S'han trobat 20 resultats per racó de pensar.
Els matinsToni Comín: "L'actitud de Dolors Montserrat és per enviar-la al racó de pensar"
L'eurodiputat de JxCat valora el debat sobre l'informe de la immersió lingüística a la Comissió de Peticions, en mans de la diputada del PP català Dolors Montserrat.
L'eurodiputat de JxCat valora el debat sobre l'informe de la immersió lingüística a la Comissió de Peticions, en mans de la diputada del PP català Dolors Montserrat.
Tot es mouUn oasi de pau a pocs metres de la Rambla de Barcelona
Pocs llocs de Barcelona ens fan pensar més en l'estiu que la Rambla plena a vessar de turistes. Però si no sou gaire amics de la multitud, no cal que fugiu del centre de Barcelona, l'Enric Botella ara mateix ens descobrirà un racó secret, un oasi de pau a pocs metres de la Rambla i que és pràcticament desconegut.
Pocs llocs de Barcelona ens fan pensar més en l'estiu que la Rambla plena a vessar de turistes. Però si no sou gaire amics de la multitud, no cal que fugiu del centre de Barcelona, l'Enric Botella ara mateix ens descobrirà un racó secret, un oasi de pau a pocs metres de la Rambla i que és pràcticament desconegut.
RumescuCom s'acaba "Merlí. Sapere aude"?
Els peripatètics del segle XXI estan de dol: "Merlí. Sapere aude" arriba al final i l'Aida Fita ha parlat amb alguns dels seus actors per descobrir com s'acabarà la sèrie. Atenció, perquè algú parlarà més del compte. Però, abans, en Roger Gil ens recorda el capítol censurat de "Plats bruts", a "Al racó de pensar".
Els peripatètics del segle XXI estan de dol: "Merlí. Sapere aude" arriba al final i l'Aida Fita ha parlat amb alguns dels seus actors per descobrir com s'acabarà la sèrie. Atenció, perquè algú parlarà més del compte. Però, abans, en Roger Gil ens recorda el capítol censurat de "Plats bruts", a "Al racó de pensar".
RumescuNeusssi, nova influencer espanyola
Gerard Serra, el "coach" de les estrelles, visita Neus Rossell i li recomana que faci el salt a Madrid. Acceptarà la col·laboradora d'"El búnquer" convertir-se en influencer espanyola? A més, en Roger Gil ens explicarà que hi ha gent molt enfadada amb Josep Antoni Duran i Lleida a "Al racó de pensar" i l'Aida Fita ens donarà consells per ser feliços.
Gerard Serra, el "coach" de les estrelles, visita Neus Rossell i li recomana que faci el salt a Madrid. Acceptarà la col·laboradora d'"El búnquer" convertir-se en influencer espanyola? A més, en Roger Gil ens explicarà que hi ha gent molt enfadada amb Josep Antoni Duran i Lleida a "Al racó de pensar" i l'Aida Fita ens donarà consells per ser feliços.
El matí de Catalunya RàdioPortada Terribas: "Romeva: No és temps de frivolitats, sinó de dignitat, estratègia, respecte, empatia i mà estesa"
Ahir parlàvem de l'oxigen que ens arriba des d'"El racó de pensar", on a través del pensament dels altres aprens a pensar en nosaltres i a sotmetre l'ego, que sovint et fa confondre "raó" amb "la tinc jo". Ens va ajudar a tocar de peus a terra el "Racó de pensar" que vam fer des d'Estremera amb Raül Romeva, després de passar per Alcalá-Meco a veure Carme Forcadell i Dolors Bassa. Avui, el recuperem. Aquell dia ens deia l'exconseller d'Exteriors: "No és temps de frivolitats, sinó de cap alt -dignitat-, mirada llarga -estratègia-, verb serè -respecte-, cor obert -empatia- i mà estesa -sempre, sempre disposats a negociar." A les 10, tornem arran de reixes. Arran de portes que no s'obren encara. I ens ajudarà a repensar el present amb ulls de futur.
Ahir parlàvem de l'oxigen que ens arriba des d'"El racó de pensar", on a través del pensament dels altres aprens a pensar en nosaltres i a sotmetre l'ego, que sovint et fa confondre "raó" amb "la tinc jo". Ens va ajudar a tocar de peus a terra el "Racó de pensar" que vam fer des d'Estremera amb Raül Romeva, després de passar per Alcalá-Meco a veure Carme Forcadell i Dolors Bassa. Avui, el recuperem. Aquell dia ens deia l'exconseller d'Exteriors: "No és temps de frivolitats, sinó de cap alt -dignitat-, mirada llarga -estratègia-, verb serè -respecte-, cor obert -empatia- i mà estesa -sempre, sempre disposats a negociar." A les 10, tornem arran de reixes. Arran de portes que no s'obren encara. I ens ajudarà a repensar el present amb ulls de futur.
El matí de Catalunya RàdioPortada Terribas: "La presó, actor polític? El racó de pensar"
Aquest diumenge, Raül Romeva, darrere d'un vidre del locutori 2 de la presó d'Estremera, a 70 quilòmetres de Madrid i a 640 de Barcelona, en aquells 40' de vida compartida, encapsulada en un metre i mig i tres cadires, l'exconseller d'Exteriors ens traslladava pensaments del "Racó de pensar" en què ha convertit la seva cel·la.
Aquest diumenge, Raül Romeva, darrere d'un vidre del locutori 2 de la presó d'Estremera, a 70 quilòmetres de Madrid i a 640 de Barcelona, en aquells 40' de vida compartida, encapsulada en un metre i mig i tres cadires, l'exconseller d'Exteriors ens traslladava pensaments del "Racó de pensar" en què ha convertit la seva cel·la.
El matí de Catalunya RàdioPortada Terribas: "Catalunya va decidir que vol que la República tiri endavant"
"I, ahir, Catalunya va tornar a decidir. I va decidir que vol que la República tiri endavant, que el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sigui restituït i que sigui Ciutadans qui els plantin cara. Inés Arrimadas va guanyar les eleccions amb 1.100.000 vots, però, malgrat que tindrà 37 escons, la suma de JxCat, ERC i la CUP arriba sobradament a la majoria absoluta: 70 escons i 2.063.000 vots, però encara un 47,5%, sense arribar al 50%. Els tres partits constitucionalistes només van avançar 5 escons respecte al 27S. Ara bé, 37 d'aquests 57 són de Cs, 17 del PSC i 3 del PP, al Grup Mixt i última força del Parlament. El partit de Rajoy ha assumit en solitari els costos de l'aplicació del 155. Catalunya en Comú-Podem no tindrà la clau, perquè amb 8 escons, si hi ha acord entre els 34 de JxCat, els 32 d'ERC i els 4 de la CUP, no els necessiten per governar. Però què passarà? Ahir vam sentir les reaccions a cop calent. Avui, com ens recorda la veu d'Ovidi Montllor a cada racó de pensar: un moment, no ens precipitem, primer, pensem. Reflexionar, dialogar i pactar. Si ho aconsegueixen, en sortirà un govern que enviarà, com dirien els cupaires, a la paperera de la història l'aplicació de l'article 155 i recuperarà les institucions pròpies i el govern de Catalunya. Però no oblidem una cosa: el corrent del riu per on navegaran els 70 escons independentistes és turbulent... pel procés judicial a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem contra l'independentisme. Els vots a les urnes no són garantia d'evitar remolins en els tribunals espanyols que engoleixin els actors independentistes."
"I, ahir, Catalunya va tornar a decidir. I va decidir que vol que la República tiri endavant, que el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sigui restituït i que sigui Ciutadans qui els plantin cara. Inés Arrimadas va guanyar les eleccions amb 1.100.000 vots, però, malgrat que tindrà 37 escons, la suma de JxCat, ERC i la CUP arriba sobradament a la majoria absoluta: 70 escons i 2.063.000 vots, però encara un 47,5%, sense arribar al 50%. Els tres partits constitucionalistes només van avançar 5 escons respecte al 27S. Ara bé, 37 d'aquests 57 són de Cs, 17 del PSC i 3 del PP, al Grup Mixt i última força del Parlament. El partit de Rajoy ha assumit en solitari els costos de l'aplicació del 155. Catalunya en Comú-Podem no tindrà la clau, perquè amb 8 escons, si hi ha acord entre els 34 de JxCat, els 32 d'ERC i els 4 de la CUP, no els necessiten per governar. Però què passarà? Ahir vam sentir les reaccions a cop calent. Avui, com ens recorda la veu d'Ovidi Montllor a cada racó de pensar: un moment, no ens precipitem, primer, pensem. Reflexionar, dialogar i pactar. Si ho aconsegueixen, en sortirà un govern que enviarà, com dirien els cupaires, a la paperera de la història l'aplicació de l'article 155 i recuperarà les institucions pròpies i el govern de Catalunya. Però no oblidem una cosa: el corrent del riu per on navegaran els 70 escons independentistes és turbulent... pel procés judicial a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem contra l'independentisme. Els vots a les urnes no són garantia d'evitar remolins en els tribunals espanyols que engoleixin els actors independentistes."
Portada Terribas: "Drets i llibertats fonamentals en mans de la fiscalia i policies locals fan funambulisme i cauen?"
"Ens despertem amb el balanç de víctimes del terratrèmol de Mèxic, que no para de pujar a mesura que avancen les hores i es va veient la magnitud de la tragèdia: edificis esfondrats, milers de persones desallotjades i un efecte devastador per a un país que tot just fa dues setmanes ja va tenir un terratrèmol similar. I a Catalunya, la Guàrdia Civil, a Unipost de Terrassa, ahir va confiscar més de 45.000 notificacions de meses electorals per al referèndum de l'1 d'octubre, i si ho sabem és perquè es van obrir els sobres de correspondència privada? Aquests dies, drets i llibertats fonamentals en mans de la fiscalia i policies locals fan funambulisme i cauen? Ho consultarem al nostre jurista de guàrdia, el penalista Joan Queralt. Al carrer, a Terrassa, un mur humà, de resistència pacífica, els barrava el pas fins que els Mossos d'Esquadra van haver de facilitar l'entrada a la Guàrdia Civil, retirant gent, exercint de policia judicial. Malestar i nervis. I afegiu-hi alcaldes negant-se a declarar. Però la clau la tenen els clavells que ahir la ciutadania va deixar als cotxes de la Guàrdia Civil a Terrassa quan feien l'escorcoll a Unipost. En la majoria de conflictes, el to i l'actitud per arribar al final d'un conflicte són la clau. Aquest matí, al Racó de Pensar amb Xavier Antich, la perseverança, però abans hem convidat a cafè i entrevista el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela.
Han passat moltes coses des que Joan Herrera, també d'ICV, va tornar de Madrid amb Jordi Turull i Marta Rovira l'abril del 2014, amb el "no" a la cessió de competències per fer el referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat, mentre la CUP els esperava a l'andana. Ara serà un referèndum reprimit, perseguit, però amb l'empara de la sobirania del Parlament de Catalunya. Indefensable encara per a Coscubiela, després de veure la policia despenjant pancartes i prohibint actes?""Ens despertem amb el balanç de víctimes del terratrèmol de Mèxic, que no para de pujar a mesura que avancen les hores i es va veient la magnitud de la tragèdia: edificis esfondrats, milers de persones desallotjades i un efecte devastador per a un país que tot just fa dues setmanes ja va tenir un terratrèmol similar. I a Catalunya, la Guàrdia Civil, a Unipost de Terrassa, ahir va confiscar més de 45.000 notificacions de meses electorals per al referèndum de l'1 d'octubre, i si ho sabem és perquè es van obrir els sobres de correspondència privada? Aquests dies, drets i llibertats fonamentals en mans de la fiscalia i policies locals fan funambulisme i cauen? Ho consultarem al nostre jurista de guàrdia, el penalista Joan Queralt. Al carrer, a Terrassa, un mur humà, de resistència pacífica, els barrava el pas fins que els Mossos d'Esquadra van haver de facilitar l'entrada a la Guàrdia Civil, retirant gent, exercint de policia judicial. Malestar i nervis. I afegiu-hi alcaldes negant-se a declarar. Però la clau la tenen els clavells que ahir la ciutadania va deixar als cotxes de la Guàrdia Civil a Terrassa quan feien l'escorcoll a Unipost. En la majoria de conflictes, el to i l'actitud per arribar al final d'un conflicte són la clau. Aquest matí, al Racó de Pensar amb Xavier Antich, la perseverança, però abans hem convidat a cafè i entrevista el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela. Han passat moltes coses des que Joan Herrera, també d'ICV, va tornar de Madrid amb Jordi Turull i Marta Rovira l'abril del 2014, amb el "no" a la cessió de competències per fer el referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat, mentre la CUP els esperava a l'andana. Ara serà un referèndum reprimit, perseguit, però amb l'empara de la sobirania del Parlament de Catalunya. Indefensable encara per a Coscubiela, després de veure la policia despenjant pancartes i prohibint actes?"
El matí de Catalunya Ràdio"Sàpigues company", interpretat per Feliu Ventura
El cantautor valencià Feliu Ventura interpreta "Sàpigues company" a la secció "El Racó de Pensar".
El cantautor valencià Feliu Ventura interpreta "Sàpigues company" a la secció "El Racó de Pensar".
Portada Terribas: "Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també"
"Aquest matí, volíem despertar-vos en pau, acollir-vos en aquest racó on som, envoltats de manuscrits, de màquines d'escriure, d'olor de la saviesa de Joan Fuster. Però l'atac d'aquesta nit a Londres contra fidels musulmans i les flames de Portugal, la catàstrofe d'aquest incendi que s'ha endut 62 vides, ens recorden un aforisme fusterià: 'Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també'. En general, morir-se és sempre un error? En aquest cas, segur, joves o grans. Fortuït o no, la mort sense sentit.
Som a Sueca per rellegir en veu alta Joan Fuster, el poeta, l'assagista, aquell qui qüestionava el que pensava per fer-nos-hi pensar. Coses escrites per Joan Fuster al seu 'Diccionari per a ociosos': 'Tota convicció -convicció seriosa- se us convertirà en prejudici per a les conviccions ulteriors. Penseu-hi. Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu.'""Aquest matí, volíem despertar-vos en pau, acollir-vos en aquest racó on som, envoltats de manuscrits, de màquines d'escriure, d'olor de la saviesa de Joan Fuster. Però l'atac d'aquesta nit a Londres contra fidels musulmans i les flames de Portugal, la catàstrofe d'aquest incendi que s'ha endut 62 vides, ens recorden un aforisme fusterià: 'Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també'. En general, morir-se és sempre un error? En aquest cas, segur, joves o grans. Fortuït o no, la mort sense sentit. Som a Sueca per rellegir en veu alta Joan Fuster, el poeta, l'assagista, aquell qui qüestionava el que pensava per fer-nos-hi pensar. Coses escrites per Joan Fuster al seu 'Diccionari per a ociosos': 'Tota convicció -convicció seriosa- se us convertirà en prejudici per a les conviccions ulteriors. Penseu-hi. Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu.'"
El matí de Catalunya RàdioPortada Terribas: "No banalitzem l'horror de l'extermini nazi, 72 anys després de l'Holocaust"
"Us despertem amb incerteses, com cada dia. I neguits. N'hi ha, i n'hi haurà. En un món ja no líquid, sinó gasós com el nostre on som més esclaus del que hem dit que del que hem pensat. Potser per això, amb una ingenuïtat esperançada, cada dimecres ens aturem a "El racó de pensar". I tanquem les finestres al soroll i les obrim a la reflexió, que rescata la vida de la pressa. En els moments que vivim, fugim de la frivolitat. Que entri un partidari de l'extrema dreta en una mesquita del Quebec i mati 6 persones, no és cap frivolitat. Que Holanda tanqui les mesquites a l'hora de la pregària per decisió seva, per prevenció, no és cap frivolitat. Que els assassins es vulguin combatre a base de blindar-nos de portes endins -com intenta fer Donald Trump- no és cap frivolitat. És la construcció d'un relat de por, d'amenaça, de desconfiança i, basat en aquest relat, s'acaba justificant el que és injustificable. El discurs de la por el fabriquen els terroristes, però no es mereixen com a resposta el mateix discurs, perquè ens empresona darrere les mateixes reixes on són ells: les de la intolerància. A les 10 s'aturarà una setmana més aquesta pressa i ens capbussarem en el que va significar l'Holocaust. No ens hem de rendir ni una sola vegada, ni una de sola, davant de qualsevol senyal de xenofòbia o de racisme, i per això s'ha de fer memòria per no admetre la banalització i la comparació insuportable amb què tantes vegades es qualifiquen projectes polítics democràtics i legítims amb l'horror de l'extermini nazi".
"Us despertem amb incerteses, com cada dia. I neguits. N'hi ha, i n'hi haurà. En un món ja no líquid, sinó gasós com el nostre on som més esclaus del que hem dit que del que hem pensat. Potser per això, amb una ingenuïtat esperançada, cada dimecres ens aturem a "El racó de pensar". I tanquem les finestres al soroll i les obrim a la reflexió, que rescata la vida de la pressa. En els moments que vivim, fugim de la frivolitat. Que entri un partidari de l'extrema dreta en una mesquita del Quebec i mati 6 persones, no és cap frivolitat. Que Holanda tanqui les mesquites a l'hora de la pregària per decisió seva, per prevenció, no és cap frivolitat. Que els assassins es vulguin combatre a base de blindar-nos de portes endins -com intenta fer Donald Trump- no és cap frivolitat. És la construcció d'un relat de por, d'amenaça, de desconfiança i, basat en aquest relat, s'acaba justificant el que és injustificable. El discurs de la por el fabriquen els terroristes, però no es mereixen com a resposta el mateix discurs, perquè ens empresona darrere les mateixes reixes on són ells: les de la intolerància. A les 10 s'aturarà una setmana més aquesta pressa i ens capbussarem en el que va significar l'Holocaust. No ens hem de rendir ni una sola vegada, ni una de sola, davant de qualsevol senyal de xenofòbia o de racisme, i per això s'ha de fer memòria per no admetre la banalització i la comparació insuportable amb què tantes vegades es qualifiquen projectes polítics democràtics i legítims amb l'horror de l'extermini nazi".
Portada Terribas: "I ara què? Quins marges té Junqueras per satisfer les aspiracions de la CUP?"
"I ara què? Quins marges té Oriol Junqueras per afegir o treure partides que satisfacin les aspiracions de la CUP? Seran uns pressupostos captius, d'una banda, de les limitacions que marca el govern Rajoy -un dèficit del 0,6%- i, de l'altra, de les exigències dels anticapitalistes. Demà, Consell de Política Fiscal i Financera. Hi anirà el vicepresident Junqueras? A fer què? Un govern, condicionat per Montoro, ha de negociar uns pressupostos autonòmics amb la CUP, que no vol saber res de l'Estat espanyol. La quadratura del cercle. I, mentrestant, a Alemanya, confusió, incertesa, por, inseguretat. Estat Islàmic ha reivindicat l'atemptat amb camió al mercat de Nadal, però qui conduïa el camió circula en llibertat perquè encara no l'han enxampat... No li van caldre armes, ni grans operatius. Ell i la bogeria d'atropellar tothom qui va poder. Que difícil que es fa imaginar el final d'aquest malson... potser faríem bé de començar a pensar la pau més que la defensa d'aquesta imprevisible guerra. Ens trobem a les 10 al Racó de Pensar i ho intentem?"
"I ara què? Quins marges té Oriol Junqueras per afegir o treure partides que satisfacin les aspiracions de la CUP? Seran uns pressupostos captius, d'una banda, de les limitacions que marca el govern Rajoy -un dèficit del 0,6%- i, de l'altra, de les exigències dels anticapitalistes. Demà, Consell de Política Fiscal i Financera. Hi anirà el vicepresident Junqueras? A fer què? Un govern, condicionat per Montoro, ha de negociar uns pressupostos autonòmics amb la CUP, que no vol saber res de l'Estat espanyol. La quadratura del cercle. I, mentrestant, a Alemanya, confusió, incertesa, por, inseguretat. Estat Islàmic ha reivindicat l'atemptat amb camió al mercat de Nadal, però qui conduïa el camió circula en llibertat perquè encara no l'han enxampat... No li van caldre armes, ni grans operatius. Ell i la bogeria d'atropellar tothom qui va poder. Que difícil que es fa imaginar el final d'aquest malson... potser faríem bé de començar a pensar la pau més que la defensa d'aquesta imprevisible guerra. Ens trobem a les 10 al Racó de Pensar i ho intentem?"
El matí de Catalunya RàdioPortada Terribas: "Aquest 2016 potser serà l'any de les revelacions sense revolucions que són imprescindibles si es volen assumir"
"Quan l'arxivem, aquest 2016, potser serà l'any de les revelacions sense revolucions que són imprescindibles si es volen assumir. Això diu el filòsof Santiago Alba Rico. Avui parlarem amb l'autor de "Penúltimos días" al "Racó de pensar", amb David Fernàndez i Xavier Antich. Una revelació exigeix una revolució..., i el que estem vivint són moltes revelacions dites i poques revolucions, és a dir, pocs fets i poques transformacions. Això sí, molta gesticulació a totes bandes. Una més, la d'aquests últims dos dies. Continua la bronca de la CUP contra el govern Puigdemont per l'actuació del que ells consideren un excés de zel i intervenció d'ofici amb la identificació dels cupaires que van cremar fotografies del rei. Ahir van anar i tornar de l'Audiència Nacional. Però això es pot convertir en la cançó de l'enfadós perquè el delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha portat a la Fiscalia les noves estripades de fotografies. Jané és i serà el conseller d'Interior, diu Puigdemont. Així que poseu-vos-hi tranquils, que fins que no arribi l'hora de la veritat -pressupostos- no en traurem l'aigua clara."
"Quan l'arxivem, aquest 2016, potser serà l'any de les revelacions sense revolucions que són imprescindibles si es volen assumir. Això diu el filòsof Santiago Alba Rico. Avui parlarem amb l'autor de "Penúltimos días" al "Racó de pensar", amb David Fernàndez i Xavier Antich. Una revelació exigeix una revolució..., i el que estem vivint són moltes revelacions dites i poques revolucions, és a dir, pocs fets i poques transformacions. Això sí, molta gesticulació a totes bandes. Una més, la d'aquests últims dos dies. Continua la bronca de la CUP contra el govern Puigdemont per l'actuació del que ells consideren un excés de zel i intervenció d'ofici amb la identificació dels cupaires que van cremar fotografies del rei. Ahir van anar i tornar de l'Audiència Nacional. Però això es pot convertir en la cançó de l'enfadós perquè el delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha portat a la Fiscalia les noves estripades de fotografies. Jané és i serà el conseller d'Interior, diu Puigdemont. Així que poseu-vos-hi tranquils, que fins que no arribi l'hora de la veritat -pressupostos- no en traurem l'aigua clara."
El RACÓ DE PENSAR: El racisme
Parlarem de racisme i islamofòbia (dilluns 12, Dia Internacional contra la Islamofòbia), una palanca per pensar sobre el que ens ha deixat instal·lat el colonialisme en la mentalitat i l'estructura social d'un Occident que només camina amb l'altre quan en treu profit, quan no qüestiona el seu statu quo. I com és aquest statu quo? Poder econòmic que utilitza la política per perpetuar esquemes d'hegemonia masculina en què l'altre és considerat si s'adapta i no fa nosa.
Amb David Fernández.Parlarem de racisme i islamofòbia (dilluns 12, Dia Internacional contra la Islamofòbia), una palanca per pensar sobre el que ens ha deixat instal·lat el colonialisme en la mentalitat i l'estructura social d'un Occident que només camina amb l'altre quan en treu profit, quan no qüestiona el seu statu quo. I com és aquest statu quo? Poder econòmic que utilitza la política per perpetuar esquemes d'hegemonia masculina en què l'altre és considerat si s'adapta i no fa nosa. Amb David Fernández.
Portada Terribas: "Avui és dia d'EGM, dia en què vosaltres valoreu la nostra feina. Però nosaltres ens autoavaluem cada dia sobre el periodisme que fem"
"Sabeu què? Avui surten les audiències de l'EGM. Aquest és el dia en què valoreu la nostra feina en xifres. No les tenim encara. Però nosaltres ens autoavaluem cada dia sobre el periodisme que fem. I estic segura que la reflexió que compartiré ara amb vosaltres, la viu d'una manera o d'una altra tota la professió, de mitjans públics i privats. Cada dia debatem internament sobre si us som útils o si només aconseguim acompanyar-vos una estona, prevenció i alarma sobre aquest corrent que anomenem la postveritat -admetre que corren informacions incertes i que la pressa acaba superant el rigor (recupereu el "Racó de pensar" d'ahir sobre la integritat, perquè en parlàvem). La pressa no ens deixa ni pensar massa ni treballar tan bé com voldríem. La pressió de l'èxit, imposada i autoimposada, ens fa confondre les prioritats. I tot això no ens ajuda a aturar-nos a les estacions prèvies."
"Sabeu què? Avui surten les audiències de l'EGM. Aquest és el dia en què valoreu la nostra feina en xifres. No les tenim encara. Però nosaltres ens autoavaluem cada dia sobre el periodisme que fem. I estic segura que la reflexió que compartiré ara amb vosaltres, la viu d'una manera o d'una altra tota la professió, de mitjans públics i privats. Cada dia debatem internament sobre si us som útils o si només aconseguim acompanyar-vos una estona, prevenció i alarma sobre aquest corrent que anomenem la postveritat -admetre que corren informacions incertes i que la pressa acaba superant el rigor (recupereu el "Racó de pensar" d'ahir sobre la integritat, perquè en parlàvem). La pressa no ens deixa ni pensar massa ni treballar tan bé com voldríem. La pressió de l'èxit, imposada i autoimposada, ens fa confondre les prioritats. I tot això no ens ajuda a aturar-nos a les estacions prèvies."