Un estudi revela quines son les causes que provoquen l'esgotament de les cèl·lules mare de la sang i com acceleren el desenvolupament leucèmic en pacients amb un trastorn genètic rar
El projecte, finançat per La Marató del 2019, s'ha fet gràcies a models avançats d'aquest trastorn genètic generats pels investigadors, que es presenten com una eina clau en la recerca
Dues investigacions paral·leles i complementàries finançades per La Marató del 2019 i liderades per un equip multidisciplinari de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l'IDIBELL han aconseguit recrear models de malaltia de la deficiència en GATA2, un trastorn genètic rar que afecta menys d'1 milió de persones a tot el món.
Els estudis revelen que la mutació inicial a GATA2, un gen essencial per a la formació de cèl·lules sanguínies, promou l'envelliment prematur de les cèl·lules mare de la sang i facilita que aquestes facin i acumulin errors durant la divisió cel·lular. A més, l'equip investigador descriu la implicació dels esdeveniments genètics que precipiten la leucèmia mieloide aguda en pacients amb aquest trastorn.
La deficiència en GATA2 és un trastorn genètic rar, present des del naixement, que pot tenir una àmplia gamma de manifestacions clíniques, des d'immunodeficiències fins a sordesa i una alta probabilitat de desenvolupar càncers sanguinis al llarg de la vida. De fet, s'ha calculat que el 80% d'individus amb aquest trastorn pateixen síndrome mielodisplàsic, un grup d'alteracions sanguínies de baix potencial maligne que, malgrat tot, en 1 de cada 3 casos, poden progressar en un càncer de creixement ràpid: la leucèmia mieloide aguda.
Gràcies a aquests nous models desenvolupats es té una idea més clara del procés molecular pel qual les cèl·lules mare hematopoètiques d'aquests pacients esdevenen canceroses.
El primer estudi, publicat a Leukemia, es va centrar a investigar l'efecte de la mutació de GATA2 en les cèl·lules mare de la sang. Per fer-ho, es va generar un nou model cel·lular, introduint la mutació a GATA2 mitjançant tècniques d'edició genètica avançada (CRISPR-Cas), amb el qual es va comprovar que les cèl·lules mutades presentaven signes d'envelliment en comparació amb les cèl·lules sanes.
En el segon estudi, publicat recentment a Nature Communications, l'equip d'investigació va introduir en el seu model cel·lular les mutacions secundàries que es troben més freqüentment en pacients, sobretot en dos gens, per determinar-ne l'impacte exacte.
"Actualment, la deficiència de GATA2 és un trastorn que només es pot curar amb un trasplantament de cèl·lules mare. Amb els nous models que hem generat, esperem posar a disposició de la comunitat científica una eina que ajudi a desenvolupar estratègies terapèutiques que permetin corregir la mutació original de forma més senzilla", apunta la doctora Alessandra Giorgetti, cap del grup de recerca en Biologia de les cèl·lules mare hematopoètiques i leukemogènesi de l'IDIBELL.
"Als dos articles que hem publicat, es descriu per primera vegada un model per a l'estudi de la síndrome de predisposició a neoplàsies hematològiques pediàtriques més freqüents, la deficiència de GATA2. A més, s'identifiquen possibles mecanismes implicats en la progressió cap a la leucèmia associats a aquest defecte genètic. Aquests avenços obren noves vies per a un seguiment més precís dels pacients i per al desenvolupament de futures estratègies terapèutiques", explica el doctor Albert Català, de l'Institut de de Recerca Sant Joan de Déu i investigador principal del projecte finançat per La Marató.
