S'han trobat 623724 resultats.
Notícies 3CatInfoNotícies 3CatInfo - 13/12/2025 - 12:00
Notícies 3CatInfoUn paracaigudista queda enganxat a l'ala d'un avió i se'n surt només amb petites ferides
Un paracaigudista va quedar enganxat en un salt a Austràlia. El paracaigudes se li va obrir quan encara no havia saltat i es va entortolligar amb la cua de l'avió. L'home es va poder alliberar i va acabar aterrant sense gaires més problemes. Només va quedar ferit en una cama.
Un paracaigudista va quedar enganxat en un salt a Austràlia. El paracaigudes se li va obrir quan encara no havia saltat i es va entortolligar amb la cua de l'avió. L'home es va poder alliberar i va acabar aterrant sense gaires més problemes. Només va quedar ferit en una cama.
Pitch&CatEl pitch&putt, un esport en creixement
Analitzem l'auge del pitch&putt a Catalunya com una alternativa esportiva accessible, sostenible i social. Un esport obert a totes les edats, que fomenta el contacte amb la natura i un estil de vida actiu sense exigir una preparació física intensiva. A més, visitem el camp de Mas Gurumbau, a Taradell, per conèixer com es prepara un camp de pitch&putt per a l'hivern.
Analitzem l'auge del pitch&putt a Catalunya com una alternativa esportiva accessible, sostenible i social. Un esport obert a totes les edats, que fomenta el contacte amb la natura i un estil de vida actiu sense exigir una preparació física intensiva. A més, visitem el camp de Mas Gurumbau, a Taradell, per conèixer com es prepara un camp de pitch&putt per a l'hivern.
Notícies 3CatInfoNotícies 3CatInfo - 13/12/2025 - 10:00
Notícies 3CatInfoEl temps matí 3CatInfo 13/12/2025
Ets i utsAmor i sexe, amb Beti Badia
Beti Badia parla d'estimar i follar en català en un món en què l'eròtica col·lectiva gairebé sempre passa en castellà o en anglès. A l'entrevista reflexiona sobre com la llengua condiciona el desig, el flirteig i l'autoestima, què passa quan el català no apareix en l'imaginari romàntic i com expressions populars i silencis emocionals expliquen la manera catalana de viure l'amor, el sexe, els tabús i el feminisme actual.
Beti Badia parla d'estimar i follar en català en un món en què l'eròtica col·lectiva gairebé sempre passa en castellà o en anglès. A l'entrevista reflexiona sobre com la llengua condiciona el desig, el flirteig i l'autoestima, què passa quan el català no apareix en l'imaginari romàntic i com expressions populars i silencis emocionals expliquen la manera catalana de viure l'amor, el sexe, els tabús i el feminisme actual.
Ets i utsMeteorologia, amb Gori Masip
Gori Masip parla de la seva relació amb el català i amb la meteorologia: des dels primers records fins al ritual col·lectiu de mirar el temps a TV3. A l'entrevista reflexiona sobre com els mapes, les paraules i les metàfores meteorològiques modelen la identitat catalana, sobre el vincle amb el territori i, fins i tot, sobre el pronòstic no només del temps, sinó també del futur del català.
Gori Masip parla de la seva relació amb el català i amb la meteorologia: des dels primers records fins al ritual col·lectiu de mirar el temps a TV3. A l'entrevista reflexiona sobre com els mapes, les paraules i les metàfores meteorològiques modelen la identitat catalana, sobre el vincle amb el territori i, fins i tot, sobre el pronòstic no només del temps, sinó també del futur del català.
Ets i utsTranmissió cultural catalana, amb Neus Rossell
Neus Rossell reflexiona sobre com ha canviat la transmissió del català entre generacions, el pes històric de la família i l'escola, l'impacte de les xarxes socials i els mems i la cultura pop. Parla dels errors comesos, de la globalització i de com convertir la defensa de la llengua en una proposta desacomplexada, seductora i radicalment contemporània per als joves.
Neus Rossell reflexiona sobre com ha canviat la transmissió del català entre generacions, el pes històric de la família i l'escola, l'impacte de les xarxes socials i els mems i la cultura pop. Parla dels errors comesos, de la globalització i de com convertir la defensa de la llengua en una proposta desacomplexada, seductora i radicalment contemporània per als joves.
Ets i utsCaló i romaní, amb Manu Gabarre
Manuel Gabarre, el Marchoso, conversa sobre la seva relació amb el català i el caló, i sobre què implica parlar una llengua minoritzada dins d'una altra cultura que també ho és. A partir de mots com "xaval", "nano" o "xungo", reflexiona sobre la petjada gitana en el català, les tensions entre reconeixement i apropiació, i el paper de la llengua en l'autoestima i l'empoderament dels joves gitanos que volen crear i expressar-se en català.
Manuel Gabarre, el Marchoso, conversa sobre la seva relació amb el català i el caló, i sobre què implica parlar una llengua minoritzada dins d'una altra cultura que també ho és. A partir de mots com "xaval", "nano" o "xungo", reflexiona sobre la petjada gitana en el català, les tensions entre reconeixement i apropiació, i el paper de la llengua en l'autoestima i l'empoderament dels joves gitanos que volen crear i expressar-se en català.
Astèrix i la sorpresa del Cèsar
L'Obèlix s'enamora de la Falbala, però ella està promesa amb en Tragicòmix. Quan un oficial de l'exèrcit romà rapta la Falbala i el seu promès i els envia al Sàhara, l'Astèrix, l'Obèlix i l'Ideafix s'enrolen en la legió romana per poder rescatar-los.
L'Obèlix s'enamora de la Falbala, però ella està promesa amb en Tragicòmix. Quan un oficial de l'exèrcit romà rapta la Falbala i el seu promès i els envia al Sàhara, l'Astèrix, l'Obèlix i l'Ideafix s'enrolen en la legió romana per poder rescatar-los.
No vull ser un heroi
Al Guille, un nen de 10 anys, li detecten càncer i ha d'anar a l'hospital. Allà troba un ninot de peluix i un diari secret que semblen màgics. L'ajudaran a superar la malaltia?
Al Guille, un nen de 10 anys, li detecten càncer i ha d'anar a l'hospital. Allà troba un ninot de peluix i un diari secret que semblen màgics. L'ajudaran a superar la malaltia?
Ets i utsT1xC11 - Quan vam passar por
El Roger i la Mònica graven al mas dels gemecs, on diu la llegenda que fa molts anys hi vivia una família rica i cada mitjanit se sentien crits, fins que van anar desapareixent un a un. El Roger està aterrit, però la Mònica hi entra igualment assumint que està buit.
El Roger i la Mònica graven al mas dels gemecs, on diu la llegenda que fa molts anys hi vivia una família rica i cada mitjanit se sentien crits, fins que van anar desapareixent un a un. El Roger està aterrit, però la Mònica hi entra igualment assumint que està buit.
Ets i utsT1xC14 - Quan la Moni es va enfadar
La Mònica s'ha assabentat que TV3 va rebutjar la sèrie i ha abandonat el Roger. Ell, desesperat, li truca per demanar-li que torni amb ell. Ella ho fa, però només per engegar-lo a pastar fang i, a més, en una batalla lluitada en frases fetes.
La Mònica s'ha assabentat que TV3 va rebutjar la sèrie i ha abandonat el Roger. Ell, desesperat, li truca per demanar-li que torni amb ell. Ella ho fa, però només per engegar-lo a pastar fang i, a més, en una batalla lluitada en frases fetes.
Ets i utsT1xC15 - Quan tot estava perdut
El Roger ha quedat amb la Marina un altre cop, però ell està passant una etapa estranya. S'ha d'acostumar a viatjar amb Renfe, portar les coses a sobre tota l'estona i el més important: estar sense la Mònica. El seu abandonament li ha provocat una mena de depressió que interromp per complet la segona cita amb la Marina.
El Roger ha quedat amb la Marina un altre cop, però ell està passant una etapa estranya. S'ha d'acostumar a viatjar amb Renfe, portar les coses a sobre tota l'estona i el més important: estar sense la Mònica. El seu abandonament li ha provocat una mena de depressió que interromp per complet la segona cita amb la Marina.
Ets i utsMitologia, amb Alanna
L'Alanna i el Marc s'endinsen en el món dels éssers mitològics catalans i expliquen com bruixes, dracs o dones d'aigua han modelat la nostra manera d'entendre el paisatge, la llengua i la identitat. A través de mites, llegendes i topònims, reflexionen sobre què diu aquesta imaginació col·lectiva de com som i de com ens expliquem com a poble.
L'Alanna i el Marc s'endinsen en el món dels éssers mitològics catalans i expliquen com bruixes, dracs o dones d'aigua han modelat la nostra manera d'entendre el paisatge, la llengua i la identitat. A través de mites, llegendes i topònims, reflexionen sobre què diu aquesta imaginació col·lectiva de com som i de com ens expliquem com a poble.