Els testimonis recorden la seva Marató

De La Marató 1992 a la 2001

Raquel Coronado
testimoni de La Marató 1992, dedicada a la leucèmia

"El 1992 va ser un gran any, un any olímpic per a tothom. 'Hola, hola, hola!', saludava Barcelona mentre una nena de 9 anys guanyava la seva lluita contra la leucèmia en una petita cambra d'aïllament de l'Hospital Clínic de Barcelona. I vam guanyar. Vam guanyar tots i es va ampliar el tàndem."

Anna Vives
testimoni de La Marató 1993, dedicada a la síndrome de Down

"Tenia 8 anys i en aquell moment, a les persones amb síndrome de Down, encara se'ns etiquetava com a discapacitats, subnormals, minusvàlids o mongòlics. Per sort, i segurament també gràcies a La Marató, les capacitats o persones especials es van imposant."

Carme Parral i Lluís Parés
testimonis de La Marató 1994, dedicada al càncer

"Aquesta singularitat de ser una parella relativament jove, de 39 i 41 anys, de contraure la malaltia pràcticament al mateix temps i, sobretot, l'esperit positiu amb què ho portàvem, no va passar desapercebuda pels metges de l'hospital, que ens van proposar participar en la tercera Marató de TV3."

Margarita Carulla, mare de l'Albert Codina
testimoni de La Marató 1995, dedicada a les malalties cardiovasculars

"L'Albert ja té 32 anys, però en tenia 5 i 7 quan va participar en les maratons dedicades a la síndrome de Down i a les malalties cardiovasculars. La participació a La Marató ens ha servit per mostrar amb orgull que una malaltia congènita ben tractada és vital per construir un projecte de vida amb benestar físic i emocional."

Oriol Guilera
testimoni de La Marató 1996, dedicada a les malalties del cervell

"El 1996, després de deu anys de barallar-me amb un company de viatge emprenyador com el Parkinson, vaig rebre una trucada de TV3: La Marató em convidava. No vaig dubtar. El repte era gran, però també la il·lusió. Podria donar veu a un col·lectiu sovint desconegut i estigmatitzat. Tindria l'oportunitat de poder dir a tot Catalunya que no em pensava rendir, que no ens rendiríem."

Laura Angelats
testimoni de La Marató 1997, dedicada a les malalties genètiques hereditàries

"La meva història comença fa 34 anys, quan al cap de pocs mesos de néixer em van diagnosticar fibrosi quística. Als 10 anys vaig participar en La Marató de TV3, un fet que va marcar un abans i un després en la meva vida. Per a tots aquells que ens han diagnosticat una malaltia, iniciatives com La Marató mantenen la nostra esperança i la dels nostres familiars."

Ferran i Guillem Vivas
testimonis de La Marató 1998, dedicada a la diabetis

"Aquest escrit no pretén res més que ser un petit homenatge, no a les més de 120.000 donacions que va tenir l'edició de La Marató de 1998, sinó a tothom que ha fet possible 30 anys de donar veu a molta gent, d'investigar per millorar el dia a dia de les persones que patim una malaltia i les hores i hores de feina ben feta."

Anna
testimoni de La Marató 1999, dedicada als trasplantaments

"No tinc gaires ganes de pensar en metges ni hospitals, però els meus pares i el meu doctor m'han demanat que vagi a La Marató a explicar la meva història. M'han dit que això ajudarà altres nens i famílies que estan passant pel mateix i estaran contents de veure que em trobo bé, que tinc molta energia i que soc molt feliç. També m'han explicat que és important donar a conèixer aquestes vivències personals i difícils, perquè això pot servir per incrementar la donació d'òrgans i salvar vides d'altres nens i nenes com jo."

José Luis i Marisol Piedad

testimoni de La Marató 2000, dedicada a les malalties mentals

"Participar en La Marató de l'any 2000 va ser una cosa molt emocionant. Per a tots dos va resultar una experiència un xic alliberadora, perquè va significar poder explicar en veu alta com es viu una malaltia mental. La Marató d'aquell any va millorar la situació del nostre col·lectiu indubtablement, perquè va ser un altaveu contra l'estigma de les malalties mentals."

Andreu Pérez-Mingorace
testimoni de La Marató 2001, dedicada a la sida

"L'arribada del VIH a La Marató de TV3 va ser una llarga odissea, com a la pel·lícula de Stanley Kubrick: una llarga evolució social i conscienciació del país, perquè finalment se'ns obrissin les portes de la tan esperada solidaritat i visualització col·lectiva. La societat catalana va saber per fi que la sida existia, que necessitàvem diners i que teníem equips de primera per investigar."

De La Marató 2002 a la 2011

Mariona Prunera
testimoni de La Marató 2002, dedicada a les malalties inflamatòries cròniques

"Si em tornessin a entrevistar, m'agradaria poder explicar a totes les malaltes i malalts de Crohn que he tingut i tinc una vida magnífica amb una parella, tres fills meravellosos, una carrera i una feina, i que, malgrat la malaltia, he trencat –i continuo trencant– murs per fer el meu camí. Per a mi, La Marató és l'espai on tots els malalts poden trobar l'esperança per trencar els seus murs i buscar la felicitat malgrat tot."

Marta Ramon
testimoni de La Marató 2003, dedicada a les malalties respiratòries cròniques

"Quan penso en aquell 2003 se'm posen els pèls de punta. Recordo quan em van telefonar per preguntar-me si volia col·laborar explicant la meva història, o quan van venir a casa per fer-me l'entrevista per saber com era el meu dia a dia. Però el millor de tot va ser el regal que em vau fer: anar al zoo i tocar un dofí, que era un dels meus somnis."

Sergi Caellas
testimoni de La Marató 2004, dedicada al càncer

"La Marató i jo vam néixer el mateix any. El 2004, just quan estava travessant un càncer, hi vaig participar com a testimoni. Tenia només 12 anys, un any d'evidents canvis, hospitals, institut nou, etc. Mai havia estat en un plató de televisió i ràpidament vaig acceptar, igual que ho faig avui amb aquest llibre. Un programa que per a mi ha existit sempre, que forma part de la nostra agenda, en el qual tots hem col·laborat festivament a través d'activitats al poble, a l'escola, etc., i que ha aconseguit resultats com cap altre programa del món ho ha fet."

Gemma Ferrer
testimoni de La Marató 2005, dedicada a l'Alzheimer i altres malalties del cervell

"Als 17 anys em van diagnosticar esclerosi múltiple. L'any 2005, quan en tenia 28, vaig participar a La Marató de TV3. Va ser perquè soc molt xerraire. Sempre estic contenta, soc molt feliç i sempre ric. Perquè ens hem de prendre la vida bé. Estic molt ben cuidada per la meva família: la mare, el meu germà, la meva àvia i el meu xicot. Fa deu anys que festegem i és molt guapo i molt bo. Tinc molta sort i estic molt agraïda de la família que tinc."

David Díaz
testimoni de La Marató 2006, dedicada al dolor crònic

"El 29 de desembre del 2003, un accident de trànsit va capgirar la meva vida. Vaig passar de ser una persona activa i esportista a estar immòbil en un llit durant més de sis mesos i en cadira de rodes durant dos anys i mig. He suportat 36 intervencions quirúrgiques. La seqüela de tot això ha estat el dolor crònic. Tinc un record molt bonic de La Marató del 2006. El fet de poder compartir la meva experiència i escoltar les dels altres em va ajudar a continuar la meva lluita."

Xavier Samper
testimoni de La Marató 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars

"Després de patir un infart, La Marató em van oferir aportar el meu testimoni. Per a mi va ser una oportunitat el fet de poder explicar el meu cas. Em pensava que era l'únic, però no. Ben al contrari, em vaig adonar de la sort que vaig tenir veient els altres, i els ànims que tenien."

Jenny Pulido
testimoni de La Marató 2008, dedicada a les malalties mentals greus

"La meva participació a La Marató de TV3 va ser una experiència alliberadora perquè per primera vegada vaig tenir l'oportunitat d'explicar la realitat del trastorn bipolar viscut en primera persona. Per tant, per primer cop a la vida se'm presentava l'oportunitat de fer conèixer la meva història sense embuts, atès que mai abans l'havia feta pública."

Júlia Urbea
testimoni de La Marató 2009, dedicada a les malalties minoritàries

"Tenia 5 anys a La Marató del 2009, i els pares em van dir que havíem d'anar a la tele per explicar a la gent la meva malaltia, l'epidermòlisi ampul·lar. Anar a la tele és molt emocionant. Vaig conèixer altres nens amb malalties tan estranyes com la meva. Els pares diuen que l'entrevista va ser un fet important i emotiu. La Marató ens va permetre explicar a la gent la malaltia, conscienciar les persones de la importància de ser solidari, i saber que aquesta solidaritat es destinarà a bons projectes."

Omar Álvarez
testimoni de La Marató 2010, dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides

"La participació a La Marató em va permetre fer conèixer que el traumatisme cranioencefàlic, malgrat que és una malaltia molt greu, actualment és l'inici d'una nova vida adaptada. També em va permetre explicar que existeixen esports per a discapacitats, agraeixo molt la meva participació en el programa."

Mar Mesa
testimoni de La Marató 2011, dedicada a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits

"A La Marató vaig tenir la gran oportunitat d'explicar el meu cas, la meva experiència, el meu agraïment i les meves ganes de viure! Ens donava, a tots els trasplantats, l'oportunitat de fer veure que podem portar una vida normal –amb excepcions– gràcies al nostre donant; però també, gràcies als equips mèdics i científics que cada dia s'esforcen per oferir-nos uns tractaments millors i més selectius."

De La Marató 2012 a la 2021

Cecilio Garrido
testimoni de La Marató per la pobresa, celebrada el 2012

"Treballava al sector de la construcció, un dia vaig relliscar i vaig caure nou pisos fins al carrer. Em vaig quedar paraplègic. Vaig estar més de dos anys ingressat sense poder bellugar-me. Després vaig fer un any de rehabilitació, però no he pogut tornar a treballar. Tot i això, tenia cura de la meva mare. Quan ella va morir les coses ens van anar malament. Era com una pilota que cada dia s'anava fent més gran."

Míriam Quintián
testimoni de La Marató 2012, dedicada al càncer

" L'any 2012 vaig tenir el plaer de ser una de les convidades a La Marató i també vaig ser una de les entrevistades. Jo no m'esperava res del que havia de venir. En aquella època la sèrie 'Polseres vermelles' era molt famosa i, com una adolescent que era, no vaig poder evitar ser fan de la sèrie, i a part, sentia una gran connexió amb els protagonistes, ja que m'hi veia completament reflectida. Era una representació del que estava vivint en aquells moments i, vulguis o no, això sempre ajuda a tirar endavant."

Octavi de Ferrater
testimoni de La Marató 2013, dedicada a les malalties neurodegeneratives

"Per a mi, participar a La Marató va significar un doble sentiment d'orgull i d'agraïment. D'orgull per haver estat proposat, i d'agraïment pel tracte rebut. A mesura que avança aquesta malaltia, t'has d'anar adaptant a la situació. I de vegades costa acceptar tot aquest deteriorament que pateixes. Malgrat tot, tinc una gran capacitat de voler tirar endavant. Tot i estar sol amb la malaltia, jo mateix m'automotivo, i visc, dia a dia, sense fer gaires plans de futur."

Jordi Vives
testimoni de La Marató 2014, dedicada a les malalties del cor

"De La Marató va néixer la nostra amistat. Havies il·lustrat la introducció del meu testimoni amb una sensibilitat preciosa. Vaig demanar el teu contacte per poder agrair-te el detall i aquella conversa es va allargar, la van seguir cafès, passejades, trucades i projectes que van quedar en un calaix... De la teva imaginació va sorgir el meu primer tatuatge, uns engranatges que simbolitzen el meu cor, amb el seu clic, clic etern –que prové del soroll de la vàlvula aòrtica mecànica–, com el d'un rellotge..."

Marta Charlez
testimoni de La Marató 2015, dedicada a la diabetis i l'obesitat

"Sense avisar, sense esperar-la, sense voler-la... Un cubell d'aigua glaçada que em va paralitzar i que ha quedat com una fotografia inesborrable del moment del diagnòstic. Una fotografia que va marcar un abans i un després en la meva vida. Maleïda diabetis. I amb La Marató he tornat a somiar i torno a tenir l'esperança que la investigació em permetrà, algun dia, que em pugui acomiadar per sempre de la 'meva amiga' diabetis."

Daniel Bernardo
testimoni de La Marató 2016, dedicada a l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

"L'any 2013 vaig patir un accident de trànsit. Les seqüeles van ser una lesió medul·lar dorsal completa i un traumatisme cranioencefàlic. La Marató de TV3 va aparèixer en la meva rehabilitació quan em van proposar participar en dues recerques finançades amb les aportacions dels ciutadans. Vaig acceptar-ho, i això em va permetre conèixer nous professionals, ara investigadors. Ells em van fer veure que tot el que passa el dia de La Marató es converteix en un suport real a la ciència."

Sònia Navarro
testimoni de La Marató 2017, dedicada a les malalties infeccioses

"Estar a l'hospital va representar un canvi per a mi. Els últims dos mesos de primària els vaig passar a l'hospital per una malaltia infecciosa que, gràcies a les intervencions quirúrgiques i els llargs tractaments antibiòtics, vaig superar. Un any després, la meva família em va fer una gran sorpresa, em van dir si volia participar a La Marató de TV3. Em vaig emocionar moltíssim, perquè La Marató era un programa que coneixia des de petita, i pensar que hi podia participar amb el meu testimoni..."

Elisenda Escriche
testimoni de La Marató 2018, dedicada al càncer

"1992. Catorze anys. A l'estiu, olimpíades a Barcelona. Al setembre, començava el batxillerat i al desembre, la primera edició de La Marató. Quin any! Qui li havia de dir a aquella noieta que vint anys després superaria un càncer i sis anys més tard seria la imatge del cartell d'aquell programa. Impensable. Des del primer cicle de quimioteràpia vaig pensar que a mi, la recerca, m'havia salvat la vida i, tot d'una, el 2018, vaig tenir la possibilitat de donar la cara pel càncer, per totes i tots els que l'hem patit, que l'estan patint o que el patiran. La investigació dona vida, però La Marató, també."

Alba Parejo
testimoni de La Marató 2019, dedicada a les malalties minoritàries

"Tinc 20 anys i una malaltia minoritària que faig conèixer a les xarxes socials per intentar normalitzar-la, per demostrar l'existència de diferents cossos, i, per tant, diferents belleses, per intentar ajudar les persones a acceptar-se sense complexos. L'oportunitat de sortir a La Marató ha fet que hagi pogut arribar a moltes més persones, alhora que m'he sentit molt plena i recompensada per l'afecte que vaig rebre i que avui en dia, després de més d'un any, encara segueixo rebent."

Lluís Ayesta
testimoni de La Marató 2020, dedicada a la Covid-19

"La Marató, amb el rastre deixat al llarg de tots aquests anys, fa més gran la petjada perdurable en la nostra societat, reinventant-se contínuament, amb una tasca impecable i amb unes fites financeres per a la investigació impressionants. I tot partint de petits gestos de ciutadans que ja situen aquest projecte en el seu imaginari individual."

Leila Amat
testimoni de La Marató 2021, dedicada a la salut mental

"El problema és el moment en què apareix el caos i la varietat de diagnòstics per als mateixos símptomes. Aquest és el problema, i també és el meu problema. És per això que prefereixo diferenciar malaltia de trastorn. Encara queda molt per parlar i un llarg camí per recórrer, per eliminar tabús, injustícies i estigmes. Ens espera un futur molt combatiu on hi haurà resultats, certament, i espero poder-los veure."

Eduard Vieta
doctor en Psiquiatria, La Marató 2021, dedicada a la salut mental

"Si ets en una platja plena de gom a gom i parles del teu colesterol, ningú no et dirà res, o fins i tot algú opinarà: 'Doncs mira, jo em prenc unes pastilles i... ' En canvi, si dius que tens esquizofrènia, de cop aconseguiràs més espai per posar la tovallola! Podràs estar més ample. Amb aquest exemple vull dir que el principal problema que tenim és que tot i ser malalties molt prevalents, tothom se n'amaga, ningú comenta que a la família hi ha algú afectat. Però cal ser conscients que, al cap i a la fi, són malalties que són al cervell. En aquestes patologies hi participen factors biològics, psicològics i socials, i tots són importants; però són malalties del cervell, no ens podem equivocar."

Àurea Moreno
psicòloga clínica, La Marató 2021, dedicada a la salut mental

"Tendim a pensar que el patiment psíquic que experimenten les persones amb un trastorn mental és molt diferent al que la majoria de nosaltres pot sentir, però segurament també ens hem pogut reconèixer en alguna de les afirmacions anteriors. Patir un trastorn o no és qüestió d'intensitat, freqüència i duració. Les persones necessitem entendre el que ens passa, construir un relat i donar lloc a allò que ens va mancar o ferir, reconeixe-ho, acceptar-ho i acompanyar-ho."