Cercador

S'han trobat 1182 resultats per efecte hivernacle.

  • Arriba l'horari d'hivern: a les tres els rellotges s'han endarrerit fins a les dues

    L'arribada de la tardor astronòmica, el 22 de setembre, va donar el primer, avís però el sol i les temperatures moderades han permès allargar la sensació d'estiu fins a fa escassos dies. Una sensació que aquest cap de setmana acabarà finalment a l'armari, calaix o caixa on guardem la roba més lleugera ja que l'horari d'estiu s'acaba. La matinada de diumenge, els rellotges s'han endarrerit una hora -a les tres han tornat a ser les dues- i una altra vegada les nits seran més llargues i els matins més clars. L'objectiu de tot plegat és aprofitar la llum del sol i estalviar energia, en una mesura mai exempta de polèmica.

    L'arribada de la tardor astronòmica, el 22 de setembre, va donar el primer, avís però el sol i les temperatures moderades han permès allargar la sensació d'estiu fins a fa escassos dies. Una sensació que aquest cap de setmana acabarà finalment a l'armari, calaix o caixa on guardem la roba més lleugera ja que l'horari d'estiu s'acaba. La matinada de diumenge, els rellotges s'han endarrerit una hora -a les tres han tornat a ser les dues- i una altra vegada les nits seran més llargues i els matins més clars. L'objectiu de tot plegat és aprofitar la llum del sol i estalviar energia, en una mesura mai exempta de polèmica.

  • Milers d'accions en 172 països clamen a favor del "350" per fer front al canvi climàtic

    Organitzades a través del web del moviment global "350.org" s'estan fent a 172 ciutats del món, també a Catalunya, més de 4.500 accions relacionades amb el medi ambient en la primera campanya popular a escala internacional contra el canvi climàtic. L'objectiu és promoure mesures dràstiques per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i pressionar els líders mundials de cara a la cimera sobre el clima que es farà aquest desembre a Copenhaguen. Proposen reduir la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera a 350 parts per milió en comptes de les 450 que els governs pretenen per evitar l'escalfament global.

    Organitzades a través del web del moviment global "350.org" s'estan fent a 172 ciutats del món, també a Catalunya, més de 4.500 accions relacionades amb el medi ambient en la primera campanya popular a escala internacional contra el canvi climàtic. L'objectiu és promoure mesures dràstiques per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i pressionar els líders mundials de cara a la cimera sobre el clima que es farà aquest desembre a Copenhaguen. Proposen reduir la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera a 350 parts per milió en comptes de les 450 que els governs pretenen per evitar l'escalfament global.

  • Els líders mundials es troben a Nova York en una cimera contra el canvi climàtic

    Aquest dimarts comença a Nova York una cimera sobre el canvi climàtic amb la participació d'un centenar de líders mundials, entre els quals el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. La cimera, organitzada per les Nacions Unides, és una trobada prèvia a la reunió que es farà a finals d'any a Copenhaguen, una cimera que ha de posar les bases d'un nou acord que substitueixi el Protocol de Kyoto. El nou document hauria d'entrar en vigor el 2012 i pretén forçar els principals emissors de CO2 a retallar les emissions d'aquests gasos responsables de l'efecte hivernacle.

    Aquest dimarts comença a Nova York una cimera sobre el canvi climàtic amb la participació d'un centenar de líders mundials, entre els quals el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. La cimera, organitzada per les Nacions Unides, és una trobada prèvia a la reunió que es farà a finals d'any a Copenhaguen, una cimera que ha de posar les bases d'un nou acord que substitueixi el Protocol de Kyoto. El nou document hauria d'entrar en vigor el 2012 i pretén forçar els principals emissors de CO2 a retallar les emissions d'aquests gasos responsables de l'efecte hivernacle.

  • Ban Ki-moon alerta d'una pujada de fins a dos metres del nivell del mar d'aquí al 2100

    El secretari general de l'ONU va instar els 1.500 experts dels 150 països assistents a la conferència mundial sobre el clima a Gènova a millorar el flux d'informació per tal d'ajudar el món a resistir onades de calor, tempestes de sorra o l'augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic. Segons el resum d'aquestes conferències, que van durar tres dies, "al segle XXI, la gent del món s'enfrontarà a múltiples formes de canvi climàtic".

    El secretari general de l'ONU va instar els 1.500 experts dels 150 països assistents a la conferència mundial sobre el clima a Gènova a millorar el flux d'informació per tal d'ajudar el món a resistir onades de calor, tempestes de sorra o l'augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic. Segons el resum d'aquestes conferències, que van durar tres dies, "al segle XXI, la gent del món s'enfrontarà a múltiples formes de canvi climàtic".

  • Reportatge: Dijous, hamburguesa de Tofu

    Gant (ACN).- Si a Barcelona els dijous toca paella, a Gant (Bèlgica) s'imposa l'hamburguesa de tofu. L'ajuntament d'aquesta ciutat de Flandes ha declarat el dijous dia vegetarià i, des d'aquest estiu, molts restaurants i els menjadors dels hospitals, la universitat, les escoles i altres edificis públics suprimeixen la carn i el peix del seu menú un cop per setmana per lluitar contra l'obesitat, el maltractament animal i l'escalfament global. L'ONU calcula que la producció de carn genera el 18% dels gasos d'efecte hivernacle, així que sis els sis milions de flamencs fessin dieta verda un dia per setmana s'estalviarien tant de CO2 a l'any com si retiressin un milió de cotxes de les seves carreteres.

    Gant (ACN).- Si a Barcelona els dijous toca paella, a Gant (Bèlgica) s'imposa l'hamburguesa de tofu. L'ajuntament d'aquesta ciutat de Flandes ha declarat el dijous dia vegetarià i, des d'aquest estiu, molts restaurants i els menjadors dels hospitals, la universitat, les escoles i altres edificis públics suprimeixen la carn i el peix del seu menú un cop per setmana per lluitar contra l'obesitat, el maltractament animal i l'escalfament global. L'ONU calcula que la producció de carn genera el 18% dels gasos d'efecte hivernacle, així que sis els sis milions de flamencs fessin dieta verda un dia per setmana s'estalviarien tant de CO2 a l'any com si retiressin un milió de cotxes de les seves carreteres.

  • De la Vega culpa el neoliberalisme de la crisi econòmica i el canvi climàtic

    La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha fet responsable de la crisi econòmica i del canvi climàtic les polítiques neoliberals. De la Vega ha dit això en el seu primer dia de visita oficial al Brasil. Demà, l'etapa brasilera de la seva gira per l'Amèrica Llatina culminarà amb una entrevista amb el president, Luiz Inácio Lula da Silva.

    La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha fet responsable de la crisi econòmica i del canvi climàtic les polítiques neoliberals. De la Vega ha dit això en el seu primer dia de visita oficial al Brasil. Demà, l'etapa brasilera de la seva gira per l'Amèrica Llatina culminarà amb una entrevista amb el president, Luiz Inácio Lula da Silva.

  • El G-8 es compromet a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 80% en 40 anys

    Els líders del G-8 han decidit reduir a la meitat les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle d'aquí al 2050 i al "80% o més" en els països industrialitzats, amb l'objectiu de limitar l'escalfament global a 2 graus, segons consta a la declaració del cimera de L'Aquila. Pel que fa a la crisi, els líders del G-8 veuen signes positius de recuperació, tot i que admeten que encara hi ha riscos. El primer ministre italià ha volgut celebrar aquesta cimera a L'Aquila, tres mesos després del terratrèmol que va destrossar la zona.

    Els líders del G-8 han decidit reduir a la meitat les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle d'aquí al 2050 i al "80% o més" en els països industrialitzats, amb l'objectiu de limitar l'escalfament global a 2 graus, segons consta a la declaració del cimera de L'Aquila. Pel que fa a la crisi, els líders del G-8 veuen signes positius de recuperació, tot i que admeten que encara hi ha riscos. El primer ministre italià ha volgut celebrar aquesta cimera a L'Aquila, tres mesos després del terratrèmol que va destrossar la zona.

  • La Unió Europea aprova una normativa per tractar com a contaminants els gasos que s'usen per reparar els aparells refrigeradors

    Quan ens fan el manteniment de l'aire condicionat del cotxe o de casa, de vegades sentim que el tècnic buida el circuit de gas refrigerant abans de recarregar-lo. Però aquest gas té un efecte d'hivernacle potentíssim. Per això, avui entra en vigor un reglament de la Unió Europea que obliga a tractar aquests gasos com el que són: residus contaminants. Per tant, els instal·ladors hauran de tenir la formació especialitzada necessària per fer aquesta feina i s'instarà la població a llençar aquests aparells a les deixalleries.

    Quan ens fan el manteniment de l'aire condicionat del cotxe o de casa, de vegades sentim que el tècnic buida el circuit de gas refrigerant abans de recarregar-lo. Però aquest gas té un efecte d'hivernacle potentíssim. Per això, avui entra en vigor un reglament de la Unió Europea que obliga a tractar aquests gasos com el que són: residus contaminants. Per tant, els instal·ladors hauran de tenir la formació especialitzada necessària per fer aquesta feina i s'instarà la població a llençar aquests aparells a les deixalleries.

  • Barcelona, seu de la trobada prèvia a la cimera mundial de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de Copenhague

    Barcelona (ACN).- Barcelona acollirà entre el 2 i el 6 de novembre d'enguany, la trobada prèvia a la cimera mundial de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de Copenhague, segons ha anunciat el secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Ivo de Boer. Durant aquest acte, uns 190 països miraran d'arribar a un acord sobre la reducció dels gasos amb efecte hivernacle més enllà del 2012, any en què expira el Protocol de Kioto.

    Barcelona (ACN).- Barcelona acollirà entre el 2 i el 6 de novembre d'enguany, la trobada prèvia a la cimera mundial de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de Copenhague, segons ha anunciat el secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Ivo de Boer. Durant aquest acte, uns 190 països miraran d'arribar a un acord sobre la reducció dels gasos amb efecte hivernacle més enllà del 2012, any en què expira el Protocol de Kioto.

  • Les emissions de CO2 cauen un 6,5% a causa de la crisi

    La crisi contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, segons dades presentades per CCOO i la revista "World Watch". L'estalvi i la moderació del consum d'electricitat i la disminució de l'ús del vehicle privat i del transport de mercaderies han fet que al 2008 es reduïssin un 6,5% les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquest descens és el més important registrat des del 1990.

    La crisi contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, segons dades presentades per CCOO i la revista "World Watch". L'estalvi i la moderació del consum d'electricitat i la disminució de l'ús del vehicle privat i del transport de mercaderies han fet que al 2008 es reduïssin un 6,5% les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquest descens és el més important registrat des del 1990.

  • Una primavera més llarga i una tardor més tardana que fa mig segle

    L'escalfament global allarga la primavera i fa que la tardor comenci més tard que fa mig segle. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC. Aquests canvis afecten també les plantes. Les fulles caduques duren més temps als arbres i, per tant, el període en què aquests fan la fotosíntesi s'allarga. És un fenomen que té alhora efectes beneficiosos i perjudicials per al canvi climàtic. Segons l'estudi, reciclen més CO2, però alhora deixen anar compostos que afavoreixen l'efecte hivernacle.

    L'escalfament global allarga la primavera i fa que la tardor comenci més tard que fa mig segle. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC. Aquests canvis afecten també les plantes. Les fulles caduques duren més temps als arbres i, per tant, el període en què aquests fan la fotosíntesi s'allarga. És un fenomen que té alhora efectes beneficiosos i perjudicials per al canvi climàtic. Segons l'estudi, reciclen més CO2, però alhora deixen anar compostos que afavoreixen l'efecte hivernacle.

  • Els Estats Units reconeixen els gasos d'efecte hivernacle com un perill per a la salut pública

    Els Estats Units fan un gir de 180 graus en la seva política ambiental. Al contrari dels postulats defensats per l'administració Bush, l'Agència Nord-americana de Protecció Ambiental reconeix ara que els gasos d'efecte hivernacle són un perill per a la salut pública, i el Congrés ja està estudiant una legislació per limitar les emissions de les indústries i els cotxes. Els ecologistes qualifiquen d'històric aquest canvi de posició de l'administració dels Estats Units i creuen que tindrà repercussions en la política ambiental d'altres països.

    Els Estats Units fan un gir de 180 graus en la seva política ambiental. Al contrari dels postulats defensats per l'administració Bush, l'Agència Nord-americana de Protecció Ambiental reconeix ara que els gasos d'efecte hivernacle són un perill per a la salut pública, i el Congrés ja està estudiant una legislació per limitar les emissions de les indústries i els cotxes. Els ecologistes qualifiquen d'històric aquest canvi de posició de l'administració dels Estats Units i creuen que tindrà repercussions en la política ambiental d'altres països.

  • L'"spam" contamina tant com 3 milions de vehicles, segons un estudi

    Els correus electrònics no desitjats, que es coneixen com a "spam", produeixen emissions d'efecte hivernacle equivalents a les que emeten 3,1 milions de vehicles, segons un estudi publicat per una companyia de seguretat informàtica que es titula "La petjada de carboni de l''spam'". La despesa energètica d'aquests missatges de correu electrònic la xifra en 33.000 milions de quilowatts per hora al llarg en un any, una electricitat que serviria per abastir 2,4 milions de llars.

    Els correus electrònics no desitjats, que es coneixen com a "spam", produeixen emissions d'efecte hivernacle equivalents a les que emeten 3,1 milions de vehicles, segons un estudi publicat per una companyia de seguretat informàtica que es titula "La petjada de carboni de l''spam'". La despesa energètica d'aquests missatges de correu electrònic la xifra en 33.000 milions de quilowatts per hora al llarg en un any, una electricitat que serviria per abastir 2,4 milions de llars.

  • Una quarantena d'estats insulars demanen una major reducció de les emissions de CO2

    Les illes demanen ajuda davant l'amenaça que els representa el canvi climàtic i que pot provocar que desapareguin sota l'aigua. Els governs d'una quarantena de petits estats insulars s'han unit contra la causa i han fet una crida als països desenvolupats perquè redueixin les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La petició prové d'estats insulars com Micronèsia o Vanuatu, a l'oceà Pacífic, o les illes Maldives, a l'Índic. Reclamen per al 2020 un objectiu molt més ambiciós dels que s'han fixat fins ara: una retallada de les emissions de CO2 d'un 45% respecte a les de l'any 1990.

    Les illes demanen ajuda davant l'amenaça que els representa el canvi climàtic i que pot provocar que desapareguin sota l'aigua. Els governs d'una quarantena de petits estats insulars s'han unit contra la causa i han fet una crida als països desenvolupats perquè redueixin les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La petició prové d'estats insulars com Micronèsia o Vanuatu, a l'oceà Pacífic, o les illes Maldives, a l'Índic. Reclamen per al 2020 un objectiu molt més ambiciós dels que s'han fixat fins ara: una retallada de les emissions de CO2 d'un 45% respecte a les de l'any 1990.

  • Vuitanta països s'han sumat a l'apagada d'una hora contra el canvi climàtic

    Vuitanta països d'arreu del món s'han sumat aquest dissabte a l'apagada global d'una hora contra el canvi climàtic, una iniciativa simbòlica que també s'ha seguit des de Catalunya. Edificis com la Pedrera de Barcelona, la Seu Vella de Lleida i la catedral de Tarragona s'han quedat a les fosques seguint les consignes de l'ONG WWF/Adena. L'apagada, però, ha passat pràcticament inadvertida a les llars catalanes, ja que, segons la companyia Fecsa-Endesa, el consum elèctric ha estat l'habitual. La iniciativa, anomenada "L'hora del planeta", tenia per objectiu conscienciar ciutadans i governs de la necessitat d'estalviar energia per reduir els efectes del canvi climàtic.

    Vuitanta països d'arreu del món s'han sumat aquest dissabte a l'apagada global d'una hora contra el canvi climàtic, una iniciativa simbòlica que també s'ha seguit des de Catalunya. Edificis com la Pedrera de Barcelona, la Seu Vella de Lleida i la catedral de Tarragona s'han quedat a les fosques seguint les consignes de l'ONG WWF/Adena. L'apagada, però, ha passat pràcticament inadvertida a les llars catalanes, ja que, segons la companyia Fecsa-Endesa, el consum elèctric ha estat l'habitual. La iniciativa, anomenada "L'hora del planeta", tenia per objectiu conscienciar ciutadans i governs de la necessitat d'estalviar energia per reduir els efectes del canvi climàtic.

Anar al contingut