El diàleg artístic entre Maillol i Picasso, en una exposició al Museu Rigau de Perpinyà

"Maillol-Picasso. Desafiar l'ideal clàssic" és el títol de l'exposició que presenta aquest estiu i fins a finals d'any el Museu Rigau de Perpinyà.

Es posa en paral·lel l'escultor nord-català, de Banyuls de la Marenda, Aristides Maillol, i el pintor malagueny Pablo Picasso. Van néixer amb 20 anys de diferència, l'any 1861 el primer i el 1881 el segon, però la ràpida ascensió de Picasso en el món de l'art els va fer coincidir en el punt àlgid de les seves carreres.

Trajectòries convergents

Al llarg dels anys es creuen, es coneixen, es parlen però no fan especial amistat, gairebé s'eviten. En una entrevista, Aristides Maillol va explicar que quan Picasso va arribar a París a l'inici de la seva trajectòria, el va anar a veure al taller i li va cantar una cançó catalana. Mentre que uns anys més tard, el 1937, una altra vegada al taller del Maillol, el banyulenc li va voler cantar la mateixa cançó mentre que el malagueny ni li va respondre. 

En aquesta exposició es demostra que mútuament el treball de l'un influeix en l'obra de l'altre. Maillol reinterpreta el cubisme amb escultures tallades dins de blocs cúbics, i Picasso s'inspira en el treball del nord-català, en particular després de les seves estades a Perpinyà als anys 50.

Un dels principals punts d'unió entre ells va ser el de compartir un marxant d'art, Ambroise Vollard. Va tenir un rol important en la carrera d'aquests artistes, de fet va ser ell que va organitzar les seves primeres exposicions a París, el 1901 per a Picasso i l'any següent per a Maillol. Vollard tenia obres de l'un i l'altre a la seva galeria parisenca.

La contemplació

Aristides Maillol va morir l'any 1944, però la trobada més intensa va ser pòstuma. Entre els anys 1953 i 1955 Pablo Picasso viatja a Perpinyà i s'allotja a l'hotel particular de Jacques i Paule de Lazerme, precisament l'edifici on avui està situat el Museu Rigau. 

I va ser en aquell moment que va poder redescobrir les obres de Maillol exposades a l'espai públic. Fins i tot Picasso va voler deixar-ne rastre a través d'un reportatge fotogràfic. 

La directora conservadora del museu, Pascale Picard, ho detalla:

"Quan Picasso torna el 1953 aquí a Perpinyà, redescobreix Maillol. Sentim que en el moment que ha quedat fixat per a la foto de Raymond Fabre hi ha una contemplació. I aquí la conversa entre Maillol i Picasso comença."

L'exposició

L'any 2019 la directora precedent del Museu Rigau, Claire Muchir, va presentar un diàleg entre dos escultors, Maillol i Rodin, just abans d'anunciar que deixaria el càrrec. 

Aquella presentació va seduir Pascale Picard, que va decidir presentar la seva candidatura per a la plaça vacant. Pocs mesos després del seu nomenament, Picard va redescobrir uns collages de l'arquitecte alemany Mies van der Rohe que va relacionar en un museu virtual obres de Picasso i Maillol. Aquesta associació va inspirar la nova directora.

"Veiem "Guernica" confrontat a "La nit" de Maillol. Aquesta visió realment d'avantguarda posava al davant, crec, veritablement la modernitat de Maillol."

El resultat és aquesta exposició que durarà fins al 31 de desembre del 2025 on es presenten més d'un centenar d'obres en 6 seccions diferents, una de les quals concerneix les influències catalanes.

Una obra inèdita

Una de les peces més impressionants que proposa el Museu Rigau de Perpinyà és una joia escultura d'or que Picasso va regalar l'any 1953 a Paule de Lazerme, la perpinyanenca que el va allotjar a casa seva. 

Aquest collar va ser objecte d'un ampli reportatge fotogràfic gràcies al qual tots els historiadors de l'art en tenien coneixement, però encara no s'havia exposat mai. Actualment, és propietat d'una col·lecció privada i el Museu Rigau l'ha aconseguit en dipòsit per una durada de 3 anys.