L'equip dirigit per Francisco José Pérez-Cano, professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB )
AVENÇ IMPULSAT PER LA MARATÓ 2017

Una dieta rica en proteïnes vegetals i fibra beneficia la salut de les mares durant la gestació i la lactància, i també la dels nadons

Noves recerques de la UB dutes a terme en col·laboració amb investigadors de l'IATA-CSIC amb l'impuls de La Marató del 2017, revelen que una dieta rica en proteïnes vegetals, fibra i àcids grassos saludables durant la gestació i la lactància té efectes beneficiosos en la salut de la mare i del nadó.

Una dieta com la mediterrània, rica en fibra, proteïnes vegetals i greixos saludables, beneficia la salut materna durant la gestació i el període de lactància. A més de millorar la funció intestinal i la immunitat de la mucosa, també evita l'acumulació de greixos i optimitza la composició de la microbiota al sistema digestiu. En els nadons, aquest patró dietètic matern ajuda a reduir la incidència i la gravetat de les infeccions.

Aquestes són algunes de les conclusions principals de dos estudis publicats a la revista eBioMedicine, duts a terme amb el suport de La Marató de 3Cat del 2017, dedicada a les malalties infeccioses, i dirigits conjuntament per Francisco José Pérez-Cano, professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), i M. Carmen Collado, de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC).

Els treballs, coordinats de manera global per la UB, tenen com a primera autora la investigadora Karla Rio Aige (INSA-UB) i han integrat dades de la cohort MAMI (Maternal Microbiome) per identificar observacions rellevants. A partir de les dades, s'ha desenvolupat un model preclínic amb models animals utilitzant les dietes detectades en la cohort, amb l'objectiu d'entendre els mecanismes d'acció implicats.

Nutrició i salut mare-fill: moltes incògnites obertes

Una dieta equilibrada, un estil de vida sa i hàbits diaris saludables són importants per a un bon estat de salut durant l'embaràs. Per tant, establir hàbits nutricionals òptims durant l'embaràs, la lactància i les primeres etapes de la vida és decisiu per a la salut i el benestar de la mare i el nadó. Tot i això, encara no es coneixen prou bé els mecanismes associats que vinculen la dieta materna als resultats de salut de mares i fills.

Segons detalla la professora María José Rodríguez Lagunas, membre de l'equip investigador del projecte i del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la UB:

"Comprendre com la dieta materna influeix en la fisiologia de la mare i dels fills és crucial, ja que els seus efectes s'estenen a resultats a curt i llarg termini tant per a la mare com per a la criatura. Tanmateix, hi ha una notable manca de recerca sobre els mecanismes subjacents, en particular aquells que podrien millorar la recuperació fisiològica de la mare després del part".

En un primer estudi, a nivell preclínic, l'equip va comparar els efectes de dues dietes diferents —consumides per les mares durant la gestació i la lactància— en la composició de la microbiota, la immunitat i el metabolisme dels lípids: la dieta D1, semblant a la mediterrània, rica en fibra i proteïna vegetal, i la D2, una dieta occidental, més rica en proteïna i greixos d'origen animal. Durant la intervenció nutricional, es van analitzar diverses mostres biològiques per examinar els efectes de cada dieta en la barrera epitelial, el metabolisme lipídic, la composició de la microbiota, els metabòlits i la immunitat.

El professor Francisco J. Pérez-Cano ho explica d'aquesta manera: 

"Els resultats revelen que una dieta similar a la mediterrània i enriquida amb oli de peix, proteïna de soja i inulina té efectes beneficiosos en el metabolisme dels lípids, la composició de la microbiota i la resposta immunitària durant els períodes de gestació i lactància, i milloren la salut materna".

  I conclou: 

"A més, si aquesta dieta es manté durant la lactància, sembla que reverteix de manera més eficaç els canvis fisiològics que es produeixen durant l'embaràs, ja que afavoreix la resposta immunitària i evita l'acumulació de greixos»".

 

Millorar la salut infantil amb la dieta materna

El segon estudi demostra que una dieta materna rica en proteïnes vegetals, fibra i àcids grassos poliinsaturats redueix la gravetat i la incidència de les infeccions en la descendència, gràcies a l'efecte modulador de la microbiota intestinal en el sistema immunitari.

L'estudi, dut a terme amb nadons i models animals, analitza l'efecte de la dieta materna en la salut de la descendència i reforça la importància de la nutrició materna durant l'embaràs i la lactància per reforçar la salut infantil. La sinergia dels equips de l'INSA-UB i l'IATA-CSIC —institucions reconegudes amb els segells d'excel·lència María de Maeztu i Severo Ochoa, respectivament— ha estat clau per a l'obtenció de resultats.

En aquest context, la influència de la dieta materna es perfila com un factor clau en la composició dels elements defensius de la llet durant la lactància. Com a elements essencials, la immunoglobulina A (IgA) de la llet humana i la diversitat de la microbiota demostren el seu paper protector enfront de les infeccions dels lactants.

Aquests dos estudis ofereixen dades noves que poden donar lloc a guies dietètiques més precises per a embarassades i dones lactants. D'una banda, ajudarien a reforçar la salut de les mares i n'afavoririen la recuperació fisiològica, i de l'altra protegirien el desenvolupament infantil en les primeres etapes de la vida gràcies a la reducció del risc d'infeccions, i així ajudarien al benestar dels nadons. Els experts M. Carmen Collado i Francisco José Pérez-Cano conclouen d'aquesta manera: 

 

"El treball també pot ajudar a comprendre millor la relació entre la dieta materna, els components bioactius de la llet materna, la microbiota infantil i la immunitat infantil. En el futur, caldrà ampliar les recerques per obtenir conclusions més sòlides i comprendre millor els mecanismes implicats".

Anar al contingut