"Necessito ajudar!!"
Vull explicar la meva dolorosa experiència que estic vivint ara mateix. El meu únic i estimat fill ha mort fa tres setmanes; no de càncer, d'accident de trànsit
Vull explicar la meva dolorosa experiència que estic vivint ara mateix. El meu únic i estimat fill ha mort fa tres setmanes; no de càncer, d'accident de trànsit. Una experiència molt i molt horrible per a una mare (pares). Fa 12 anys va morir també el meu espòs (diabetis). El meu fill i jo ens estimàvem moltíssim, era la meva vida...
Ara mateix no podeu imaginar el dolor tan gran que tinc dins meu, és una cosa insuportable. Cada dia estic una mica pitjor, el trobo molt a faltar: les seves "bestieses", el seu respecte, el seu bon cor, les seves bromes, el seu amor... És duríssim!!!!! Ja sé que aquí a La Marató enguany ha sigut tot per al càncer. Només he volgut escriure una mica la meva trista experiència... Dir-vos als que patiu per tenir aquesta malaltia o als vostres familiars, que penseu en positiu... Quan un es troba davant un diagnòstic com aquest o qualsevol altre, SEMPRE hi ha una esperança (per sort!), LLUITEU!!!! Lo del meu fill per desgràcia no té cura, lo vostre segurament sí...
Per dur que sigui, no llançeu la tovallola, mai!!! Penseu dues coses: la primera, la vida és preciosa; la segona, la vostra família us estima, no estigueu gens negatius. Per sort, gairebé sempre s'hi arriba a temps. El cas del meu fill per desgràcia va ser sobtat, greu i sense sortida... M'agradaria molt poder ajudar psicològicament a qui ho necessiti. NECESSITO AJUDAR!!!! És una ajuda per a mi al mateix temps. M'enteneu, oi??
Teresa Canals i Cruellas
Ara mateix no podeu imaginar el dolor tan gran que tinc dins meu, és una cosa insuportable. Cada dia estic una mica pitjor, el trobo molt a faltar: les seves "bestieses", el seu respecte, el seu bon cor, les seves bromes, el seu amor... És duríssim!!!!! Ja sé que aquí a La Marató enguany ha sigut tot per al càncer. Només he volgut escriure una mica la meva trista experiència... Dir-vos als que patiu per tenir aquesta malaltia o als vostres familiars, que penseu en positiu... Quan un es troba davant un diagnòstic com aquest o qualsevol altre, SEMPRE hi ha una esperança (per sort!), LLUITEU!!!! Lo del meu fill per desgràcia no té cura, lo vostre segurament sí...
Per dur que sigui, no llançeu la tovallola, mai!!! Penseu dues coses: la primera, la vida és preciosa; la segona, la vostra família us estima, no estigueu gens negatius. Per sort, gairebé sempre s'hi arriba a temps. El cas del meu fill per desgràcia va ser sobtat, greu i sense sortida... M'agradaria molt poder ajudar psicològicament a qui ho necessiti. NECESSITO AJUDAR!!!! És una ajuda per a mi al mateix temps. M'enteneu, oi??
Teresa Canals i Cruellas
