Un estudi finançat per La Marató permet trobar la cèl·lula d'origen del sarcoma d'Ewing
El descobriment, portat a terme per un equip multidisciplinari d'investigadors de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, obre la porta a entendre els mecanismes que desencadenen la proliferació del tumor i buscar possibles dianes terapèutiques
Segons la comunitat científica, un dels grans misteris del sarcoma d'Ewing, un tumor pediàtric de gran agressivitat que pot afectar ossos i teixits tous, és on s'origina. Una informació vital per poder trobar formes més efectives d'actuar-hi en contra.
Els investigadors sospiten que l'alteració genètica que posa en marxa els mecanismes que generen aquest tipus de càncer es produeix durant el desenvolupament embrionari.
Aquesta incògnita sembla resolta, gràcies a un projecte finançat per La Marató del 2018 en què ha treballat un equip multicèntric que han liderat l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i que publica la revista Nature Communications. L'estudi obre la porta a esbrinar quins factors desencadenen la progressió del tumor i les seves possibles vulnerabilitats.
Tot i que la taxa de curació es mou entre el 60% i el 70% dels casos, la toxicitat dels tractaments quimioteràpics actuals deriva en efectes secundaris en els infants. El fet de saber on s'origina la malaltia, la cèl·lula que n'és el punt original, pot permetre abordatges més dirigits i acurats, com explica la Dra. Inmaculada Hernández-Muñoz, investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries i Neoplàsiques Dermatològiques de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar: "Ara que tenim identificada la cèl·lula que origina el tumor, el següent pas és determinar quins factors fan que una cèl·lula que, en principi, no té cap avantatge de creixement, adquireixi aquest tret."
Presència precoç en el desenvolupament fetal
Una de les principals característiques del sarcoma d'Ewing és que, a diferència de la major part dels tumors, es produeix per un únic oncogèn. Dos gens es combinen per generar-ne un de nou, que adquireix noves funcions que li confereixen la capacitat de desenvolupar la malaltia quan s'expressa en les cèl·lules mare embrionàries mesenquimàtiques, com ha demostrat el nou estudi. Es tracta de les cèl·lules que formen el mesènquima, el teixit embrionari del qual deriven, entre d'altres, el teixit muscular i connectiu del cos, els vasos sanguinis i limfàtics.
L'estudi que ara es publica ha aconseguit, per primera vegada, reproduir aquest mecanisme. S'han generat i purificat cèl·lules mesenquimàtiques embrionàries humanes en les quals s'ha introduït l'oncogèn que origina el sarcoma d'Ewing. Tot i que aquestes cèl·lules no presenten característiques tumorals in vitro, quan s'inoculen en ratolins generen tumors semblants al sarcoma d'Ewing humà, que mantenen els patrons cel·lulars i transcripcionals propis del sarcoma.
Amb aquests resultats, la Dra. Hernández-Muñoz assegura: "Tenim un model experimental per saber com és aquesta cèl·lula i estudiar quins canvis pateix fins a arribar a ser tumoral." D'aquesta manera es podran analitzar els seus punts forts i febles, així com els factors que desencadenen la proliferació i disseminació del tumor, per desenvolupar futurs tractaments dirigits específicament a evitar-les.
