La Marató 2026 se centrarà en les malalties neurodegeneratives i neuromusculars

• Són malalties incurables, irreversibles i cròniques. Es detecten tard i en molts casos se'n desconeixen les causes. Els símptomes i l'evolució són diferents en cada cas, però totes degeneren, amb la consegüent pèrdua d'autonomia personal, dependència i més necessitat de cura per part de l'entorn cuidador.

• Afecten cada cop més persones, tant infants i joves com adults i persones grans, per les mutacions dels gens, els hàbits de vida adquirits, l'epigenètica i l'augment de l'esperança de vida.

• Aquest grup de malalties va ser una de les propostes sol·licitades en la darrera convocatòria pública que la Fundació va obrir l'any 2024 a les entitats i institucions de l'àmbit de la salut per determinar la temàtica de La Marató del 2025 (càncer) i la del 2026.

• La Marató tornarà a destinar íntegrament els donatius de la ciutadania a la sensibilització social i a la recerca científica per determinar les causes i els factors de risc, identificar biomarcadors i noves dianes moleculars, així com trobar estratègies terapèutiques a través de tècniques en neuroimatge, tractaments en neuroimmunologia o eines tecnològiques i innovació de suport a l'entorn cuidador, entre d'altres. 

La 35a edició de La Marató de 3Cat es dedicarà a la divulgació i l'impuls de la recerca en unes malalties, les neurodegeneratives i neuromusculars, que impacten de manera colpidora en la qualitat de vida de les persones afectades i en la del seu entorn, perquè són una de les principals causes de pèrdua d'autonomia i de dependència a Catalunya i a tot el món. La Marató 2026 mobilitzarà la societat catalana per promoure nous reptes en la recerca d'un dels sistemes més importants i complexos del cos humà, el neurològic, i en la necessitat de cuidar el cuidador, una peça clau en el suport i l'atenció d'aquests pacients.

Malalties neurodegeneratives

Les malalties neurodegeneratives afecten milions de persones a tot el món, atès que hi ha més de 600 patologies reconegudes. S'estima que a Catalunya afecten unes 250.000 persones, amb una mortalitat de prop de 30.000 persones l'any 2025. Aquest grup de patologies són trastorns que afecten el cervell i el sistema nerviós i que provoquen una pèrdua progressiva de neurones. Això significa que, amb el temps, es van deteriorant funcions tan importants com la memòria, el moviment, el llenguatge o la capacitat de pensar i planificar.

Entre les principals malalties neurodegeneratives es troben patologies més freqüents com l'Alzheimer i altres demències, com el Parkinson i l'esclerosi múltiple, i d'altres no tan habituals com els parkinsonismes atípics o la malaltia de Huntington. Totes elles presenten com a característiques la cronicitat i una evolució progressiva. Són malalties que, generalment, provoquen alteracions en moltes activitats quotidianes i del moviment, com per exemple en l'equilibri, la mobilitat, la parla, la respiració i la funció cardíaca. A més, impacten en importants processos cognitius, com la memòria, l'atenció o la capacitat de prendre decisions, així com l'expressió emocional. Aquests aspectes són tan vitals en la vida humana que generen efectes molt devastadors i un especial patiment.

El risc de veure's afectat per una d'aquestes malalties augmenta en persones en edat infantil, adolescents, adults i grans, en aquest darrer cas per l'allargament de l'esperança de vida.

Malalties neuromusculars 

Les malalties neuromusculars engloben un conjunt de més de 150 patologies, i totes tenen en comú l'afectació a la musculatura voluntària i al sistema nerviós. Poden ser genètiques, quan es presenten a conseqüència d'una mutació als gens, o adquirides, i afecten persones de totes les edats, tot i que més del 50% de pacients debuten en la infància. Donada la prevalença d'aquestes malalties, es considera que la majoria de les malalties neuromusculars són malalties minoritàries, ja que afecten menys d'una persona per cada 2.000. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 44.000 persones afectades per alguna d'aquestes patologies, amb una mortalitat de prop de 1.400 persones l'any 2025.

Dins del grup de malalties neuromusculars es troben la distròfia muscular de Duchenne, la miastènia greu, l'atròfia muscular espinal, les distròfies musculars, l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i neuropaties hereditàries, entre moltes altres.

Les malalties neuromusculars comporten una alteració dels nervis que envien informació sensorial des dels músculs fins al cervell. En aquestes malalties, s'observa la mort de les neurones motores, que implica un trencament entre els nervis i els músculs i, per tant, la comunicació entre ells desapareix. El resultat d'aquesta manca de comunicació és una debilitació i desgast en els músculs, anomenada atròfia. Igual que en el cas de les malalties neurodegeneratives, es tracta de malalties cròniques, i en un alt percentatge degeneratives, fet que pot provocar diferents graus de discapacitat, pèrdua d'autonomia personal, dependència i necessitats psicosocials, en funció de la malaltia i de la severitat d'aquesta. En general, les persones afectades per aquesta malaltia necessiten ajuda per fer les activitats bàsiques de la vida diària, cosa que causa una dependència important, sobretot a mesura que la malaltia progressa. Malauradament, la majoria de les malalties neuromusculars són progressives i no tenen cura.

La necessitat de recerca en ambdós grups de malalties neurològiques 

Després de dècades d'investigació, molts dels mecanismes biològics i/o ambientals que propicien el desenvolupament de les principals malalties neurodegeneratives i neuromusculars són encara una incògnita. Com a conseqüència, la major part d'aquestes malalties segueixen sent incurables. Actualment els tractaments estan dirigits a mitigar els efectes dels símptomes mitjançant medicació, fisioteràpia i quan es considera necessari, cirurgia. El pronòstic, doncs, depèn de la malaltia específica i la seva gravetat. Per això, l'objectiu terapèutic està centrat a prevenir o retardar la seva aparició, i a allargar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.

Els avenços científics han obert el camí cap a la regeneració cel·lular a través de les cèl·lules mare, dades impensables pocs anys enrere. Aquesta troballa, juntament amb el desenvolupament de noves teràpies amb cèl·lules mare, obre noves oportunitats a futurs tractaments que podrien arribar a revertir la progressió d'aquestes malalties.

El 13 de desembre, La Marató de 3Cat celebrarà la 35a edició d'un programa solidari que, gràcies a un excepcional suport de la societat, des del 1992 ha recaptat 267,2 milions d'euros (xifra encara provisional, fins al 31 de març, quan es tancaran els donatius a La Marató del 2025) i ha finançat 1.084 projectes de recerca, desenvolupats per 1.822 equips d'investigació, que han implicat 11.791 investigadores i investigadors. Aquest fet, converteix La Marató en una de les principals fonts impulsores de la recerca a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització social i divulgació científica, de referència internacional.