Cercador

S'han trobat 1182 resultats per efecte hivernacle.

  • La cendra del volcà d'Islàndia pot causar un lleuger canvi meteorològic els pròxims mesos

    El volum de gasos amb efecte hivernacle que porta el núvol de cendra provinent de l'erupció d'un volcà a Islàndia és inferior al que provoca l'activitat humana. No s'espera, doncs, que causi una contaminació rellevant. En canvi, sí que podria fer baixar la temperatura en els pròxims mesos.

    El volum de gasos amb efecte hivernacle que porta el núvol de cendra provinent de l'erupció d'un volcà a Islàndia és inferior al que provoca l'activitat humana. No s'espera, doncs, que causi una contaminació rellevant. En canvi, sí que podria fer baixar la temperatura en els pròxims mesos.

  • Un imputat a Barcelona en l'operació contra un frau de 50 MEUR en el pagament de l'IVA per bons d'emissió de gasos

    Barcelona (ACN).- La Guàrdia Civil, en col·laboració amb l'Agència Tributària, ha descobert una trama que havia defraudat 50 milions d'euros en el pagament de l'IVA per bons d'emissió dels gasos que causen l'efecte hivernacle. En l'operació, denominada 'Blue Sky', els agents han detingut nou persones i n'han imputat dues més arreu de l'estat espanyol, entre elles hi ha un imputat a Barcelona. Europol estima que el frau podria assolir a Europa la xifra de diversos milers de milions d'euros. Entre les empreses registrades es troben els dos majors brokers espanyols dedicats a la intermediació de bons d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

    Barcelona (ACN).- La Guàrdia Civil, en col·laboració amb l'Agència Tributària, ha descobert una trama que havia defraudat 50 milions d'euros en el pagament de l'IVA per bons d'emissió dels gasos que causen l'efecte hivernacle. En l'operació, denominada 'Blue Sky', els agents han detingut nou persones i n'han imputat dues més arreu de l'estat espanyol, entre elles hi ha un imputat a Barcelona. Europol estima que el frau podria assolir a Europa la xifra de diversos milers de milions d'euros. Entre les empreses registrades es troben els dos majors brokers espanyols dedicats a la intermediació de bons d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

  • Dimiteix el responsable de Canvi Climàtic de l'ONU dos mesos després del fracàs de Copenhaguen

    Dimiteix Yvo de Boer, responsable de Canvi Climàtic de les Nacions Unides. Segons ha explicat en un comunicat, ha estat una decisió difícil, que arriba dos mesos després de la cimera de Copenhaguen. En aquesta trobada internacional no es va aconseguir un objectiu ambiciós de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, i el mateix De Boer diu que això el va sobrepassar. Ara, que anirà a treballar en una empresa privada, Yvo de Boer confia tenir l'oportunitat d'incidir des d'aquest sector en la lluita contra el canvi climàtic. De Boer, que és el responsable de Canvi Climàtic de les Nacions Unides des del 2006, deixarà el càrrec l'1 de juliol.

    Dimiteix Yvo de Boer, responsable de Canvi Climàtic de les Nacions Unides. Segons ha explicat en un comunicat, ha estat una decisió difícil, que arriba dos mesos després de la cimera de Copenhaguen. En aquesta trobada internacional no es va aconseguir un objectiu ambiciós de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, i el mateix De Boer diu que això el va sobrepassar. Ara, que anirà a treballar en una empresa privada, Yvo de Boer confia tenir l'oportunitat d'incidir des d'aquest sector en la lluita contra el canvi climàtic. De Boer, que és el responsable de Canvi Climàtic de les Nacions Unides des del 2006, deixarà el càrrec l'1 de juliol.

  • 55 estats baixen els nivells d'emissions de diòxid de carboni per complir amb la data límit de Copenhaguen

    Oslo (ACN).- 55 estats, entre els quals hi ha els Estats Units i la Xina, han acceptat variar els límits d'emissions de diòxid de carboni per frenar els efectes del canvi climàtic, segons han confirmat les Nacions Unides. Els països, que representen el 78% de les emissions mundials en gasos d'efecte hivernacle, compleixen així amb la data límit acordada en l'Acord de Copenhaguen. 'Això representa un important estímul per les negociacions de l'ONU pel canvi climàtic', ha afirmat Yvo de Boer, president del secretariat pel canvi climàtic. Amb tot, molts s'han compromès en nivells d'emissions fets públics abans de la cimera de Dinamarca, el que ha impedit un nou tractat vinculant de l'ONU.

    Oslo (ACN).- 55 estats, entre els quals hi ha els Estats Units i la Xina, han acceptat variar els límits d'emissions de diòxid de carboni per frenar els efectes del canvi climàtic, segons han confirmat les Nacions Unides. Els països, que representen el 78% de les emissions mundials en gasos d'efecte hivernacle, compleixen així amb la data límit acordada en l'Acord de Copenhaguen. 'Això representa un important estímul per les negociacions de l'ONU pel canvi climàtic', ha afirmat Yvo de Boer, president del secretariat pel canvi climàtic. Amb tot, molts s'han compromès en nivells d'emissions fets públics abans de la cimera de Dinamarca, el que ha impedit un nou tractat vinculant de l'ONU.

  • Obama compleix amb Copenhaguen i anuncia que vol retallar les emissions un 28% respecte el 2008

    Nova York (ACN).- El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat aquest divendres que es proposa reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 28% fins el 2020. 'Com a país més gran consumidor d'energia, els Estats Units tenim la responsabilitat de reduir-ne l'ús i fer-lo més eficient', ha assegurat en un comunicat. 'El nostre objectiu és retallar els costos, reduir la contaminació i destinar la despesa federal a l'energia neta', ha afegit. L'acord de la cimera de Copenhaguen obligava els estats a fixar la quota de reducció abans del 31 de gener. La Xina i l'Índia encara no han fet els deures. La quota de la UE, més ambiciosa, és del 20% fins el 2020 respecte les emissions del 2005.

    Nova York (ACN).- El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat aquest divendres que es proposa reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 28% fins el 2020. 'Com a país més gran consumidor d'energia, els Estats Units tenim la responsabilitat de reduir-ne l'ús i fer-lo més eficient', ha assegurat en un comunicat. 'El nostre objectiu és retallar els costos, reduir la contaminació i destinar la despesa federal a l'energia neta', ha afegit. L'acord de la cimera de Copenhaguen obligava els estats a fixar la quota de reducció abans del 31 de gener. La Xina i l'Índia encara no han fet els deures. La quota de la UE, més ambiciosa, és del 20% fins el 2020 respecte les emissions del 2005.

  • Fracassa l'Acord de Copenhaguen de reduir la temperatura global dos graus

    Oslo (ACN).- Els plans de les grans potències per lluitar contra el canvi climàtic a través de l'Acord de Copenhaguen són insuficients per limitar la temperatura en dos graus, segons ha explicat aquest divendres a Reuters el director de polítiques d'energia i clima de la consultoria de clima Ecofys, Niklas Hoehn. L'acord a què van arribar els principals emissors de gasos amb efecte hivernacle a la cimera de Copenhaguen posava com a data límit aquest diumenge perquè els estats declaressin fins on estaven disposats a arribar en les restriccions de les seves emissions de gasos pel 2020 amb l'objectiu de disminuir la temperatura global en dos graus. I sembla que ningú està disposat a anar més enllà.

    Oslo (ACN).- Els plans de les grans potències per lluitar contra el canvi climàtic a través de l'Acord de Copenhaguen són insuficients per limitar la temperatura en dos graus, segons ha explicat aquest divendres a Reuters el director de polítiques d'energia i clima de la consultoria de clima Ecofys, Niklas Hoehn. L'acord a què van arribar els principals emissors de gasos amb efecte hivernacle a la cimera de Copenhaguen posava com a data límit aquest diumenge perquè els estats declaressin fins on estaven disposats a arribar en les restriccions de les seves emissions de gasos pel 2020 amb l'objectiu de disminuir la temperatura global en dos graus. I sembla que ningú està disposat a anar més enllà.

  • El Constitucional francès tomba l'impost al CO2 de Sarkozy

    El Constitucional francès dóna un fort revés al president Sarkozy. L'impost estrella contra el canvi climàtic ha estat anul·lat per inconstitucional només dos dies abans d'entrar en vigor, l'1 de gener. Al setembre, el president Sarkozy va qualificar l'impost d'històric i de pioner al món. La taxa, que no afectava l'electricitat, anava dirigida contra els particulars que fan servir carburants i productes per a la calefacció com gas natural o petroli. Segons el Constitucional, gravava les llars normals, i no pas els grans industrials, que són els principals contaminants.

    El Constitucional francès dóna un fort revés al president Sarkozy. L'impost estrella contra el canvi climàtic ha estat anul·lat per inconstitucional només dos dies abans d'entrar en vigor, l'1 de gener. Al setembre, el president Sarkozy va qualificar l'impost d'històric i de pioner al món. La taxa, que no afectava l'electricitat, anava dirigida contra els particulars que fan servir carburants i productes per a la calefacció com gas natural o petroli. Segons el Constitucional, gravava les llars normals, i no pas els grans industrials, que són els principals contaminants.

  • El director de Greenpeace Espanya continuarà a la presó fins al 7 de gener

    El Tribunal Superior de Justícia de Dinamarca ha rebutjat el recurs presentat per l'organització ecologista Greenpeace per demanar l'alliberament del seu director a Espanya, Juan López de Uralde, i de tres activistes més de Noruega, Suïssa i Holanda, de manera que els quatre continuaran a la presó almenys fins al 7 de gener. El jutge ha decidit exhaurir els 21 dies de termini màxim que a Dinamarca es permet retenir una persona, de manera que fins al 7 de gener no se sabrà el futur dels quatre activistes espanyols. Greenpeace s'ha mobilitzat aquest dimecres en dotze ciutats espanyoles amb concentracions a les portes de les ambaixades i seus consulars de Dinamarca.

    El Tribunal Superior de Justícia de Dinamarca ha rebutjat el recurs presentat per l'organització ecologista Greenpeace per demanar l'alliberament del seu director a Espanya, Juan López de Uralde, i de tres activistes més de Noruega, Suïssa i Holanda, de manera que els quatre continuaran a la presó almenys fins al 7 de gener. El jutge ha decidit exhaurir els 21 dies de termini màxim que a Dinamarca es permet retenir una persona, de manera que fins al 7 de gener no se sabrà el futur dels quatre activistes espanyols. Greenpeace s'ha mobilitzat aquest dimecres en dotze ciutats espanyoles amb concentracions a les portes de les ambaixades i seus consulars de Dinamarca.

  • Greenpeace es mobilitza per demanar l'alliberament del seu director a Espanya

    Greenpeace ha fet una concentració a Barcelona i en onze ciutats espanyoles més, per demanar l'alliberament del seu director a Espanya, Juan López de Uralde, i dels altres tres activistes detinguts a Copenhaguen durant una protesta en la cimera del canvi climàtic de la setmana passada. Les mobilitzacions s'han convocat després que el Tribunal Superior de Justícia de Dinamarca rebutgés el recurs presentat en què es demanava la llibertat dels detinguts. El jutge ha decidit exhaurir els 21 dies de termini màxim que a Dinamarca es permet retenir una persona, de manera que fins al 7 de gener no se sabrà el futur dels quatre activistes espanyols.

    Greenpeace ha fet una concentració a Barcelona i en onze ciutats espanyoles més, per demanar l'alliberament del seu director a Espanya, Juan López de Uralde, i dels altres tres activistes detinguts a Copenhaguen durant una protesta en la cimera del canvi climàtic de la setmana passada. Les mobilitzacions s'han convocat després que el Tribunal Superior de Justícia de Dinamarca rebutgés el recurs presentat en què es demanava la llibertat dels detinguts. El jutge ha decidit exhaurir els 21 dies de termini màxim que a Dinamarca es permet retenir una persona, de manera que fins al 7 de gener no se sabrà el futur dels quatre activistes espanyols.

  • La cimera del clima s'aboca al fracàs amb acord sense consens ni compromís de reducció d'emissions

    La cimera del clima de Copenhaguen, que havia de ser la més ambiciosa de la història, s'acaba amb un acord de mínims, rebutjat per alguns països. Decepció i esgotament són les dues paraules que defineixen millor la sensació que ha deixat l'última i maratoniana reunió per arribar a un consens. La declaració final recull el text impulsat pels Estats Units que estableix l'objectiu de limitar a dos graus l'escalfament del planeta. El text, però, no és vinculant i posposa el compromís de reducció d'emissions. Les illes i alguns països de l'America Llatina i l'Àfrica s'hi oposen frontalment i han fet patent la seva queixa evitant un acord unànime. Només Obama qualifica el pacte d'avenç sense precedents.

    La cimera del clima de Copenhaguen, que havia de ser la més ambiciosa de la història, s'acaba amb un acord de mínims, rebutjat per alguns països. Decepció i esgotament són les dues paraules que defineixen millor la sensació que ha deixat l'última i maratoniana reunió per arribar a un consens. La declaració final recull el text impulsat pels Estats Units que estableix l'objectiu de limitar a dos graus l'escalfament del planeta. El text, però, no és vinculant i posposa el compromís de reducció d'emissions. Les illes i alguns països de l'America Llatina i l'Àfrica s'hi oposen frontalment i han fet patent la seva queixa evitant un acord unànime. Només Obama qualifica el pacte d'avenç sense precedents.

  • Sarkozy anuncia un acord entre la UE i l'Àfrica per reduir l'emissió de gasos

    El president de França, Nicolas Sarkozy, ha assegurat que la Unió Europea i els països africans han arribat a un acord que inclou objectius concrets de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Sarkozy ho ha anunciat al final d'una trobada a l'Elisi amb el primer ministre d'Etiòpia, Meles Zenawi, que actua com a portaveu de 51 països africans en els debats sobre el canvi climàtic. D'altra banda, aquest dimarts els més pobres del planeta han entregat a l'ONU un milió i mig de missatges, provinents de 35 països, en què protesten que són els que pateixen més els efectes del canvi climàtic tot i ser-ne els menys responsables.

    El president de França, Nicolas Sarkozy, ha assegurat que la Unió Europea i els països africans han arribat a un acord que inclou objectius concrets de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Sarkozy ho ha anunciat al final d'una trobada a l'Elisi amb el primer ministre d'Etiòpia, Meles Zenawi, que actua com a portaveu de 51 països africans en els debats sobre el canvi climàtic. D'altra banda, aquest dimarts els més pobres del planeta han entregat a l'ONU un milió i mig de missatges, provinents de 35 països, en què protesten que són els que pateixen més els efectes del canvi climàtic tot i ser-ne els menys responsables.

  • Millorar la recollida selectiva de matèria orgànica, una solució per evitar l'efecte hivernacle

    Sant Sadurní d'Anoia (ACN).- Més de la meitat dels municipis catalans recull selectivament la fracció orgànica dels residus municipals (FORM). L'objectiu de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) és que durant el 2010 tots els municipis facin aquesta recollida selectiva. Es calcula que el 36% de residus que generem són orgànics i l'ARC fixa com a objectiu recuperar el 55% d'aquests el 2012. La directora de l'ARC, Genoveva Català, explica que la matèria orgànica, quan es diposita en un dipòsit de residus, és la que té el 'pitjor efecte' sobre el medi ambient, ja que emet gas metà que té 'efecte hivernacle'. És per això que els ajuntaments fan una lluita constant per aconseguir que la població faci una bona recollida selectiva.

    Sant Sadurní d'Anoia (ACN).- Més de la meitat dels municipis catalans recull selectivament la fracció orgànica dels residus municipals (FORM). L'objectiu de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) és que durant el 2010 tots els municipis facin aquesta recollida selectiva. Es calcula que el 36% de residus que generem són orgànics i l'ARC fixa com a objectiu recuperar el 55% d'aquests el 2012. La directora de l'ARC, Genoveva Català, explica que la matèria orgànica, quan es diposita en un dipòsit de residus, és la que té el 'pitjor efecte' sobre el medi ambient, ja que emet gas metà que té 'efecte hivernacle'. És per això que els ajuntaments fan una lluita constant per aconseguir que la població faci una bona recollida selectiva.

  • El govern espanyol enterrarà el CO2 a Astúries

    El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret que declara Astúries zona de reserva provisional per a l'emmagatzematge de CO2. En aquesta zona de reserva, de la qual serà titular l'Estat, s'hi construirà una estructura subterrània capaç de contenir grans quantitats d'aquest gas considerat un dels principals responsables de l'escalfament global. Es tracta d'una mesura complementària a l'aprovació del projecte de llei d'emmagatzematge geològic de carboni.

    El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret que declara Astúries zona de reserva provisional per a l'emmagatzematge de CO2. En aquesta zona de reserva, de la qual serà titular l'Estat, s'hi construirà una estructura subterrània capaç de contenir grans quantitats d'aquest gas considerat un dels principals responsables de l'escalfament global. Es tracta d'una mesura complementària a l'aprovació del projecte de llei d'emmagatzematge geològic de carboni.

  • Montilla es compromet a reduir com a mínim un 20% les emissions de CO2 l'any 2020

    Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, José Montilla, s'ha compromès aquest dijous, 'siguin quins siguin el resultats a Copenhaguen', a reduir 'com a mínim el 20% de les emissions de CO2 l'any 2020 (respecte els nivells de 1990)' i 'de generar, també el 2020, el 20% de l'energia mitjançant fonts renovables'. De fet, el Govern només revisarà aquest objectiu sobre les emissions de CO2 a l'alça en el cas de que els líder mundials acordin a la capital danesa una reducció de gasos amb efecte hivernacle superior al 20%.

    Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, José Montilla, s'ha compromès aquest dijous, 'siguin quins siguin el resultats a Copenhaguen', a reduir 'com a mínim el 20% de les emissions de CO2 l'any 2020 (respecte els nivells de 1990)' i 'de generar, també el 2020, el 20% de l'energia mitjançant fonts renovables'. De fet, el Govern només revisarà aquest objectiu sobre les emissions de CO2 a l'alça en el cas de que els líder mundials acordin a la capital danesa una reducció de gasos amb efecte hivernacle superior al 20%.

  • Brown vol que la UE retalli un 30% d'aquí al 2020 els gasos d'efecte hivernacle

    El primer ministre britànic, Gordon Brown, vol que el compromís de la Unió Europea de retallada de gasos d'efecte hivernacle arribi al 30% d'aquí a l'any 2020. Això significa un 10% més del que proposa actualment Brussel·les a la Cimera de Copenhaguen. D'altra banda, el ministre d'Afers Estrangers francès, Bernard Kouchner, ha plantejat al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, crear un organisme que supervisi el compliment del futur acord sobre el canvi climàtic que hauria de sortir de Copenhaguen.

    El primer ministre britànic, Gordon Brown, vol que el compromís de la Unió Europea de retallada de gasos d'efecte hivernacle arribi al 30% d'aquí a l'any 2020. Això significa un 10% més del que proposa actualment Brussel·les a la Cimera de Copenhaguen. D'altra banda, el ministre d'Afers Estrangers francès, Bernard Kouchner, ha plantejat al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, crear un organisme que supervisi el compliment del futur acord sobre el canvi climàtic que hauria de sortir de Copenhaguen.

Anar al contingut