Sóc donant d'òrgans i de felicitat.

Recordo un dia en què va venir un noi a l'escola a parlar-nos dels trasplantaments i jo m'ho vaig escoltar amb atenció, però com qualsevol altra xerrada. Al dia següent, ja no hi pensava. Aquell dia, però, aquell noi ens va portar uns carnets per tal que firméssim voluntàriament acceptant així que, en cas de mort, els teus òrgans puguin ser trasplantats. Encara tinc aquell carnet a la cartera entre el carnet jove i el de la biblioteca, sense fer-li gaire cas, però després de la grandiosa Marató d'ahir, n'estic molt orgullós de saber que algú en llista d'espera podrà sobreviure i això de donar vida m'agrada i m'emociona. Ànims a tots!

(Girona)