El present i el futur de la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits
La inversió en recerca dels fons recaptats a La Marató 2011 permetrà disposar de nous avenços en els àmbits quirúrgic, farmacològic, de conservació dels òrgans i teixits i avançar en les aplicacions de la medicina regenerativa
La inversió en recerca dels fons recaptats a La Marató 2011 permetrà disposar de nous avenços en els àmbits quirúrgic, farmacològic, de conservació dels òrgans i teixits i avançar en les aplicacions de la medicina regenerativa. Per a molts pacients, aquests avenços significaran millorar la seva qualitat de vida i, en alguns casos, fins i tot salvar-la. Les doctores Roser Deulofeu, exdirectora de l'Organització Catalana de Trasplantaments, i Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i l'Institut Universitari Dexeus, ens expliquen quin és el present i quins reptes de futur es planteja la recerca en el camp de la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits.
TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I TEIXITS
El trasplantament d'òrgans i teixits és un tractament de malalties de diferents òrgans del nostre cos, que s'aplica quan la malaltia no té cap altra alternativa terapèutica i utilitza òrgans i teixits procedents de persones donants directe al receptor, per mitjà de tècniques quirúrgiques. Així és com resumeix la Dra. Roser Deulofeu, exdirectora de l'Organització Catalana de Trasplantaments, aquesta tècnica que va tenir el seu inici i gran explosió durant la segona meitat del segle XX.
Catalunya, pionera en els trasplantament d'òrgans i teixits
Els trasplantaments han donat grans resultats en aquells països on l'organització i el progrés en molts camps han condicionat una gran activitat i uns bons resultats en la supervivència dels empelts i en la qualitat de vida dels trasplantats.
"Catalunya" explica Deulofeu, "ha estat pionera tant en el trasplantament d'òrgans com en el de teixits a l'estat espanyol i ocupa un lloc important de lideratge internacional per la seva activitat i els resultats de donació i trasplantament des de fa molts anys". Va ser la primera organització integral de l'ordenació de la Insuficiència Renal Terminal (1982) i de la donació i el trasplantament renal dins de Catalunya, i paral·lelament, l'any 1984 es va posar en funcionament l'Organització Catalana de Trasplantaments. A partir d'aquí es va fer l'organització de l'intercanvi d'òrgans no renals a Catalunya, a l'estat espanyol i amb la resta d'Europa.
El trasplantament a Catalunya ha progressat també gràcies als equips de trasplantament abocats al progrés de les tècniques quirúrgiques i de preservació d'òrgans, dels fàrmacs immunosupressors, de l'avenç en la immunologia i del diagnòstic i tractament del rebuig, entre d'altres.
Els reptes de futur
"Ja entrat el segle XXI", explica Deulofeu "el trasplantament d'òrgans i teixits té plantejats reptes importants, relacionats amb les possibilitats de disminuir les llistes d'espera tot augmentant l'obtenció d`òrgans i teixits i la utilització del trasplantament renal i hepàtic de donant viu."
En el camp de la recerca, alguns dels reptes passen per augmentar la qualitat dels òrgans extrets, per millorar el control del rebuig i aconseguir la seva durada indefinida en el cos dels receptors o per la preservació dels òrgans en relació a les lesions que es produeixen com a conseqüència de la isquèmia a què se sotmeten els òrgans abans de la implantació.
El paper impulsor de La Marató de TV3
Segons l'experta en trasplantaments, podem considerar que mentre la medicina basada en la utilització de cèl·lules mare fa el seu camí i és una esperança de futur, caldrà destinar recursos en la recerca per a la millora de les tècniques utilitzades en els trasplantament d'òrgans i teixits, ja que si bé hem situat aquest procés com una explosió del segle XX, el progrés i l'èxit de la recerca l'hem d'aconseguir durant el segle XXI.
"L'impuls que obtindrem amb La Marató del 2011 en aquest sentit serà un gran pas, així com ja ho va ser en les edicions anteriors.
RECERCA EN CÈL·LULES MARE, IMPRESCINDIBLE PER A L'EFICÀCIA DELS TRACTAMENTS DE TERÀPIA CEL·LULAR
La teràpia cel·lular constitueix una de les possibles opcions per regenerar teixits i òrgans mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare, explica la doctora Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i l'Institut Universitari Dexeus.
Els tipus de cèl·lules i les teràpies cel·lulars
Les cèl·lules trasplantades poden tenir orígens diversos i hi ha diferències importants en funció de la seva capacitat de diferenciació en tipus cel·lulars diferents. Cal distingir entre les cèl·lules mare adultes, cèl·lules multipotents que poden diferenciar-se en els tipus cel·lulars del seu llinatge i les cèl·lules mare embrionàries i les de reprogramació induïda o iPS (induced pluripotent stem cells), totes dues amb característiques de pluripotència i, per tant, amb capacitat de diferenciar-se en tots els tipus cel·lulars.
La teràpia cel·lular amb cèl·lules mare del moll de l'os i de cordó umbilical és "una realitat terapèutica que ha demostrat la seva utilitat en patologies hematològiques des de fa molts anys", afirma la doctora Veiga. La teràpia cel·lular amb altres tipus de cèl·lules mare adultes procedents del greix, de la sang o del moll de l'os (cèl·lules mare mesenquimals) "s'està utilitzant per tractar patologies degeneratives sobretot de l'aparell locomotor", afegeix l'experta.
També s'estan fent assaigs clínics en el tractament de patologies de la superfície ocular amb cèl·lules mare del limb corneal. En el cas de la teràpia cel·lular amb cèl·lules adultes, molt sovint es tracta de trasplantaments autòlegs, amb cèl·lules del mateix pacient. Quan això no és possible, s'ha de recórrer a un familiar compatible o a cèl·lules procedents d'un banc (de moll de l'os o de cordó umbilical).
La situació actual de la recerca en cèl·lules mare
Les cèl·lules mare embrionàries van ser descrites l'any 1998 i s'obtenen a partir d'embrions preimplantacionals, donats per recerca per parelles sotmeses a tractaments de Fecundació in Vitro.
Més recentment, al 2006, s'ha descrit la possibilitat d'obtenir cèl·lules pluripotents sense la utilització d'embrions, mitjançant la sobreexpressió de determinats gens lligats a la pluripotència. A partir d'aquest mètode es poden obtenir cèl·lules mare pluripotents que poden servir de models de malalties genètiques i adquirides.
Actualment, hi ha només tres assaigs clínics amb cèl·lules mare embrionàries, dos als EUA i un al Regne Unit, coordinats per empreses biotecnològiques privades (tractament de lesionats medul·lars, de patologies de la retina).
Segons afirma la doctora Veiga, la recerca en cèl·lules mare està "aportant dades sobre els mecanismes que caracteritzen la potencialitat de les cèl·lules i els que controlen la seva diferenciació". Aquesta recerca és "totalment imprescindible per tal d'assegurar la seguretat i l'eficàcia dels tractaments de teràpia cel·lular", assegura Veiga.
Consulteu la revista MónMarató 23 per ampliar la informació sobre aquest tema
TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I TEIXITS
El trasplantament d'òrgans i teixits és un tractament de malalties de diferents òrgans del nostre cos, que s'aplica quan la malaltia no té cap altra alternativa terapèutica i utilitza òrgans i teixits procedents de persones donants directe al receptor, per mitjà de tècniques quirúrgiques. Així és com resumeix la Dra. Roser Deulofeu, exdirectora de l'Organització Catalana de Trasplantaments, aquesta tècnica que va tenir el seu inici i gran explosió durant la segona meitat del segle XX.
Catalunya, pionera en els trasplantament d'òrgans i teixits
Els trasplantaments han donat grans resultats en aquells països on l'organització i el progrés en molts camps han condicionat una gran activitat i uns bons resultats en la supervivència dels empelts i en la qualitat de vida dels trasplantats.
"Catalunya" explica Deulofeu, "ha estat pionera tant en el trasplantament d'òrgans com en el de teixits a l'estat espanyol i ocupa un lloc important de lideratge internacional per la seva activitat i els resultats de donació i trasplantament des de fa molts anys". Va ser la primera organització integral de l'ordenació de la Insuficiència Renal Terminal (1982) i de la donació i el trasplantament renal dins de Catalunya, i paral·lelament, l'any 1984 es va posar en funcionament l'Organització Catalana de Trasplantaments. A partir d'aquí es va fer l'organització de l'intercanvi d'òrgans no renals a Catalunya, a l'estat espanyol i amb la resta d'Europa.
El trasplantament a Catalunya ha progressat també gràcies als equips de trasplantament abocats al progrés de les tècniques quirúrgiques i de preservació d'òrgans, dels fàrmacs immunosupressors, de l'avenç en la immunologia i del diagnòstic i tractament del rebuig, entre d'altres.
Els reptes de futur
"Ja entrat el segle XXI", explica Deulofeu "el trasplantament d'òrgans i teixits té plantejats reptes importants, relacionats amb les possibilitats de disminuir les llistes d'espera tot augmentant l'obtenció d`òrgans i teixits i la utilització del trasplantament renal i hepàtic de donant viu."
En el camp de la recerca, alguns dels reptes passen per augmentar la qualitat dels òrgans extrets, per millorar el control del rebuig i aconseguir la seva durada indefinida en el cos dels receptors o per la preservació dels òrgans en relació a les lesions que es produeixen com a conseqüència de la isquèmia a què se sotmeten els òrgans abans de la implantació.
El paper impulsor de La Marató de TV3
Segons l'experta en trasplantaments, podem considerar que mentre la medicina basada en la utilització de cèl·lules mare fa el seu camí i és una esperança de futur, caldrà destinar recursos en la recerca per a la millora de les tècniques utilitzades en els trasplantament d'òrgans i teixits, ja que si bé hem situat aquest procés com una explosió del segle XX, el progrés i l'èxit de la recerca l'hem d'aconseguir durant el segle XXI.
"L'impuls que obtindrem amb La Marató del 2011 en aquest sentit serà un gran pas, així com ja ho va ser en les edicions anteriors.
RECERCA EN CÈL·LULES MARE, IMPRESCINDIBLE PER A L'EFICÀCIA DELS TRACTAMENTS DE TERÀPIA CEL·LULAR
La teràpia cel·lular constitueix una de les possibles opcions per regenerar teixits i òrgans mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare, explica la doctora Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i l'Institut Universitari Dexeus.
Els tipus de cèl·lules i les teràpies cel·lulars
Les cèl·lules trasplantades poden tenir orígens diversos i hi ha diferències importants en funció de la seva capacitat de diferenciació en tipus cel·lulars diferents. Cal distingir entre les cèl·lules mare adultes, cèl·lules multipotents que poden diferenciar-se en els tipus cel·lulars del seu llinatge i les cèl·lules mare embrionàries i les de reprogramació induïda o iPS (induced pluripotent stem cells), totes dues amb característiques de pluripotència i, per tant, amb capacitat de diferenciar-se en tots els tipus cel·lulars.
La teràpia cel·lular amb cèl·lules mare del moll de l'os i de cordó umbilical és "una realitat terapèutica que ha demostrat la seva utilitat en patologies hematològiques des de fa molts anys", afirma la doctora Veiga. La teràpia cel·lular amb altres tipus de cèl·lules mare adultes procedents del greix, de la sang o del moll de l'os (cèl·lules mare mesenquimals) "s'està utilitzant per tractar patologies degeneratives sobretot de l'aparell locomotor", afegeix l'experta.
També s'estan fent assaigs clínics en el tractament de patologies de la superfície ocular amb cèl·lules mare del limb corneal. En el cas de la teràpia cel·lular amb cèl·lules adultes, molt sovint es tracta de trasplantaments autòlegs, amb cèl·lules del mateix pacient. Quan això no és possible, s'ha de recórrer a un familiar compatible o a cèl·lules procedents d'un banc (de moll de l'os o de cordó umbilical).
La situació actual de la recerca en cèl·lules mare
Les cèl·lules mare embrionàries van ser descrites l'any 1998 i s'obtenen a partir d'embrions preimplantacionals, donats per recerca per parelles sotmeses a tractaments de Fecundació in Vitro.
Més recentment, al 2006, s'ha descrit la possibilitat d'obtenir cèl·lules pluripotents sense la utilització d'embrions, mitjançant la sobreexpressió de determinats gens lligats a la pluripotència. A partir d'aquest mètode es poden obtenir cèl·lules mare pluripotents que poden servir de models de malalties genètiques i adquirides.
Actualment, hi ha només tres assaigs clínics amb cèl·lules mare embrionàries, dos als EUA i un al Regne Unit, coordinats per empreses biotecnològiques privades (tractament de lesionats medul·lars, de patologies de la retina).
Segons afirma la doctora Veiga, la recerca en cèl·lules mare està "aportant dades sobre els mecanismes que caracteritzen la potencialitat de les cèl·lules i els que controlen la seva diferenciació". Aquesta recerca és "totalment imprescindible per tal d'assegurar la seguretat i l'eficàcia dels tractaments de teràpia cel·lular", assegura Veiga.
Consulteu la revista MónMarató 23 per ampliar la informació sobre aquest tema
