La majoria corresponen a pacients oncològics o amb malalties neurològiques, com la Lourdes, que pateix Alzheimer.
Des que fa gairebé un any que es va aprovar la llei de l'eutanàsia, 137 persones a Catalunya han demanat acollir-s'hi. La majoria corresponen a pacients oncològics o amb malalties neurològiques, com la Lourdes, que pateix Alzheimer.
.
TelenotíciesEl document de voluntats anticipades, imprescindible en certs casos i encara força desconegut
Aviat farà un any que es va aprovar el dret a l'eutanàsia. Per accedir-hi, el mateix interessat l'ha de demanar personalment o bé haver-ho deixat per escrit a través del document de voluntats anticipades. Al marge de si se sol·licita o no l'eutanàsia, aquest document possibilita des de fa més de vint anys expressar l'atenció mèdica que es desitja al final de vida. Ara com ara, aproximadament un dos per cent de la població ha deixat les seves voluntats per escrit, un percentatge extremadament insuficient per als professionals familiaritzats amb la mort. No tenir el document firmat aboca moltes persones que haurien volgut accedir a l'eutanàsia o a determinades cures, sense la possibilitat de tenir el final de vida com l'haguessin triat, si es troben en una situació d'incapacitació.
Aviat farà un any que es va aprovar el dret a l'eutanàsia. Per accedir-hi, el mateix interessat l'ha de demanar personalment o bé haver-ho deixat per escrit a través del document de voluntats anticipades. Al marge de si se sol·licita o no l'eutanàsia, aquest document possibilita des de fa més de vint anys expressar l'atenció mèdica que es desitja al final de vida. Ara com ara, aproximadament un dos per cent de la població ha deixat les seves voluntats per escrit, un percentatge extremadament insuficient per als professionals familiaritzats amb la mort. No tenir el document firmat aboca moltes persones que haurien volgut accedir a l'eutanàsia o a determinades cures, sense la possibilitat de tenir el final de vida com l'haguessin triat, si es troben en una situació d'incapacitació.
TelenotíciesEl document de voluntats anticipades, imprescindible en certs casos i encara força desconegut - Llengua de signes
Aviat farà un any que es va aprovar el dret a l'eutanàsia. Per accedir-hi, el mateix interessat l'ha de demanar personalment o bé haver-ho deixat per escrit a través del document de voluntats anticipades. Al marge de si se sol·licita o no l'eutanàsia, aquest document possibilita des de fa més de vint anys expressar l'atenció mèdica que es desitja al final de vida. Ara com ara, aproximadament un dos per cent de la població ha deixat les seves voluntats per escrit, un percentatge extremadament insuficient per als professionals familiaritzats amb la mort. No tenir el document firmat aboca moltes persones que haurien volgut accedir a l'eutanàsia o a determinades cures, sense la possibilitat de tenir el final de vida com l'haguessin triat, si es troben en una situació d'incapacitació.
Aviat farà un any que es va aprovar el dret a l'eutanàsia. Per accedir-hi, el mateix interessat l'ha de demanar personalment o bé haver-ho deixat per escrit a través del document de voluntats anticipades. Al marge de si se sol·licita o no l'eutanàsia, aquest document possibilita des de fa més de vint anys expressar l'atenció mèdica que es desitja al final de vida. Ara com ara, aproximadament un dos per cent de la població ha deixat les seves voluntats per escrit, un percentatge extremadament insuficient per als professionals familiaritzats amb la mort. No tenir el document firmat aboca moltes persones que haurien volgut accedir a l'eutanàsia o a determinades cures, sense la possibilitat de tenir el final de vida com l'haguessin triat, si es troben en una situació d'incapacitació.
Dos senglars per la Meridiana
Els serveis veterinaris han capturat dos exemplars joves de porc senglar que anaven per la Meridiana, a l'altura de la Sagrera. Han interceptat els animals, que deambulaven espantats i desorientats, al carrer Garcilaso, on els han adormit amb dards. Després se'ls ha practicat l'eutanàsia i els han traslladat a la Facultat de Veterinària de la UAB per fer-los la necròpsia.
Els serveis veterinaris han capturat dos exemplars joves de porc senglar que anaven per la Meridiana, a l'altura de la Sagrera. Han interceptat els animals, que deambulaven espantats i desorientats, al carrer Garcilaso, on els han adormit amb dards. Després se'ls ha practicat l'eutanàsia i els han traslladat a la Facultat de Veterinària de la UAB per fer-los la necròpsia.
TelenotíciesCom afronten els professionals la nova llei de l'eutanàsia? El primer cas a Girona
Poc després que la llei de l'eutanàsia entrés en vigor a finals de juny, l'Hospital Josep Trueta de Girona va rebre una petició d'un pacient a qui feia anys que ajudaven amb la seva malaltia neurodegenerativa. Volia morir al seu domicili i acompanyat de la seva família tan aviat com fos possible. La demanda va impactar el centre, que va fer mans i mànigues per atendre la sol·licitud i acompanyar-lo en el procés fins al final.
Poc després que la llei de l'eutanàsia entrés en vigor a finals de juny, l'Hospital Josep Trueta de Girona va rebre una petició d'un pacient a qui feia anys que ajudaven amb la seva malaltia neurodegenerativa. Volia morir al seu domicili i acompanyat de la seva família tan aviat com fos possible. La demanda va impactar el centre, que va fer mans i mànigues per atendre la sol·licitud i acompanyar-lo en el procés fins al final.
TelenotíciesCom afronten els professionals la nova llei de l'eutanàsia? El primer cas a Girona - Llengua de signes
Poc després que la llei de l'eutanàsia entrés en vigor a finals de juny, l'Hospital Josep Trueta de Girona va rebre una petició d'un pacient a qui feia anys que ajudaven amb la seva malaltia neurodegenerativa. Volia morir al seu domicili i acompanyat de la seva família tan aviat com fos possible. La demanda va impactar al centre, que va fer mans i mànigues per atendre la sol·licitud i acompanyar-lo en el procés fins al final.
Poc després que la llei de l'eutanàsia entrés en vigor a finals de juny, l'Hospital Josep Trueta de Girona va rebre una petició d'un pacient a qui feia anys que ajudaven amb la seva malaltia neurodegenerativa. Volia morir al seu domicili i acompanyat de la seva família tan aviat com fos possible. La demanda va impactar al centre, que va fer mans i mànigues per atendre la sol·licitud i acompanyar-lo en el procés fins al final.
Els matinsLa llei de l'eutanàsia: "Va ser un alleujament poder ajudar la mare a morir. A casa, en família"
Al juny va entrar en vigor la nova llei de l'eutanàsia i en aquests quatre mesos a Catalunya deu persones ja han tingut una mort assistida. La Montserrat Massana tenia 62 anys i tenia esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia neurodegenerativa incurable. A principis de setembre va morir a casa, acompanyada de la seva família i amb l'ajuda d'una infermera i de la seva metgessa de capçalera. El seu marit i els seus fills han accedit a explicar la història de la Montserrat a TV3.
Al juny va entrar en vigor la nova llei de l'eutanàsia i en aquests quatre mesos a Catalunya deu persones ja han tingut una mort assistida. La Montserrat Massana tenia 62 anys i tenia esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia neurodegenerativa incurable. A principis de setembre va morir a casa, acompanyada de la seva família i amb l'ajuda d'una infermera i de la seva metgessa de capçalera. El seu marit i els seus fills han accedit a explicar la història de la Montserrat a TV3.
Els matinsNúria Masnou, ICS: "És molt important que la persona pugui triar el metge que l'acompanyarà"
Des que al juny va entrar en vigor la llei de l'eutanàsia, el degoteig de peticions ha estat constant i a Catalunya deu persones ja han tingut una mort assistida. Núria Masnou és la persona referent per als casos d'eutanàsia als hospitals de l'Institut Català de la Salut. Masnou considera que l'entesa entre pacient, família i professionals és la clau perquè l'eutanàsia es faci bé, i hi ha una comissió per a cada cas, per evitar qualsevol irregularitat. Aquesta comissió de garantia i avaluació està formada per un metge, un jurista i membres d'altres àmbits com psicòlegs, treballadors socials i representants de la societat civil.
Des que al juny va entrar en vigor la llei de l'eutanàsia, el degoteig de peticions ha estat constant i a Catalunya deu persones ja han tingut una mort assistida. Núria Masnou és la persona referent per als casos d'eutanàsia als hospitals de l'Institut Català de la Salut. Masnou considera que l'entesa entre pacient, família i professionals és la clau perquè l'eutanàsia es faci bé, i hi ha una comissió per a cada cas, per evitar qualsevol irregularitat. Aquesta comissió de garantia i avaluació està formada per un metge, un jurista i membres d'altres àmbits com psicòlegs, treballadors socials i representants de la societat civil.
Els matinsJaume Padrós: "Demano que facin desaparèixer les franges d'edat en la vacunació"
El president del Col·legi de Metges de Barcelona demana al govern que obri la vacunació a tothom, "és important que es vacuni el màxim de la població". Padrós es mostra preocupat per la pressió que pot tenir l'increment dels contagis en l'atenció primària. El president del Col·legi de Metges de Barcelona demana al govern 5.000 milions d'euros per al sistema sanitari i que es destinin als professionals. Sobre el dret a l'eutanàsia, Padrós afirma que és un dret individual, i que organitzacions com els ordes religiosos no poden objectar.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona demana al govern que obri la vacunació a tothom, "és important que es vacuni el màxim de la població". Padrós es mostra preocupat per la pressió que pot tenir l'increment dels contagis en l'atenció primària. El president del Col·legi de Metges de Barcelona demana al govern 5.000 milions d'euros per al sistema sanitari i que es destinin als professionals. Sobre el dret a l'eutanàsia, Padrós afirma que és un dret individual, i que organitzacions com els ordes religiosos no poden objectar.