Ma germana encara hi és
Ma germana va morir de sobte el sis de febrer de l'any passat. Tornava en metro de treballar i va quedar estesa al terra del vagó per un vessament cerebral
Ma germana va morir de sobte el sis de febrer de l'any passat. Tornava en metro de treballar i va quedar estesa al terra del vagó per un vessament cerebral. Era dijous, La van mantenir connectada per veure si podien fer alguna cosa per salvar-la fins dissabte al migdia, moment en què ens varen dir que s'havia acabat l'espera.
Ma germana era donant d'òrgans des que jo recordo. La seva mort ha estat un cop molt dur, de moment el més dur que he tingut mai, malgrat que ja vaig perdre mon pare de sobte sent ell molt jove.
Al cap de poc temps de la mort de ma germana, vam rebre una carta de l'Hospital de Sant Pau agraint la donació i explicant-nos que havia pogut ajudar una persona amb insuficiència cardíaca, una amb insuficiència respiratòria, una amb insuficiència hepàtica, dos malalts renals i dues persones més que han recuperat la visió. Hi ha set persones que porten un tros d'ella, que em donen l'esperança sense conèixer-les que un dia, en un autobús qualsevol, miraré algú a la cara i la trobaré de nou.
Em sento orgullosa de ma germana, com sempre, i de tota aquella gent que és capaç de pensar en els altres per sobre de tot.
Es deia Elvira, només tenia 46 anys, li quedava encara mig camí. Ara per sort el podrà fer amb una altra jaqueta.
Mercè (Mataró)
Ma germana era donant d'òrgans des que jo recordo. La seva mort ha estat un cop molt dur, de moment el més dur que he tingut mai, malgrat que ja vaig perdre mon pare de sobte sent ell molt jove.
Al cap de poc temps de la mort de ma germana, vam rebre una carta de l'Hospital de Sant Pau agraint la donació i explicant-nos que havia pogut ajudar una persona amb insuficiència cardíaca, una amb insuficiència respiratòria, una amb insuficiència hepàtica, dos malalts renals i dues persones més que han recuperat la visió. Hi ha set persones que porten un tros d'ella, que em donen l'esperança sense conèixer-les que un dia, en un autobús qualsevol, miraré algú a la cara i la trobaré de nou.
Em sento orgullosa de ma germana, com sempre, i de tota aquella gent que és capaç de pensar en els altres per sobre de tot.
Es deia Elvira, només tenia 46 anys, li quedava encara mig camí. Ara per sort el podrà fer amb una altra jaqueta.
Mercè (Mataró)
