Un nou biomarcador prediu la progressió de l'Alzheimer fins i tot en fases inicials
Investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau han demostrat que el biomarcador p-tau217, obtingut a través d'una simple anàlisi de sang, permet predir la progressió de la malaltia quan els símptomes encara no són evidents. L'estudi va rebre l'impuls de La Marató del 2013, entre altres fonts de finançament
El treball, publicat a la revista Neurology, reforça el paper de les proves de sang en el futur del diagnòstic i seguiment de les demències. L'equip investigador va analitzar els nivells de p-tau217 -- una forma específica de la proteïna tau associada a la neurodegeneració -- i va observar que aquest marcador no només es correlaciona amb la presència d'Alzheimer, sinó que també permet anticipar el ritme de deteriorament cognitiu i la conversió a fases més avançades de la malaltia, inclosa la demència.
L'estudi va incloure 731 persones amb deteriorament cognitiu i sense seguides durant una mitjana de fins a 10 anys. Segons assenyala el doctor Ignacio Illán, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències i neuròleg de l'Hospital Sant Pau, que ha dirigit l'estudi:
"Aquest marcador té un potencial enorme com a eina clínica. No només identifica amb precisió la malaltia d'Alzheimer, sinó que també ens permet estimar la seva velocitat de progressió, un aspecte clau per prendre decisions terapèutiques."
La doctora Judit Selma-González, primera autora i neuropsicòloga investigadora, també del grup de Neurobiologia de les Demències, destaca:
"Una de les troballes més rellevants és que la p-tau217 permet identificar persones que encara no tenen símptomes cognitius però que presenten un risc més alt de desenvolupar la malaltia a curt o mitjà termini. Això ens pot ajudar a seleccionar millor els pacients candidats a participar en assajos clínics de tractaments modificadors de la malaltia."
Una alternativa accessible
Fins ara, els biomarcadors més fiables per detectar i monitorar l'Alzheimer requerien tècniques invasives com la punció lumbar (per analitzar el líquid cefalorraquidi) o costoses com la tomografia per emissió de positrons (PET). L'ús de la p-tau217 en plasma suposa una alternativa no invasiva, més accessible i econòmica, amb aplicacions tant clíniques com en recerca.
A l'estudi es va poder comprovar com els nivells de p-tau217 augmentaven progressivament des de les fases preclíniques fins a les fases avançades de demència, i que s'associaven de forma independent amb un risc més alt de deteriorament cognitiu (mesurat, entre altres, amb el Mini-Mental State Examination) i de conversió a demència. De fet, el marcador va mostrar una millor capacitat pronòstica que el seu equivalent en líquid cefalorraquidi, la p-tau181, molt utilitzada actualment.
Aplicacions clíniques i un futur prometedor
Aquest avanç té una rellevància especial en el context actual, en què ja s'estan aprovant tractaments modificadors de la malaltia, com els anticossos antiamiloide, l'ús dels quals està condicionat per la fase d'evolució de l'Alzheimer. La possibilitat de fer servir una anàlisi de sang per determinar aquest estadi clínic, i per monitorar-ne la progressió, suposa un pas important cap a una medicina més personalitzada i precisa. Segons apunta el Dr. Illán:
"En una consulta de memòria, poder accedir a aquesta informació mitjançant una analítica sanguínia obre possibilitats que fins ara estaven reservades a centres altament especialitzats."
