• Utilitzar sempre el terme "violència masclista". Com a segona opció, fer servir "violència contra les dones" o "violència de gènere". Mai "violència domèstica".
• La violència masclista es refereix a qualsevol agressió d'un home a una dona independentment de la seva relació. La violència sexual de qualsevol grau també és violència masclista.
• Entendre que un cas de violència masclista no és una notícia de successos i que, per tant, no s'ha de tractar com a tal. El definim com a violació dels drets humans, feminicidi, fenomen estructural o problema social.
• Parlar de "supervivent" i no de "víctima de violència masclista".
• No fer públic el domicili de la persona agredida. Preservar el seu dret a la intimitat i el de les seves famílies.
• No donar detalls morbosos sobre l'agressió, ni sobre l'arma del crim, ni cap tipus de descripció escabrosa o impactant de la víctima.
• No difondre la presència de drogues o alcohol en l'agressor ni en l'agredida. No donar cap detall ni fer ús de cap adjectiu que contribueixi a una justificació implícita de la violència masclista, a excepció de si drogar la persona agredida ha format part de l'estratègia de l'agressió.
• No donar veu als testimonis del veïnat ni als familiars.
• Preservar l'anonimat de les persones implicades. Excepcionalment, en un cas de rellevància pública, es difondrà el nom de la persona agredida i/o de l'agressor. Per exemple, com va passar en el cas de la doctora Victòria Bertran i Alfons Quintà.
• No gravar les dones víctimes de tràfic perquè també són víctimes de violència masclista. A excepció de quan ens vulguin donar testimoni del que han viscut.
• No esbiaixar la incidència dels casos de violència masclista cap a grups socials concrets, orígens culturals i circumstàncies determinades.
• Si hi ha hagut denúncia prèvia, es dirà a la notícia; si no n'hi ha hagut, no. Si se'n vol informar es farà en profunditat, es posarà context i s'explicarà la dificultat de denunciar, el perill que implica per a moltes agredides la falta de recursos públics per protegir-les i emparar-les, etc.
• Fiscalitzar les polítiques sobre violència masclista a les administracions que en tinguin les competències on hagi passat el delicte. Informar de quins recursos i serveis hi dediquen, si hi ha implicació d'altres agents socials, si ofereixen pisos d'acollida, ajudes, etc.
• Incrementar les informacions de superació de violència masclista. Donar veu a les supervivents.
• Seguiment dels casos per visibilitzar les conseqüències penals sobre els agressors.
• Informar de concentracions i manifestacions de rebuig a la violència masclista.
• Reforçar les informacions sobre casos de violència masclista amb reportatges, entrevistes, continguts digitals que posin context aquesta vulneració de drets. Complementar també aquestes informacions amb dades, estadístiques i gràfics.
• Fer difusió del telèfon d'atenció en casos de violència masclista, 900 900 120, en tots els continguts que la tractin.